Mola del Planell de la Mola

Al nord de Bescaran, a la riba dreta del torrent del Port Negre (31T x=382843 y=4698972) hi ha un lloc anomenat el Planell de la Mola.
El nom deu fer la cosa, perquè hi ha una mola abandonada, que fa 90 cm de diàmetre. Sembla ser una mola sobirana, inacabada, però amb l’ull ja perforat.

No deixa de ser curiós el fet que es trobi a 2.100 m d’altura, en un lloc allunyat de cap espai d’habitació permanent, com a mínim que tinguem controlat.

De fet, però, sembla que no seria l’únic cas, perquè l’Atles de les moleres d’Europa en cita un altre exemplar al costat del refugi d’Airoto. La diferència és que aquesta no la vaig poder trobar.

Segurament hauríem de concloure que hi havia una explotació tradicional d’aquesta mena de pedres per abastir els molins pirinencs.

Anuncis

Orri de l’estany del Rosari d’Àrreu

El parc natural de l’Alt Pirineu és una meravella patrimonial poc explotada. Avui us presento un orri que es troba una mica per sobre de l’estany del Rosari (apareix indicat en els mapes de l’ICC, que fins i tot en marca la cabana).

Teòricament els orris són llocs on s’elaborava el formatge. Consten d’una gran pleta (en aquest cas, segurament més de 800 metres quadrats), tancada per una barana, una barraca on elaborar el formatge i potser passar els dies de l’estiu, i una munyidora o llarg passadís, en aquest cas d’uns trenta metres de recorregut, on el bestiar oví esperava el seu torn per ser munyit. Aquesta munyidora es veu fins i tot en la fotografia aèria.

 

La munyidora de l’orri (la cabana a la dreta dle tot)
La cabana i la munyidora

Corrals a Alt Àneu

A l’extrem oriental dels plans d’Isavarre, a 2.250 m d’altura, just on els prats deixen pas a les pedres d’una gran tartera, apareix un conjunt de cinc o sis corrals o espais tancats, formant una pleta. Tenen una morfologia equivalent a la que es troba a Coma de Vaca, fet que porta a pensar en el seu ús per a l’estabulació de porcs.

Cort dels plans d’Isavarre

Aquesta construcció està aïllada de la resta que hi ha a les rodalies i morfològicament no correspon ni a una barraca, ni a un orri. No massa lluny hi ha una pleta de morfologia força diferent, però molt malmesa i difícil d’interpretar.

Molera de Bellver d’Ossó

A ponent de Bellver d’Ossó s’aixeca un petit altiplà amb uns petits marges de pedra que presenten pertot arreu mostres d’haver estat antigues pedreres.

En dos punts apareixen mostres de dues explotacions per treure’n moles de molí. En la primera, que es troba més al nord, sembla que hi ha alguns negatius, tot i que podrien haver-s’hi extret altres coses.

Pel que fa a la part sud, apareixen dos positius. El primer fa 1,30 m de diàmetre i té un gruix de 25 cm. Tot i que està trencada parcialment, té l’ull completament perforat i fa 14 cm de diàmetre.

Al seu costat apareix un altre negatiu, aquest cop sense ull, d’1,15 m de diàmetre i 32 cm de gruix.

A tocar de tots dos hi ha un negatiu en forma de semicercle que fa 2,10 m de diàmetre.

Corrals i cabana de Coma de Vaca

A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.

Restes de Coma de Vaca

Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.

A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.

Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.

Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».

Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.

Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Tina de la Vansa

En el camí de l’espluga de la Vansa (la Noguera) es troben les restes del que possiblement va ser una tina (31T x=340282 y=4649626).

Es troben als peus de les restes d’una paret de la que només es conserva una part d’uns dos metres d’altura. Semblaria que  hi hagués hagut una porta o obertura que donaria directament a sobre de la tina, però caldria comprovar-ho.

La tina està formada per un forat rodó, tallat a la roca, d’1,90 m de diàmetre i 80 cm de profunditat (actualment, perquè està ocupada per terra).

A noranta centímetres hi ha un altre forat quadrat, d’1,40 m de costat, pràcticament tapat de sediments, de manera que no se’n pot veure l’interior. Tampoc no es pot dir si els dos elements estan connectats o si hi havia alguna mena de boixa.

No es troba massa lluny de Montmagastre ni de Grialó, indrets on estan documentades algunes tines i trulls.