Torrents (la Noguera)

Torrents és un tros de bosc que creix enmig d’uns camps del terme d’Oliola (la Noguera). Es troba al punt 31T x=343529 y=4631415.

El que més en crida l’atenció són els trulls que es varen tallar a la pedra. Un fa 2,80 x 2,05 m i l’altre 3,20 x 1,95 m. El primer cas es troba pràcticament ple de sediments, mentre el segon ens mostra una profunditat d’aproximadament un metre. Aparentment no tenen ni boixa ni superfície de trepig, de manera que tot fa pensar que el raïm es posava directament a l’interior de la cavitat, on seria trepitjat.

Trull de Torrents

El conjunt es completa amb les retes d’una possible muralla, que es veuen força clares, tot i que estan molt arranades, i els possibles basaments d’una torre construïda damunt de la prominència rocosa. Als seus peus hi ha un conjunt d’encaixos, que segurament havien correspost a una teulada i, per sobre d’ells, un rec tallat a la roca que sembla que recollia l’aigua de la pluja i la duia cap a un possible aljub que actualment estaria tapat.

La “muralla” de Torrents

Com en altres casos, els cups es trobaven fora del recinte tancat, però a tocar de la construcció.

Anuncis

Els Castellots (Tàrrega)

Al nord del quilòmetre 83 de la C-14, en terme encara de Tàrrega, es troba un tossal de 363 m d’altura, que dibuixa una cresta d’est a oest. Tot i la seva modesta altura, sobresurt per damunt de la plana urgellenca.

El cim dels Castellots, des del vessant sud-est

Al cim del turó s’endevinen encara alguns murs d’una construcció, fet que potser ajuda a interpretar el topònim. Al seu vessant sud, a mig pendent, trobem un trull tallat a la pedra, amb quatre costats rectes, però de mides desiguals: si a la banda nord fa 2,35 m, al sud només en fa 2:30, mentre el costat oriental fa 2,23 i l’occidental, 1,60 m.

Trull dels Castellots

A prop del cim apareix una pedra amb uns talls que bé podria correspondre a un contrapès d’una premsa de vi. A banda d’això, hi ha altres pedres que mostren talls fets per picapedrers.

Tot plegat, sembla que correspondria a una antiga masia o torre, amb una explotació vitícola força evident.

Molera a Valldans

A l’extrem nord de l’aqüeducte de Valldans, al sud-est de Sant Pere de Ponts, a frec de cingle, i a tocar d’una torre elèctrica, apareix una antiga pedrera d’on s’havien extret rodes de molí. Encara actualment se’n poden veure dues, una d’1,40 m de diàmetre i l’altra d’1,30 m. El gruix, en ambdós casos, es d’uns 30-35 cm. Es conserven també les tasconeres que havien de permetre extreure-les, tot i que les moles encara es troben in situ.

Roques de Berler (la Noguera)

Les roques de Berlé es troben a la Noguera, en terme de Balaguer. És tracta d’una petita carena molt trencada pels despreniments, però en el seu extrem sud s’hi troben les restes d’un antic mas, segurament medieval.

Antic mas de Berlé

L’espai més evident correspon a un edifici construït en un rebaix de pedra, dividit en dues parts per una paret de tàpia. A llevant hi ha uns encaixos de biga que fan pensar en un altre edifici, i més al nord, una construcció de tàpia adossada al marge (12 x ,5 m). Just a sobre seu sembla que hi ha una antiga era.

Al costat de l’edifici principal hi ha dues piscines rebaixades a la roca, que podrien correspondre a trulls o tines per elaborar vi. Una d’elles fa 3,10 x 1,60 i l’altra 2,50 x 1,30 m. La profunditat, més o menys és d’un metre.

Just tocant al camí hi ha dues antigues sitges excavades a la roca, però actualment partides per la meitat. També hi ha dos espais que no se sap segur si són artificials o no.

Pocs metres a llevant, en un roquer que actualment queda enmig d’un camp, hi ha dos trulls de vi formats per dos conjunts de tres cavitats connectades entre elles: una per trepitjar el raïm, una altra per la fermentació i la tercera per treure el vi. Totes elles estan connectades.

A ponent de l’antic mas, en un altre roquer, apareixen dos trulls més (2,80 x 2,20 m i 1,90 x 2,50 m, aquest darrer amb un espai per trepitjar el raïm.

I més al nord en un marge d’un camp, n’apareixen uns altres en molt mal estat de conservació.

A uns 700 m al nord-est hi ha una tina completament cilíndrica i solitària.

Molera a Balaguer

En paral·lel a la C-26, per la banda nord, entre Balaguer i Castelló de Farfanya apareixen alguns turonets del que en diuen el Sinclinal Lliterà. Aquest sinclinal, sobretot a la part aragonesa, conté autèntiques meravelles, algunes de les quals encara per descobrir.

Un dia, mentre tornava d’una descoberta en aquelles terres vaig decidir passar per aquest camí, i em vaig aturar en un no-res que fa una miqueta de coll, on al sud es veu una petita paret de roca. La darrera cosa que pensava trobar-hi era un molera, però realment hi és, i no és justament petita.

Molera (visió parcial)

El primer dia només vaig poder delimitar més o menys l’espai i observar una trentena llarga de llocs on s’havien extret moles, que semblaven força gran.

El segon dia vaig estar quatre hores situant els motllos amb el GPS i prenent-ne mides. Quan ja marxava, vaig descobrir un segon lloc amb una trentena de moles més.

El resultat és el següent:

La molera es divideix en dues grans zones separades gairebé de mig quilòmetre. La primera, que es troba al nord-oest, està formada per 16 emplaçaments diferents. En total s’hi troben 60 negatius i 5 positius.

La zona sud-est comprèn set emplaçaments diferents, i hi ha 36 negatius i 2 positius.

En conjunt, els negatius oscil·len entre els 160 cm de diàmetre màxim i els 110 de mínim. La mitjana, però, se situa en els 132 cm.

Els positius varien entre 140 i 110 cm de diàmetre, amb una mitjana de 146 cm.

L’explotació va tenir lloc en punts diferents i només en alguns casos s’observa un autèntic front de pedrera. De tota manera, no es troben massa lluny els uns dels altres. En molts casos l’altura del front sembla indicar que només s’hi va extreure una única mola, però en altres ocasions fa entre 35 i 100 cm d’altura, fet que permet l’explotació de diferents nivells superposats.

Dels set positius presents en les dues pedreres, només en quatre casos he pogut determinar el gruix, que de mitjana se situa en els 30 cm (màxim 35 cm, mínim 27 cm). Només en un cas s’ha trobat un ull, en una mola partida que es calcula que feia 130 cm de diàmetre. Aquest ulls feia 14 cm.

A la zona sud de la primera zona cal destacar la presència d’una antiga barraca de planta rectangular construïda amb tàpia (actualment sense sostre), que podria haver tingut algun tipus de relació amb l’explotació de la molera. En el seu extrem sud-oriental, es varen extreure grans blocs de pedra que en principi no sembla que anessis destinats a cap molí. Alguns d’ells varen ser excavats a barrinades, però en alguns casos les restes indiquen una explotació obrint un petit vall entre la paret de roca mare i la peça que es volia alliberar, fet que fa suposar una cronologia més antiga.

A la banda sud de la zona més oriental també s’observa una construcció, en aquest cas feta de pedra o fang, que semblaria correspondre a una antiga masia.

Casa troglodítica a la Llitera

Fa temps que dono voltes i hi dono voltes tot buscant construccions 100% troglodítiques. Fa alguns anys vaig trobar una barraca amb estable i tot a prop de Montsó:

I ara he trobat una cosa semblant a tocar de Tamarit de Llitera, de mides semblants però que en aquest cas sembla més propi d’una casa que no d’una barraca:


De tota manera, em diuen que aquest darrer cas es tracta d’un eremitori ben documentat…

Si en sabeu alguna, us agrairé que m’ho feu saber

Molera subterrània a la Palma de Cervelló

No fa massa s’ha publicat un llibre sobre els picapedrers i molers de Cervelló, en una edició patrocinada per l’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat. Arran d’aquest fet, vaig decidir acostar-me fins a la Palma, a visitar una d’aquestes pedreres que té la peculiaritat que, en part, es va explotar sota terra.

El lloc és a tocar de la carretera (31T x=412180 y=4585405), però l’accés és complicat si no es fa directament des d’aquesta mateixa. Abans d’entrar a la pedrera pròpiament dita, trobem una barraca de pedra seca, amb volta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És només el primer plat, perquè de seguida arribem a la pedrera, que en el seu extrem nord presenta una cavitat subterrània, tallada en els gresos vermellosos.

Molera del Pla de les Moles (la Palma de Cervelló)

La galeria no deu tenir més de deu metres de profunditat i potser uns trenta d’amplada, però està dividida per la meitat per una gran columna que fa les funcions d’aguantar el sostre. A la banda de ponent és on millor es poden veure les marques dels picapedrers, que ens indiquen la funció a què havia estat destinada aquesta part del jaciment.

Detall de la molera de la Palma de Cervelló

Us proposem fer una lectura d’aquest document. Si, un cop feta la lectura, sabeu alguna cosa sobre aquestes “corones”, us estaré molt agraït.

Us deixo també un document que parla de l’ofici de picapedrer i moler: el trobareu aquí.