El Trull de la riera Golarda

Més avall dels Gorgs Blaus, a la riba esquerra de la riera Golarda i en terme de Monistrol de Calders, es troba una cinquantena de forats rodons tallats a les ribes pedregoses del torrent. Gairebé tots els forats, excepte un gran encaix que segurament aguantava una passera de fusta, són rodons, amb unes mides que oscil·len entre els 11 i els 20 cm de diàmetre.

S’hi evidencien dos antics recs i dues rescloses. D’una se’n conserven els ancoratges al mig del llit del torrent. De l’altra no en queda res.

És molt interessant una estructura que tendeix a ser rectangular i delimitada per forats rodons molt petits (11 cm de diàmetre), que es troba a la banda nord de la Golarda.

trull

A la banda esquerra hi ha les restes dels dos recs, que passem per una zona que semblaria haver estat treballada, on hi ha el que semblaria haver estat l’ancoratge d’un trull d’oli. De tota manera, seria un molí mogut a sang, cosa que fa molt difícil de compaginar la presència dels dos recs (que s’uneixen justament allà) amb aquest trull mogut per un animal. Podria ser que aquí hi hagués hagut un molí.

trull_monistrol

Pou de glaç d’en Casanova

El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (…) y asso per temps de vuyt anys (…)»

El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se’n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.

Com a dada curiosa es pot dir que aquest Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona aquell fatídic 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladells, actualment conegut com a molí del Pujol.

Es troba al punt 31T  x=428915  y=4631222, a tocar de la riera de Boladeres, justament aquí.

El molí Subterrani dels Hostalets de Balenyà?

Antoni Pladevall va escriure que els molins de Vall-ossera (Seva-Hostalets de Balenyà) eren els més antics de la comarca, i que apareixien documentats l’any 953, a causa de la donació a la catedral de Vic d’un alou que contenia dos molins amb els seus cap-recs. Després de situar el molí Nou i el molí Vell de Vall-ossera, aquest autor afegeix que “més avall hi ha encara els indicis d’un altre molí“. Ignorem a quin molí es referia, però no sembla que fes referència al que volem comentar.

En tot cas, el cert és que deu anys més tard (963) tenia lloc la venda d’unes cases i altres coses (corts, terres, vinyes i horts), en terme de Seva. Les afrontacions de tot el que es venia eren les següents: “de orientis in ibso Castellare, de meridie in ibso Brullo, et de occiduo ad ibso molino subterraneo, de circi in Pugolo Regio.”

subterrani1

De totes aquestes afrontacions, la més clara és la que fa referència al Pugolo Regio, que seria Pujolric, identificat normalment amb Balenyà, i que els documents situen a prop de Vall-ossera. D’altra banda, podria ser que el Castellare fes referència al castell del Fitó o d’Esparreguera. Tot i que sembla que el Brullo hauria de ser l’actual nucli del municipi del Brull, res no ho permet afirmar amb seguretat.

Si Pujolric i el castell del Fitó marquessin pel nord i per l’orient l’espai venut, podria ser que el molino subterraneo estigués situat més o menys cap al gorg Negre o el gorg Blanc.

El cert és que l’espai entre els dos gorgs és avui dia pràcticament inaccessible i cal ser una mica Indiana Jones per apropar-s’hi. Tampoc els gorgs no existeixen, donat que han estat reomplerts de sediments. Ara bé, quan s’arriba just a sobre del salt del gorg Negre, a escassos metres de l’estimball i a tocar del llit del torrent, es troben les restes del carcabà d’un molí. No ens fem massa il·lusions, perquè res no en delata uns orígens massa llunyans ni sembla que hagués tingut una part subterrània.

De tota manera, l’espai sembla que ha estat envaït pels enderrocs que provenen de la propera pedrera d’en Xuclà, per on és de suposar que es produïa l’accés. El lloc on es troba el molí és un tros de riera amb el sòl pràcticament esmolat per l’aigua, inaccessible tant per dalt com per baix a causa dels dos saltants que hi fa el torrent (es pot triar entre rapelar-ne un o escalar l’altre). Al capdamunt dels dos salts res no indica la presència de cap tipus de resclosa, que en tot cas hauria d’haver estat a la zona més o menys planera que hi ha entre els dos. Tampoc no queda cap evidència de la possible bassa ni de cap de les parets de l’obrador.

Un detall interessant és el fet que el molí era situat just a sobre del segon salt, de manera que no aprofitava els 10 m de desnivell que aquest li hauria proporcionat (i tampoc la vintena del salt superior). Tot fa pensar que era un molí molt petit i de rodets, o sigui, de roda horitzontal.

La part més impressionant que en queda és el carcabà, que fa 2,40 m de llarg i 1,15 d’amplada, amb una falsa volta d’arc rebaixat. Està parcialment tallat a la roca mare (la part inferior). A 60 cm del final apareix un encaix tallat al terra de 20 cm d’amplada per 1,40 de llargada, situat just a sota del forat per on passava l’arbre del molí. Aquí hi havia el banc, que era on s’aguantava el dau que sostenia tot el conjunt de les moles; a la paret sud del carcabà, hi ha dos encaixos picats a la paret i una regata vertical que segurament contenia el pany. Sobre la rampa del molí s’observa una antiga mola trencada, que podria fer un metre de diàmetre.

El que queda de l’obrador fa una llargada de sis metres. Junt amb el carcabà arriba als 2,50 m d’altura, comptant-hi la part inferior de la paret exterior de l’obrador. No s’observa cap ancoratge a la paret, ni res que permeti entendre com era l’edifici (ni tan sols la seva planta).

 

Molí de Buida-sacs

A Clariana de Cardener, a tocar del pont de Buida-sacs (s’hi arriba des del quilòmetre 66 de la C-55), es conserven les restes del molí de Buida-sacs.

Molí de Buida-sacs

Molí de Buida-sacs

Segons diverses fonts, es tractaria d’una construcció del segle XII o XIII, i el Mapa de Patrimoni de Catalunya diu que “Hi ha una referència testamentària relativa a aquest molí: Engúncia llega “ipsos molinos que ibis unt subtus Cleriana”“.

detallcreus

Tot i que el seu estat és deplorable, encara es conserva la sala de les moles, coberta amb una volta lleugerament apuntada, i la porta de mig punt que permetia accedir-hi. Es conserva també un tram de l’escala de cargol que permetia pujar al primer pis, on hi havia l’habitatge dels moliners, del qual pràcticament no es conserva res.

Escala de caragol

Escala de caragol

El molí havia de tenir tres moles, tenint en compte que hi ha tres cups arrodonits. La part del carcabà és la que està en més mal estat, i la mina ni es veu.

És una llàstima el seu estat de degradació, perquè no fa massa anys encara era pràcticament sencer, com ho prova aquesta fotografia que extraiem de l’Enciclopèdia Catalana

Més informació

 

 

 

 

Forn de cal Bernoi

A escassos metres al nord-est de cal Bernoi (Clariana de Cardener, 31T x=386194 y=4646009), just a tocar de la carretera, es troba un forn excavat al terra de dimensions espectaculars (uns 5 m de llargada per 2,5 m d’amplada, amb una alçada d’1,80 m). Les cantonades són força arrodonides i a la part final hi ha una xemeneia de 20 cm de diàmetre i com a mínim un metre de recorregut (està tapada).

Interior del forn

Interior del forn

Possiblement l’aspecte més interessant sigui el fet de tenir la data de 1714 gravada al seu interior, que podria correspondre a l’any de la seva construcció. No sembla que s’hagi fet funcionar, perquè no s’hi troben evidències d’haver-s’hi fet foc.

data

Tot i que en un principi vàrem pensar que es tractava de forns de pega, cada vegada m’inclino més a pensar que eren forns de fer carbonet.

 

Xup del Bou (Taradell)

Està situat a llevant de la masia del Bou (31T  x=442605  y=4636192), i la millor manera per accedir-hi és per la carena que acaba a l’Enclusa.

La construcció és oberta a ponent i té una planta amb forma de vano (dues parets que es tallen en angle recte i la resta corbada. Una petita porta, que antigament havia estat tapada, permet accedir a l’interior, totalment ocupat per aigua, mitjançant dos graons volats. L’alçada total és de 3,10 m. la coberta és feta amb dues grans lloses extretes del mateix lloc, actualment partides.

bou1

 

bou2

Xup de la Riba (Oristà)

Es troba a l’entrada de la masia de la Riba, just al portal que tanca l’accés a la finca. S’hi pot accedir des del quilòmetre 13,8 de la carretera B-433 (31T  x=420125  y=4643836).

sasserra3

Antoni Griera va dir que un xup era un dipòsit per guardar aglans amb aigua. En aquest cas, es tracta d’una estructura de planta quasi rectangular, orientada a sud. La coberta interior és de mig punt i s’accedeix a l’interior (que està un metre per sota del nivell del terreny) mitjançant dos petits graons. L’alçada màxima és de 2,60 m i a la porta, de llinda plana, hi ha gravada la data de 1756.

sasserra1sasserra2

sasserra4

sasserra5