Les Capades de la Serra de l’Obac

Es tracta d’un conjunt d’encaixos situats a mitja paret, en un replà arrodonit, i un altre conjunt al cim de la cinglera. S’ha interpretat com una estructura defensiva medieval, però també existeixen altres explicacions alternatives (santuari solar o explotació apícola).

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona ens diu que es tracta de les restes d’un hàbitat altmedieval fortificat format  per “(…) dues bases d’edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l’una de l’altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20 m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d’1m d’alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d’una torre de vigilància de fusta.” (S’ha de dir que la descripció de la primera estructura és una mica confusa: vegeu el croquis d’A. Ferrando més avall).

Sembla que la primera persona a documentar aquest jaciment va ser Antoni Ferrando (1983). També és ell qui ens informa que a la propera font de la Pola hi podria haver hagut el mas de la Pola, documentat per primera vegada l’any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa la Mata.

Dibuix d’A. Ferrando

Per saber-ne una mica més.

Anuncis

El pla de les Moles (Castellcir)

A Castellcir (el Moianès) hi ha dos topònims que fan referència a l’extracció de moles: d’una banda, el sot de les Moles, i de l’altra, el pla de les Moles. Segons va recollir Enric Garcia-Pey (2005, p. 90), tots dos fan referència a una esplanada “(…) on s’aprofitava la roca per a picar-hi i extreure les moles dels molins, una de les quals se’ls trencà i encara ha quedat de testimoni, mig picada”. Aquesta pedrera es troba al sud del poble (429441, 4623009), però només la tradició oral i la forma d’un tros de pedra tallada permeten afirmar el seu ús com a molera. El que sí que és cert és que no massa lluny d’allà, a l’altra banda del riu Tenes, hi vàrem trobar una part d’una mola de molí manual.

Mola a mig extreure al pla de les Moles

Molera de Salou

Als peus de la presa de l’antiga colònia industrial de Salou (Masies de Roda), just a la cua del pantà de Sau, tallat al llit del riu es veuen una quarantena de motllos de mola d’entre 90 i 100 cm de diàmetre.

Un document de l’any 1371 parla de la “via de las Molas”, tot i que sovint s’ha localitzat el lloc a prop de Manlleu (fet que no treu que aquest camí dugués precisament a aquesta molera).

Molera de Salou (Masies de Roda) from Francesc Roma i Casanovas on Vimeo.

 

Vilamolera (Pallars)

A l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars) havia existit un nucli rural format per una església (avui Sant Salvador de la Serra) i diverses cases, de les quals encara se n’endevina una mitja dotzena, algunes reconvertides en corrals. Escampades per les rodalies hi ha diverses tombes antropomorfes tallades a la roca.

Tot i que actualment forma part d’un despoblat, l’any 1075 el senyor d’Estorm deixava en herència al seu fill el lloc de Vilamolera. L’església també correspondria al segle XII.

Però el que a mi me n’interessa més és el centre d’extracció de moles que segurament va donar lloc al nom de l’indret (vegeu-lo). Ja fa anys que Marta Sancho va escriure que s’hi veien desenes de negatius de rodes de molí d’un metre de diàmetre. Podria tractar-se de moles de molins hidràulics, suposava Sancho.

El cas és que a nosaltres les moles que hem trobat en aquell lloc ens han resultat més petites, d’uns 45 cm de diàmetre. Correspondrien, segurament, a molins rotatoris manuals.

A més a més, hi hauria dos o tres llocs en què se n’haurien extret, situats no massa lluny del ja conegut centre de Vilamolera.

 

 

 

Molera de Vilamolera (Pallars) from Francesc Roma i Casanovas on Vimeo.

 

Tomba del turó dels Moros

Continuant el que ja vàrem dir aquí, ara un vídeo sobre la tomba del turó dels Moros, on segurament hi havia hagut el castell de Seguer (Tagamanent).

Ara es pot dir que la cabana a què fa referència el text anterior segurament correspon a una part del castell de Seguer, documentat al segle XI, que estaria construït en part al cim del turó, amb carreus de gresos vermellosos transportats des del peu del turó.