El Basí

Aquest interessant conjunt, construït a l’aixopluc d’una paret de pedra sorrenca, gira entorn d’un petit edifici de planta més o menys rectangular de 6 m de llarg per 4 m d’ample. Aquest edifici té una porta a la banda nord i una finestra a l’est. La presència de teules àrabs a la zona podria ser un indicador del tipus de coberta que tenia. Sembla que es limitava a una única planta baixa.

L’edifici està construït sobre una terrassa com les altres que ressegueixen el cingle i al costat d’un saltant d’aigua normalment eixut que forma un ampli gorg (val la pena visitar-ne la part que es troba just a sobre el cingle per poder-ne observar el resultat de l’erosió secular).

Aqüeducte del Basí
Aqüeducte del Basí

La zona actualment està coberta per tot tipus de vegetació i l’exploració esdevé molt penosa. A la banda de llevant, una sèrie de bancals presenten encara les restes d’algunes oliveres mig mortes. A sota d’un roc desenganxat del cingle, hi ha un petit refugi, tapat amb una planxa metal·lica, en les parets del qual s’evidencia el pas d’alguns escaladors i alguns grafits no massa reculats en el temps. Passat el gorg apareix l’edifici que hem comentat, i sota l’edifici, en el llit del torrent que baixa del gorg, es troba un arc rebaixat que correspon a un canal d’aigua que recorre la part inferior del mur on s’assenta l’edifici. Just a sota la part de ponent de l’edifici apareix una mena d’albelló de 50 cm d’alçada per 40 cm d’amplada i d’un recorregut indeterminat que sembla que recollia l’aigua que es filtrava del gorg i la conduïa al rec que s’ha comentat. Està format amb pedra seca treballada i la cobertura és feta amb lloses de pedra sorrenca.

Seguint el curs del canal, que segueix arranat al marge, apareix una nova boca (55 cm d’ample per 75 cm d’alçada) d’una mena de mina o albelló fet amb pedra seca treballada i coberta amb lloses de pedra sorrenca. Les mides permeten entrar uns tres metres dins del conducte, fins que s’arriba a la roca mare. Aquí apareixen dues petites galeries, a dreta i esquerra, no massa amples i de poc recorregut. Sembla que aquest conducte seria el desaigüe d’una bassa que es troba a la feixa superior (on hi ha l’edifici), on s’arribava mitjançant uns graons.

Aquesta primera bassa és de planta irregular, per adaptar-se a la morfologia del terreny, i té uns dos metres de profunditat. Recull l’aigua que regalima de la paret (biot) amb l’ajuda d’uns petits canalets. La boixa, una peça de ferro, sembla que es troba en el lloc on acaba l’albelló descrit anteirorment.

Una mica més a ponent es troba una segona bassa, una mica més gran, també adaptada al contorn de la muntanya, i sota seu un altre arc de l’aqüeducte, aquest força més ample que l’anterior. Se suposa, caldrà comprovar-ho, que aquest aqüeducte recollia l’aigua que baixava pel torrent de can Basí.

A nivell documental, val la pena dir que l’1 de gener de 1692, Petrus Bazi de Sant Pere de Vallcàrquera, reconeix Maria Bazi i Vinyas, casada amb el seu fill Josep (ABEV, Vallcàrquera, St. Pere, R/1, p. 60). Aquest fet indicaria que la casa ja existia en aquell moment, excepte que el cognom no fes referència a la casa que havitaven aquests dos personatges.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.