El Solei del Vinyet

Pujant cap al Clot de la Mora (Tagamanent), per la pista que hi arriba des de la riera d’Avencó, passem pel costat d’un lloc anomenat els Castanyers del Rector.

Aquest lloc antigament s’anomenava el Solei del Vinyet, i com ja us podeu imaginar, hi havia una o diverses vinyes. Documentalment sabem que aquesta vinya més tard es va convertir en castanyerars.[1]

L’any 1673, Bartomeu Codina cedeix a Josep Codina unes peces de terra i li dóna permís per “(…) ut domun edificity in ea (…)”, és a dir, per construir-hi una casa. La documentació de l’època assenyala que aquestes terres estaven sota el domini del comte de Centelles i que el torrent també es deia del Llançar (“torrente dicto del Llansar ho del Vinyet”; “a circio cum torrente del llansar”).[2]

El 1674 Jaume Clot estableix a Josep Codina del mas Brull de Sant Martí d’Aiguafreda una vinya al Solei del Vinyet, a rabassa morta. És la vinya de Aspra, en la qual, com en altres de la zona, s’explota la vinya i es planten alhora cereals, com deixa veure clarament el fet que en aquest cas es pactés que en Codina tindria franca la palla que en tragués.[4] El mateix any s’estableix una altra vinya a un bracer de Sant Martí del Brull.

En aquest lloc ja fa temps que hi tenia localitzades tres barraques. Però amb motiu d’inventariar-les per a la Wikipedra (codis 22051, 22052 i 22053) hi he tornat.

Situació de les cabanes al Solei del Vinyet

La primera té planta quadrada i fa 2,50 m de costat. Com que els murs fan 60 cm, l’espai interior és aproximadament d’1,90 m de costat. Està feta, com les altres dues, amb pedres poc o gens desbastades, utilitzant una mica de fang o terra per relligar-les. També en els tres casos només se’n conserven els primers centímetres de les filades (en aquest cas, fins a 75 cm).

La segona cabana també es pot considerar pràcticament quadrada, donat que fa 2 x 2,25 m, amb una altura màxima, a la paret nord, on hi havia el marge, d’1,50 m. El gruix de la paret fa entre 60 i 80 cm, depenent de cada cas. La porta, situada al sud, feia 80 cm d’amplada i just pel davant hi passava un camí delimitat per un mur de pedra.

La cabana 3 està en pitjors condicions i en aquest cas no té una forma definida, tot i que tendeix a ser rodona. Fa 2,80 m de llargada per 1,70 d’amplada. Està orientada a ponent.


[1] La Móra, St. Cebrià, I/2. Vegeu també el censal de l’hereu Parera sobre una “pessa de terra que te dit parera al solei del vinyet que es demunt los castanyers de la rectoria y del clot”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

La Jaça dels Frares

A la Jaça dels Frares no s’hi acostuma a passar… El curs superior del Freser és un rosari d’estructures ramaderes i residencials de diferents èpoques, sobretot vinculades amb la producció ramadera. Són ben conegudes i divulgades les estructures de Coma de Vaca, que han estat objecte d’un curós treball de recerca arqueològica dut a terme per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Passat el gran orri que es troba a mig camí, s’arriba a un seguit de cabanes i tancats al costat d’un antic pluviòmetre. Més amunt hi ha els Aigols Podrits, un lloc que va ser estudiat pel ja esmentat ICAC. Però just a sobre del pluviòmetre (al nord-oest), uns 250 m per sobre hi ha una tartera que rep el nom de Jaça dels Frares. En el seu extrem nord, es troben dues barraques. La primera és ben visible des de qualsevol punt de la tartera, i la segona queda a uns trenta metres, però costa una mica més de veure.

Són dues barraques que es conserven completes, però no s’hi veu cap evidència d’estructura ramadera (?). Una mica més amunt, en direcció a una balma molt visible, hi ha les restes d’una tercera cabana, aquest cop completament ensorrada. I a la part superior, hi ha la balma, que també va ser protegida amb un petit muret. Tot plegat, amb una gran vista sobre el Gra de Fajol i el coll de la Marrana.

Al sud de les barraques, quan ja s’acaba la tartera, hi ha altres estructures arrodonides que no es pot precisar què eren, però que en tot cas no són naturals.

Si voleu saber-ne més coses, podeu mirar la pàgina de la wikipedra.

Estructures vitivinícoles de cal Gengildes

Cal Gengildes (Solsona) és una casa que es va construir l’any 1728 i ampliar a principis del segle XX, segons es desprèn de les llindes de les dues portes d’entrada a la casa (actualment abandonada i enderrocada). No es descarta que la casa del XVIII es construís aprofitant-ne alguna d’anterior, donat que sembla que les estructures per elaborar el vi que hi ha a tocar són de tipologia medieval (una altra cosa seria que fossin tines solitàries enmig de les vinyes, com hem vist en altres llocs).

Davant de la casa hi ha una gran era, actualment coberta d’herba, i al caire d’aquesta apareixen una tina de planta rodona (160 cm de diàmetre i 180 cm de fons) i una altra tina rectangular (170 x 100 x 90 cm). Actualment aquest darrera connecta amb la primera tina, però podria ser que fos una esquerda natural. El que no és natural és la boixa que té tallada a la paret rocosa.

Una de les pedres que delimiten l’era, a tocar de les tines, podria haver estat un contrapès de premsa, però en tot cas retallat.

A les parets despreses que hi ha per sota, es troba una tina quadrada que també podria ser una sitja (125 x 70 x 60 cm), que sembla estar situada al costat d’una superfície de trepig o d’una base de premsa. En una altra pedra de les despreses també s’hi veu una base de premsa i altres encaixos i retalls a la roca indesxifrables. La hipòtesi és que sota el penya-segat hi podria haver hagut un mas, però no en queda cap rastre (si això fos cert, el cingle li hauria caigut a sobre).

Tina i forn de cal Lleró

Cal Lleró és una casa abandonada del terme de Solsona. A tocar de la pista que queda al nord de la casa, hi ha un tros de penya-segat on apareixen dues coses interessants.

La primera és una tina de tipologia medieval, completament esllavissada, de manera que només se’n podem veure dues terceres parts. De tota manera, encara es conserva la boixa per on s’extreia el vi ja fermentat. Fa 1,75 m de diàmetre i té una altura d’1,25.

Tina de cal Lleró
Tina de cal Lleró

Just al costat, sobre una gran roca plana despresa del cingle, es pot veure un forn d’oli de ginebre de mides més aviat reduïdes.

Fonr d'oli de ginebre de cal Lleró

En una propera visita en prendré les mides, perquè de moment n’he tingut prou amb localitzar-ho i fer-ne alguna foto.

Corral del Purgatori

Es troba en el punt 31T x=441416 y=4623425, sobre el sot de Vall-llossera, a Tagamanent, just quan la pista que duu a les runes de ca la Tona fa la seva darrera corba, pràcticament al final de tot.

Es tracta d’un tancat molt petit, de 4 metres de llarg per 2,50 d’ample, que presenta una entrada a la zona oriental. El mur està trencat en la seva part sud-oest, a causa de l’obertura de la pista esmentada. Les parets fan 50 cm de gruix i se’n conserva una altura d’un metre.

A la banda nord, hi ha una petita barraca, feta també de pedra seca, amb una coberta de lloses, però de dimensions molt reduïdes (amplada a la part de baix, 56 cm, però a la part de dalt 32; altura 100 cm i fondària 113 cm). Per les mides, difícilment es devia tractar d’una barraca dedicada a acollir persones. La casa més propera es troba a cinc minuts, i no sembla formar part de cap conjunt de tancats.

Més informació.