Molera a Balaguer

En paral·lel a la C-26, per la banda nord, entre Balaguer i Castelló de Farfanya apareixen alguns turonets del que en diuen el Sinclinal Lliterà. Aquest sinclinal, sobretot a la part aragonesa, conté autèntiques meravelles, algunes de les quals encara per descobrir.

Un dia, mentre tornava d’una descoberta en aquelles terres vaig decidir passar per aquest camí, i em vaig aturar en un no-res que fa una miqueta de coll, on al sud es veu una petita paret de roca. La darrera cosa que pensava trobar-hi era un molera, però realment hi és, i no és justament petita.

Molera (visió parcial)

El primer dia només vaig poder delimitar més o menys l’espai i observar una trentena llarga de llocs on s’havien extret moles, que semblaven força gran.

El segon dia vaig estar quatre hores situant els motllos amb el GPS i prenent-ne mides. Quan ja marxava, vaig descobrir un segon lloc amb una trentena de moles més.

El resultat és el següent:

La molera es divideix en dues grans zones separades gairebé de mig quilòmetre. La primera, que es troba al nord-oest, està formada per 16 emplaçaments diferents. En total s’hi troben 60 negatius i 5 positius.

La zona sud-est comprèn set emplaçaments diferents, i hi ha 36 negatius i 2 positius.

En conjunt, els negatius oscil·len entre els 160 cm de diàmetre màxim i els 110 de mínim. La mitjana, però, se situa en els 132 cm.

Els positius varien entre 140 i 110 cm de diàmetre, amb una mitjana de 146 cm.

L’explotació va tenir lloc en punts diferents i només en alguns casos s’observa un autèntic front de pedrera. De tota manera, no es troben massa lluny els uns dels altres. En molts casos l’altura del front sembla indicar que només s’hi va extreure una única mola, però en altres ocasions fa entre 35 i 100 cm d’altura, fet que permet l’explotació de diferents nivells superposats.

Dels set positius presents en les dues pedreres, només en quatre casos he pogut determinar el gruix, que de mitjana se situa en els 30 cm (màxim 35 cm, mínim 27 cm). Només en un cas s’ha trobat un ull, en una mola partida que es calcula que feia 130 cm de diàmetre. Aquest ulls feia 14 cm.

A la zona sud de la primera zona cal destacar la presència d’una antiga barraca de planta rectangular construïda amb tàpia (actualment sense sostre), que podria haver tingut algun tipus de relació amb l’explotació de la molera. En el seu extrem sud-oriental, es varen extreure grans blocs de pedra que en principi no sembla que anessis destinats a cap molí. Alguns d’ells varen ser excavats a barrinades, però en alguns casos les restes indiquen una explotació obrint un petit vall entre la paret de roca mare i la peça que es volia alliberar, fet que fa suposar una cronologia més antiga.

A la banda sud de la zona més oriental també s’observa una construcció, en aquest cas feta de pedra o fang, que semblaria correspondre a una antiga masia.

Anuncis

Casa troglodítica a la Llitera

Fa temps que dono voltes i hi dono voltes tot buscant construccions 100% troglodítiques. Fa alguns anys vaig trobar una barraca amb estable i tot a prop de Montsó:

I ara he trobat una cosa semblant a tocar de Tamarit de Llitera, de mides semblants però que en aquest cas sembla més propi d’una casa que no d’una barraca:


De tota manera, em diuen que aquest darrer cas es tracta d’un eremitori ben documentat…

Si en sabeu alguna, us agrairé que m’ho feu saber

Molera subterrània a la Palma de Cervelló

No fa massa s’ha publicat un llibre sobre els picapedrers i molers de Cervelló, en una edició patrocinada per l’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat. Arran d’aquest fet, vaig decidir acostar-me fins a la Palma, a visitar una d’aquestes pedreres que té la peculiaritat que, en part, es va explotar sota terra.

El lloc és a tocar de la carretera (31T x=412180 y=4585405), però l’accés és complicat si no es fa directament des d’aquesta mateixa. Abans d’entrar a la pedrera pròpiament dita, trobem una barraca de pedra seca, amb volta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És només el primer plat, perquè de seguida arribem a la pedrera, que en el seu extrem nord presenta una cavitat subterrània, tallada en els gresos vermellosos.

Molera del Pla de les Moles (la Palma de Cervelló)

La galeria no deu tenir més de deu metres de profunditat i potser uns trenta d’amplada, però està dividida per la meitat per una gran columna que fa les funcions d’aguantar el sostre. A la banda de ponent és on millor es poden veure les marques dels picapedrers, que ens indiquen la funció a què havia estat destinada aquesta part del jaciment.

Detall de la molera de la Palma de Cervelló

Us proposem fer una lectura d’aquest document. Si, un cop feta la lectura, sabeu alguna cosa sobre aquestes “corones”, us estaré molt agraït.

Us deixo també un document que parla de l’ofici de picapedrer i moler: el trobareu aquí.

El castell dels Morets (Marçà, Priorat)

No he estat capaç de trobar cap referència a aquest castell, tot i que es mereixeria un estudi aprofundit i que sembla que es va fer una petita cala arqueològica.

S’hi pot arribar des de l’àrea recreativa de la Pallissa, seguint aquest itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/marca-pallissa-castell-dels-morets-17692974

Muralla del castell dels Morets

Just a sota del castell, es troba la roca dels Corbs, una codina de gresos vermells que, a la seva part superior, presenta la peculiaritat de tenir cinc forats d’una dotzena de centímetres de diàmetre i força profunds, de difícil interpretació. Una mica més al sud n’hi ha encara un altre. Cal dir que no estan disposats en cercle, sinó que més aviat formen una estructura quadrangular. Podria ser que haguessin servir per sostenir un petit sostre construït amb fusta i altres vegetals per protegir les persones que vigilessin la rodalia i protegissin el castell que es troba just a sobre seu.

Si des d’aquesta roca seguim el camí cap al sud (està marcat), acabarem pujant per una canal on hi ha uns graons tallats a la roca. En arribar dalt del coll, a la nostra dreta (nord) s’alcen les runes del castell dels Morets. Al vessant de ponent encara s’identifiquen uns panys de paret, segurament restes del mur de protecció exterior. Entre aquests i el cim rocallós, es troben uns encaixos a la part superior i uns altres al terra que segurament servien per aguantar alguna estructura de fusta.

Encaixos al castell dels Morets

Molera de la Pallisa (Marçà, Priorat)

Al sud-est de Marçà (el Priorat), a tocar de la riera de Marçà, hi ha l’àrea recreativa de la Pallissa. Aquí, la riera es pot travessar per un pont, i just a la riba sud es veu tota una gran explanada de gresos vermellosos.

Mola a mig tallar a Marçà

El primer que en crida l’atenció és el fet que hi ha moltes evidències del seu ús com a pedrera. I, més concretament, com a molera d’on s’extreien pedres d’esmolar. Les seves mides varien, però no sembla que en cap cas se superin els 60 centímetres.

Es tracta d’una explotació força extensa i molt intensa, que podria ser que es remuntés a l’edat mitjana, tot i que no en tenim cap confirmació documental. Caldria un estudi històric i arqueològic documentat.

Moles a la molera de Marçà

Molera de los Colls Rojos (Bellmunt del Priorat)

Al cim de los Colls Rojos, a la banda sud-est, s’aixeca un petit penya-segat calcari. Un camí recorre aquesta aresta i dalt de tot es troba una mola de molí a mig desbastar. Fa aproximadament un metre i mig d’amplada.

No massa lluny, just al caire del penya-segat, i al sud de l’anterior, hi ha una altra mola, aquesta vegada de 80 cm de diàmetre, que només està començada a desbastar.

A part d’això, hi ha altres evidències que hi havia hagut una pedrera d’on s’haurien extret altres elements. I, baixant la carena en direcció nord, el camí passa pel costat d’una fita dreta, que té tot l’aspecte de ser un menhir.