La pedra de Fondils (Calonge)


Més informació

Anuncis

Montgrony

Segons Narcís Camós, la marededeu de Montgrony va ser trobada per uns pastors que cuidaven les vaques del comte de Mataplana, Galzeran de Pinós, quan es varen adonar que dos toros estaven gratant a les proximitats d’una font. Avisat el comte, la va voler dur a la capella de Sant Joan, al costat del seu castell. Tot i això, la imatge va tornar al lloc on havia estat trobada. En veure això, el comte li va fer aixecar una capella.

Segons el mateix Camós, un escrit a la mateixa font deia que la imatge havia estat trobada junt a una campana. Actualment, només n’he pogut llegir una part: “Es se trobada Nra Sora de Mogrony anomenada de la llet e aqsta fo ab una ca pana que … par 1627 Galzera de Pin om”. (Si us interessa el tema, sapigueu que Camós transcriu la inscripció completa)

També Camós ens recorda que en construir-se la font l’any 1627 s’hi va col·locar una imatge de la mare de déu que té la peculiaritat de treure aigua per les mamelles. Aquest gravat també incloïa la campana, que en el moment que Camós la va visitar estava instal·lada a l’ermita i servia per protegir les rodalies del mal temps.

La marededeu de la Llet de Mogrony

Com era d’esperar, l’aigua de la font servia per donar llet a les parteres, que només havien de rentar-se el pit amb la que sortia per la font. Es diu que un home ho va voler provar, i que abans d’arribar a Ripoll ja es va notar els pits plens de llet. Per “curar-se’n” va haver de fer un donatiu al santuari i anar-hi descalç.

Llegendes? Segur que sí.

Però en tot cas, també toponímia.

Segons Joan Coromines, la forma genuïna no seria Montgrony sinó Mogrony, que sembla que derivaria del llatí mucronio, ‘mugró’, i la forma Montgrony correspondria a una assimilació a la paraula mont, ‘muntanya’.

No és l’única vegada en què la toponímia i la llegendística es toquen, precisament a Mo(nt)grony!