Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Conjunt productiu del Reguer

Es troba al sud de Viver, dalt d’un penya-segat que fa un petit espai pla abans que el relleu s’enfili cap al Vinyasses (31T x=401578 y=4644808).

El primer element que cal destacar és un trull (o també una tina d’aglans), situat a la part de dalt del cingle (31T x=401593 y=4644835). Es tracta d’una piscina excavada a la roca de 2,80 x 1,70 x 0,80 m, a la qual arriba un rec excavat a la mateixa roca. El conjunt presenta un rebaix a la zona oest, que podria haver estat fet posteriorment. De fet, podria ser que originàriament hagués estat una tina rodona, i que després s’eixamplés cap al sud.

Trull o tina d’aglans

A la banda est hi ha dos encaixos rodons de 15 i 18 cm de diàmetre. També marques del que podria ser una tapa o un brescat.

Una mica més al sud (a la primera coordenada indicada), a la codina del costat, es troba un rebaix rodó (1,20 m de diàmetre i uns 20 cm de profunditat), del qual surt un rec d’uns 90 cm de llarg, que acaba al peu de la roca. A l’interior hi ha un forat rodó de 12 cm de diàmetre. Tot plegat fa pensar en un trull per elaborar l’oli, tot i que no s’hauria conservat la pica on anava a parar aquest.

Trull d’oli

A llevant d’aquest trull, a escassos metres (31T x=401561 y=4644807), es veu una paret amb quatre encaixos que aguantaven un sostre. Es tracta de la part inferior d’una tina de vi.

Tina i encaixos del teulat

La part superior va ser parcialment tallada a la roca i tenia 2,30 m de diàmetre. En aquest cas, l’edifici que acollia la tina era de planta rodona (devia fer més de dos metres d’altura). Tot i que l’interior del dipòsit és ple d’enderrocs, es pot apreciar sense cap problema el brescat.

Ja he dit que a la part de baix hi havia un cobert que s’aguantava amb uns encaixos a la paret. Sota aquest cobert hi ha un petit capelló amb una primera boixa, i a sota d’aquesta, encara es veu una pica de decantació tallada a la pedra.

A la banda de llevant, apareixen les restes d’un altre edifici, tancat parcialment amb pedra seca mínimament treballada, i encaixat a la paret rocosa. També presenta una fornícula amb una boixa, aquesta més baixa que la primera.

 

Base de trepig del Clot de la Fou

A Viver i Serrateix, al nord de cal Guinard, per sobre del clot de la Fou (31T x=400322 y=4647073) hi ha les restes d’una antiga zona de trepig de raïm, tal com es veu en la fotografia adjunta:

Base de trepig

El més interessant, però és escassos metres per sobre, just a la paret del cingle, on apareixen alguns encaixos molt desgastats, segurament d’algun edifici.

Aquí apareix alguna ceràmica que be podria ser medieval.

Forn de cal Bord

De cal Bord (Viver) no en queda pràcticament res, però ens queda encara una tina de més de dos metres de diàmetre, i una premsa tallada en una roca. L’encaix on anava la biga fa 27×23 cm, mentre el plat fa 75 x 802 cm. En surt un rec de 80 cm de recorregut que recollia el most. Es troba al punt, 31T x=400084 y=4647260.

Encaix i plat de la premsa

A dos metres més al sud, hi ha dues estructura d’entre 40 i 50 cm d’amplada, amb uns encaixos que se suposa que devien ser els muntants de la premsa. Tot sembla indicar que el plat de premsa va “desaparèixer” en els darrers anys.

Aquesta premsa es troba a l’extrem sud d’un petit replà rocallós que acaba en un cim a tocar de la pista, on ha crescut un roure imponent (400110-4647289). A l’extrem est i gairebé dalt de tot, apareix un edifici de planta rectangular, fet amb grosses pedres perfectament escairades. Per dins té una planta rodona, fet que fa pensar en una tina, però la mena de coberta i el fet que a les rodalies es trobin diverses mostres de terrissa cuita, em fa pensar que es tractava d’un antic forn. Caldria una excavació per saber-ne alguna cosa més.

Forn de cal Bord

Tina de cal Guinard

Es troba a Viver i Serrateix (31T x=400428 y=4646897). Es troba en un estat lamentable i tan sols es reconeix la forma que tenia i la boixa.

Boixa de la tina

La tina fa un diàmetre aproximat de 2,20 m i una altura d’uns 2,5 m. Estava coberta per un edifici quadrat, d’uns tres metres de costat, del qual s’endivinen part dels murs. Sembla que l’interior no era fet de cairons vidriats (podria ser que hagués estat tallada a la roca).. Presenta un encaix per al brescat.

Paret exterior de la tina

Rep el nom d’un antic mas que es trobava al costat del camí que va al Pla de les Sogues, del qual queden algunes restes de paret. Al nord de l’antic mas, tocant a la pista, hi ha una agulla de roca amb uns graons per pujar al cim i un dipòsit a la part superior. Aquesta estructura es va interpretar, molt dubtosament, com una torre de defensa medieval.

Les tines de Caselles

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.