Quirze Parés i el pantà de Sau

Quirze Parés i Ganyet (1909-1993) ha passat a la història, com aquell qui diu, de puntetes. De puntetes i com ell volia, discretament. Però potser ja va sent hora que, sigui on sigui, l’emprenyem una mica i el traguem de l’anonimat. Estiuejant durant dècades a Centelles, gairebé ningú s’ha recordat mai de la seva figura (o si se n’han recordat, ho han dissimulat molt bé). Hi va rodar pel·lícules, amb la implicació de molts veïns i veïnes, en va fer un documental i va escriure un text sobre el rodatge d’una pel·lícula que ha quedat inèdit. Oh, déu meu!, per ser centellenc s’ha de ser de Centelles! I Quirze Parés era nascut a Sant Boi i vivia a Barcelona.

En fi, potser per això, sembla que a Quirze Parés se l’hagin estimat més al Collsacabra, terreny de moltes de les seves estades de recerca, de moltes embardissades buscant balmes, molins, ruïnes i ruïnetes… Malgrat tot, i sense saber-ho, Quirze Parés s’ha convertit en un referent per a alguns de nosaltres. Què no donaríem, alguns, per compartir alguna de les seves embardissades i poder fruir de la seva prosa decimonònica i rimbombant, altrament dita infumable?

 

 

 

 

Els Casalets de la Parra

Gairebé al cim de la serra del Feu, a Santa Maria de Corcó, es troben les restes d’un corral que s’anomenava els Casalets de la Parra (42º 03′ 802 – 002º 22′ 522 – 914). La Parra és una masia que es troba una mica més d’un quilòmetre i mig al sud.

El corral es troba a escassos metres d’un camí ramader força conegut que resseguia la serra del Feu gairebé pel fil de la mateixa. En un mapa de l’any 1923 encara apareix dempeus i referenciat com a corral i és possible que s’utilitzés com a aturada en els processos de transhumància.

Els Casalets de la Parra

Els Casalets de la Parra

Just a tocar de la pista hi ha una petita bassa rectangular excavada a la roca, que segurament servia per abeurar el bestiar (avui dia és mig tapada per sediments). El corral queda lleugerament al nord, actualment amagat dins d’un bosc que sembla menjar-s’ho tot.

Deu fer un centenar de metres quadrats i tenia una part coberta amb un teulada de teula àrab. Segurament hi havia un empostissat per guardar herbei i per descansar els pastors, però el seu estat està actualment molt deteriorat. De fet, encara es conserva la porta de fusta amb un pany de ferro, fet que fa pensar en una estada també per a persones.

De tota manera, el més remarcable és la paret de tàpia amb què es va fer. Vegeu-ne més detalls, aquí. Per evitar els efectes de la humitat, la tàpia es va aixecar sobre un mur de potser un metre de pedra i fang.

detall tapiaLa construcció amb tàpia queda ben explicada en l’article esmentat de la Wikipèdia, del qual prenem l’esquema de la seva construcció.

Encofrat d’un mur de tàpia (Wikipèdia)