Tina de Pujalt

Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir.  Localització.

Pujalt (Castelllcir)
Pujalt (Castelllcir)

La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.

Llinda de la tina de Pujalt
Llinda de la tina de Pujalt

La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).

Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.

Premsa encastada de Pujalt
Premsa encastada de Pujalt

 

 

Anuncis

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Fonts del Giol

Pica a l’interior de la font del Giol

Al nord del Giol, a la zona obaga, es troben dues fonts i una mina que podria haver estat utilitzada com a jub per guardar aglans.

En el punt 41º 47’ 744 – 002º 10’ 119 – 673 hi ha una petita font de capelleta, actualment seca, coberta amb una volta feta a plec de llibre i amb un arc lleugerament apuntat. El dipòsit fa 2,30 m de llarg per 1,50 m d’ample i l’alçada actual és d’1,40 m. A la part que dóna al lloc on hi havia la porta que permetia accedir a la cisterna hi ha una pica tallada a la pedra (40 cm x 40 cm x 13 cm) amb una gran regata que permetia treure l’aigua cap a l’exterior (l’aigua havia de ser pouada amb una galleda i abocada a la pica).

Pocs metres a ponent de la font hi ha una mina excavada a la roca (41º 47’ 747 – 002º 10’ 107 – 698). La seva planta està completament ocupada per aigua, fet que no ens ha deixat entrar-hi. La part inferior ha estat excavada a la roca, però la coberta, tot i ser subterrània, està feta amb una volta rebaixada de pedres disposades a plec de llibre. Fa 1’90 m d’amplada per 1,60 m d’altura (se suposa que fa uns 8 o 10 m de recorregut).

Una mica més a ponent d’aquesta mina hi ha una altra font que reprodueix l’estructura de la primera, tot i que d’unes dimensions lleugerament menors. La principal diferència és que aquesta encara es troba en actiu actualment. A la llinda de la porta que dóna accés a la cisterna hi figuren unes lletres escrites acompanyades d’una data: “RYFR 1850” o bé “Rº JFR 1850”.

Val la pena també esmentar que a la llinda de l’entrada del cementiri de Santa Coloma hi ha una inscripció mig desapareguda que sembla que deia: “Esta testa descarnada – escoltal i te dirà – fou cara de (…) tu – avui o demà tu (…) 1873”.

Mina o aljub del Giol

Cal Fantasia

Cal Fantasia
Cal Fantasia

Masia situada al tram superior del torrent de Cerverisses, a la riba dreta (41º 44’ 634 – 002º 08’ 565 – 672).

L’edifici actual fa 10 m de fons per 21 m d’ample, però des de l’exterior mateix s’evidencia que es va construir, com a mínim, en dues fases, que corresponen a dos cossos diferenciats.

El cos més antic és el de la part occidental, que consta de l’entrada, on hi ha unes escales amb tres graons de pedra i la resta de fusta que permeten accedir al primer pis, la cuina (equipada amb xemeneia, forn negre, fogons, armari i desaigüe) i un parell d’estances segurament per al bestiar. Al pis superior hi ha quatre habitacions amb el terra fet de fusta.

El cos oriental és fet posteriorment i al seu interior es troba el conjunt del forn que normalment es trobaria a l’exterior. La part inferior d’aquest cos estava formada per dues grans corts dedicades al bestiar, cobertes amb voltes catalanes. Al primer pis hi ha diverses habitacions. En una d’elles encara es conserva una biga que corresponia a l’antiga teulada d’abans de fer-se aquesta ampliació, que és delatada per altres detalls.

La façana, orientada a migdia, presenta set finestres i tres portes. Les de la part antiga són fetes amb llindes planes de pedra, sense cap inscripció; en canvi, les obertures de la part ampliada són fetes amb maons cuits.

Aquesta masia apareix en el mapa de 1790 fet per Raimon Cerdà que es guarda a la masia de les Torres (vegeu també Pladevall, 2009; 152). El símbol que representa la casa mostra una masia de planta quadrada, amb teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta a la part baixa i dues finestres al primer pis. Aquest fet ens indica que l’ampliació es va fer amb posterioritat a la data d’elaboració del mapa (1790), segurament ja entrat el segle XIX.

Tot fa pensar que la casa original havia estat una caseta de les d’estructura típica del segle XVIII. Si això és així, podria ser que el mas Cervericia de què parla Pladevall (2009; 77-78) correspongués a l’estructura que es descriu en el següent apartat.

Estructura al nord de cal Fantasia

Cinc-cents metres al nord de cal Fantasia, quan el GR-177 deixa a l’oest la font de Vall-llossana i gira sobtadament cap al sud, entre dos camps que queden al nord de la pista (41º 44’ 914 – 022º 08’ 619 – 690).

Actualment s’hi observen les restes del que se suposa que havia estat una casa que podria tenir unes dimensions de 10 m x 14 m, amb murs que arriben als 80 cm de gruix fets amb pedra i fang.

Creiem que podria correspondre a l’antic mas Cerverisses, que Pladevall identifica amb cal Fantasia.

Fornot de cal Fantasia

Fornot de cal Fantasia
Fornot de cal Fantasia

A ponent de cal Fantasia, per sota de la pista que condueix a cal Torroella (41º 44’ 585 – 002º 08’ 312 – 711).

Es tracta d’un conjunt de dos forns, oberts en el mateix marge i un a tocar de l’altre. La boca del més occidental s’obre a l’exterior per un arc rebaixat fet amb pedra calcària disposada a plec de llibre, de 2,70 m d’amplada. El forn feia 3,80 m per 3,50 m i es conserven les parets fins a uns dos metres d’alçada.

El forn oriental està en molt més mal estat. La boca, d’1,70 m d’ample, està feta a maons disposats a plec de llibre. Sembla que posteriorment se li va afegir una nova boca, aquest cop plana i aguantada amb una biga de fusta. Està en pitjors condicions que l’anterior (el forn pròpiament dit no es conserva). Tot i així, no s’ha pogut entrar a l’olla de cap dels dos.

Fita dels Tres Termes

Fita dels Tres TermesEs troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Base de la Creueta
Base de la Creueta