Cabanes i refugis del torrent de Vilanova

La masia de Vilanova es troba sobre la riera del mateix nom, en terme de Castellterçol. A la banda solella de la riera s’han trobat diferents barraques i refugis que coexisteixen amb algunes cases noves (com ca la Rosa, cal Sec, cal Ventura o cal Ciuró). Algunes estan derruïdes però n’hi ha d’altres que encara es conserven en bon estat.

Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)

Barraca al torrent de Vilanova (Castellterçol)

En el punt 41º 45’ 552 – 002º 05’ 455 – 705 hi ha una petita cabana de planta arrodonida d’aproximadament 1,5 m de diàmetre interior i d’1,40 m d’alçada també a l’interior. La coberta és feta per aproximació de filades amb una gran llosa que cobreix el conjunt (està lleugerament inclinada per permetre un forat que podria actuar com a xemeneia, però també podria ser algun defecte estructural).

La porta, acarada al sud, fa 60 cm x 100 cm i està flanquejada per dues grans pedres i coberta amb una llinda plana molt prima. A l’interior hi ha dues fornícules, una a la banda est i l’altra a l’oest.

Una seixantena de metres més a ponent hi ha un gran bloc que va ser buidat per la part de sota i tancat amb un petit mur de pedres que servia de precari refugi (41º 45’ 550 – 002º 05’ 499 – 719).

Refugi al torrent de Vilanova

Refugi al torrent de Vilanova

I encara no dos-cents metres en la mateixa direcció apareixen les restes d’una altra barraca d’estructura i mides semblant, però ensorrada (41º 45’ 556 – 002º 05’ 579 – 709).

Més al sud, a l’altra banda de la pista, apareixen dues noves cabanes, també enderrocades (41º 45’ 470 – 002º 05’ 300 – 670 i 41º 45’ 451 – 002º 05’ 510 – 683).

A uns cent metres al sud-oest de ca la Rosa hi ha una altra barraca, penjada dalt d’un cingle, de morfologia semblant (41º 45’ 829 – 002º 04’ 583 – 686).

La pregunta que ens formulem és com s’articulaven aquestes cabanes amb les cases noves que tenen relativament a prop?

Anuncis

Cal Ciuró

Cal Ciuró (Castellterçol)

Cal Ciuró (Castellterçol)

Entre ca la Rosa i cal Ventura, a Castellterçol (41º 45’ 710 – 002º 04’ 516 – 650).

Antiga construcció derruïda, que havia tingut dos pisos, amb la façana a la banda est. Les mides són aproximadament de 10 m x 10 m, tot i que sembla que un dels quatre espais no va arribar a ser mai construït i hauria estat tancat com si fos un petit barri. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la paret de la casa, feta amb rajols corbats i vidriats. L’accés a la tina es produïa per la banda nord, on faltarien alguns graons per poder pujar a la tina. No s’ha pogut localitzar la boixa de la tina, per la presència de runes a l’interior de la casa. Sembla que la coberta hauria estat a dues aigües, però segurament no estava coberta de teules. A la banda sud segurament hi havia hagut el forn.

Fita de Pujalt

Als sud del turó de Pujalt (41º 46’ 109 -002º 04’ 193 – 788). Quan es va fer la visita es trobava desclavada.

Fita de 60 cm d’altura, amb un tall transversal de 15 cm x 20 cm, tallada en gresos. En un dels costat hi ha el castell que identifica el terme municipal de Castellterçol, mentre a l’altra hi ha gravada una ema minúscula, que sembla que correspon a l’antic municipi de Marfà. Si aquesta atribució és certa, la fita correspondria al període que va entre 1812 i 1827.

Fita de Pujalt (Castellcir-Castellterçol)

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Cabanes de la Bassola de la Vall

Una de les cabanes de la Bassola

Una de les cabanes de la Bassola

A ponent de la Bassola i Brugueroles s’estenen una sèrie de camps i un espai boscós i actualment abandonat que van baixant fins gairebé tocar la masia de l’Horta. En aquest espai hem localitzat quatre cabanes, que segurament formaven part del mateix conjunt que la que apareix en el següent apartat, però que per la posició geogràfica hem cregut millor descriure de manera independent.

La primera d’aquestes cabanes es troba a ponent de la Bassola (41º 44’ 967 – 002º 08’ 062 – 738), al nord d’un espai força pla, enmig del bosc. Té una planta irregular que recorda una figura semicircular, amb la porta en un dels extrems (oest) i una profunditat de 2,50 m. Tot i que actualment no presenta sostre, se suposa que era coberta pel sistema d’aproximació de filades. És una edificació aèria.

Una mica més a ponent i lleugerament per sota, en un espai força desboscat (41º 44’ 951 – 002º 08’ 003 – 731), es troben les restes, una mica millor conservades, tot i que sense sostre, d’una altra cabana aèria, de planta arrodonida de 3,25 m de diàmetre i murs de 60 cm i la boca oberta a la banda sud-oest.

Encara una mica més a ponent, i lleugerament per sota, enmig del bosc, es troben les restes d’una tercera cabana arrambada a un marge, de planta rodona per dins tot i que per fora és més aviat quadriculada. Té la porta a l’oest i unes mides semblants a l’anterior. La porta es trobava a l’oest i la coberta, avui inexistent, era feta per aproximació de filades. Al voltant d’aquesta cabana hi ha algunes feixes formades amb pedres col·locades verticalment.

El conjunt es complementa amb les runes d’un altra cabana situada més al nord,  a l’altra banda dels camps (41º 45’ 065 – 002º 08’ 010 – 715). El seu estat és tan precari que no ens atrevim a descriure-la.

Cabana de l’Horta

Cabana de l'Horta

Cabana de l’Horta

Es troba al nord de l’Horta, a la riba esquerra de la torrentera, per sobre d’uns camps (41º 44’ 827 – 002º 07’ 903 – 687).

És de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, amb una porta al sud-oest, i coberta per aproximació de filades. Toca un marge per la part de llevant, però està pràcticament exempta. L’alçada màxima era d’1,60 m, tot i que actualment es presenta sense coberta. Té dues finestres, una al nord i una altra al sud, de 20 cm x 35 cm, i una fornícula a l’est de 40 cm x 32 cm i 40 cm de profunditat.

La porta fa 65 cm d’ample i 1,30 m d’altura i els murs mesuren 55 cm de gruix i són fets de pedra seca. Una llosa plana i prima fa les funcions de llinda, on no hi ha cap inscripció.

Font de Sant Antoni

Font de Sant Antoni

Font de Sant Antoni

Es troba al nord-oest de la masia de l’Horta (41º 44’ 780 – 002º 07’ 706 – 681), enmig d’una zona de camps i sota un gran pollancre.

Divuit graons permeten baixar al fons del clot on es va excavar una petita mina, d’on raja l’aigua. Aquesta aigua és recollida per un petit canal a cel obert i passa després a un albelló de 40 cm d’ample i un metre d’altura (a dins es veu més alt). Una reixa impedeix accedir al seu curs subterrani.

L’aigua de la font surt a la superfície uns 75 m al sud, quan es presenta com un canal subterrani cobert amb lloses planes. Aquí hi ha un distribuïdor que permet regar uns camps. La resta de l’aigua és conduïda per un canaló més petit, també subterrani, fins a una bassa rectangular situada una trentena de metres al sud-est. Aquesta bassa està al costat d’una horta tancada per una porta amb barri.

La font presenta una imatge de sant Antoni de Pàdua, i una indicació de què fou renovada al 2001. Per sota hi ha una inscripció que diu “Benedictie fontes Domino. 1691. [Bened]icte ¿? Elu-mina Domino.