Forn de la Guixera del Garet

Forn de la Guixera del Garet
Forn de la Guixera del Garet

Es troba en el marge que queda entre el camp i el camí que duu a la masia, enmig de la vegetació (41º 49’ 610 – 002º 11’ 549 – 913).

Tot i que aquesta masia havia fet d’hostal (es troba al costat mateix del camí ral), a partir de 1770 (i segur que anteriorment) es documenta la dedicació dels seus estadants a l’explotació del guix, activitat que donà nom a la masia. Més endavant es construí una gran sala amb volta de canó sota la casa que va servir de magatzem del guix. A la llinda de la porta del magatzem hi ha gravada la data de 1857 i el nom de “* Garet”.

Al camí, però, es troben dues estructures diferents.

La primera presenta la morfologia típica d’una teuleria de 4 m de costat i planta quadrada, amb parets d’un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Caldria un estudi detallat del lloc, perquè fa la impressió que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d’obra cuita, ja s’ha vist en un altre lloc que les teuleries podien servir també com a forns de calç. El que no podem afirmar amb rotunditat és que aquest fos el cas.

I no es pot afirmar que la teuleria servís per coure el guix perquè just al seu costat hi ha un forn de guix de planta rodona (3,5 m de diàmetre i uns tres metres d’altura conservada), a l’interior del qual s’accedeix per una boca d’aproximadament un metre d’alt i un metre d’ample, en forma d’arc rebaixat. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix.

Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc. El masover del Garet ens ha explicat que el guix l’extreien d’una zona a sobre de la Guixera, on hi havia hagut feixes, i que l’arrencaven a barrinades, que els feien tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament, però el nostre informant no els ha vist en funcionament.

 

Anuncis

Cova dels Ossos

Sala final de la cova dels Ossos
Sala final de la cova dels Ossos

Es troba en el vessant oriental del roc dels Esparvers, al cim del Querol, sobre la casa de la Collada (41º 49’ 231 – 002º 11’ 332 – 966).

Un petit mur vertical permet l’accés a una balma allargada força gran i no massa ampla (d’uns 10 m de llarg per un parell o tres d’ample) i pràcticament plana. A mida que la galeria s’endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides on acaba el recorregut (aproximadament un 10 m).

En aquesta sala es veuen unes marques de color vermell que indiquen el nivell de sediments que es varen excavar (segurament a inicis dels anys noranta del segle XX).

En les excavacions es varen trobar diferents elements, entre els quals un conjunt de 156 dents humanes, corresponents a no menys de 19 individus. Tot fa pensar que havia estat un lloc d’enterrament múltiple, d’entre el 2700 i el 1500 adC.

Sobre la cova podeu consultar aquest document.

Al sud i al nord-est de la cova, aproximadament a la cota 930 es troben una balma (41º 49′ 164 – 002º 11′ 308 – 933) i un petit refugi construït aprofitant una altra balma, incipientment tancada amb un petit mur de pedra seca (41º 49′ 282 – 002º 11′ 457 – 939).

Cova de Puig-antic

Cova de Puig-antic
Cova de Puig-antic

Es troba a l’est de la masia de Puig-antic, en un morro per on passa el límit entre Collsuspina i Moià, al peu del cingle (41º 48’ 279 – 002º 09’ 951 – 828).

Té uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d’entrada fa un 5 m d’altura per 2 m d’amplada.

Poua de Puig-antic

Poua de Puig-antic
Poua de Puig-antic

Es troba a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l’est de la masia de Puig-antic (41º 48’ 327 – 002º 10’ 184 – 787).

Actualment només se’n conserva la meitat sud. Amb tot, es pot apreciar la seva forma i el seu perímetre arrodonit, de 9 m de diàmetre. Els murs són fets amb pedra seca i a la banda sud arriben fins als 4,50 m. La seva alçada va disminuint cap al nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent.

Un centenar de metres més amunt del torrent, però a la riba esquerra (41º 48’ 353 – 002º 10’ 225 – 802), hi ha una font, que alguns anomenen font de Puig-antic. Aquesta font regava uns petits hortes que encara avui dia s’intueixen al costat del torrent. El llit d’aquest curs hídric, pedregós i força llis, podria haver servit per retenir l’aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s’utilitzés per aquesta finalitat l’aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.

Poua de l'Espina

Poua de l'Espina
Poua de l'Espina. L'entrada es troba just on s'ajunten el mur i la paret.

Es troba al nord-est de l’Espina i a ponent del Querol, uns dos-cents metres al nord d’on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina (41º 49’ 214 – 002º 11’ 060 – 974).
Aprofita un cingle que es despenja a ponent i que tanca la poua per l’est i, en part, el sud. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada. A la banda nord, el mur fa dos metres de gruix.
La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona. Es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta. Al costat nord-est, aprofitant una petita balma, hi ha una entrada a l’interior de la poua (el mur comença on acaba el sostre de la balma). En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra que, en el moment de fer la visita, era plena d’aigua. Tal com es veu a la fotografia, a l’est de la poua hi ha un espai de roca mare lleugerament inclinada cap a ponent, sense vegetació ni cap tipus de sediment. Se suposa que es tracta de l’espai on es trepitjava la neu per a compactar-la just abans d’introduir-la a la poua.

La documentació de l’arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740) mostra que en aquell moment no s’havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s’havien endut les preses “repetidas vezes”. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns.

 

Ca l’Escanyolit

Ca l'Escanyolit
Ca l'Escanyolit

Petita masia que es troba en el llit del torrent de les Fontanilles, abans d’arribar al torrent Fosc, al seu marge dret (41º 48’ 655 – 002º 10’ 687 – 851), just en el lloc on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’Editorial Alpina.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada de 9 m x 9m aproximadament i dos pisos, que té afegit un petit espai a la banda nord-est. Les cantonades són fetes amb pedra treballada i ben escairada. A la part sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica i la boca del forn (que ha perdut la resta). Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra i fang. Sembla que tindria una coberta a dues aigües feta amb teules àrabs i que la porta hauria estat al cost sud-oest.

A la banda nord-oest, adossat a la petita cinglera, hi havia un parell d’espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l’edifici principal hi ha un ampli espais, segurament l’era de la casa, delimitada per un mur de pedra seca. Al final de l’era hi ha un gran roure molt envellit i una fita amb la inscricpicó “SC” (Santa Coloma) a la banda sud i “B” (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal.

Al costat del roure i la fita, un pont natural de pedra, de 9 m de llarg i 1,5 m d’ample permet travessar fàcilment el rierol (un antic camí feia la volta ple gorg de sota i se suposa que era utilitzat quan hi havia de passar animals). El pont es troba un s6 m per sobre del llit del torrent.

Pont de roca sota ca l'Escanyolit
Pont de roca sota ca l'Escanyolit

Barraca del pla de la Barraca de Collsuspina

Barraca del pla de la Barraca
Barraca del pla de la Barraca

Construcció en pedra seca totalment exempta, en estat impecable, situada al capdamunt del pla de la Barraca (41º 49’ 327 – 002º 10’ 030 – 956). Fa 3,20 m de llargada per 4 m d’amplada exterior. Les parets pugen verticals fins als 2,20 m, quan comença l’acostament de les filades que tanquen la cúpula.

Té una porta orientada al sud que fa 1,60 m d’alçada per 0,65 m d’amplada. La llinda és una pedra plana més gran que les altres sense cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i l’espai interior és de 2 m x 2,25, arribant a una alçada  de 2,80 m en la cúpula per aproximació de filades.

A la banda est té una finestra de 25 cm d’ample per 40 cm d’altura. A la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver estat també un armari, de 35 cm per 40 cm. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors (excepte la cúpula) han estat arrebossades amb fang. Hi ha també un banc fet de pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest, en forma d’ela.

A escassos metres d’aquesta barraca (41º 49’ 336 – 002º 10’ 008 – 956) es troben les restes d’una altra que semblaria haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l’una per l’altra.

Aquesta barraca ha estat inclosa a la Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/).