Els molins del Brull

Anuncis

Refugi del Solà

Refugi construït sota un bloc caigut de pedra rogenca.Es troba entre el Solà i can Coromines (41º 48′ 621 – 002º 18′ 043 – 731) . La boca s’obre de cara a llevant, enmig d’una zona de petits camps i feixes avui dia abandonats.

Fa uns 5 o 6 m de recorregut, amb un alçat pendent i que acaba a la part superior amb un petit forat que podria actuar com una xemeneia. Hi ha clares evidències de què va ser ampliat de manera artificial (es conserva el forat d’un explosiu).

Refugi del Solà

Refugi del Solà

Mina de la Riera del Pujol

Es troba a la riera del Pujol, a la riba dreta, just al fons del torrent (41º 48′ 058 – 002º 18 007′ – 571). Es tracta d’una cavitat de 27 metres de recorregut i 11 de desnivell, a la qual s’accedeix per una còmoda boca. Després d’una sala amb el soltre força alt, s’inicia una rampa que permet pujar fins a un replà on acaba la galeria. Al final del tot hi ha un toll d’aigua que en el moment de fer la visita es trobava sec.

S’hi ha trobat grafit i possiblement limonita. Les parets són bellament decorades amb petites formacions i cristalls de colors ferruginosos.

Mina de la Riera del Pujol

Mina de la Riera del Pujol

Topografia de la Mina de la Riera del Pujol

Topografia de la Mina de la Riera del Pujol (Ferran Cardona)

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

El Llançà

El Llançar

Es troba a l’est del turó del Llançà (41º 46’ 404 – 002º 21’ 436 – 815).
Es tracta d’una masia de 13 m x 11,5 m, amb dues portes a la banda sud, la més occidental de les quals dóna accés a la cuina (8 m x 3,40). En aquesta estança hi ha un forn negre, una petita pica per rentar la vaixella (42 cm x 30 cm x 3 cm) i un parell d’armaris. La porta que hi condueix fa poc més d’un metre d’ample.
L’edifici aprofita el pendent del terreny, de manera que a la banda est hi havia hagut dos pisos (el segon segurament construït en un segon moment). Des de la cuina, una porta permetia accedir a un quarto del segon pis, que suposem que servia com a dormitori. Sembla que tota la planta baixa (tres espais) i un espai annex a la cuina (nord), però amb entrada independent, era dedicat al bestiar.
La casa tenia una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana que suposem que era a la banda sud. Els murs són fets de pedra i fang i fan 50 cm de gruix.

Segons la tradició folklòrica, de Llançà de la Castanya al pla de la Calma hi havia una carretera molt fresada pel pas de les bruixes. És més, el capitost de les bruixes vivia a can Llançà; segons A. Mestres era un contrabandista. Les bruixes li lligaven a l’esquena (prèviament adquiria la forma d’un animal) les saques de carbó que no es podien deslligar de cap manera fins que eren al poble.

Pladevall (1998, p.137 i 152) documenta el topònim Puig Llançar al 1156 (al costat de la Calma de Zeles, que possiblement fa referència a l’altiplà al peu del qual es troba la masia) i de nou al 1419, però sembla que fa referència al turó. La masia només apareixeria en una relació de cases de 1855 (Pladevall i Font 1998, p.153).

Mina i bassa del Boix

Mina del Boix

Mina del Boix

Es troben en el llit del sot de la Mina, al sud del Boix (41º 47’ 956 – 002º 16’ 945 – 790).

Es tracta d’una petita mina d’un parell de metres de profunditat i 1 m d’alçada, gairebé es podria dir una font de capelleta, construïda en el mateix llit del torrent. La boca presenta una volta feta a plec de llibre amb maons de terra cuita.

Una mica més avall, just a sobre d’una feixa, hi ha una bassa i un rentador. La bassa fa 7 m x 7 m i té una profunditat de 2 m. En canvi, el rentador només fa 3 m x 3 m i té una profunditat d’1 m. Ambdues estructures estan enganxades per una de les parets, que és comuna a totes elles. Els murs fan 70 cm de gruix i estan fets amb pedra calcària relligada amb morter. L’estructura sobresurt aproximadament mig metre per sobre del nivell del terra.