Can Feliu de les Barraques

Can Feliu
Can Feliu (porta, finestra i forn)

Es tracta d’una casa situada a ponent del nucli del Figaró, al nord del cementiri i per sobre d’ambdós (41º 43’ 199 – 002º 16’ 063 – 427). S’hi pot accedir per un camí que hi puja des de la pista que va de la Llorença al Bac.

Actualment es conserva una estructura de 4,60 metres de llarg per 4,30 metres d’ample (mides interiors), amb una porta oberta a llevant de 2 metres per 60 centímetres, rematada amb un arc escarser fet a plec de llibre. Està construïda amb pedra rogenca del mateix lloc relligada amb fang i argamassa; té uns murs de 0,50 m d’amplada. A la mateixa banda de llevant hi ha una finestra d’un metre d’alçada per 50 centímetres d’ample que conserva encara una frontissa metàl·lica.

A la banda sud-est es conserva, tot i que rebentat, un forn per coure pa, fet que indica que es tractava d’una casa habitada de manera regular i no d’una simple barraca dedicada als treballs agraris.

L’edifici tenia dos pisos, el superior segurament molt baix, com ho indiquen un parell de finestres que estan poc per sobre de la línia on arrencaven les bigues que aguantaven el pis, i sembla que es cobria amb una coberta a dues aigües perpendicular a l’eix de la façana.

Actualment està en un estat ruïnós i pràcticament tapada per la vegetació. Només el fet d’estar en un camí de recent obertura i les visites esporàdiques d’algunes persones permeten accedir al seu interior. Es troba situada en una mena de coll entre un cingle i un petit turó (però podria ser que hagués estat una antiga pedrera), de manera que sembla ficada en un clot a redós d’un turó terrassat.

Can Feliu
Can Feliu (detall de la porta)

A la banda nord-est, a l’interior i prop de la porta, sembla que hi havia hagut uns fogons recolzats en un peu de pedra, que encara es conserva, i unes ferros. En el mateix lloc, però per la banda exterior, hi ha un recipient excavat al terra, actualment reblat de sediments, que podria correspondre a una cisterna o a un cup (també podria ser un pou negre, però sembla menys probable).

Des de fora, a l’extrem sud-oest semblaria que hi hagués hagut una antiga porta actualment tapiada que donava a un corral o a una altra habitació (no es pot precisar més).

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona recull aquesta masia, però la fotografia que hi apareix correspon a una estructura no identificada (possiblement un pedreguer) situada una mica més avall (41º 43’ 223 – 002º 16’ 142 – 397). La descripció que es presenta coincideix força amb el lloc que hem descrit, però en alguns punts hi ha importants divergències (per exemple quan diu que els murs fan un metre d’alçada o que no es pot entrar en algunes estances a causa de la runa). Es diu que aquest mas encara estava ocupat a mitjan segle XX i encara avui dia s’hi troben elements que permeten suggerir una ocupació esporàdica posterior. De tota manera, la gent sembla haver-ne perdut la memòria; fins i tot una dona amb qui vàrem parlar –nascuda a can Plans- no tenia clara la seva existència ni recordava el seu nom. Aquesta masia no apareixia en el mapa de Salvador Brugués (1924), però sí que ho feia en el del Montseny de l’editorial Alpina (1947) i dels Cingles de Bertí de la mateixa editorial (1959). Els mapes actuals de l’editorial Alpina situen el topònim erròniament al nord del repetidor de la Llorença. L’ortomapa de l’ICC situa correctament la masia i l’anomena can Feliu de les Barraques, segurament seguint els criteris del mapa de patrimoni de la Diputació.

Forn de la font del Pontet

Forn de morfologia cilíndrica, de 4,50 m de diàmetre del qual es conserven un parell de metres de parets. Està esfondrat per la banda est, on sembla que hi hauria la boca i per la oest. A la part superior, un camí permetia dur el material per carregar-lo mentre sembla que el camí que condueix al molí de ca n’Oliveres sembla que servia per descarregar-lo.

Es troba en el punt 41º 42’ 687 – 002º 16’ 104 – 293,  al costat de la font del Pontet, arran del camí que duu al molí.

Teuleria de ca n’Oliveres

Teuleria de ca n'Oliveres
Teuleria de ca n'Oliveres

A ponent de la masia de ca n’Oliveres, en el marge del camí que passa pel davant de la casa, s’observen dues boques, actualment tapades per sediments, que podrien correspondre a una teuleria. De fet, bona part dels sediments amb què s’ha omplert són restes de teules i rajols.

El seu estat de conservació és molt precari. El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona en mostra una fotografia (que reproduïm) tot i que la situa en el forn de calç de la Llorença. Resulta força clar que la fotografia no correspon a aquest forn sinó a una teuleria.

La part superior del marge correspon actualment a un camí. Segurament en el moment en què es va obrir aquest camí es varen tapar les restes de la teuleria.

Seguint el camí que duu a Puiggraciós, a  un centenar de metres de la teuleria, es troben unes parets de pedra al marge de la dreta que mostren clarament haver tingut diferents obertures posteriorment tapades. Podria ser que es tractés d’altres teuleries i que, per tant, ens trobéssim davant d’una explotació de certa importància o continuada en el temps. Una de les pedres que tapa una d’aquestes obertures està clarament vidriada per efecte de les altes temperatures a què va ser sotmesa, però podria tractar-se d’una peça descontextualitzada.

Refugi de Gallicant

Refugi de Gallicant
Refugi de Gallicant

Petit refugi de planta triangular, situat al costat del riu Congost, a la riba dreta (a l’altre costat de les cases de Gallicant, tocant a un pal d’electricitat, 41º 42′ 762 – 002º 16′ 071 – 292). El refugi aprofita l’espai que va deixar el despreniment d’un gran bloc calcari paleozoic, un espai de 5,80 m d’ample i d’una profunditat màxima de 3,50 m. En el seu punt més alt, s’arriba als 3 m d’alçada. L’espai habitable es tanca pel mateix bloc desprès (en la part inferior) i una paret de pedra seca lligada amb fang (a la part superior). Resta una ampli espai que sembla que hauria estat obert per permetre l’entrada de llum.

 

 

 

Forn de calç de can Boget

En el lloc que avui dia els mapes de l’ICC anomenen els camps de can Boget (41º 42’ 246 – 002º 15’ 547 – 406), enmig de la vegetació, es troben les restes d’un forn de calç de dimensions considerables (fa uns quatre metres de diàmetre i entre quatre i cinc d’alçada a la part millor conservada). La seva boca està orientada al sud i respon a la tipologia més habitual a la zona. Està molt poc vidriat, fet que podria portar a pensar en què només es fes servir una vegada.

Fita de terme de can Vidal

Fita de can Vidal
Fita de can Vidal

Tot i que no s’han pogut trobar les runes d’aquesta masia, sí que sembla que aquestes s’haurien de localitzar a prop de la fita que es troba en el punt 41º 42’ 197 – 002º 15’ 686 – 403, lleugerament al nord-oest. En aquest punt han aparegut un parell de trossos de teula descontextualitzats i alguns forats en una roca. De tota manera, una persona que afirma haver-se estat a can Boget, la masia habitada més propera a aquest lloc, no té coneixement ni de can Vidal ni de can Galdiró, que sí que apareixen en els mapes del Montseny de l’editorial Alpina (primera edició de 1947) i dels Cingles de Bertí (edició de 1967), tots dos realitzats per Josep M. Puchades. Així mateix, can Vidal també apareixia en el mapa de 1924, fet pel topògraf Salvador Brugués. Cap dels dos masos no apareix en els mapes actuals. Només el mapa de patrimoni de la Diputació i els ortofotos de l’ICC recullen can Vidal, però la seva situació no sembla que sigui correcta.

Prop del lloc on els mapes indiquen que es trobava can Vidal hi ha una fita de terme feta amb pedra rogenca. Es tracta d’un bloc de planta quadrada de 27 cm per 24 cm i 50 cm d’alçada. A la cara nord hi figura escrit “MO 1663”, que interpretem com a Montmany i la data de la seva instal·lació. A la cara sud només s’hi distingeix la lletra G, que suposem que correspon a la Garriga.