Les Capades de la Serra de l’Obac

Es tracta d’un conjunt d’encaixos situats a mitja paret, en un replà arrodonit, i un altre conjunt al cim de la cinglera. S’ha interpretat com una estructura defensiva medieval, però també existeixen altres explicacions alternatives (santuari solar o explotació apícola).

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona ens diu que es tracta de les restes d’un hàbitat altmedieval fortificat format  per “(…) dues bases d’edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l’una de l’altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20 m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d’1m d’alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d’una torre de vigilància de fusta.” (S’ha de dir que la descripció de la primera estructura és una mica confusa: vegeu el croquis d’A. Ferrando més avall).

Sembla que la primera persona a documentar aquest jaciment va ser Antoni Ferrando (1983). També és ell qui ens informa que a la propera font de la Pola hi podria haver hagut el mas de la Pola, documentat per primera vegada l’any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa la Mata.

Dibuix d’A. Ferrando

Per saber-ne una mica més.

Anuncis

Vilamolera (Pallars)

A l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars) havia existit un nucli rural format per una església (avui Sant Salvador de la Serra) i diverses cases, de les quals encara se n’endevina una mitja dotzena, algunes reconvertides en corrals. Escampades per les rodalies hi ha diverses tombes antropomorfes tallades a la roca.

Tot i que actualment forma part d’un despoblat, l’any 1075 el senyor d’Estorm deixava en herència al seu fill el lloc de Vilamolera. L’església també correspondria al segle XII.

Però el que a mi me n’interessa més és el centre d’extracció de moles que segurament va donar lloc al nom de l’indret (vegeu-lo). Ja fa anys que Marta Sancho va escriure que s’hi veien desenes de negatius de rodes de molí d’un metre de diàmetre. Podria tractar-se de moles de molins hidràulics, suposava Sancho.

El cas és que a nosaltres les moles que hem trobat en aquell lloc ens han resultat més petites, d’uns 45 cm de diàmetre. Correspondrien, segurament, a molins rotatoris manuals.

A més a més, hi hauria dos o tres llocs en què se n’haurien extret, situats no massa lluny del ja conegut centre de Vilamolera.

 

 

 

Molera de Vilamolera (Pallars) from Francesc Roma i Casanovas on Vimeo.

 

Tomba del turó dels Moros

Continuant el que ja vàrem dir aquí, ara un vídeo sobre la tomba del turó dels Moros, on segurament hi havia hagut el castell de Seguer (Tagamanent).

Ara es pot dir que la cabana a què fa referència el text anterior segurament correspon a una part del castell de Seguer, documentat al segle XI, que estaria construït en part al cim del turó, amb carreus de gresos vermellosos transportats des del peu del turó.