El molí Subterrani dels Hostalets de Balenyà?

Antoni Pladevall va escriure que els molins de Vall-ossera (Seva-Hostalets de Balenyà) eren els més antics de la comarca, i que apareixien documentats l’any 953, a causa de la donació a la catedral de Vic d’un alou que contenia dos molins amb els seus cap-recs. Després de situar el molí Nou i el molí Vell de Vall-ossera, aquest autor afegeix que “més avall hi ha encara els indicis d’un altre molí“. Ignorem a quin molí es referia, però no sembla que fes referència al que volem comentar.

En tot cas, el cert és que deu anys més tard (963) tenia lloc la venda d’unes cases i altres coses (corts, terres, vinyes i horts), en terme de Seva. Les afrontacions de tot el que es venia eren les següents: “de orientis in ibso Castellare, de meridie in ibso Brullo, et de occiduo ad ibso molino subterraneo, de circi in Pugolo Regio.”

subterrani1

De totes aquestes afrontacions, la més clara és la que fa referència al Pugolo Regio, que seria Pujolric, identificat normalment amb Balenyà, i que els documents situen a prop de Vall-ossera. D’altra banda, podria ser que el Castellare fes referència al castell del Fitó o d’Esparreguera. Tot i que sembla que el Brullo hauria de ser l’actual nucli del municipi del Brull, res no ho permet afirmar amb seguretat.

Si Pujolric i el castell del Fitó marquessin pel nord i per l’orient l’espai venut, podria ser que el molino subterraneo estigués situat més o menys cap al gorg Negre o el gorg Blanc.

El cert és que l’espai entre els dos gorgs és avui dia pràcticament inaccessible i cal ser una mica Indiana Jones per apropar-s’hi. Tampoc els gorgs no existeixen, donat que han estat reomplerts de sediments. Ara bé, quan s’arriba just a sobre del salt del gorg Negre, a escassos metres de l’estimball i a tocar del llit del torrent, es troben les restes del carcabà d’un molí. No ens fem massa il·lusions, perquè res no en delata uns orígens massa llunyans ni sembla que hagués tingut una part subterrània.

De tota manera, l’espai sembla que ha estat envaït pels enderrocs que provenen de la propera pedrera d’en Xuclà, per on és de suposar que es produïa l’accés. El lloc on es troba el molí és un tros de riera amb el sòl pràcticament esmolat per l’aigua, inaccessible tant per dalt com per baix a causa dels dos saltants que hi fa el torrent (es pot triar entre rapelar-ne un o escalar l’altre). Al capdamunt dels dos salts res no indica la presència de cap tipus de resclosa, que en tot cas hauria d’haver estat a la zona més o menys planera que hi ha entre els dos. Tampoc no queda cap evidència de la possible bassa ni de cap de les parets de l’obrador.

Un detall interessant és el fet que el molí era situat just a sobre del segon salt, de manera que no aprofitava els 10 m de desnivell que aquest li hauria proporcionat (i tampoc la vintena del salt superior). Tot fa pensar que era un molí molt petit i de rodets, o sigui, de roda horitzontal.

La part més impressionant que en queda és el carcabà, que fa 2,40 m de llarg i 1,15 d’amplada, amb una falsa volta d’arc rebaixat. Està parcialment tallat a la roca mare (la part inferior). A 60 cm del final apareix un encaix tallat al terra de 20 cm d’amplada per 1,40 de llargada, situat just a sota del forat per on passava l’arbre del molí. Aquí hi havia el banc, que era on s’aguantava el dau que sostenia tot el conjunt de les moles; a la paret sud del carcabà, hi ha dos encaixos picats a la paret i una regata vertical que segurament contenia el pany. Sobre la rampa del molí s’observa una antiga mola trencada, que podria fer un metre de diàmetre.

El que queda de l’obrador fa una llargada de sis metres. Junt amb el carcabà arriba als 2,50 m d’altura, comptant-hi la part inferior de la paret exterior de l’obrador. No s’observa cap ancoratge a la paret, ni res que permeti entendre com era l’edifici (ni tan sols la seva planta).

 

Molí de Baix de Vallossera

L’any 953, algú que responia al nom de Sal·la va donar un alou que tenia en el lloc anomenat Vallossera de Seva a la basílica de Sant Pere de Vic. El lot consistia en unes cases amb corts, horts, terres, vinyes i tres molins. Un dels molins es trobava al riu Congost, però els altres dos no. El document indica que aquests molins tenien cap-rec, però no n’especifica cap altra element. Pel que sabem, seria molt improbable que tinguessin bassa i cup (aquests elements normalment no apareixen fins un parell de segles més tard).

Actualment, al torrent Vallossera només es coneix un molí, tot i que històricament se sap que n’hi havia arribat a haver fins a quatre de diferents. El molí que encara es veu, tot i que molt malmès, rep el nom de molí de Dalt i sembla que es va construir al segle XVIII. És probable que fos un dels molins esmentats al segle X, però tan reformat que no en quedi cap rastre.

Just a sota del molí hi ha les restes d’una resclosa que s’ha dit que seria del segle X, fet que tipològicament és impossible. Ho diem per la mida i les formes de les conyeres o ancoratges on es clavaven els pals que aguantaven la resclosa: n’hi ha 14 arrenglerats, de forma quadrada i d’uns 25 cm de costat (un de romboïdal és encara més gran). Aquesta presa recollia l’aigua que sortia del molí de Dalt i la duia, mitjançant un rec en part desaparegut, una cinquantena de metres aigües avall. Aquí hi devia haver hagut el molí de Baix.

Restes de la resclosa del molí de Baix

Restes de la resclosa del molí de Baix

Del molí de Baix de Vallossera se n’havia perdut la pista, tot i que alguns historiadors com Antoni Pladevall el situaven encertadament en aquest indret. El cert és que avui dia podem dir, no només on es trobava, sinó fins i tot fer-nos una idea de com havia estat.

Com en gairebé tots els molins, en aquest cas també s’aprecia que hi va haver modificacions i reformes que en varen canviar l’aparença fins al seu abandonament. En concret, sembla que es podria parlar d’unes restes que ben probablement correspondrien al molí del segle X i d’unes altres que segurament serien del segle XVIII o posteriors. Per fer-nos més entenedors, els descriurem com si fossin dos molins diferents i començant per les restes del segle XVIII.

La resclosa que hem comentat i el rec que en derivava duien l’aigua fins a sobre del petit salt que fa el torrent de Vallossera, a la seva riba esquerra. A la part de dalt del penya-segat es veu un mur de pedra relligada amb argamassa que fa uns 8 m de llarg i uns 50 cm d’amplada: és el que queda del tram final del rec. Enmig del rec, tapat per la vegetació, apareix el pou o cup, un forat de tall irregular, excavat a la roca que fa un diàmetre aproximat d’1,5 m i que té 4-5 m d’altura. No sembla que hagi estat obert a barrinades, però sí que es veu que la banda que dóna a la part de la paret es va obrar, de manera que no està totalment tallat a la roca. El rec continua un parell de metres més un cop passat el cup, suposem que per actuar com a sobreeixidor en cas que portés més aigua que la que calia per fer anar el molí.

Els encaixos de la teulada del molí de Baix antic. A sobre, el mur del rec del segle XVIII

Els encaixos de la teulada del molí de Baix antic. A sobre, el mur del rec del segle XVIII

A la part de sota, enmig de les bardisses, i tallat a la paret, encara s’evidencien les restes d’un edifici que tenia una teulada a dues aigües, perpendicular al rec. Per sota, hi ha diverses evidències de l’existència de dos pisos, un que correspondria al carcabà i l’altre a l’obrador. És possible que una excavació acurada donés més informació sobre aquest molí o sobre el seu predecessor (en superífice es veu una gran pedra treballada que podria correspondre a la porta d’entrada al molí).

El molí de Baix de Vallossera

El molí de Baix de Vallossera

Com ja hem dit, confós amb l’estructura d’aquest molí de factura moderna es troben les restes d’un molí molt més antic, qui sap si el que tenim documentat al segle X.

La primera evidència podria ser un forat rodó que hi ha al lloc on se situa la resclosa, confós i barrejat amb els que es varen tallar en un segon moment. Malauradament no tenim cap més element que permeti seguir el traçat d’aquest rec (que fins i tot podria haver començat una mica més avall).

Quan el rec arribava al lloc on es troba el penya-segat, trobem quatre forats de forma arrodonida tallats just a la part superior del marge, d’una mida aproximada de 10 cm, que ja fa més per a un molí medieval. Creiem que aquests quatre forats servien per aguantar una canal de fusta per on circulava l’aigua que cauria sobre una roda possiblement situada en posició vertical (ni la morfologia del lloc ni el document que s’ha comentat no parlen de bassa ni de cup). Aquests forats desapareixen quan comença la part que correspondria al molí del segle XVIII.

La resta del molí medieval sembla que es trobaria una mica al sud d’on es va obrir el cup, concretament en un lloc on es troben tres forats quadrangulars tallats a la paret que sembla que servien per aguantar una primitiva teulada a dues vessants. Els forats són prou petits per pensar en una cronologia antiga (8×8, 10×11 i 13×15 cm i de poca profunditat). Just a sota d’un d’aquests forats hi ha un rebaix a la paret de forma rectangular (1 m x 28 cm) que no es pot assegurar a quina de les dues etapes correspon, però que en tot cas es va utilitzar al segle XVIII per empostissar-hi una columna feta amb maons de terra cuita.

En definitiva, el molí de Baix de Vallossera és un molí que es mereix un estudi més aprofundit i una excavació, perquè segurament ens podria aportar moltes pistes sobre com eren els molins de l’edat mitjana.

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

El Grau Vell

El Grau Vell

El Grau Vell

Donem aquest nom a unes runes que es troben al nord-oest del Grau del Racó, just al sud del Roc Gros o Roc de la Guàrdia (41º 49’ 384 – 002º 12’ 120 – 773).

De tot el que es conserva, la part més evident correspon a un mur fet de pedra i fang de 10 o 12 metres de llarg i força ample (tot i que no es pot precisar) del qual es conserva fins a un metre d’altura. La casa hauria tingut una amplada de fins a 10 m, tot i que sembla que una de les parts només en tenia 5.  Un dels murs interiors fa 70 cm de gruix.

La casa era construïda sobre un petit cingle, sota el qual s’han trobat dos encaixos de biga de 20 cm d’ample situats a 1,50 m del nivell actual del terra. Una part de la casa era bastida sobre un mur que anivellava el perfil d’aquest cingle.

Vint metres al sud-oest de la casa, a tocar del camí, s’ha trobat una pedra d’1,05 m de llarga per 80 cm d’ample, amb un encaix a cada costat de 10 cm x 10 cm i un forat cilíndric al seu interior de 20 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat. De moment se n’ignora la funcionalitat, però és clar que no és una pedra natural.

Aquesta casa estava al costat del camí que guanyava l’altiplà del Moianès passant pel collet de la Guàrdia, i hi ha qui sosté que es tractava d’un camí d’origen romà donat que en la seva part superior conserva encara algun espai empedrat.

Grau Vell

Font del Garet

Llinda de la font del Garet

Llinda de la font del Garet

Situada en el torrent dels Boixos, al sud-est del Garet de Baix, a tocar de la masia i en el llit del torrent, al costat d’un antic pont (41º 49’ 166 – 002º 13’ 114 – 587).

Es tracta d’una font de cisterna que recull l’aigua del curs hipogeu del torrent. Des de fora es presenta com una petita cabana d’1’30 m d’ample i 1,25 m d’alçada, amb una porta de fusta de 50 cm x 75 cm. A la llinda de la porta (64 cm x 20 cm) hi ha gravada la data de 1691. A l’interior hi ha un espai de 2 m x 1 m x 1 m de profunditat, aproximadament, cobert amb una volta de mig punt rebaixada. En perpendicular a aquesta sala n’apareix una segona més petita que sembla acabar en un canal que va a buscar el curs de l’aigua al fons del torrent. La separació entre els dos espais es fa per una paret que serveix per decantar les possibles porqueries que podria dur l’aigua.

A la part est de la boca de la font hi ha les restes d’una antiga construcció d’1,80 m x 3,50 m, d’una alçada aproximada d’1,60 m, amb murs de 50 cm de gruix fets amb pedra i argamassa. La paret sud insinua l’arrencada d’una volta de mig punt. Creiem que es tracta d’un antic jub per guardar aglans, per la similitud que presenta amb el de la Tria (vegeu aquí).

En aquest punt, el torrent ha estat endegat per sengles murs de contenció fets amb pedra seca. Just a sota del pont per on es travessa per anar a la font hi ha una pedra de 60 cm x 35 cm, amb un forat rodó de 5 cm de diàmetre al mig, que pensem que podria correspondre a l’antiga boixa del jub.

En el mateix torrent, uns metres més amunt, a l’oest de la masia (41º 49’ 177 – 002º 13’ 084 – 592) es troba una font, amb una petita creu de fusta de 15 cm x 10 cm al brollador. Es va excavar en un aflorament de pedra tosca i té un petit rètol fet amb trencadís que diu “Año triunfal 1939”.

Molí de Vall-llossera

Ancoratges de presa al molí de Vall-llossera

Ancoratges de presa al molí de Vall-llossera

Es troba en el torrent de Vall-llossera, al sud-est del poble dels Hostalets (41º 48’ 684 – 002º 14’ 249 – 533).

Casa de tres pisos que va funcionar com a molí fins recentment. El molí ja apareix citat al segle X i al XIX es converteix en una farinera moguda per la força del vapor (Pladevall, 2001). Encara conserva part dels embarrats, tot i que el conjunt està molt malmès i abandonat. A la part superior destaca la gran bassa, que és l’element que més clarament delata la funcionalitat del conjunt.

En postals antigues apareix una passera que travessa el torrent, de la qual es conserven alguns ancoratge en el llit pedregós del torrent. També hi ha altres forats que indiquen la presència d’una canalització paral·lela al curs del riu, sostinguda en una dotzena de forats excavats a la roca, alguns quadrats (25 cm x 25 cm x 26 cm) i un de forma romboïdal (43 cm x 24 cm x 17 cm).

Una mica més avall de l’emplaçament del molí, el torrent fa dos petits ressalts, enmig dels quals comença un petit canal que ressegueix el curs hídric pel seu vessant esquerre fins que, uns dos-cents metres més avall, el travessa per un petit aqüeducte per anar a regar una zona d’horts. A l’inici del canal es troba una petita balma de sostre molt baix, tancada amb un mur de pedra seca. Pladevall (2001) afirma que per aquest espai hi haurien d’haver les restes del molí Vell, que no hem sabut trobar.

Just a sobre dels dos ressalts que fa el torrent i entre el molí vell i el nou hi ha les restes d’un pany de mur que no s’ha pogut establir si corresponia a un canal o a un mur de contenció del camí.

Caixa del Moro

Es troba al coll de Mirambell, a tocar d’una bassa rodona, sota una alzina (41º 48’ 186 – 002º 11’ 684 – 961).

A simple vista és molt difícil d’intuir que es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, d’uns 2 m de longitud, 1,40 m d’amplada i 1 m d’alçada màxima. El túmul pràcticament ha desaparegut (Mañé, 1996; 60-61).