Mines de can Plans

Mina de can Plans

Mina de can Plans

Darrerament s’ha especulat que l’anomenada Cova de Can Plans, o cova de l’Home Mort, en realitat fos una mina. Donades les característiques geològiques del terreny, sembla que podria ser una hipòtesi força plausible.

Del que no hi ha dubte és que no massa lluny d’aquesta cavitat, en direcció a llevant, hi ha una altra boca amb morfologia de mina i un recorregut aproximat d’uns sis metres, que correspon a una explotació de mineral o, més aviat, a una cata.

Així mateix, uns dos-cents metres al sud, sota un bloc caigut, es troba un refugi que aprofita una altra cata d’un parell de metres de recorregut, tancada amb un petit mur de pedra seca a la part del davant (foto).

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Refugi del pont de can Mas

Construcció integrada al marge del camp, actualment sobre el camí (41º 42’ 727 – 002º 16’ 538 – 263).

Una porta molt estreta d’1,10 m d’altura i 40 cm d’amplada (segurament per la pressió del terreny) dóna accés a una petita cambra d’1,80 m de fons x 80 cm d’ample en el lloc més gran i 1,20 m d’altura, Està construïda en pedra seca i el sostre és fet amb lloses planes.

Forn de pega de les Planes

Forn de les Planes

Al sud del turó de les Planes, dit també dels Tremolencs al mapa de l’ICC (41º 47’ 742 – 002º 15’ 548 – 534), al marge de la pista principal.

Es tracta d’un forat d’entre 1,30 i 1,40 metres de diàmetre i una profunditat d’un metre, actualment ocupat per sediments. Algunes de les parets semblen haver estat sotmeses a altes temperatures o directament al foc. Per la seva tipologia, considerem que es tracta d’un forn de pega. Caldria una excavació per poder-ho documentar amb més certesa.

Forn de ca l’Oliveró

Forn de ca l’Oliveró

Es troba a llevant de la casa i està indicat.

Estructura de planta quadrada de 3 m de costat i 3,40 m d’altura. Es distingeix perfectament el forn i les olles, a les quals s’accedeix per uns arcs de mig punt. Les boques de les olles estan protegides per un gran arc rebaixat que fa 2,80 m d’ample per 1,50 m d’altura. En aquesta façana es veuen els encaixos d’unes bigues que segurament cobrien alguna mena de porxo.

Es diu que podria ser del segle XVIII i que a prop s’han trobat restes de ceràmica romana i ibèrica i d’un forn ibèric.

El forn ibèric es troba al sud de la teuleria, a escassos metres. Té la mateixa morfologia i mides que els altres que han aparegut a la zona.

Forn ibèric dels Tremolencs

Forn ibèric dels Tremolencs

Al nord-est del turó de les Planes i a ponent de la font dels Tremolencs (41º 41’ 884 – 002º 15’ 701 – 485).
Estructura de terra cuita d’aproximadament 3 m x 2 m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les filesres de forats). Està en força mal estat de conservació.

Ferreres

Ferreres

Masia situada al sud de can Valls, sobre un petit collet (41º 42’ 845 – 002º 18’ 266 – 625)

De l’antiga casa només en queden  els basaments dels murs, que arriben a un metre i mig d’alçada i delimiten un espai de 9,80 m x 5 m aproximadament. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm, de gruix. L’edificació estava adossada a un marge per la seva banda nord-est, on es conserva una petita fornícula espitllerada.

Per sota de la casa, enmig del bosc, hi ha les antigues feixes i, més al nord, la font de Ferreres (41º 42’ 923 – 002º 18’ 256 – 621).

Més al sud hi ha les runes de la masia de Rupit (41º 42’ 239 – 002º 18’ 127 – 575), tan cobertes de vegetació que resulta pràcticament impossible endinsar-hi.