El rastre del vi a la Calma

Anuncis

Contrapès del Clot

En algun lloc de l’Alt Congost es troba el magnífic (i enigmàtic) contrapès de premsa procedent del Clot de la Móra. La peça fa 90 cm x 90 cm x 55 cm de gruix, i està tallada en pedra sorrenca vermellosa (arenisca). Al centre té un forat rodó de 20 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat, i en dos dels costats uns encaixos d’uns 10 cm de fons, més amples a la part inferior (20 cm) que no a la superior (8 cm).

El contrapès del Clot

El contrapès del Clot

Sabem que es va trobar en un camp al costat d’aquesta masia i que es va traslladar a un altre lloc. En el moment de la seva descoberta estava semi enterrat i, al principi, es varen pensar que es tractava d’una roda de molí del relativament proper molinot del Clot. La morfologia, però, no deixa cap dubte que es tracta d’un contrapès de premsa, segurament d’època medieval.

El problema que es planteja ara és saber si al Clot hi havia hagut una premsa (de grans dimensions, per cert) o bé si simplement aquesta peça havia estat tallada en les roques sorrenques del pla de la Calma i es va quedar esperant arribar a la seva destinació.

A favor de la primera hipòtesi tenim el fet que, per sota de la masia, en un lloc avui dia anomenat els Castanyers del Rector, fins al segle XVI hi havia hagut vinyes, però que en aquell moment varen resultar improductives (segurament a causa del canvi climàtic) i es varen substituir pels castanyers que encara hi podem veure. També al 1886, Artur Osona escrivia que des de Picamena «per entre terreno de vinya y bosch y per forat pujada» en una hora s’arribava a la Móra.

A favor de la segona hipòtesi tenim evidències prou clares de l’explotació de la pedra sorrenca per a la construcció o per a obtenir-ne rodes d’esmolar. De fet, hi ha qui diu que el nom de la masia del Molar vindria d’aquesta primitiva dedicació.

Vista superior del contrapès

Vista superior del contrapès

contrapes_clot

 

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Pous del pla dels Pous

El pla dels Pous es troba poc abans d’arribar a Pedres Blanques a l’inici d’una pista que baixa cap a l’artiga de Fondrats (41º 45’ 640 – 002º 19’ 737 – 1222 i 41º 45’ 685 – 002º 19’ 687 – 1210).

Tots dos tenen formes arrodonides però força irregulars i en direcció nord-sud, el primer fa 14 m mentre el segon en fa 11.

Actualment es troben pràcticament coberts per la vegetació, fet que en fa difícil una descripció més acurada. Val la pena indicar que, en ambdós casos, es veu clarament el procés de construcció d’aquestes estructures: aprofitant un desnivell natural, s’excavava un forat en la roca mare i, amb les pedres que en sortien, s’aixecava a la part més baixa un mur que acabava de tancar el conjunt.

Les fonts consultades diuen que el segon pou té una “(…) escletxa natural de la roca que surt a uns 3 o 4 metres avall del talús de contenció, a manera de sortida” (Pere Bascones) o que “Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d’aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s’utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu” (mapa DiBa). Nosaltres no ho hem aconseguit veure per la gran quantitat de vegetació que hi ha.

Les Cases Velles del Bellit

Aquest topònim correspon a unes restes que es troben al nord-est del Bellit, a la carena que baixa cap a Fondrats (41º 45’ 938 – 002º 18’ 558 – 1066).

Les restes es troben disperses en un espai d’uns 200 m2 i corresponen bàsicament a basaments de murs de fins a 80 cm de gruix fets de pedra rogenca i fang. A la part sud hi ha un espai d’aproximadament 10 m x 10 m, que podria haver correspost a una casa, al seu costat un espai potser descobert i a la banda nord, un altre edifici.

Les Cases Velles

Les Cases Velles

La Casa de la Neu

Casa de la Neu

Casa de la Neu

Entre el collet Terrús i el pla del Clot es troben les restes de diferents congestes per conservar la neu. Segons l’inventari de pous del Vallès Oriental,[1] al coll Terrús hi havia hagut també les restes d’una bassa i de la Caseta de la Neu, de la qual en queden només els basaments dels murs i el topònim com a únics records.

Avui dia, de la casa només en queden els fonaments, que delimiten un espai construït de 17 m de llarg per 9 m d’ample, fet amb murs de 60 cm fets amb pedra i fang, amb un vall al costat.

*. La primera referència que n’hem trobat ens remunta a 1734[2] i després al 1760. Més tard, una llibreta de compliment pasqual de 1835 diu: “Casa de la neu orde del Gover[n] de serrarse y acollirse la família en la casa de la Parera”.[3]

 


[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[3] ABEV, La Móra, Sant Cebrià, E/1.

Cabana dels Quatre Caus

Cabana dels Quatre Caus

Cabana dels Quatre Caus

Es troba a al coll dels Quatre Caus, a la carena de la Perera (41º 46’ 753 – 002º 18’ 717 – 958), al costat de l’antic camí que pujava a la Calma.

Es conserva el fons d’una cabana de 3 m x 3 m, amb uns murs de pedra seca de 60 cm de gruix dels quals es conserva una seixantena de metres d’alçada màxima. L’indret és ple de feixes avui dia abandonades i altres estructures, alguna de les quals podria correspondre a una antiga pedrera.