El Solei del Vinyet

Pujant cap al Clot de la Mora (Tagamanent), per la pista que hi arriba des de la riera d’Avencó, passem pel costat d’un lloc anomenat els Castanyers del Rector.

Aquest lloc antigament s’anomenava el Solei del Vinyet, i com ja us podeu imaginar, hi havia una o diverses vinyes. Documentalment sabem que aquesta vinya més tard es va convertir en castanyerars.[1]

L’any 1673, Bartomeu Codina cedeix a Josep Codina unes peces de terra i li dóna permís per “(…) ut domun edificity in ea (…)”, és a dir, per construir-hi una casa. La documentació de l’època assenyala que aquestes terres estaven sota el domini del comte de Centelles i que el torrent també es deia del Llançar (“torrente dicto del Llansar ho del Vinyet”; “a circio cum torrente del llansar”).[2]

El 1674 Jaume Clot estableix a Josep Codina del mas Brull de Sant Martí d’Aiguafreda una vinya al Solei del Vinyet, a rabassa morta. És la vinya de Aspra, en la qual, com en altres de la zona, s’explota la vinya i es planten alhora cereals, com deixa veure clarament el fet que en aquest cas es pactés que en Codina tindria franca la palla que en tragués.[4] El mateix any s’estableix una altra vinya a un bracer de Sant Martí del Brull.

En aquest lloc ja fa temps que hi tenia localitzades tres barraques. Però amb motiu d’inventariar-les per a la Wikipedra (codis 22051, 22052 i 22053) hi he tornat.

Situació de les cabanes al Solei del Vinyet

La primera té planta quadrada i fa 2,50 m de costat. Com que els murs fan 60 cm, l’espai interior és aproximadament d’1,90 m de costat. Està feta, com les altres dues, amb pedres poc o gens desbastades, utilitzant una mica de fang o terra per relligar-les. També en els tres casos només se’n conserven els primers centímetres de les filades (en aquest cas, fins a 75 cm).

La segona cabana també es pot considerar pràcticament quadrada, donat que fa 2 x 2,25 m, amb una altura màxima, a la paret nord, on hi havia el marge, d’1,50 m. El gruix de la paret fa entre 60 i 80 cm, depenent de cada cas. La porta, situada al sud, feia 80 cm d’amplada i just pel davant hi passava un camí delimitat per un mur de pedra.

La cabana 3 està en pitjors condicions i en aquest cas no té una forma definida, tot i que tendeix a ser rodona. Fa 2,80 m de llargada per 1,70 d’amplada. Està orientada a ponent.


[1] La Móra, St. Cebrià, I/2. Vegeu també el censal de l’hereu Parera sobre una “pessa de terra que te dit parera al solei del vinyet que es demunt los castanyers de la rectoria y del clot”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

Contrapès del Clot

En algun lloc de l’Alt Congost es troba el magnífic (i enigmàtic) contrapès de premsa procedent del Clot de la Móra. La peça fa 90 cm x 90 cm x 55 cm de gruix, i està tallada en pedra sorrenca vermellosa (arenisca). Al centre té un forat rodó de 20 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat, i en dos dels costats uns encaixos d’uns 10 cm de fons, més amples a la part inferior (20 cm) que no a la superior (8 cm).

El contrapès del Clot
El contrapès del Clot

Sabem que es va trobar en un camp al costat d’aquesta masia i que es va traslladar a un altre lloc. En el moment de la seva descoberta estava semi enterrat i, al principi, es varen pensar que es tractava d’una roda de molí del relativament proper molinot del Clot. La morfologia, però, no deixa cap dubte que es tracta d’un contrapès de premsa, segurament d’època medieval.

El problema que es planteja ara és saber si al Clot hi havia hagut una premsa (de grans dimensions, per cert) o bé si simplement aquesta peça havia estat tallada en les roques sorrenques del pla de la Calma i es va quedar esperant arribar a la seva destinació.

A favor de la primera hipòtesi tenim el fet que, per sota de la masia, en un lloc avui dia anomenat els Castanyers del Rector, fins al segle XVI hi havia hagut vinyes, però que en aquell moment varen resultar improductives (segurament a causa del canvi climàtic) i es varen substituir pels castanyers que encara hi podem veure. També al 1886, Artur Osona escrivia que des de Picamena «per entre terreno de vinya y bosch y per forat pujada» en una hora s’arribava a la Móra.

A favor de la segona hipòtesi tenim evidències prou clares de l’explotació de la pedra sorrenca per a la construcció o per a obtenir-ne rodes d’esmolar. De fet, hi ha qui diu que el nom de la masia del Molar vindria d’aquesta primitiva dedicació.

Vista superior del contrapès
Vista superior del contrapès

contrapes_clot

 

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Pous del pla dels Pous

El pla dels Pous es troba poc abans d’arribar a Pedres Blanques a l’inici d’una pista que baixa cap a l’artiga de Fondrats (41º 45’ 640 – 002º 19’ 737 – 1222 i 41º 45’ 685 – 002º 19’ 687 – 1210).

Tots dos tenen formes arrodonides però força irregulars i en direcció nord-sud, el primer fa 14 m mentre el segon en fa 11.

Actualment es troben pràcticament coberts per la vegetació, fet que en fa difícil una descripció més acurada. Val la pena indicar que, en ambdós casos, es veu clarament el procés de construcció d’aquestes estructures: aprofitant un desnivell natural, s’excavava un forat en la roca mare i, amb les pedres que en sortien, s’aixecava a la part més baixa un mur que acabava de tancar el conjunt.

Les fonts consultades diuen que el segon pou té una “(…) escletxa natural de la roca que surt a uns 3 o 4 metres avall del talús de contenció, a manera de sortida” (Pere Bascones) o que “Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d’aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s’utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu” (mapa DiBa). Nosaltres no ho hem aconseguit veure per la gran quantitat de vegetació que hi ha.

Les Cases Velles del Bellit

Aquest topònim correspon a unes restes que es troben al nord-est del Bellit, a la carena que baixa cap a Fondrats (41º 45’ 938 – 002º 18’ 558 – 1066).

Les restes es troben disperses en un espai d’uns 200 m2 i corresponen bàsicament a basaments de murs de fins a 80 cm de gruix fets de pedra rogenca i fang. A la part sud hi ha un espai d’aproximadament 10 m x 10 m, que podria haver correspost a una casa, al seu costat un espai potser descobert i a la banda nord, un altre edifici.

Les Cases Velles
Les Cases Velles

La Casa de la Neu

Casa de la Neu
Casa de la Neu

Entre el collet Terrús i el pla del Clot es troben les restes de diferents congestes per conservar la neu. Segons l’inventari de pous del Vallès Oriental,[1] al coll Terrús hi havia hagut també les restes d’una bassa i de la Caseta de la Neu, de la qual en queden només els basaments dels murs i el topònim com a únics records.

Avui dia, de la casa només en queden els fonaments, que delimiten un espai construït de 17 m de llarg per 9 m d’ample, fet amb murs de 60 cm fets amb pedra i fang, amb un vall al costat.

*. La primera referència que n’hem trobat ens remunta a 1734[2] i després al 1760. Més tard, una llibreta de compliment pasqual de 1835 diu: “Casa de la neu orde del Gover[n] de serrarse y acollirse la família en la casa de la Parera”.[3]

 


[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

[3] ABEV, La Móra, Sant Cebrià, E/1.

Cabana dels Quatre Caus

Cabana dels Quatre Caus
Cabana dels Quatre Caus

Es troba a al coll dels Quatre Caus, a la carena de la Perera (41º 46’ 753 – 002º 18’ 717 – 958), al costat de l’antic camí que pujava a la Calma.

Es conserva el fons d’una cabana de 3 m x 3 m, amb uns murs de pedra seca de 60 cm de gruix dels quals es conserva una seixantena de metres d’alçada màxima. L’indret és ple de feixes avui dia abandonades i altres estructures, alguna de les quals podria correspondre a una antiga pedrera.

Corral d'en Perera

Es troba a l’est del Cafè, a la pista que baixa cap a la Perera i la Figuera (41º 46’ 541 – 002º 19’ 268 – 1121).

Les referències més antigues que n’hem trobat corresponen a 1688.[1] Després, el Corral d’en Perera es confon amb la Casa Nova d’en Parera. Aquest fet té la seva importància, com es veurà tot seguit.

El conjunt està format per dos edificis, un de 9 m x 15 m i l’altre d’11,25 m x 16 m. El primer, situat més al sud, estava constituït per dos pisos, coberts amb una teulada a dues aigües (orientada N-S). Tenia entrada per la banda nord i per l’oest. Es va aixecar a tocar d’un petit cingle, sobre el qual descansa sense cap mena de fonament.

Era, corral i masia d'en Perera
Era, corral i masia d'en Perera

A la façana oest es veuen 2 portes i tres finestres (fetes amb maons que dibuixen arcs escarsers), mentre a la nord hi ha una sola porta (de llinda plana feta amb pedra sorrenca) i dues finestres. Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa.

A la banda est de la planta baixa semblaria que hi havia hagut la cuina amb el forn. Les cantonades de l’edifici són fetes amb pedres escairades de mides mitjanes.

La part més interessant d’aquesta construcció és el pilar que es troba al centre de la part habitada, que encara avui dia està dempeus. La seva estructura correspon a la dels pilars que aguanten els corrals que es varen construir al segle XVIII en aquesta zona. Aquest fet, junt amb el topònim de corral sembla indicar que, començant per una funció ramadera, aquesta estructura va esdevenir una autèntica masia.

Segurament va ser al segle XIX que es va construir el segon edifici, un autèntic corral, tot i que l’inventari de patrimoni de la Diputació diu que tenia “(…) un habitacle auxiliar que va ser ocupat fins a principis del segle XX.”

Aquest segon edifici tenia un espai d’11,25 m x 8 m situat al nord, on apareixen clarament diferenciats dos pisos. El pis superior segurament era dedicat a la conservació de la palla i estava separat de la resta per un empostissat de fusta que li feia de sòl (tal com encara es veu a can Figuera i com sembla que indica el mapa de patrimoni de la Diputació). La part sud d’aquest edifici tenia una part descoberta, segurament per al bestiar, i una sèrie d’estances que tan podrien haver estat corts com habitacions. Una porta d’1,60 m d’altura per 1,30 m d’amplada permet comunicar aquest espai descobert, però clos per un mur de pedra i argamassa, amb la part baixa de l’edifici principal. Gravada en la llinda d’aquesta porta hi ha la data de 1883.

La part coberta tenia una teulada a dues aigües  paral·lela a la façana principal.

L’edifici és fet amb pedra relligada amb argamassa i té unes cantoneres ben escairades i formades per pedres grosses ben treballades.

A la banda nord del corral hi ha un espai pedregós, una mica pendent, però de superfície llisa que corresponia a l’era. Des d’aquesta, una porta d’1,20 m d’amplada conduïa al primer pis, on es guardava la palla, que es podia anar donant directament als animals a mida que la demanaven. En aquesta façana destaca una finestra tallada en una única peça de pedra rogenca de 45 cm x 60 cm (l’obertura de la finestra fa 38 cm d’alt per 15 cm d’ample). Els murs tenen 60 cm de gruix i al centre de l’edifici hi ha un mur quadrat que aguantava la teulada.


[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1.

Can Figuera

 

Pallissa de can Figuera
Pallissa de can Figuera

Al sud-est del Cafè, gairebé dalt del pla de la Calma (41º 46’ 419 – 002º 19’ 492 – 1153).

La primera referència documental que n’hem trobat és de 1741,[1] quan apareix com més endavant (1770) amb el nom de “la casa de la muntanya del figuera”.[2] Aquesta datació concorda força bé amb les evidències arqueològiques que avui dia es poden recuperar.

El conjunt de l’edifici fa 10,20 m d’ample per 11 m de llarg. La façana principal de la casa està orientada al sud-oest, mirant cap a Aiguafreda i el nucli de la parròquia. Està coberta per una teulada de dues aigües perpendicular a la façana. En aquesta façana hi ha una porta amb una llinda plana que refereix l’any 1741 i una finestra més moderna al pis inferior. Al pis de dalt hi ha dues finestres més, una d’elles amb una llinda plana i la data 1703. Les cantoneres estan ben escairades i treballades, sobretot les més recents.

A aquest nucli inicial es va afegir, per la banda de llevant, un cos de 4 m x 6 m amb una porta que dóna a la mateixa façana on es llegeix “JG + 1902” i una petita bassa o rentador.

La façana sud-est presenta dues portes amb llindes planes, una amb una inscripció il·legible (només s’hi endevina una creu) i l’altra que diu “FRco Fira 1797”. Aquesta darrera part actualment s’utilitza com a corral.

Llinda del corral de can Figuera
Llinda del corral de can Figuera

A l’altre costat de la casa també hi ha algunes construccions afegides. Una d’elles té la peculiaritat que presenta una finestra espitllerada feta amb la base d’una petita premsa de vi.

Davant de la façana principal hi ha una era de 18 m x 17 m, aproximadament, pavimentada amb grans lloses de pedra rogenca. L’era és tancada per la banda sud per un gran edifici format per corrals i la pallissa. Una porta permet accedir, mitjançant uns grans, al primer pis d’aquest edifici, fet per un empostissat de fusta. Era el lloc on es guardava la palla, mentre a sota hi havia els animals.

L’edifici del corral i pallissa està aguantat per sis grans columnes de planta quadrada i només a la banda nord-est presenta un segon pis empostissat fet amb una estructura de fusta que, com s’ha dit, comunicava amb l’era per una porta. Avui dia el seu estat és molt precari i s’està enderrocant.

A la banda de llevant d’aquest edifici hi ha una gran porta, a punt d’enderrocar-se, amb una llinda plana que contenia una gran inscripció, de la qual avui dia només es llegeix la data: 1736. El fet que aquesta llinda sigui anterior a la data de construcció de la casa permet pensar que, com en el cas del corral d’en Perera, l’antic corral hauria evolucionat cap a una masia.


[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, E1. Llibres de confessions i comunions diversos.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1, p. 45v.