Barraques de les Mirones

Barraca de les Mirones
Barraca de les Mirones

A tocar de la pista que va de Sant Pere de Valldeneu fins a Castellar, en el punt 41º 44′ 580 – 002º   15′ 531 – 520, apareixen les restes d’una antiga cabana, que fa temps que teníem localitzats. Actualment només es conserven les primeres filades del cos de l’edificació, una edificació que feia aproximadament 2 m de llarg per 1,5 m d’amplada. L’edifici es trobava orientat al sud i estava a tocar d’un camí i encastat al marge. Era fet de pedra sorrenca vermella.
Just al davant es conserva el que devia ser la llinda de la barraca, que fa 1,10 m de llarg per 30 cm d’ample i uns 25 cm de gruix. Al fons, a la banda nord, es conserva perfectament una furnícula de 33 cm d’ample per 45 cm d’alt.
Poc metres més al nord, en el punt 41º 44′ 600 – 002º 15′ 522 – 531, es conserva una altra barraca que respon a les mateixes característiques i que, de moment, encara està sencera. Només ha perdut part de la paret est, tot i que el conjunt amenaça ruïna.
Es tracta d’una cabana arrambada a un marge, al costat del camí. Té 2,30 m de llarg per 1,80 m d’ample i l’alçada, en el punt més alt, arriba a 1,60 m. La seva porta també s’obre al sud i fa 65 cm d’ample per 1,25 m d’alt. Mentre les parets de l’edifici fan aproximadament un metre de gruix, a la banda de la porta aquesta amplada es redueix fins als 45 cm. La porta està delimitada per una única llinda  plana de 1,20 m per 20 cm per 25 cm de gruix.
La barraca està feta amb pedra sorrenca vermella treballada en angles rectes (tot i que també hi ha algun element de pedra calcària).
A la banda nord hi ha una fornícula de 50 cm d’alt per 32 cm d’ample i 50 cm de profunditat. Aquesta fornícula comença a 50 cm del terra.
A l’angle dret, al fons, hi ha un cocó de 42 cm d’ample per 32 d’alt i 65 cm de profunditat. Es troba al nivell del terra Normalment aquest cocons servien per guardar-hi les eines, d’aquí la seva gran profunditat.
La barraca tanca amb una falsa cúpula, amb una pedra força gran al mig i té algunes bigues fetes amb troncs sense treballar (que actualment estan podrits i amenacen amb l’ensorrament de la volta.

 

Barraca de les Mirones
Barraca de les Mirones, amb la fornícula

Forn de calç del pla de la Barraca

Es troba a l’extrem sud-oest del pla de la Barraca (41º 44’ 469 – 002º 15’ 062 – 602), just al mig de la carena.
Es tracta d’una estructura cilíndrica de 3,5 metres de diàmetre i 1,5 m d’alçada visible a l’actualitat. Semblaria que la boca es trobava a l’extrem nord-oest. La seva localització ha estat possible gràcies als treballs de neteja que s’han dut a terme darrerament en aquest lloc.

Forn de calç del pla de la Barraca, amb Tagamanent de fons
Forn de calç del pla de la Barraca, amb Tagamanent de fons

El Ciment de l'Oller

El Ciment de l'Oller
El Ciment de l'Oller

Al costat de la nova zona esportiva de l’Oller, a Sant Martí de Centelles, es troben les restes d’aquest conjunt de forns de calç d’explotació industrial (41º 45′ 395 – 002º 14′ 596 – 406).

Es tracta d’un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns de calç i un quart de més petit (segurament utilitzat per a la construcció dels altres tres). També es conserven les estructures d’algunes de les dependències d’aquest establiment.

Aquesta estructura està construïda en carreus de pedra local ben escairats i de disposició regular, tancada per les quatre bandes. Els tres forns grans es diu que tenen una profunditat de 12 m.

Com diu el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, aquest complex evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç a la zona de l’Alt Congost. El conjunt apareix documentat cap a 1900, però va durar poc, perquè es va tancar al primer decenni del s. XX.

Sembla que està documentat que la calç es transportava amb vagonetes fins a l’estació de Sant Martí i a partir d’allà es redistribuïa. Aquesta indústria pertanyia a Francesc Senties, que posteriorment s’associà a Falgueres.

Els Senties, propietaris del mas Oller, havien estat una de les famílies més potents del municipi. Ho prova el panteó que acull les seves restes al cementiri de Sant Pere de Valldeneu: format per un recinte rectangular de 2,5 per 3 metres, tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l’estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d’un pedestal i amb una flor a l’encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. El text gravat com a inscripció diu: “A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo” (font).

Placa en record dels assassinats
Placa en record dels assassinats

Possiblement per aquesta raó, anys més tard, durant la guerra civil, alguns membres de la família varen ser víctimes de la fúria del comitè revolucionari, fins al punt que el pare i dos dels seus fills hi deixaren la vida.

En aquell moment foren assassinats Francesc Senties Fabregar (el propietari) i els seus fills Francesc i Josep. Una placa ho recorda amb les següents paraules: “En recordança de Francesc Sentias Fabregar i dels seus fills Francesc Sentias de Encio i Josep Sentias de Encio que aquí moriren respectivament a l’edat de 44-18 i14 anys el 8 – 11 – 1936 RIP. Vianant que aquí et detures prega que sempre hi hagi pau.”

Tal com diu una altra placa col·locada al lloc per l’Ajuntament de Sant Martí, les víctimes es defensaren a trets des del mas, on encara es veuen les marques de les bales, mentre els membres del comitè revolucionari els atacaven des de fora. Detinguts i torturats, foren finalment executats a la boca d’un d’aquests forns. Era el 8 de novembre de 1936 i un dels episodis més sagnants de la història contemporània de Sant Martí de Centelles.

Font de Castellar

Font de Castellar
Font de Castellar

Es troba al sud-oest de la masia, en el llit d’un torrent tributari del Sot de les Guilloteres, al peu del serrat de la Font (41º 44’ 108 – 002º 14’ 829 – 556). Es tracta d’una font de cisterna en què s’ha construït un dipòsit excavat a la roca i cobert tot plegat per un petity edifici amb ràfec.
La font presenta una porta de fusta al nivell del terra que dóna accés a la cisterna. A banda i banda de la porta hi ha dues petites fornícules. Als costats hi ha uns petits empedrats per poder seure i una bassa que en el moment de visitar-la es trobava buida.
La porta de l’edifici té una llinda d’una sola peça amb un arc escarser i una inscripció que diu “Bega qvi Wlga mentres ni aja 1767” (begui qui vulgui mentre n’hi hagi, 1767).

 

Font de Castellar
Llinda de la font de Castellar

Teuleria de Castellar

Teuleria de Castellar
Teuleria de Castellar

Al costat de la bassa de Castellar queden les restes d’una teuleria (41º 44’ 225 – 002º 14’ 826 – 590). Es reconeix per la seva planta quadrada, d’uns quatre metres de costat. Actualment està en un estat molt ruïnós.
Està feta amb pedra seca i a la part de la boca es veuen uns troncs que degueren d’actuar com a bigues per separar els diferents pisos de l’estructura. S’evidencia una estructura de com a mínim dos pisos (però que podrien haver estat tres). En el pis inferior hi hauria la fogaina, a la qual s’accediria des de la boca, i a la superior la cambra on es couria el material.
La part frontal fa gairebé quatre metres d’alçada i la superior està aixecada aproximadament un metre sobre el nivell del marge on s’ha construït per poder aprofitar precisament aquest desnivell. A la banda nord semblaria haver-hi hagut una entrada per posar i treure el material que s’havia de coure o que ja estava cuit. Als rodals hi ha restes de teules i de maons, que evidencien l’ús que se li va donar.

Bassa de Castellar

A la part sud d’aquesta bassa (41º 44’ 271 – 002º 14’ 847 – 573), a l’interior, hi ha gravada la data 1965 sobre una línia horitzontal que podria correspondre o bé a una data de reforma d’aquesta estructura o bé al nivell a què va arribar l’aigua en aquell any.

inscripció a la bassa de Castellar
Inscripció a la bassa de Castellar (detall)

La part més interessant, però, es troba a la banda nord, just sota el mur que li fa de presa. Aquí hi ha una petita cabana encastada a la paret que fa uns tres metres de profunditat i una alçada màxima (a l’entrada) d’1,95 metres. El sostre va baixant progressivament fins arribar a 1,30 metres. També l’amplada va variant: a l’entrada fa 1’60 metres mentre que a la part interior només fa 1 metre. Aquesta disposició li dóna una aparença que recorda la boca d’un forn de calç o una teuleria.
A la paret de la dreta (nord) hi ha una fornícula  de 67 cm d’alt per 52 cm d’ample i 38 de profunditat. Al fons, hi ha una pica feta en pedra tallada, dividida en dos compartiments, on trobem dues aixetes. A la paret esquerra (sud) hi ha un forat rectangular (62 cm d’alt per 51 d’ample i 50 de recorregut) que comunica amb una petita sala per on surt a l’exterior l’aigua que raja de les aixetes.
Vista des de fora, aquesta cabana presenta un ràfec que sobresurt de la façana i al costat de la porta, una petita finestra. Al costat, una galeria quadrada que és per on surt l’aigua i comunica amb el forat que s’ha esmentat. La cabana és feta de pedra enganxada amb morter  i tanca amb una porta de fusta, amb una llinda plana d’una sola peça. La porta fa 1,60 m per 90 cm d’amplada.
Bassa de CastellarA la paret del fons, just a sobre la pica i les aixetes, hi ha una inscripció, difícil de llegir, que diu “Antonio Castellar a fet escurar la basa y comprat lo mascla de la axeta. Any 1838. Renuvat Any (…)”. La resta és il•legible.
A l’entrada, a la dreta, una petita placa ens informa que aquesta bassa (o la cabana) “Serrenuva el 22 de Sbe de 1915”.
La bassa recollia l’aigua que li arribava d’un còrrec temporal, que encara avui dia travessa la pista. Just a l’altre costat de la pista hi ha un forat que fa les funcions de bassa secundària i que suposem que servia com a decantador per retenir els sediments duts per l’aigua i evitar que arribessin a l’interior de la bassa. D’aquesta manera, com es veu en les dates, es podia arribar a passar períodes força més llarg sense haver-la d’escurar.
Al costat de la bassa (al sud-oest) hi ha la teuleria de Castellar.

Refugi superior de la Solella de l’Oller

Refugi superior de la Solella de l'Oller
Refugi superior de la Solella de l'Oller

Precari refugi format sota un gran bloc calcari caigut, de dimensions expectaculars. El gran bloc superior, de més de dos metres d’alçada, permet un sostre pràcticament pla. Reposa entre els materials sedimentaris caiguts del cingle (pedres i terra), a la banda de ponent, i un altre gran bloc, a llevant. L’espai original es va eixamplar fins a aconseguir una superfície força irregular de 4,10 m x 2,50 m i una alçada mitjana d’1,50 m.

A la cara nord, l’obertura, que ja era més petita, ha estat parcialment tancada amb un mur de pedra seca. El fet de quedar lleugerament més elevada li dóna l’aparença d’una finestra. En canvi, a la cara sud-oest hi ha una gran obertura per on s’accedeix a l’interior.

Aquest refugi presenta mostres evidents d’haver estat ocupat esporàdicament en els darrers anys.

Es troba en el punt 41º 45′ 228 – 002º 14′ 104 – 577, una vintena de metres per sobre de la pista.

Entre la pista i aquest refugi hi ha un altre bloc amb un precari recer tancat per un petit mur de pedres, segurament de construcció recent. Es troba en el punt 41º 45′ 229 – 002º 14′ 117 – 568.

Francesc Roma i Casanovas

Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de 
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons