Barraca del Clapers (Moià)

foto1
foto2

Dades generals i localització


  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 12/10/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18387
  • Coordenades: X: 427271 Y: 4628013
  • Altitud: 714

Construcció

  • Tipus de construcció: Aèria aïllada
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta circular
  • Tipus de porta: Llinda plana
  • Tipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Perfecte estat
  • Restaurada: Sí

Descripció

Fa 2,10 m de diàmetre interior i uns 3 metres d’altura. La porta fa 1,35 x 0,80 m. La paret té un gruix de 75 cm.

Comentaris

Sembla que ha estat restaurada i recrescuda recentment.

Anuncis

Barraca del sot dels Gats (Moià)

foto1foto2

Dades generals i localització

  • Autor fitxa: Francesc Roma
  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 1/8/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18051
  • Coordenades: X: 423208 Y: 4627903
  • Altitud: 742

Construcció

  • InfoTipus de construcció: Aèria adossada al marge
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta rectangular
  • InfoTipus de porta: Llinda plana
  • InfoTipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Enderroc del sostre
  • Restaurada: No

Descripció

La porta fa una amplada de 80 cm. Les mides de la planta són de 2,30 x 1,50 m.

Molí Vell de la Crespiera (Moià)

Situat a la confluència del torrent de la Crespiera amb el torrent Mal de la Cabanya (426970 – 4631847).

És un molí molt espectacular, tot i que està tapat per la vegetació. El camí passa a tocar de la bassa, en la qual s’observa un gran pou cilíndric de prop de dos metres de diàmetre. Just a sobre del pou, aprofitant la paret de la bassa, es va construir part de l’edificació i semblaria haver-hi hagut una pica que desguassava directament a la bassa. Des d’aquí, unes escales de cargol fetes de peces de pedra tallades, que es conserva en molt bones condicions, permet baixar fins a peu de bassa, concretament al costat de l’obrador (on no hi queda res que indiqui el seu passat com a molí). Sembla que agafava l’aigua dels dos torrents esmentats (com a mínim en el de la Crespiera hi ha una gran resclosa i restes de canal, que actualment serveixen com a camí).

MolidelaCrispiera

escala_crespiera
Estat actual de l’escala de cargol…

L’aqüeducte de Passarell (Moià)

A la riera de Passerell, uns dos-cents metres aigües amunt del molí Vell (425528 – 4630981). Un gran pont de dos arcs lleugerament desiguals travessa perpendicularment el curs de la riera i, per sobre seu, unes peces de pedra tallades en forma de canal permetien el pas de l’aigua de la riba esquerra a la dreta. En un dels pilars, a la banda sud, hi ha una peça quadrada amb una inscripció on hi figura l’any 1750 i una creu.

Al mig del torrent, una pedra de mitjanes dimensions presenta diversos gravats amb formes ondulades.

Aqüeducte de Passerell

pedra_pesssa

Poues de glaç de la Franquesa (Moià)

Poua Vella de la Fàbrega (Moià)
Poua Vella de la Fàbrega (Moià)

Es troben sobre la riera de Castellnou, a l’est de la font de la Falzia (41º 47’ 700 – 002º 06’ 030 – 657 i 41º 47’ 710 – 002º 06’ 061 – 651).

Segons els cartells que hi ha al lloc, la Poua Vella hauria estat construïda al 1625. Fa aproximadament 10 m de llarg per 6 m d’amplada i uns 8 m d’altura total. Té la particularitat que és de planta rectangular, cosa poc usual, i la coberta està aguantada per quatre arcs de mig punt recolzats sobre pilars de pedra tallada encastats a la paret de roca (hi ha evidències d’un cinquè pilar i el mapa de patrimoni de la Diputació parla de set arcs). La coberta és feta de grans lloses de pedra planes. Té una lluerna quadrada a la part superior, a la banda sud-est. La banda nord està completament ensorrada i la poua se’ns presenta esventrada.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, aquesta poua era propietat de la masia de la Franquesa i va ser construïda a instàncies de Mn. Jaume Gònima, rector de Marfà, qui l’explotà fins l’any 1637 en que va ser venuda al negociant de Moià, Pere Mas.

Poua Nova de la Fàbrega (Moià)
Poua Nova de la Fàbrega (Moià)

A pocs metres hi ha l’anomenada Poua Nova, construïda –segons diu un cartell que hi ha al lloc– al tercer quart del segle XVII. És de planta rodona i la coberta és en forma de cúpula. A la part superior hi ha dues lluernes, una de les quals amb un bastidor per ajudar a l’entrada i sortida de les peces de glaç. Fa uns 12 m d’altura i uns 9 m de diàmetre. La part inferior va ser excavada en la roca mare. La banda nord, per la part exterior, presenta un mur de pedra seca, que fa un voladís d’uns dos metres d’ample a la part superior (just a l’alçada de les lluernes).

Molí del Masot

A Moià, al sud de la masia del Masot (41º 48’ 232 – 002º 07’ 563 – 684). L’accés a l’interior és força complicat.

Es tracta d’un gran edifici de tres plantes (més el carcabà) construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l’aigua l’agafava del torrent del Gai –aigües amunt del qual hi havia un altre molí– en una presa situada en el punt 41º 48’ 352 – 002º 07’ 763 – 703.

Actualment només en queden les parets principals i l’obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l’única part coberta de tota l’estructura. A l’interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800.

Molí del Masot (Moià)
Presa del molí del Masot (Moià)

Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.