Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.

Balma dels Gitanos

© Galeria fotogràfica del Moianès

A l’extrem nord del municipi de Sant Quirze de Safaja, tocant la carretera de Moià, els mapes indiquen una balma dels Gitanos. Es tracta d’un espai ombrívol i humit, i la balma és pràcticament inapreciable.

D’altra banda, el mapa de Patrimoni de la Diputació de Barcelona indica una Balma dels Gitanos al costat del torrent de la Fàbrega i indica que es troba “al sud-oest de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. A prop del pont de la Fàbrega.” Creiem que la situació està equivocada, com a mínim si tenim en compte que els mapes de l’editorial Alpina la situen més al nord, a l’altra banda de la font de la Falzia (riera de Castellnou).  Sembla que les fotografies que la Diputació va posar a aquest espai corresponen a aquest darrer emplaçament. Actualment hi ha algunes vies d’escalada que semblen d’obertura força recent.

En tot cas, el que voldríem en aquest post és cridar l’atenció sobre el valor patrimonial de la balma. El terra és ocupat per grans blocs que segurament havien format part d’algun mur. També s’hi evidencien restes de parets, tot i que molt poc visibles. I, excavats a la paret de la balma, hi ha alguns encaixos de bigues que dibuixen, com a mínim una construcció de dos pisos o bé alguna construcció que no tocava al terra.

Valdria la pena fer-hi una prospecció arqueològica per valorar les possibilitats del lloc.