El Trull de la riera Golarda

Més avall dels Gorgs Blaus, a la riba esquerra de la riera Golarda i en terme de Monistrol de Calders, es troba una cinquantena de forats rodons tallats a les ribes pedregoses del torrent. Gairebé tots els forats, excepte un gran encaix que segurament aguantava una passera de fusta, són rodons, amb unes mides que oscil·len entre els 11 i els 20 cm de diàmetre.

S’hi evidencien dos antics recs i dues rescloses. D’una se’n conserven els ancoratges al mig del llit del torrent. De l’altra no en queda res.

És molt interessant una estructura que tendeix a ser rectangular i delimitada per forats rodons molt petits (11 cm de diàmetre), que es troba a la banda nord de la Golarda.

trull

A la banda esquerra hi ha les restes dels dos recs, que passem per una zona que semblaria haver estat treballada, on hi ha el que semblaria haver estat l’ancoratge d’un trull d’oli. De tota manera, seria un molí mogut a sang, cosa que fa molt difícil de compaginar la presència dels dos recs (que s’uneixen justament allà) amb aquest trull mogut per un animal. Podria ser que aquí hi hagués hagut un molí.

trull_monistrol

Pou de glaç d’en Casanova

El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (…) y asso per temps de vuyt anys (…)»

El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se’n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.

Com a dada curiosa es pot dir que aquest Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona aquell fatídic 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladells, actualment conegut com a molí del Pujol.

Es troba al punt 31T  x=428915  y=4631222, a tocar de la riera de Boladeres, justament aquí.

Molí Vell de la Crespiera (Moià)

Situat a la confluència del torrent de la Crespiera amb el torrent Mal de la Cabanya (426970 – 4631847).

És un molí molt espectacular, tot i que està tapat per la vegetació. El camí passa a tocar de la bassa, en la qual s’observa un gran pou cilíndric de prop de dos metres de diàmetre. Just a sobre del pou, aprofitant la paret de la bassa, es va construir part de l’edificació i semblaria haver-hi hagut una pica que desguassava directament a la bassa. Des d’aquí, unes escales de cargol fetes de peces de pedra tallades, que es conserva en molt bones condicions, permet baixar fins a peu de bassa, concretament al costat de l’obrador (on no hi queda res que indiqui el seu passat com a molí). Sembla que agafava l’aigua dels dos torrents esmentats (com a mínim en el de la Crespiera hi ha una gran resclosa i restes de canal, que actualment serveixen com a camí).

MolidelaCrispiera

escala_crespiera

Estat actual de l’escala de cargol…

L’aqüeducte de Passarell (Moià)

A la riera de Passerell, uns dos-cents metres aigües amunt del molí Vell (425528 – 4630981). Un gran pont de dos arcs lleugerament desiguals travessa perpendicularment el curs de la riera i, per sobre seu, unes peces de pedra tallades en forma de canal permetien el pas de l’aigua de la riba esquerra a la dreta. En un dels pilars, a la banda sud, hi ha una peça quadrada amb una inscripció on hi figura l’any 1750 i una creu.

Al mig del torrent, una pedra de mitjanes dimensions presenta diversos gravats amb formes ondulades.

Aqüeducte de Passerell

pedra_pesssa

Poues de glaç de la Franquesa (Moià)

Poua Vella de la Fàbrega (Moià)

Poua Vella de la Fàbrega (Moià)

Es troben sobre la riera de Castellnou, a l’est de la font de la Falzia (41º 47’ 700 – 002º 06’ 030 – 657 i 41º 47’ 710 – 002º 06’ 061 – 651).

Segons els cartells que hi ha al lloc, la Poua Vella hauria estat construïda al 1625. Fa aproximadament 10 m de llarg per 6 m d’amplada i uns 8 m d’altura total. Té la particularitat que és de planta rectangular, cosa poc usual, i la coberta està aguantada per quatre arcs de mig punt recolzats sobre pilars de pedra tallada encastats a la paret de roca (hi ha evidències d’un cinquè pilar i el mapa de patrimoni de la Diputació parla de set arcs). La coberta és feta de grans lloses de pedra planes. Té una lluerna quadrada a la part superior, a la banda sud-est. La banda nord està completament ensorrada i la poua se’ns presenta esventrada.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, aquesta poua era propietat de la masia de la Franquesa i va ser construïda a instàncies de Mn. Jaume Gònima, rector de Marfà, qui l’explotà fins l’any 1637 en que va ser venuda al negociant de Moià, Pere Mas.

Poua Nova de la Fàbrega (Moià)

Poua Nova de la Fàbrega (Moià)

A pocs metres hi ha l’anomenada Poua Nova, construïda –segons diu un cartell que hi ha al lloc– al tercer quart del segle XVII. És de planta rodona i la coberta és en forma de cúpula. A la part superior hi ha dues lluernes, una de les quals amb un bastidor per ajudar a l’entrada i sortida de les peces de glaç. Fa uns 12 m d’altura i uns 9 m de diàmetre. La part inferior va ser excavada en la roca mare. La banda nord, per la part exterior, presenta un mur de pedra seca, que fa un voladís d’uns dos metres d’ample a la part superior (just a l’alçada de les lluernes).

Cabana del Parany (Collsuspina)

Cabana del Parany, a Collsuspina

Cabana del Parany, a Collsuspina

Es troba al capdamunt del tot del torrent del Gai, a sota d’on la carena es divideix per anar al Pol o al Parany (41º 49’ 716 – 002º 09’ 280 – 1018). Localització.

Barraca aèria de 3,50 m de diàmetre exterior, de planta rodona i coberta amb lloses planes subjectades per bigues de fusta. Actualment ensorrada. Les parets són fetes de pedra i fang i la porta es troba orientada al sud. A la banda de llevant, a l’interior, hi ha una petita fornícula. L’altura màxima arriba a 1,60 m.

Mare de Déu de la Tosca

Finestra a l'ermita de la M. de D. de la Tosca (Castellcir)

Finestra a l’ermita de la M. de D. de la Tosca (Castellcir) Sota una ala s’hi pot llegir la data de 1673

Entre el molí de Brotons i el de Marfà es troba l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca (41º 46′ 772 – 002º 04′ 607 – 535).

Francesc Villegas diu que va ser aixecada de bell nou el 1639, i que probablement era la successora d’una altra capella anomenada de Santa Maria de les Illes, documentada dins del terme antic del castell o vall de Marfà, citada el 1063 i el 1067. Els seus goigs ens indiquen que l’especialitat de la marededéu que s’hi venera era la protecció de les dones que havien d’alletar el seu fill:

Les mares de llet faltades
confiades,
si venen a vostra ermita
se’n tornen de tal visita
aliviades.”

Sabem que al segle XVII hi vivia un ermità.

A la portada, de llinda plana, hi ha gravada la data de 1668, i en una llinda d’una petita finestra que hi ha al costat hi veiem una ala i la data de 1673.

El diccionari de Pascual Madoz (1849) diu: que Marfà té “una capilla dedicada ala Virgen de la Tosca, sit. cerca de la población, sobre un pequeño llano que forma la falda de una elevada montaña , en cuyo sitio brota una fuente dentro de una cueva de piedra tosca, formada por la naturaleza, y al cual concurren en romería los vec. de algunos pueblos de la comarca.” Aquesta font es troba just al colze de la riera, al sud de l’ermita (41º 46′ 746 – 002º 04′ 584 – 530), s’hi pot accedir des de la pista que passa per la riba esquerra. L’indret es mereix la visita.