La Torre i la Bastona (Moià)

A l’extrem sud del serrat de la Torre, mirant a llevant, en terme de Moià, es troben les restes d’un antic mas. El que es pot veure correspon a les restes d’un mur a recer d’un petit penya-segat, encarades al sud-est. En algun lloc arriben a tenir un metre de gruix i estan fetes amb pedres poc treballades relligades amb fang.

Semblen dibuixar diversos espais que podrien correspondre a una casa o edifici. No sembla que puguin tenir un origen natural, i la proximitat al topònim “la Torre” fa pensar que es tractés d’un antic mas. El conjunt fa més de 12 x 17 m, tot i que està molt emboscat.

Els actuals propietaris de la Grossa ens confirmen l’existència d’aquest mas, el seu nom i el seu emplaçament.

A nivell documental sabem que en un capbreu de l’any 1500 que es conserva a l’arxiu municipal de Moià, Francesc de Vilatarçana, de Sant Vicenç de Calders, confessa tenir el Cortó de Sellers, àlies de la Torra (sic), constituït dins de la parròquia de Moià, amb 4 peces de terra. Totes aquestes terres limiten amb un mas anomenat la Torra,
A banda d’aquest fet, altres topònims actualment encara existents ens ajuden a identificar aquest mas com les restes que descrivim, per exemple el fet que una de les terres tingués a ponent els honors de la Bastona i a tramuntana el camí ral que va de Vic a Manresa.

Tot i que en el lloc on es creu que havia estat emplaçada la masia de la Bastona actualment no s’hi evidencia pràcticament res, només una acumulació de pedres i un petit fossat, els habitants de la Grossa ho han rebut per via familiar. Es diu que la mestressa de la Grossa havia nascut en aquest mas, al segle XIV.

El mas de la Bastona apareix encara en un capbreu de Santa Maria de Moià de l’any 1479, quan el declara Francesc de Vilatersana. També se’n parla en un capbreu de l’any 1500.

 

L’Antonell

Les restes d’aquesta masia es troben a tocar de la riera de Malrubí, dins del terme de Moià. Sabem segur que existia l’any 1500, tot i que segurament era anterior, com a mínim de les primeres dècades del segle XIV. Actualment està totalment enrunada i fins i tot coberta per la vegetació. Fa deu anys encara se’n conservava bona part dempeus, encara que part del sostre ja hagués caigut. Sembla que a partir del segle XVII, quan es va produir un important eixamplament a la seva banda oriental, s’entrava a la casa per una  porta que permetia accedir directament al seu segon pis. De tota manera, el nucli antic de la casa estaria ben bé al centre de les ruïnes actuals, on es veuen unes finestres espitllerades i un sospitós arc apuntat que semblaria de cronologia gòtica. A més a més, dins d’aquesta part més antiga hi ha les restes d’un pou de planta rodona, que sembla que devia servir per proveir d’aigua els seus estadants. Curiosament està a escassos metres d’un pou negre on anaven a parar els residus sòlids i líquids de les corts i de la comuna.
5172
Vista exterior de la tina
A la banda nord, adossada a la paret forana, apareix una estructura de planta rodona, com un gran cilindre fet amb pedres poc treballades. S’hi accedeix per una rampa amb alguns graons i, en arribar a dalt, es troba un forat rodó, de tres o quatre metres de diàmetre, on s’abocava el raïm, que era aixafat directament a sobre de la tina. Aquesta queda just a sota, i es caracteritza per estar fet amb cairons envernissats per fer-la impermeable. El most, ja convertit en vi, era extret per la boixa, que es troba dins de l’edifici, just en una sala on hi ha l’arc apuntat que esmentàvem més amunt i unes antigues dogues de bota o de tina de fusta. A l’habitació del costat hi ha les restes d’una premsa de cargol.
Interior de la tina, folrada amb cairons
Restes de la premsa de cargol
Aquesta tina no té massa paral·lelismes al municipi de Moià, i potser només s’hi pot comparar la tina de Riqueus, tot i que en aquest cas es tracta d’una tina aïllada enmig de les vinyes.No massa lluny, però, trobem la tina de la Posa, que seria força semblant.

Barraca del Clapers (Moià)

foto1
foto2

Dades generals i localització


  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 12/10/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18387
  • Coordenades: X: 427271 Y: 4628013
  • Altitud: 714

Construcció

  • Tipus de construcció: Aèria aïllada
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta circular
  • Tipus de porta: Llinda plana
  • Tipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Perfecte estat
  • Restaurada: Sí

Descripció

Fa 2,10 m de diàmetre interior i uns 3 metres d’altura. La porta fa 1,35 x 0,80 m. La paret té un gruix de 75 cm.

Comentaris

Sembla que ha estat restaurada i recrescuda recentment.

Barraca del sot dels Gats (Moià)

foto1foto2

Dades generals i localització

  • Autor fitxa: Francesc Roma
  • Municipi: Moià (Moianès)
  • Data registre: 1/8/2018
  • Paisatge: Moianès
  • Codi: 18051
  • Coordenades: X: 423208 Y: 4627903
  • Altitud: 742

Construcció

  • InfoTipus de construcció: Aèria adossada al marge
  • Orientació: Sud-est
  • Forma de la planta: Planta rectangular
  • InfoTipus de porta: Llinda plana
  • InfoTipus de coberta: Falsa cúpula
  • Estat: Enderroc del sostre
  • Restaurada: No

Descripció

La porta fa una amplada de 80 cm. Les mides de la planta són de 2,30 x 1,50 m.

El pla de les Moles (Castellcir)

A Castellcir (el Moianès) hi ha dos topònims que fan referència a l’extracció de moles: d’una banda, el sot de les Moles, i de l’altra, el pla de les Moles. Segons va recollir Enric Garcia-Pey (2005, p. 90), tots dos fan referència a una esplanada “(…) on s’aprofitava la roca per a picar-hi i extreure les moles dels molins, una de les quals se’ls trencà i encara ha quedat de testimoni, mig picada”. Aquesta pedrera es troba al sud del poble (429441, 4623009), però només la tradició oral i la forma d’un tros de pedra tallada permeten afirmar el seu ús com a molera. El que sí que és cert és que no massa lluny d’allà, a l’altra banda del riu Tenes, hi vàrem trobar una part d’una mola de molí manual.

Mola a mig extreure al pla de les Moles

El Trull de la riera Golarda

Més avall dels Gorgs Blaus, a la riba esquerra de la riera Golarda i en terme de Monistrol de Calders, es troba una cinquantena de forats rodons tallats a les ribes pedregoses del torrent. Gairebé tots els forats, excepte un gran encaix que segurament aguantava una passera de fusta, són rodons, amb unes mides que oscil·len entre els 11 i els 20 cm de diàmetre.

S’hi evidencien dos antics recs i dues rescloses. D’una se’n conserven els ancoratges al mig del llit del torrent. De l’altra no en queda res.

És molt interessant una estructura que tendeix a ser rectangular i delimitada per forats rodons molt petits (11 cm de diàmetre), que es troba a la banda nord de la Golarda.

trull

A la banda esquerra hi ha les restes dels dos recs, que passem per una zona que semblaria haver estat treballada, on hi ha el que semblaria haver estat l’ancoratge d’un trull d’oli. De tota manera, seria un molí mogut a sang, cosa que fa molt difícil de compaginar la presència dels dos recs (que s’uneixen justament allà) amb aquest trull mogut per un animal. Podria ser que aquí hi hagués hagut un molí.

trull_monistrol