Corrals de la vall de Santa Fe

La vall de Santa Fe és avui dia coberta d’una impressionant fageda que amaga també alguns roures. Sabem que les fages eren aprofitades per alguns animals, fonamentalment ovelles i porcs, com a aliment, de manera que els animals eren duts a aquesta mena de boscos perquè poguessin pasturar.

L’any 1777 es va vendre a carta de gràcia un «empriu de glans, fages y hervas» a Santa Fe del Montseny, o sigui, tal com deia el propietari, «(…) la facultat que jo tinch y mos antecessors han tingut de empriuar eo fer pasturar las herbas glans y fage» en un espai concret:

«dins la rodalida seguent; es a saber comenssant desde pedra aritjosa fins al Roch de Corbera y de alli á la creu de las gargantas y de alli a hera de Gomás y de dita hera fins al llosat de murou aigua vessant al termenat ab los de Riells y de alli tirant als prats seguint lo torrent de Sauch fins á la Riera de Santafe y pujant per dita riera fins á arribar al moli derruit de sta fe y de alli pasant al turó del hort gran y de alli seguint las termas fins al camp den Pla y de alli á la riera de santa fe en los pas de Sant Marzal y de dit pas fins al primer torrent y de alli estant seguint las termas fins al camp den Espinal y de alli tirant al marve de la Rior (?) pujant serra amunt fins á las agudas, y de ditas agudas baixant per la serra avall de dita montaña fins arribar á encontrar lo camí de pedra aritjosa

És en aquest espai que hem trobat diverses restes que podrien correspondre a corrals de porcs. A prop del pla del Forn hi ha set estructures que tenen la característica comuna de ser petits tancats arredossats al costat de blocs de pedra, fets amb pedra seca de no massa altura. Actualment estan molt malmesos, però es pot observar que no fan més de 5 o 6 metres de diàmetre i que tenen forma arrodonida. Curiosament, a la zona del pla de Mulladius sembla que les restes que apareixen correspondrien a cabanes, que, de tota  manera, no tindrien cap relació amb les primeres construccions.

Sitja de carbonet

Els forns de carbonet consisteixen en una sola cavitat, excavada totalment al terra, de planta quadrangular i no tenen boca superior, només un conducte a mode de xemeneia.

 

En aquest vídeo en visitem un per dintre.

El “cementiri” de Sant Segimon

Fa uns quants anys, mentre fèiem el treball sobre les cavitats de la vall de Sant Segimon (Montseny), varen anar a parar a una estructura de forma arrodonida, tancada amb un mur de pedra i amb restes d’una barraca en un dels extrems. Més tard hi vàrem tornar per poder-lo identificar i catalogar adequadament.

Mur exterior del “cementiri” de Sant Segimon

Està inclòs a la Wikipedra amb el codi 617 d’altres construccions.

  • Coordenades: X: 447150.8 Y: 4629712.9
  • Altitud: 1239

Fa 13*12 m, amb una barraca de 2*2 al sud-oest. En el punt màxim el mur del corral arriba a 1,40m. Està fet amb porfirs i té una forma més aviat quadrangular.

Avui dia no hi ha cap evidència que es tracti d’un cementiri, i més aviat sembla ser un corral.

Inventari i estudi de les cavitats de Sant Segimon del Montseny

Al Ferran, al Jordi i a mi, ens fa molta il·lusió poder-vos presentar aquest article, que podeu trobar al darrer número de la revista Ausa.

Mina Gran de la Roca Foradada
Mina Gran de la Roca Foradada

L’article presenta un seguit de cavitats a la zona de Sant Segimon del Montseny. La majoria d’aquestes cavitats són d’origen antròpic, tot i que ni l’estudi geològic ni la documentació històrica no han permès establir amb claredat la seva cronologia ni la seva funcionalitat. Només s’ha pogut resseguir una part de la historia de l’anomenada cova de Sant Miquel, reutilitzada com a espai de devoció popular a finals del segle XIX. El conjunt que s’estudia ha estat fins a l’actualitat pràcticament desconegut i només dues cavitats apareixen indicades en el mapa de l’editorial Alpina.

Cova de Sant Miquel dels Sants (Viladrau)

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar
Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà
Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Construccions als emprius de les Agudes

Barraca a l'empriu de les Agudes (Montseny)
Barraca a l’empriu de les Agudes (Montseny)

L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.

Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).

En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.

En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.

Forn de pega
Forn de carbonet

La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre (l’any 2019 aquesta xemeneia està destapada) i una altra de més petita. Aquesta mena de forns correspon a forns de carbonet.

Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.