Els molins del Brull

Anuncis

Inventari i estudi de les cavitats de Sant Segimon del Montseny

Al Ferran, al Jordi i a mi, ens fa molta il·lusió poder-vos presentar aquest article, que podeu trobar al darrer número de la revista Ausa.

Mina Gran de la Roca Foradada

Mina Gran de la Roca Foradada

L’article presenta un seguit de cavitats a la zona de Sant Segimon del Montseny. La majoria d’aquestes cavitats són d’origen antròpic, tot i que ni l’estudi geològic ni la documentació històrica no han permès establir amb claredat la seva cronologia ni la seva funcionalitat. Només s’ha pogut resseguir una part de la historia de l’anomenada cova de Sant Miquel, reutilitzada com a espai de devoció popular a finals del segle XIX. El conjunt que s’estudia ha estat fins a l’actualitat pràcticament desconegut i només dues cavitats apareixen indicades en el mapa de l’editorial Alpina.

Cova de Sant Miquel dels Sants (Viladrau)

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar

Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Construccions als emprius de les Agudes

 

Barraca a l'empriu de les Agudes (Montseny)

Barraca a l’empriu de les Agudes (Montseny)

L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.

Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).

En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.

En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.

Forn de pega

Forn de pega

La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre i una altra de més petita. Hi ha qui ha identificat aquesta mena de forns com a forns de carbonet, però creiem que es tracta d’un antic forn de pega. Recordem que la pega es feia servir per curar algunes malalties dels animals (per exemple, els ossos trencats, que eren immobilitzats amb un pegat).

Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.

Conjunt de la cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Es tracta d’un conjunt de mitja dotzena de cavitats de petit recorregut i diferents formes i mides que es troben en el punt 41º 49′ 305 – 002º 21′ 424 – 1168 (a llevant i per sota del santuari de Sant Segimon).

Tot el conjunt semblaria correspondre a una explotació mineral, segurament una antiga mina d’ametistes, a excepció de l’anomenada cova de Sant Miquel dels Sants (la que té la reixa a la fotografia).

Tal com hem publicat en un altre lloc (pàgines 87-90), aquesta cova apareix en les obres del geòleg Jaume Almera (1884) i del topògraf militar Juli Serra (1890) com a indret on es va retirar el sant vigatà. La història, però, ens diu que Miquel Argemir no va venir mai en aquest indret. Va ser a partir de 1862 que un personatge anònim va publicar a la premsa vigatana que havia trobat la cova, després de diversos intents i de què tothom li digués que no existia i que el sant mai no havia estat per aquest lloc. Després de parlar de la dificultat del camí per arribar a l’indret, l’autor deia “la cueva es doble, una arriba y otra abajo sin comunicacion entre sí; la de arriba que parece una de tunel tiene siete metros de profundidad por uno de altura y de diámetro; la inferior es mas ancha y menos profunda… A esta traen los cerdos la temporada que pastan en la montaña“.

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

El dilluns 22 de setembre de 1879 es va anar en processó fins a la cova i s’hi varen instal·lar unes imatges de Sant Miquel i el seu company de fugida, agenollats davant la creu en el moment en què el seu pare els va trobar. Eren obra de l’escultor Pere Cuadras -ja estaven fetes al 1827, però no sabem perquè no s’hi varen instal·lar abans- i l’acte va coincidir amb el centenari de la beatificació del sant. Per arribar fins al lloc havia calgut obrir un nou camí, tallat a la roca, que encara es conserva parcialment. L’acte comptà amb la participació del pintor Llucià Bertrana.

Després de la missa, es dugué la relíquia del sant (suposem que la que tenia la ciutat de Vic) fins a la cova, en processó d’una sola fila. Posada la relíquia del sant a la boca de la cova, el penitencier va beneir el lloc amb un branquilló de faig. Jaume Collell –que havia fet el sermó- en va publicar la crònica a La Veu del Montserrat del 27 de setembre de 1879.

La cova de Sant Miquel fa 6,30 m de recorregut i té una bona d’1,15 m x 1,50 m. A la part final fa 1 m x 1,40 m. Just passar la reixa es troben les restes de ciment on se suposa que estava fixada alguna de les imatges. La boca està penjada en una paret vertical, fet que dificulta accedir-hi. En aquest pany de paret hi havia una inscripció pintada que no hem pogut llegir.

La cova inferior, on es duien els porcs segons el document de 1862, és molt més baixa i fa uns quatre metres de recorregut. Més a ponent hi ha dues boques, una de més gran i l’altra més petita, connectades entre elles, que donen accés a una galeria excavada seguint la beta d’algun mineral. Més a ponent, i per sobre, hi ha altres boques que se suposa que foren obertes per extreure’n algun mineral. Si es puja una mica més i s’avança cap a l’oest, arriba un moment en què un petit pas entre roques permet baixar fins a la feixa on es troba la cova de Sant Segimon, a l’extrem oriental del santuari. Suposem que aquest és el camí que es va seguir l’any 1862.

Balma-mina de la Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Cavitat amb dues entrades clarament diferenciades, separades per un petit pas estret que es troba a sobre de l’anterior (41º 49’ 190  – 002º 26’ 612 – 1284).

A la banda nord, oberta sobre el penya-segat, es troba una gran boca triangular, d’uns dos m d’amplada a la part baixa i uns 4 m d’altura màxima. Aquesta cavitat fa 8 m de recorregut rectilini, fins que arriba a un petit pas estret que permet arribar a una sala més baixa i situada a un nivell també més baix.

La segona boca s’obre a l’est, sobre una gran tartera. Té la morfologia típica de les explotacions mineres d’aquesta zona (semicircumferència) i una alçada que obliga a anar ajupit. Fa 12 m de recorregut i abans d’arribar al final desemboca en una saleta d’uns 4 m de diàmetre (on va a parar la primera galeria). Al fons del tot, en el punt més allunyat de l’entrada, hi ha una petita galeria plena de blocs enderrocats que semblen connectar amb una esquerda que es troba per sobre de la cavitat (però no s’ha comprovat).

Balma murada de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Es troba al nord del turó de Collsaprunera (41º 49’ 220 – 002º 22’ 634 – 1226). Sembla que es tracta d’una balma natural formada en una diàclasi amb un bussament d’uns 45 graus, que podria haver estat eixamplada posteriorment. Té una planta triangular, de 7 m de profunditat i 4 m d’ample a la part més gran (entrada). L’altura màxima és de 2 m. La boca ha estat parcialment tancada amb dos murs de pedra seca construïts a diferent profunditat. A la banda de ponent hi ha una petita xemeneia el fum de la qual surt a l’exterior per un forat que queda entre la paret de pedra i el sostre de la cavitat.

En el moment de fer la visita (novembre de 2013) s’hi varen trobar diferents estris que indicaven una ocupació esporàdica recent.

Podria correspondre a una antiga explotació minera (d’ametistes?).