El molar d’ausió (Sant Julià de Vilatorta)

A Sant Julià de Vilatorta, durant l’edat mitjana, hi havia hagut un conegut molar, o pedrera d’on s’extreien rodes de moli, el molar d’Ausió.

La primera notícia que en vaig tenir la vaig trobar a l’arxiu de Moià, on un document de l’any 1337 feia referència a com un moler del poble es comprometia a fer arribar una mola extreta del molar de Encio fins a la parròquia de Marfà. Com a detall curiós, vaig recollir que aquesta mola tenia la particularitat d‘estar formada per set peces diferents, un detall molt important, perquè no coneixem cap mola a peces en aquelles dates.

Posteriorment, el treball de Carles Puigferrat sobre les pedreres de Folgueroles i la seva rodalia, n’oferia unes dades molt interessants .

Per aquesta font sabem que la pedrera, que sembla que s’havia especialitzat en la producció de rodes de molí, tot i que també s’hi obressin altres materials de construcció, era propietat de dos senyors del terme del castell de Meda: els Centelles i els Alta-riba.

En aquest cas coneixem fins i tot els noms d’alguns dels picapedrers o molers que hi treballaven, un per cadascun dels dos senyors.

Si us interessa el tema, en trobareu informació en l’article de Carles Puigferrat, dins del llibre Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó, editat pels Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Gràcies a aquest article, vaig poder localitzar l’indret on es trobava aquesta molera: a la capçalera del torrent d’Ausió, gairebé a l’extrem nord dels cingles de Romegats.

El lloc està avui dia molt emboscat, però per sort un camí hi passa molt a prop.

No tinc la certesa absoluta que es tracti del molar d’Ausió, però la toponímia i el fet que sobre el terreny s’hagin trobat diverses moles pràcticament acabades (31T  x=445420 y=4640324), permet pensar que el lloc era aquest.

El front de pedrera s’allarga durant dos centenars i mig de metres, en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord.

Front de la pedrera

Diversos despreniments, possiblement provocats per la mateixa excavació a peu de paret, han permès l’aparició d’algunes cavitats, i és dins d’aquestes on es troben les restes més interessants. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. A la zona oriental o a la mitjana, apareixen altres casos que mostren el seu passat com a molera. Alguna resta de mola esparsa acaba de confirmar aquesta taxonomia.

Mola abandonada

Cal ressaltar una de les cavitats, la més àmplia de totes, que permet trobar al seu interior un parell de llocs on s’observa el front de pedrera i on encara es troba una mola al seu interior. No és gaire gran, amb prou feines un metre de diàmetre, fet que sembla confirmar la seva antiguitat.

Anuncis

Xup del Bou (Taradell)

Està situat a llevant de la masia del Bou (31T  x=442605  y=4636192), i la millor manera per accedir-hi és per la carena que acaba a l’Enclusa.

La construcció és oberta a ponent i té una planta amb forma de vano (dues parets que es tallen en angle recte i la resta corbada. Una petita porta, que antigament havia estat tapada, permet accedir a l’interior, totalment ocupat per aigua, mitjançant dos graons volats. L’alçada total és de 3,10 m. la coberta és feta amb dues grans lloses extretes del mateix lloc, actualment partides.

bou1

 

bou2

Esmoladors a la ruta dels molins

La Ruta dels Molins es troba entre els municipis de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorna, seguint el curs de la riera de Sant Martí.

El recorregut pràcticament no presenta cap mena de dificultat i és planer i fresc. A més a més, a mig recorregut podeu visitar el molí de la Calvaria, que ha estat museïtzat (obren els festius i sota demanda, cal pagar per la visita).

És justament en aquest molí que s’ha reconstruït l’esmolador de ganivets que podeu veure en la següent imatge:

Tornall de la Calvaria
Tornall de la Calvaria

Aquesta eina aprofita el desguàs del carcabà del molí per fer girar una roda vertical (actualment metàl·lica) que, subjectada a un eix horitzontal, transmet el moviment de rotació a una pedra sorrenca vermella d’una trentena de centímetres de diàmetre.

Una mica més amunt, trobem el molí d’Altarriba, que encara està prou ben conservat. A l’interior es veu un joc de moles molt recent i les restes d’un sistema d’embarrats que servien per moure un altre esmolador, que actualment està completament trencat, però del qual es conserva una imatge de no fa massa anys.

Segons un cartell que hi ha en al mateix lloc, a l’interior de l’obrador hi havia un escairador, que no hem estat capaços de veure. Com que no es parla de l’esmolador, creiem que va ser una confusió i que en realitat es feia referència a aquest estri i no a un escairador.

Eina per esmolar. Molí d’Altarriba

Fitxa de l’Inventari de Patrimoni de la Generalitat.

Són aquests dos exemples d’una activitat sovint vinculada a la molineria, però també massa sovint oblidada.