Orris de Taüll

La història comença quan anant a visitar el corral de Pedrenys (construït als anys cinquanta del segle passat, sorpresa!) em vaig trobar l’amo del tros. Vàrem estar parlant de pletes, corrals, orris, usos i costums de la vall, etc. Vaja, que vaig perdre una excursió, però vaig poder verificar moltes coses interessants. Entre elles, la següent.

Vista general dels orris de Taüll

Entre el camí dels Solanells, el barranc de les Costes i la carretera que puja a l’estació de Boí-Taüll, just per sobre de la carretera, hi ha una dotzena de construccions que ningú no sap què són, però que el meu informant pensa que eren orris. Diu, això sí, que altres persones creuen que són “coses del temps de la guerra”.

En tot cas, queda clar que són construccions artificials, que responen totes a una mateixa estructura tipològica.

Aquestes dotze estructures tenen forma rectangular, i estan orientades d’est a oest. Normalment no fan més de 15 m de llarg, tot i que algun en tenia 20 i altres no arriben als 10 metres. L’amplada oscil·la entre els 2,50 m i el metre i mig.

No hi ha cap indici que permeti pensar que havien tingut cap tipus de coberta, i en algun cas excepcional sembla que hi hauria hagut una cabana annexa, tocant a la paret principal (orris 5 i 6). Aquesta podria haver tingut alguna mena de sostre.

Les parets són fetes de grans blocs de pedra granítica, alguns aprofitats in situ, però altres degudament posats al lloc convenient. Els murs de la banda nord estan pràcticament enganxats al marge, i no acostumen a sobresortir del nivell del sòl. En canvi, a la part sud, eren autèntics murs de pedra seca de fins a 80 cm o un metre de gruix. En algun cas hi ha fornícules al mur nord: el més destacat és l’orri número 11, que tot i estar molt deteriorat, presenta una fornícula de 50 x 50 cm i un metre de profunditat.

Totes aquestes estructures presenten indicis clars d’haver tingut una obertura a la banda est o, excepcionalment, sud-est. Quan era una entrada sense llinda tenim amplades d’1,20 m a l’orri 2, però quan a la porta hi havia alguna mena de llinda que es conservi les mides són: 1 m d’altura x 0,60 d’amplada (orri 5) i 60-65 cm d’amplada (orri 6). Eren, per tant, passos relativament estrets.

Feta aquesta descripció, cal dir que es tracta de construccions artificials, fetes aprofitant el pendent i els materials rocosos del lloc i descobertes. La seva forma és rectangular i de poca amplada (com a molt 2,5 m). Tenen una porta d’accés a la banda est, que a vegades deixava un pas molt petit sota una llinda de pedra (1 x 0,60 m). No tenien coberta.Creiem que es tractaria d’una forma avançada dels orris que, com el que apareix a les Carranques (a poc més de dos quilòmetres en línia recta i a poca més altura), consistien només en una munyidora allargada (en aquest cas, 30 m de llarg per 2,70 d’amplada). També a la vall de Nyiri hi ha un cas semblant (25 m de llarg per 2 d’amplada, amb un pas sota dintell que comunica amb un espai arrodonit de 4 metres).

Com en aquests dos casos, al costat de l’entrada, en alguns exemplars constatem la presència de possibles cabanes o estructures construïdes, possiblement amb la funció de munyir el bestiar.

Pel que fa a la cronologia, res no es pot avançar. El fet que la gent del lloc no ho conegui i que fins i tot en doni interpretacions diferents sembla suggerir que es varen deixar d’utilitzar en un passat força reculat. De tota manera, semblen construccions més pròpies de l’edat moderna que no de la contemporània.

El “cementiri” de Sant Segimon

Fa uns quants anys, mentre fèiem el treball sobre les cavitats de la vall de Sant Segimon (Montseny), varen anar a parar a una estructura de forma arrodonida, tancada amb un mur de pedra i amb restes d’una barraca en un dels extrems. Més tard hi vàrem tornar per poder-lo identificar i catalogar adequadament.

Mur exterior del “cementiri” de Sant Segimon

Està inclòs a la Wikipedra amb el codi 617 d’altres construccions.

  • Coordenades: X: 447150.8 Y: 4629712.9
  • Altitud: 1239

Fa 13*12 m, amb una barraca de 2*2 al sud-oest. En el punt màxim el mur del corral arriba a 1,40m. Està fet amb porfirs i té una forma més aviat quadrangular.

Avui dia no hi ha cap evidència que es tracti d’un cementiri, i més aviat sembla ser un corral.

El corral dels Porcs d’Enveig

El treball de Christine Rendu sobre la muntanya d’Enveig segueix sent avui dia un referent inqüestionable en l’estudi del patrimoni de l’alta muntanya.

D’entre tots els indrets que va treballar i excavar, n’hi ha un d’especial: el lloc 61, conegut també com el corral dels Porcs. Les dades que se’n tenen són pràcticament inexistents, i es troba a faltar que Rendu no n’hagués fet una excavació o un sondeig, com a mínim per poder-lo datar. De fet, en el seu llibre ni tan sols no n’ofereix la topografia.

Tal com diu, el topònim deixa pocs dubtes sobre la funció a què estava dedicat: s’hi guardava un ramat comunitari de porcs durant l’estiu, que quedaven a càrrec d’un porquer. Més enllà d’això, ni una sola dada.

De tota manera, Rendu contextualitza aquest corral de porcs dient que l’estivatge dels porcs en ramats ha estat una pràctica constatada en espais de prats humits i pinedes clares de tota la Cerdanya.De fet, a finals del segle XVIII tinc referències documentals d’aquesta pràctica a Coma de Vaca, al Ripollès.

Com es veu al gràfic que en vaig fer a cuita-corrents, el corral tenia tres espais clarament delimitats, amb una superfície aproximada de 700 metres quadrats. A la banda nord quedava tancat per un penya-segat de pedra. Presentava dues estructures més o menys quadrades, una segurament coberta i l’altra possiblement, descoberta. A la part de fora segurament hi havia una barraca de planta rodona, que avui dia està completament esfondrada i coberta totalment per la vegetació.

Si us interessa, el podeu trobar amb el codi 669 de la Wikipedra.

 

Esquema del corral dels Porcs

 

 

 

 

Orri a la vall de Nyiri (Pallars S.)

foto1
foto2
foto3
croquis

Dades generals i localització

  • Autor fitxa: Francesc Roma i Casanovas
  • Municipi: la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà)
  • Data registre: 9/8/2019
  • Paisatge: Altes Nogueres
  • Codi: 608
  • Coordenades: X: 348887 Y: 4727225.1

Construcció

  • Tipologia: Elements que formen el relleu i el paisatge rural
  • Nom de l’element: Orri
  • Estat: Enderroc petit
  • Restaurada: No

Descripció

Pleta, munyidora i dues cabanes, una dins i l’altra fora de la pleta

Mola del Planell de la Mola

Al nord de Bescaran, a la riba dreta del torrent del Port Negre (31T x=382843 y=4698972) hi ha un lloc anomenat el Planell de la Mola.
El nom deu fer la cosa, perquè hi ha una mola abandonada, que fa 90 cm de diàmetre. Sembla ser una mola sobirana, inacabada, però amb l’ull ja perforat.

No deixa de ser curiós el fet que es trobi a 2.100 m d’altura, en un lloc allunyat de cap espai d’habitació permanent, com a mínim que tinguem controlat.

De fet, però, sembla que no seria l’únic cas, perquè l’Atles de les moleres d’Europa en cita un altre exemplar al costat del refugi d’Airoto. La diferència és que aquesta no la vaig poder trobar.

Segurament hauríem de concloure que hi havia una explotació tradicional d’aquesta mena de pedres per abastir els molins pirinencs.

Molera de Bellver d’Ossó

A ponent de Bellver d’Ossó s’aixeca un petit altiplà amb uns petits marges de pedra que presenten pertot arreu mostres d’haver estat antigues pedreres.

En dos punts apareixen mostres de dues explotacions per treure’n moles de molí. En la primera, que es troba més al nord, sembla que hi ha alguns negatius, tot i que podrien haver-s’hi extret altres coses.

Pel que fa a la part sud, apareixen dos positius. El primer fa 1,30 m de diàmetre i té un gruix de 25 cm. Tot i que està trencada parcialment, té l’ull completament perforat i fa 14 cm de diàmetre.

Al seu costat apareix un altre negatiu, aquest cop sense ull, d’1,15 m de diàmetre i 32 cm de gruix.

A tocar de tots dos hi ha un negatiu en forma de semicercle que fa 2,10 m de diàmetre.

Les tines de Caselles

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.