Les tines de Caselles

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.

Anuncis

Forn de los Fornets

A l’est de Calaceit hi ha dos topònims que em cridaven l’atenció: un, el coll de les Moles, l’altre, los Fornets.

De les moles, no en vaig saber trobar ni rastre, però al barranc dels Fornets, sobre una llisera de pedra, vaig trobar una pila d’uns 50 cm de llarg, de forma força arrodonida, connectada a tres regates d’un metre de llarg que conduïen el producte resultant de la destil·lació en sec dels ginebres cap a la pileta, on era recollit l’oli de ginebre (després calia esperar que per diferència de densitats, l’aigua se separés de l’oli).

 

Forns de la plana Gallera

Es tracta de dos forns d’oli de ginebre que es troben en terme de Riba-roja d’Ebre. Són a tocar d’un antic corral, en el lloc conegut com plana Gallera. Estan tallats sobre una roca de 5 x 4 m, que s’aixeca una mica més de mig metre sobre el terra. Al costat hi ha diversos forats, cassoletes i regates tallades a la roca.

La seva estructura presenta una pila, a la qual van a parar diversos canals que recollien l’oli de ginebre barrejat amb aigua.

Forn occidental

El més occidental té una pila de 50 x 40 cm i una profunditat de 30 c. Hi arriben tres petits recs tallats a la roca, tots lleugerament corbats. Un fa 1,50 m, l’altre 1,10 i el tercer també 1,10 (amb un petit afluent de 70 cm al seu extrem superior). Evidentment, la pila es troba a la part més baixa.

L’oriental té una estructura semblant, tot i que en aquest cas la pia fa 46 x 44 cm i una profunditat de 35 cm, i només hi arriben dos recs, un de 80 cm i l’altre de 120.

Forn oriental

El conjunt està parcialment ocupat per vegetació i sediments i, per aquesta raó, no es descarta que pogués aparèixer algun element nou.

El vaig trobar gràcies a la informació facilitada per Antonio Castellví, que em va dir que li havia indicat una altra persona. Amb aquests forns, s’incrementa l’inventari de forns d’oli de ginebre de Riba-Roja (declarats recentment BCIL) i es posa sobre la taula una tipologia que segurament seria anterior als que fins ara es coneixien (tot i que això caldria poder-ho estudiar amb més deteniment).

Grialó (Artesa de Segre)

Grialó és un castell documentat al segle XI, com també se suposa que seria de la mateixa data l’ermita dedicada a Sant Miquel, tots dos actualment en un estat deplorable i en ruïnes. Podria ser que el castell tingués precedents andalusins.

Ja fa temps que sabem que a les rodalies del castell hi havia hagut alguns trulls per produir vi. Concretament, entre l’església i els castell apareix una estructura de gairebé tres metres i mig de llarg i més de tres d’amplada que podria considerar-se dedicada a la producció de vi, donat que posseeix una boixa a la banda de ponent (aquesta part no s’ajusta a una cisterna). De fet, documentalment sabem que l’any 1068 es feia donació d’una vinya al capellà de Sant Miquel.

Trull o tina a Grialó

Per sota d’aquesta tina en trobem una altra de més petita, també quadrangular, però aquest cop sense boixa. En aquest sentit se sembla força als trulls del castell de Bensa, que no queden massa lluny.

Així mateix, al vessant sud, apareix una estructura tallada parcialment a la roca, però tancada amb parets de carreus regulars (actualment trencada per la meitat), que podria correspondre a una cisterna, tot i que no es descarta que fos un altre trull.

Fins aquí el que sabíem. Ara bé, en una visita recent han aparegut fins a set possibles trulls més.

A llevant del castell, a mitja costa, es troba un antic camí que passa per sobre d’un penya-segat que amb prou feines fa dos metres de desnivell. A caire de cingle apareix un primer trull esventrat, amb una llargada de 2,20 m. Deu metres més a llevant, a la part inferior del cingle, hi ha una pica quadrangular, tallada en una roca, que queda just a sota d’una boixa tapada. Del que seria la tina o el trull, no n’hi ha cap evidència, senyal que està colmatat de sediments. Set metres més a llevant hi ha una altra tina tapada, com a mínim així ho indica la boixa que es troba a mitja paret. A uns vuit metres hi trobem un trull que es troba sencer i pràcticament net, tot i que alguns elements vegetals han crescut al seu interior. Fa 3,20 m x 1,60 m, amb una profunditat de 80 cm. A la part inferior, penjat a mitja paret, però accessible des del peu del cingle, es troba un capelló on va a parar la boixa. Aquest capelló té una altra boixa, de manera que el vi, un cop fermentat, queia dins d’una primera cavitat, i després era recollit en bots o algun tipus de portadora.

Capelló i boixa

Quatre metres més a llevant d’aquest cup, se’n troba un altre de cúbic (2 m de llarg x 1,25 m d’amplada, tot i que era més ample, perquè està trencat per la banda sud). Les restes que falten al cup es troben a peu de cingle. Dos metres més a llevant encara hi ha una boixa dins d’un capelló, tot i que sembla que la tina està totalment tapada per sediments.

Finalment, 40 m més a llevant es troba un bloc que fa 70 cm d’altura, tallat fins a donar-li forma de gran cavitat arrodonida, amb un diàmetre exterior d’1,60 m i d’1,10 a l’interior. L’altura interior és de 45 cm. A la banda sud-est, aquest element presenta un rebaix que deixa passar els líquids que s’hi poguessin contenir.

Interpreto aquesta element com un funyador o piador, on era trepitjar el raïm abans de posar-lo dins dels trulls o tines que no estan massa lluny. Un cop fermentat el most, aquest passava poc a poc a la pica tallada en pedra que hem vist o bé al decantador-capelló excavat a la paret, d’on era recollit i dut a la seva destinació.

Cup de pedra

En total, sembla que hi havia 7 tines o trulls diferents, tot i que alguns estan tapats, i que en podrien aparèixer de nous si algun dia s’excavés l’indret. Si els sumem als tres que ja eren coneguts, fan una desena d’elements que ens haurien de fer pensar en el motiu perquè es trobaven tots tan a prop els uns dels altres, i tan a prop del castell.

Pica de decantació de pedra

Valdria la pena protegir l’indret, i fer-hi una excavació, perquè és dels pocs llocs on s’han conservat els elements mobles d’aquesta mena d’estructures (cup de pedra i pica de decantació). També caldria documentar algunes pedres treballades que es troben a la part superior del cingle, que suggereixen la presència d’algun tipus d’edificació o cobert. El fet que algunes de les tines estiguin plenes de sediments, podria aportar alguna informació sobre la seva cronologia.

Roques de Berler (la Noguera)

Les roques de Berlé es troben a la Noguera, en terme de Balaguer. És tracta d’una petita carena molt trencada pels despreniments, però en el seu extrem sud s’hi troben les restes d’un antic mas, segurament medieval.

Antic mas de Berlé

L’espai més evident correspon a un edifici construït en un rebaix de pedra, dividit en dues parts per una paret de tàpia. A llevant hi ha uns encaixos de biga que fan pensar en un altre edifici, i més al nord, una construcció de tàpia adossada al marge (12 x ,5 m). Just a sobre seu sembla que hi ha una antiga era.

Al costat de l’edifici principal hi ha dues piscines rebaixades a la roca, que podrien correspondre a trulls o tines per elaborar vi. Una d’elles fa 3,10 x 1,60 i l’altra 2,50 x 1,30 m. La profunditat, més o menys és d’un metre.

Just tocant al camí hi ha dues antigues sitges excavades a la roca, però actualment partides per la meitat. També hi ha dos espais que no se sap segur si són artificials o no.

Pocs metres a llevant, en un roquer que actualment queda enmig d’un camp, hi ha dos trulls de vi formats per dos conjunts de tres cavitats connectades entre elles: una per trepitjar el raïm, una altra per la fermentació i la tercera per treure el vi. Totes elles estan connectades.

A ponent de l’antic mas, en un altre roquer, apareixen dos trulls més (2,80 x 2,20 m i 1,90 x 2,50 m, aquest darrer amb un espai per trepitjar el raïm.

I més al nord en un marge d’un camp, n’apareixen uns altres en molt mal estat de conservació.

A uns 700 m al nord-est hi ha una tina completament cilíndrica i solitària.

Molera subterrània a la Palma de Cervelló

No fa massa s’ha publicat un llibre sobre els picapedrers i molers de Cervelló, en una edició patrocinada per l’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat. Arran d’aquest fet, vaig decidir acostar-me fins a la Palma, a visitar una d’aquestes pedreres que té la peculiaritat que, en part, es va explotar sota terra.

El lloc és a tocar de la carretera (31T x=412180 y=4585405), però l’accés és complicat si no es fa directament des d’aquesta mateixa. Abans d’entrar a la pedrera pròpiament dita, trobem una barraca de pedra seca, amb volta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És només el primer plat, perquè de seguida arribem a la pedrera, que en el seu extrem nord presenta una cavitat subterrània, tallada en els gresos vermellosos.

Molera del Pla de les Moles (la Palma de Cervelló)

La galeria no deu tenir més de deu metres de profunditat i potser uns trenta d’amplada, però està dividida per la meitat per una gran columna que fa les funcions d’aguantar el sostre. A la banda de ponent és on millor es poden veure les marques dels picapedrers, que ens indiquen la funció a què havia estat destinada aquesta part del jaciment.

Detall de la molera de la Palma de Cervelló

Us proposem fer una lectura d’aquest document. Si, un cop feta la lectura, sabeu alguna cosa sobre aquestes “corones”, us estaré molt agraït.

Us deixo també un document que parla de l’ofici de picapedrer i moler: el trobareu aquí.

El castell dels Morets (Marçà, Priorat)

No he estat capaç de trobar cap referència a aquest castell, tot i que es mereixeria un estudi aprofundit i que sembla que es va fer una petita cala arqueològica.

S’hi pot arribar des de l’àrea recreativa de la Pallissa, seguint aquest itinerari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/marca-pallissa-castell-dels-morets-17692974

Muralla del castell dels Morets

Just a sota del castell, es troba la roca dels Corbs, una codina de gresos vermells que, a la seva part superior, presenta la peculiaritat de tenir cinc forats d’una dotzena de centímetres de diàmetre i força profunds, de difícil interpretació. Una mica més al sud n’hi ha encara un altre. Cal dir que no estan disposats en cercle, sinó que més aviat formen una estructura quadrangular. Podria ser que haguessin servir per sostenir un petit sostre construït amb fusta i altres vegetals per protegir les persones que vigilessin la rodalia i protegissin el castell que es troba just a sobre seu.

Si des d’aquesta roca seguim el camí cap al sud (està marcat), acabarem pujant per una canal on hi ha uns graons tallats a la roca. En arribar dalt del coll, a la nostra dreta (nord) s’alcen les runes del castell dels Morets. Al vessant de ponent encara s’identifiquen uns panys de paret, segurament restes del mur de protecció exterior. Entre aquests i el cim rocallós, es troben uns encaixos a la part superior i uns altres al terra que segurament servien per aguantar alguna estructura de fusta.

Encaixos al castell dels Morets