Font de la Creueta

Font de la Creueta
Font de la Creueta

Entre Barnils i el Fabregar, a tocar de la pista que duu al collet del Marsó (41º 45’ 273 – 002º 11’ 410 – 818).

Font de capelleta, amb una boca d’1,10 m d’ample per 90 cm d’altura, feta amb un arc apuntat amb pedres disposades a plec de llibre i relligada amb argamassa en alguns llocs. Tot i no ser gaire profunda (aproximadament mig metre), té una llargada de dos metres en la part més fonda. A la dovella central hi ha una creu gravada, fet que segurament explicaria el seu nom. Actualment hi ha crescut una alzina al damunt, fet que en fa perillar l’estructura.

Una seixantena de metres al sud, una mica per sota, hi ha un únic teix, i a la part superior una petita balma molt baixa, davant la qual hi ha un ampli camp aixecat sobre un mur de pedra seca. Avui, però, tot està envaït per la vegetació.

Anuncis

Can Peric

Can Peric
Can Peric

Sobre el saltant de can Peric, al sot de Furós, a la riba esquerra del torrent de l’Aliguer o de la Vídua (41º 44’ 220 – 002º 11’ 624 – 645).

Restes d’un edifici de 9,5 m de costat, dividit en tres espais diferenciats i tancats per murs fets amb pedra i fang de 60 cm de gruix. Es conserva en molt mal estat, tot i que les cantoneres eren ben escairades i fetes amb pedres mitjanes. La del costat nord-est arriba a 1,80 m d’alçada.

Al voltant i per sota de la casa hi ha diverses feixes i al sud es troba el saltant de can Peric, que servia per llençar els animals morts o que es volia que morissin, com passava al salt de Ca de Centelles.

Fita dels Tres Termes

Fita dels Tres TermesEs troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Base de la Creueta
Base de la Creueta

Fita de divisió entre Sant Martí i Sant Quirze

Fita de terme
Fita de terme

Es troba a la part superior del torrent de l’Espluga, al sud de Barnils (41º 44’ 854 – 002º 11’ 114 – 762), a la riba dreta. Ens la va ensenyar Pere Sans, exalcalde de Sant Martí, qui ens va dir que la gent més vella del municipi coincidien en què era l’antiga fita del terme.

Es tracta d’una pedra dreta, d’1,50 m d’altura, sense cap inscripció, i amb una amplada de 50 cm en el punt més ample i un gruix de 22 cm.

Casa, premsa i bassa sota can Saloma

Boixa de la bassa
Boixa de la bassa

La primera referència que vàrem tenir d’aquesta casa ens parlava d’uns forns de calç al cor de la Ciutat de Cartagena, però una anàlisi més acurada ens porta a una interpretació diferent. La casa es troba a l’oest de can Saloma (cal Toro segons el mapa de l’Alpina), una mica per sota (41º 44’ 061 – 002º 11’ 692 – 653).

Es tracta d’un edifici de 9,40 m d’ample per 6,20 m de fons (si es té en compte un annex la profunditat arribaria fins als 10 m). Encara conserva en força bon estat el forn de coure pa. Els murs són fets de pedra i fang i fan en una part 50 cm de gruix i en altres 60 cm. Tenia una porta a la banda sud d’1,80 m d’ample. Podria ser que hagués tingut dos pisos, però no es pot assegurar. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes escairades.

A tocar de la casa (41º 44’ 048 – 002º 11’ 701 – 672) hi ha una bassa pràcticament rodona de 8 m de diàmetre amb una boixa que acaba en una mena de mina. Al costat de la bassa hi ha una boca de mina, actualment seca i plena de terra, segons ens diuen per les obres de construcció d’una pista que hi ha al costat. Es conserven uns tres metres de recorregut, en una galeria que arriba a fer dos metres d’alt i 90 cm d’ample, coberta amb arcs de mig punt que aguantaven el sostre. El que semblaria una segona boca de mina és, en realitat, l’accés a la boixa. Fa 75 cm d’amplada per 1,20 m d’altura i té un recorregut de 3,5 m. El sostre és fet amb lloses planes. Al final del tot hi ha un decantador on anava a parar l’aigua que sortia de la bassa per dos petits forats rodons, que encara avui dia comuniquen amb la bassa.

Premsa
Premsa

Són precisament aquests forats el que ens indica que no ens trobem davant d’un forn de calç (tampoc les parets no estan vidriades, sinó cobertes de tosca) ni d’un pou de glaç.

Un element molt interessant es troba al costat de la casa, excavat en una petita paret calcària que hi ha al davant del portal, en el que sembla que hauria estat una era. Es tracta, segurament, d’una premsa de vi excavada parcialment a la roca.

Estimbadero de ca la Vídua

Un estimbadero és un lloc per on es feia saltar o patinar la fusta que s’extreia dels boscos aprofitant els grans pendents i, normalment, els sòls de roca compacta. Al Racó de la Font n’hi havia dos. El del Marçó es troba just a sobre d’aquesta casa (41º 44’ 952 – 002º 11’ 480 – 843), una mica al nord de lloc dit Roca Pinyolenca (perquè el sòl està format de petites pedres arrodonides a manera de grava).

El segon es troba just a sobre de ca la Vídua, motiu pel qual se’l coneix amb aquest nom.

Hostal de l'Arengada

Rep aquest nom un gran pedra que es troba al nord del Pou, al costat del camí. Aprofitant la roca es va construir un petit refugi per al bestiar que feia servir el pastor del Pou. Es diu que un carnisser de Centelles, de reputació una mica bruta, utilitzava aquest indret per pelar les ovelles mortes que després venia com a carn fresca en el seu establiment.