Torre de telegrafia òptica

Torre de telegrafia de Seva
Torre de telegrafia de Seva

Es troba en una carena per sobre de les peces d’Espargueró, una mica més avall del dipòsit d’aigua que abasteix la urbanització de Perafita (41º 47’ 880 – 002º 14’ 737 – 622).

Actualment només es conserven les bases d’aquest edifici que segons el nomenclàtor de 1860 tenia dos pisos. És pràcticament quadrat (6 m x 6,20 m) i les restes dels murs estan fets amb pedra local relligada amb fang (la pedra conté uns fòssils marins remarcables). Les cantoneres són lleugerament treballades i fetes amb pedres de mides mitjanes. Els murs feien, com a mínim, 70 cm de gruix.

Anuncis

Cabana de la Blanca

Cabana de la Blanca
Cabana de la Blanca

Aquest fons de cabana es troba a l’extrem sud de la pedrera La Blanca, a la riera del Fitó (41º 47’ 778 – 002º 14’ 222 – 499), enmig d’una zona de feixes que s’enfilen cap a les peces del Cabo.
Era una cabana excavada en un marge, feta amb pedra seca i de planta rectangular. Feia 2 m x 1,70 m i tenia una altura màxima d’1,40 m. A la banda oest, al fons de la cabana, hi havia una fornícula de 35 cm x 45 cm i 50 cm de fons, a l’interior de la qual darrerament s’havia fet foc.

 

Teuleria del Montanyà

Es troba al sud de la masia del Muntnaya, dins del sot de la Teuleria (41º 48’ 705 – 002º 16’ 111 – 689).

Es tracta d’una estructura quadrada d’uns 6 m de costat, a la part nord-est de la qual hi ha la boca, formada per un arc fet amb pedra disposada a plec de llibre que fa 2,80 m d’ample i 1,30 m d’alçada. Actualment les olles estan pràcticament tapades, tot i que sembla que serien dues.

El lloc ha estat utilitzat com a abocador i hi destaca la presència de deixalles de vidre.

Menhir de Perafita

Menhir de Perafita

Diu la llegenda que un dia que santa Madrona es dirigia a Seva amb el menhir al cap, per tal d´ajudar a erigir el nou campanar, es creuà amb un home que li va dir que les obres ja havien acabat. En sentir la notícia, santa Madrona llença el roc a terra i quedà clavat en la posició que avui dia el veiem.

El menhir es troba al costat del restaurant del mateix nom, a l’inici de la urbanització homònima, a tocar de l’ermita de Santa Madrona (41º 47’ 766 – 002º 15’ 126 – 646). Fa 2,55 m d’alçada en relació al terra (cal tenir en compte que està inclinat) i té una amplada de 90 cm a la seva base.

Castell d’Esparreguera

Castell d'Esparreguera
Castell d'Esparreguera

L’antic castell o domus d’Esparreguera es troba a ponent del Muntanyà (41º 48’ 119 – 002º 14’ 635 – 602) i va ser el casal on  residia la família del mateix nom. La primera notícia de la seva existència es remunta a l’any 1201.

Actualment es conserven les parets emmurallades que envolten un espai de 12,50 m per 12 m. Els murs fan 1,15 de gruix i estan fets amb pedres treballades lligades amb argamassa. Les cantoneres són molt treballades.

Parlem amb en Joan, el masover del mas, de 88 anys i ens diu que la zona és molt especial per uns fòssils que s’hi troben. També ens indica un forn de calç en el punt (41º 47′ 984 – 002º  14′ 624 – 570), del qual pràcticament no en queda res.

Ens diu que el cant del cu-cut indica el temps que ha de fer. També que aquest animal marxa quan arriba el moment del segar, perquè no el colguin dins d’una garba.

 

 

Les Peces del Cabo

Instal·lació artística
Instal·lació artística a les peces del Cabo

Es troben entre can Garriga del Solei i l’ermita de Sant Antoni de Centelles, al nord de la pedrera d’en Cavaler. Un camí que ve del castell d’Esparreguera hi passa pel mig. Just abans d’arribar-hi, al costat del camí, a la baga del Fitó, es troben les restes d’una barraca de planta quadrada (41º 47’ 898 – 002º 14’ 505 – 572). Les seves mides són de 2,40 m de llargada per 1,50 m d’amplada; la porta es trobava a l’oest i feia 70 cm. Els murs són fets de pedra seca i fan 60 cm de gruix; se’n conserven un parell de pams d’altura. Es troba enganxada al marge que limita el camí.

Una mica més al sud, a l’extrem oriental del camp (41º 47’ 836 – 002º 14’ 453 – 566) hi ha les restes d’una altra barraca una mica més petita però encara coberta. Les dimensions interiors són d’1,90 m de llarg per 90 cm d’ample. La porta també es troba a la banda oest. Actualment l’edifici fa 90 cm d’altura, fet que fa pensar en una reconstrucció posterior a un enderrocament. De fet, el masover del Castell ens diu que va ser ell qui la va cobrir amb una lona per poder-s’hi refugiar.

Més a l’oest es troben les restes d’una altra cabana (41º 47’ 850 – 002º 14’ 353 – 556) de 3,5 m d’ample per 4 m de llarg, i murs de 55 cm de gruix. Se suposa que la porta es trobava a la banda oest. Pràcticament només se’n conserven les primeres filades.

Una mica més a l’oest apareix una altra estructura difícil de classificar (41º 47’ 846 – 002º 14’ 310 – 551). Un petit corriol segueix cap a llevant fins arribar a la riera del Fitó mentre creua pendents terrassats.

Per sobre del camí s’ha trobat un altra estructura, possiblement corresponent a un fons de barraca (41º 47’ 852 – 002º 14’ 506 – 584) i les restes d’un camí delimitat per murs (41º 47’ 862 – 002º 14’ 558 – 590, just a sota d’una línia elèctrica). Aquest camí fa 2,10 m d’ample per 70 cm de gruix i es conserven uns 70 cm d’altura. Està construït en pedra seca.

Enmig d’aquest espai agrari, també s’hi ha construït un objecte no identificat que segurament correspon a una obra artística feta amb pedra seca i fusta (41º 47’ 860 – 002º 14’ 491 – 578).

Horts del Comte de Centelles

La riera Martinet, que recull les aigües del terme municipal del Brull, acostuma a no eixugar-se a l’estiu. Aquest fet la fa molt indicada per al regatge d’alguns horts, i la documentació històrica i les restes arqueològiques conservades, demostren que aquet aprofitament es va dur a terme, com a mínim, a la segona meitat del segle XIX.

Segons les dades de l’arxiu municipal d’Aiguafreda, l’any 1866 aparegué un conflicte pel fet que Josep Garriga del Soley feia preses a Martinet i prenia l’aigua als altres. Aquesta presa es trobava al límit municipal de Seva i es va començar a fer al 1861, segons la documentació consultada.[1] Sembla ser que finalment el jutjat li va donar la raó.

Trenta anys més tard, concretament el 31 d’agost de 1891, Miquel Aregall denuncia tres dones d’Aiguafreda perquè han gastat tota l’aigua de Martinet per regar els seus horts que són en el lloc que es coneix com horts del Conde de Centelles. Segons aquest document del jutjat municipal d’Aiguafreda, aquestes dones feien servir l’anomenada sèquia del Comte, “que tienen en construccion”.[2] Les dones eren Rosa Creus, Matilde Pascual i Maria Codina i varen ser condemnades a pagar una multa de 10 pessetes. Segons aquesta documentació, el duc de Solferino (comte de Centelles) havia demanat l’ús de l’aigua al 1889, però sembla que l’afer no va quedar totalment resolt en aquell moment.


[1] ACVO, 495.01 Foment (diversos).

[2] ACVO, Jutjat municipal d’Aiguafreda, 3.8.