El rastre del vi a la Calma

Anuncis

El glaç i el molí d’Avencó a finals del segle XVII

El 2 de setembre de 1682, Eulàlia Font i Avancó, dona d’un notari de Manresa, com a hereva de mas Avencó, arrendava per un any a Benet Escat, moliner de Tagamanent, el molí fariner de l’Avencó, amb les seves basses. Ella li deixava els arreus que hi havia al molí, amb la promesa que l’arrendatari els tornaria en bon estat al final del contracte. Aquest contracte presenta un gran interès, perquè en ell s’estableix:

Item que si a cas la resclosa de dit molí se espatlla vos dit Banet Escat la tingau de adobar no haventhi de posar mes de sis jornals de manobra, y si mes jornals se hauran de menester tots los demes tinga de fer jo dicta Eulària Font y Avanco. Item que en cas que sia menester fer tota de nou la resclosa vos dit Escat no hajau de posar mes que dits sis jornals aixi com si fos espatllada ferse lo demes per compa (sic) mia dicta Eularia Font i Avanco. Item que tingau obligació vos dit Escat de tenir escurat el rech de dit moli y tenirli en condret dit temps durant y a la fi dell deixarlo ben escurat a us de bon moliner. Item que vos dit Escat tingau obligació de escurar la mitat de la bassa y durant dit temps haja de fer llosar los tallants de dit molí a vostros gastos y despesass. Item que al temps de empouar lo glas pugan los empouadors empoar de la bassa de dit moli sens contradictio alguna de vos dit Escat y pugan detenir la Aiga sera menester pera empoar ans de arribar a la de dit molí.”

dscn0784

L’arrendatària també es reserva el dret que li molin tot el que necessiti per al gasto de casa seva i de la seva família. Perquè l’arrendatari hi pugui viure, li deixa la Cambra Nova del mas Avencó, junt amb tota l’hospederia de casa. El preu d’aquest arrendament era de 40 lliures (20 per la mare de déu de setembre i les altres 20 per pasqua de resurrecció).

D’altra banda, el 7 de setembre de 1682 Pau Picanyol, pagès de Moià, va signar una àpoca (factura) al botiguer Ambrós Febrer de Centelles per valor de poc més de 29 lliures per la feina de “embollar in puteum glacieri dicti masi Avanco” i 27 lliures més per “depuar (sic) lo glas en dit pou” i cobrir de gleva el pou, tasques a les quals havia dedicat tres mesos i 22 dies.

 

Cova de Cruells

Cavitat d’origen antròpic situada en el camí que va d’Aiguafreda al Cruells, a l’inici de la carena del Soler (41º 45′ 314 – 002º 16′ 109 – 573). Es troba una mica per sobre del refugi de la Solella de Cruells.

Sembla evident que es tracta d’una cavitat excavada artificialment en un terreny format parcialment per sediments calcaris i roques molt rebregades. Al final del seu recorregut apareix la roca mare. Hi ha restes que evidencien un ús recent, possiblement com a espai de magatzem agrari.

La boca d’entrada fa 2,5 m d’ample per 1,60 m d’altura. El recorregut total és de 8 m i l’amplada màxima de 6,30. Es pot estar dret en la pràctica totalitat de la cavitat i l’altura màxima és d’uns 2,20 m. A l’extrem nord, hi ha una part d’un parell de metres que podria correspondre a un segon moment de perforació.

Presenta marques evidents d’haver-se fet foc al seu interior.

Cova-Cruells-1

Cova-Cuells-2

La mort del Matagossos (versió oficial)

HA SIDO CAPTURADO EN TAGAMANENT UN BANDIDO AUTOR DE VARIOS ASESINATOS

vanguardia_matagossos

A continuación el gobernador hizo referencia al reciente servicio llevado a cabo por las fuerzas de la Guardia Civil de Ayguafreda que consiguieron localizar y cercar en el lugar denominado “Pujol” del término municipal de Tagamanent, al bandido Pedro Serra Pou, alias “Matagossos”.
Este sujeto, que merodeaba por los montes desde 1943, es autor del asesinato de un criado de la casa de campo “La Figuera” y del colono de la misma Miguel Martín. También es el autor de la colocación de un artefacto en la casa de Francisco Grau de La Abella, y  últimamente perpetró el asesinato de otra persona al arrojar, el día 16 de agosto último, en un baile público de Ayguafreda, un explosivo, suceso en el que también resultaron quince heridos.

– Ese bandido –siguió diciendo el señor Baeza– al enfrentarse ahora con la Guardia Civil entabló un tiroteo durante el cual resultó gravemente herido. Trasladado a Ayguafreda, falleció, no sin antes confesarse autor de los hechos citados.

El gobernador terminó su conversación con los periodistas, encomiando el celo de las fuerzas de la Guardia Civil.

La Vanguardia, 5 de novembre de 1947, p. 7

Més informació:
http://www.bubok.es/libros/235971/Matagossos
http://aventuraliteraria.net/2014/10/16/la-guerra-de-silencis-2/

???????

Contrapès del Clot

En algun lloc de l’Alt Congost es troba el magnífic (i enigmàtic) contrapès de premsa procedent del Clot de la Móra. La peça fa 90 cm x 90 cm x 55 cm de gruix, i està tallada en pedra sorrenca vermellosa (arenisca). Al centre té un forat rodó de 20 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat, i en dos dels costats uns encaixos d’uns 10 cm de fons, més amples a la part inferior (20 cm) que no a la superior (8 cm).

El contrapès del Clot

El contrapès del Clot

Sabem que es va trobar en un camp al costat d’aquesta masia i que es va traslladar a un altre lloc. En el moment de la seva descoberta estava semi enterrat i, al principi, es varen pensar que es tractava d’una roda de molí del relativament proper molinot del Clot. La morfologia, però, no deixa cap dubte que es tracta d’un contrapès de premsa, segurament d’època medieval.

El problema que es planteja ara és saber si al Clot hi havia hagut una premsa (de grans dimensions, per cert) o bé si simplement aquesta peça havia estat tallada en les roques sorrenques del pla de la Calma i es va quedar esperant arribar a la seva destinació.

A favor de la primera hipòtesi tenim el fet que, per sota de la masia, en un lloc avui dia anomenat els Castanyers del Rector, fins al segle XVI hi havia hagut vinyes, però que en aquell moment varen resultar improductives (segurament a causa del canvi climàtic) i es varen substituir pels castanyers que encara hi podem veure. També al 1886, Artur Osona escrivia que des de Picamena «per entre terreno de vinya y bosch y per forat pujada» en una hora s’arribava a la Móra.

A favor de la segona hipòtesi tenim evidències prou clares de l’explotació de la pedra sorrenca per a la construcció o per a obtenir-ne rodes d’esmolar. De fet, hi ha qui diu que el nom de la masia del Molar vindria d’aquesta primitiva dedicació.

Vista superior del contrapès

Vista superior del contrapès

contrapes_clot

 

Font de Puig-Agut

Font de capelleta, situada al nord-est de Puig-Agut a la falda del turó Vermell (41º 45’ 683 – 002º 16’ 581 – 690). Actualment es troba seca. Consisteix en un petit receptacle excavat al terra i reforçat per unes parets de pedra seca que li donen una planta quadrangular, d’aproximadament un metre de costat.

Refugi de Puig-Agut

Refugi de Puig-Agut

Refugi de Puig-Agut

Es troba 170 metres al sud-est de Puig-Agut, just on en el mapa de l’Alpina hi ha la ema del torrent Mal (41º 45’ 523 – 002º 16’ 541 – 649).

El vàrem conèixer gràcies a les indicacions de Francesc Casanellas, a qui li havien fet saber una parella de persones que el coneixen. Es tracta d’un refugi excavat sota un gran bloc de forma triangular de 2,20 m x 4 m x 5 m, amb un gruix d’entre un i dos pams. Les dimensions interiors són de 2,5 m x 1,5 m.

Està orientat al sud-est, on s’obre l’entrada d’accés i una obertura que podria actuar com una finestra. La paret del fons està formada per roca mare, mentre que la de la banda nord està feta per grans pedres tallades de forma regular (caldria verificar-ho). A la banda est hi ha el mur que tanca l’habitacle, on s’obren la porta i la finestra.

El terra és d’argila i de la boca arrenca un petit canal de desguàs. Segons Casanellas, s’ha descartat que es pugui tractar d’un megàlit. Creiem que podria ser alguna mena de refugi vinculat a l’explotació d’una pedrera propera a la zona.