Refugi de Puig-Agut

Refugi de Puig-Agut
Refugi de Puig-Agut

Es troba 170 metres al sud-est de Puig-Agut, just on en el mapa de l’Alpina hi ha la ema del torrent Mal (41º 45’ 523 – 002º 16’ 541 – 649).

El vàrem conèixer gràcies a les indicacions de Francesc Casanellas, a qui li havien fet saber una parella de persones que el coneixen. Es tracta d’un refugi excavat sota un gran bloc de forma triangular de 2,20 m x 4 m x 5 m, amb un gruix d’entre un i dos pams. Les dimensions interiors són de 2,5 m x 1,5 m.

Està orientat al sud-est, on s’obre l’entrada d’accés i una obertura que podria actuar com una finestra. La paret del fons està formada per roca mare, mentre que la de la banda nord està feta per grans pedres tallades de forma regular (caldria verificar-ho). A la banda est hi ha el mur que tanca l’habitacle, on s’obren la porta i la finestra.

El terra és d’argila i de la boca arrenca un petit canal de desguàs. Segons Casanellas, s’ha descartat que es pugui tractar d’un megàlit. Creiem que podria ser alguna mena de refugi vinculat a l’explotació d’una pedrera propera a la zona.

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Dues depuracions a Tagamanent

En Josep vivia a la masia de Puig-agut, a Tagamanent, municipi on havia nascut. Estava casat amb la Coloma i feia de pagès. En esclatar la Guerra Civil es trobava a Tagamanent ocupat en les feines del camp i no es va posar al costat franquista, sinó que es va allistar a l’exèrcit republicà, on va treballar com a peó fent fortificacions a Anglesola. L’11 de juliol de 1939 va passar a la España Nacional per la Jonquera, després de presentar-se al camp de concentració de Cervera. Aquest passat va fer que fos depurat pel nou règim; per aconseguir-ho va presentar un informe favorable de l’Ajuntament i un  altre de la Falange de Tagamanent.

L’informe de l’alcalde, del 20 de maig de 1940 deia que era un individu de bona conducta, de filiació dretana que no havia col·laborat amb els rojos, “considerándole adicto al Glorioso Movimiento Nacional”.

En Florenci, nascut a Gurb, estava casat amb l’Angels i vivia al Molí de la Torra, també a Tagamanent. També era pagès i la guerra també l’anà a trobar mentre feia les feines pròpies del seu ofici a Tagamanent. Tampoc va servir a l’exèrcit nacional i, com en Josep, va servir l’exèrcit roig fent fortificacions. El 10 de febrer de 1940 va passar la frontera per Irún en qualitat de presoner.

Cap dels dos tenia béns ni parents que responguessin per ells; en Florenci no sabia ni signar. De tota manera, també va aconseguir l’aval de l’alcalde del poble i de Falange. En vista de tot plegat, també va ser depurat i etiquetat com el seu veí Josep.

Com deia Salvador Espriu, “Escolto sempre el teu etern silenci a la muntanya. Altres temps, altres hores  fan el record difícil.”

Roda de molí de mas Bosc

Roda de molí del Bosc

La restauració de l’antiga masia del Bosc ha deixat al descobert una roda de molí granítica d’1,05 m de diàmetre i 40 cm de gruix, amb un forat quadrat al centre de 20 cm de costat. Segurament es tracta d’una pedra sotana. Actualment està posada sobre una altra pedra plana, potser arrodonida, completament enterrada, i amb un ribet de petits maons cuits que en delimiten el perímetre. Desconeixem si formaven part del mateix conjunt o si eren elements diferents. En tot cas, aquesta descoberta sembla confirmar la hipòtesi de l’existència d’un molinot que hauria donat nom al turó que s’aixeca a l’oest de la casa, just a l’altra riba del torrent.

Sot de la Maçana

Parador als peus del turó d’en Rec

Les aigües que baixen pel sot de la Maçana provenen de l’extrem sud del pla de la Calma, concretament del pla de la Llacuna. Es tracta d’una extensa zona, pendent i molt arbrada, solcada per diversos camins carboners. Les places carboneres són innombrables i hi hem evidenciat la presència de quatre grans paradors d’antigues barraques de carboners. L’espai està solcat per antics murs de pedra on discorrien els camins principals, de bast, i on s’assentaven tant les carboneres com les barraques dels seus estadants.

Pica del Sot de la Noguereta

Al nord de Vallfornès, sota la pista que puja al pla de la Calma i al costat d’un antic camí (41º 44’ 494 – 002º 19’ 886 – 715).

Sembla que es tracta d’una estructura força recent, feta amb rajoles cuites aprofitant un angle d’una gran roca de granit. Té una planta triangular amb tres costats d’1,05 m (el de la pedra granítica) i d’1 m els altres dos (fets amb rajoles). El fons està format per la mateixa roca granítica, lleugerament inclinada. En el punt més baix hi ha un petit forat a mode de boixa. La paret nord és feta amb quatre filades de rajoles mentre la sud en presenta cinc. L’alçada màxima que es conserva és de 70 cm.

Podria correspondre a un dipòsit d’aigua, però està molt a prop de diverses surgències naturals. A més a més, el fet que estigui elevada fa molt difícil utilitzar-la per a qualsevol tipus de treball. Potser podria servir de pista per endevinar el seu ús saber que es troba prop d’un camí força important (per l’amplada que tenia) i just a sobre d’un corral de bestiar. Al voltant hi ha diverses feixes que sembla que corresponien a camps de la propera masia de Vallfornès.

Mina del Forn de Vidre

Mina del Forn de Vidre (sala final)

Es troba davant per davant de la masia del Forn, a l’altre costat del torrent (41º 44’ 189 – 002º 19’ 770 – 611), tal com indicava Salvador Llobet.

Consta d’una única galeria sinuosa d’uns 18 m de recorregut, que acaba en un espai arrodonit on, a la banda de llevant, s’inicia una petita galeria parcialment reblerta de les restes desaprofitades del conjunt de l’explotació. En el seu tram mig, la galeria fa 1,70 m d’altura i 1,40 m d’amplada, fet que fa pensar en una explotació històricament recent.

Està oberta en un sòcol de granit i no es veu amb claredat quin mineral s’hi devia explotar.