El pou de glaç de Vall-llobera (Tona)

Que el glaç es va posar de moda al segle XVII és una realitat històrica que no admet cap mena de dubte. En aquest context, es varen fer pous en indrets gairebé impensables, com és el cas que ens ocupa.

Documentalment sabem que el 30 de juny de 1618, un tribunal de la Inquisició va fer saber a Pere Saleta i Planell, un pagès de Tona que era  familiar de la Inquisió, que aquell dia el seu veí, Joan Benet Vall-llobera, també familiar de la Inquisició, havia anat al Sant Ofici en nom de Gaspar Vallovera i del seu fill Joan Benet, amos del mas Vall-llobera de Tona, i de la seva dona Aldonça, dient que havien venut a carta de gràcia a Pere Saleta i Planell un camp i un tros de terra en part plantada i en part boscosa, “(…) con un pozo de hielo en el lugar nombrado Puig de Sanct Valentin de pertinencias de dicho mas Vallobera (…)”. Un cop restituït el capital, el problema era que els demandats no li volien tornar la possessió d’aquells béns, raó per la qual els Vall-llobera havien acudit a la institució que podia posar pau entre ambdós veïns (ABEV, ACF, F/10, fol. 120-122).

Sobre aquest pou –o un altre molt proper– sabem que el 26 de febrer de 1673, Joan Servet, serrador de Castellterçol, confessava que havia rebut de Josep Blanc, rector de Tona, i de Pere Planell, pagès hereu de mas Planell de Tona, pagant a parts iguals, la quantitat de 17 lliures i quatre sous per 34 jornals per serrar fusta “per posar al pou del glas de Vallobera” (ABEV, Balenyà, R/3, fol. 122).

Restes del pou de glaç de Vall-llobera (Tona)

Restes del pou de glaç de Vall-llobera (Tona)

Per tant, resulta clar que a Vall-llobera (Tona) hi havia hagut, com a mínim, un pou de glaç que estaria tocant al serrat de Sant Valentí, segurament a la riera de Sant Cugat. Després de buscar-lo infructuosament, finalment –gràcies a la informació d’un bon amic– hem pogut localitzar les restes d’un possible pou, que es troben a la riba esquerra del torrent de Sant Cugat de Gavadons, al sud del Prat de la Barroca, on encara es conserva parcialment. El lloc és molt brut i emboscat, i del pou només se’n conserva una part del mur, però sembla que no hi ha dubte. De tota manera, no es descarta que n’hi hagués hagut un altre una mica més amunt (més a prop de Sant Valentí).

Riera amunt, també tenim documentada l’existència d’un altre pou, que considerem que podria ser de neu, a les rodalies del Solà. Ho sabem per un document del 21 d’abril de 1630, en el qual Bernat Solà, pagès de Sant Cugat de Gavadons, venia a Antoni Prat, sutori de Caldes de Montbui, un pou de neu situat al mas Solà, amb la condició que el deixaria buit i despedit per Tots Sants. En Solà es comprometia a posar un home per ajudar els traginers a carregar el glaç. El preu de la neu era de 100 lliures, que es pagarien en tres vegades: 35 lliures l’1 de maig, 40 lliures per Sant Joan i 25 lliures per la Mare de Déu d’agost (ABEV, Castellterçol, R/7, fol. 118v.).

Finestra al mas Solà (Muntanyola)

Finestra al mas Solà (Muntanyola)

Barraca de Colldarnau II (Tona)

Barraca de Colldarnau II

Barraca de Colldarnau II

Barraca adossada a un marge, situada una mica per sota de l’anterior, a tocar de la pista que porta a Sant Cugat de Gavadons (41º 50’ 819 – 002º 11’ 616 – 870)

Per fora té una forma lleugerament quadrangular, tot i que per dins té una planta molt irregular, lleugerament arrodonida i amb un diàmetre màxim d’1,80 m. L’entrada, molt baixa (70 cm) es troba a la banda sud-oest i és de llinda plana. L’altura interior és d’1,10 m.

A la banda nord presenta una oberta d’uns 30 cm d’amplada que podria ser causada per un corriment de terres, però no es pot assegurar que no servís de xemeneia. Està coberta pel sistema d’aproximació de filades.

Barraca de Colldarnau I (Tona)

Barraca adossada a un marge, prop de la masia d’aquest nom (41º 50’ 790 – 002º 11’ 714 – 895).

Barraca de Colldarnau I

Barraca de Colldarnau I

De planta rectangular (1,40 x 1,20 m), amb una porta a la façana est, desplaçada del centre de la paret (fet que dóna a la seva planta una forma lleugerament semblant a una pe). L’obertura d’entrada presenta una llinda plana i fa 1,05 m d’altura per 60 cm d’amplada. La coberta està feta per aproximació de filades, que acaben tancant amb unes grans lloses planes, i arriba a una altura màxima d’1,40 m (interior).

A la paret sud hi ha una fornícula de 2o cm x 25 cm, al fons de la qual hi ha gravada la data de 1936 i les inicials “B M” (la fitxa de Wikipedra llegeix la data com a 1930 i no parla de les lletres).

Publicat tot l’inventari de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Francesc Roma i Casanovas publica l’Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost i l’Alt Tenes

Inventari d’Aiguafreda

L’historiador i geògraf de Sant Martí de Centelles publica l’inventari del patrimoni existencial dels municipis de l’Alt Congost i l’Alt Tenes.

Després de quatre anys de recerca sobre el terreny i en arxius documentals, Francesc Roma publica els sis volums que formen aquest inventari dels elements patrimonials més oblidats d’aquest espai geogràfic a cavall entre el Vallès i Osona.

L’objectiu principal d’aquest inventari és posar de manifest tots els elements que demostren l’existència humana sobre aquest espai. Entre aquests elements hi ha masies abandonades, cabanes, barraques, forns de calç, pous de glaç, mines, basses i altres elements peculiars.

Inventari de Tagamanent

L’obra està distribuïda en sis volums dedicats a 12 municipis diferents (Aiguafreda, Castellcir, Castellterçol, Centelles, Collsuspina, el Brull, el Figaró, Hostalets de Balenyà, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Seva i Tagamanent). Es tracta d’una edició sense estocs, servida a demanda dels compradors, publicada pel mateix autor a l’acreditada editorial madrilenya Bubok Publishing. Cadascun dels volums es poden aconseguir en paper (en edició de pagament en blanc i negre) o en edició digital (edició gratuïta i en color).

Els llibres es poden comprar i descarregar a través del portal de Bubok Publishing: http://fromac.bubok.es/

Inventari del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva

Inventari de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles

Inventari del Figaró

Inventari de Sant Quirze Safaja

Guixeres de Tona

Refugi de la pedrera de Güells

Refugi de la pedrera de Güells

Les muntanyes de l’oest de Tona amaguen sota el seu subsòl un mineral sedimentari de gran utilitat per la construcció: el guix. El cas de la Guixera del Garet indica que aquest material es va explotar, com a mínim des del segle XVIII. Ara bé, durant el segle XX va ser objecte una important explotació industrial.

El centre d’aquesta explotació es trobava en uns forns que es troben al sud de Vall-llobera, a sobre el torrent de Sant Cugat (41º 51’ 308 – 002º 11’ 879 – 694), avui dia abandonats. Tot el pany de paret que es troba al nord de Güells i fins arribar al Torrent de Güells és ple d’explotacions de pedreres de guix.

La pista d’explotació arrencava del quilòmetre 40,1 de la N-141C i al cap de poc es dividia en dos ramals. El de la dreta conduïa a les mines       que es troben al nord de Güells. Aquí hi ha una petita cabana, segurament per allotjar algun tipus de maquinària, amb la data de 1958 gravada a la façana. Més endavant, hi ha un espai que devia servir de magatzem, de 12 m x 8 m i sostre pla, amb una data de 1963. Aquesta pista anava seguint la beta del guix, de manera que l’únic lloc on en podem veure l’aflorament natural és al final del tot (41º 50’ 739 – 002º 11’ 924 – 847).

La pista de l’esquerra condueix a una altra pedrera situada a ponent del pont de Güells. Aquí cal destacar la presència d’un monòlit de guix que fa equilibris per no caure a la vall i d’una cavitat amb una entrada de 8 m d’ample per 3,5 m d’altura, i un recorregut de 13 metres. El fet que estigui oberta a la mateixa paret de la pedrera fa pensar que es tractava d’un refugi per als treballadors (de fet a l’interior encara hi ha alguns objectes com una nevera vella). En un racó de la banda esquerra (oest) es troba l’entrada a una galeria més estreta i baixa d’uns 10 o 15 m de recorregut, que semblaria ser natural.