Hostal de l'Arengada

Rep aquest nom un gran pedra que es troba al nord del Pou, al costat del camí. Aprofitant la roca es va construir un petit refugi per al bestiar que feia servir el pastor del Pou. Es diu que un carnisser de Centelles, de reputació una mica bruta, utilitzava aquest indret per pelar les ovelles mortes que després venia com a carn fresca en el seu establiment.

Anuncis

Mas Cucut

Mas Cucut
Mas Cucut

Es troba al sud de Puigdolena, just en el lloc on ara hi ha una antena de telecomunicacions (41º 43’ 751 – 002º 10’ 442 – 730).

Avui dia només queden els fonaments del que fou una masia d’11 m x 9 m i murs de 60 cm de gruix fets amb fang i pedra, que es trobava en un ampli espai, assolellat i ventilat, convertit en feixes i terrasses. Les cantonades, especialment la sud-est que és la que millor es conserva, eren fetes amb grans blocs lleugerament treballats i lligats amb argamassa. És possible que al costat nord-est hi hagués hagut el forn del pa.

La primera referència que tenim d’aquesta masia ens duu a l’any 1777, quan se li deia “Agoita si Plou”. Més endavant es coneixia simplement com can Agoita, fins que al 1799 passà a anomenar-se mas Cucut, nom amb el qual encara avui dia es coneix.

 

Els feixons del torrent del Tro

Feixons del torrent del Tro
Feixons del torrent del Tro

Al capdamunt del torrent del Tro, en la lleixa que queda entre el primer i el segon cingle, hi ha un espai que corresponia a una antiga feixa. Es tracta d’un espai aplanat, en la construcció del qual es va haver de bastir un mur de més de dos metres d’alçada. A la banda nord es troba el cingle del pla de la Garga.

Actualment hi passa un camí que va de la font del Rouret fins a trobar el camí que puja pel grau del Sunyer. És un camí sense grans pujades ni baixades. Passada la font del Rouret, es travessa el torrent del Tro i es passa just per sota del mur d’aquesta feixa. Enmig de la feixa, en el repeu del cingle, hi ha una petita deu que omple una bassa (imaginem que servia per regar els conreus d’aquest espai). Un mur tancava la feixa per la banda de llevant.

El camí continua pel repeu del cingle i es troba una altra bassa que recull l’aigua que es filtra per una esquerda. Aquest camí té alguns trossos delimitats per murs. Després de travessar el camí que puja cap al grau del Sunyer, el camí, ja molt desdibuixat, continua per la lleixa fins pràcticament a sota les antenes de telefonia. En aquest espai el camí es veu més clar i apareixen restes d’antigues carboneres, fet que indica que aquesta lleixa havia estat utilitzada antigament.

La darrera fotografia que presentem també evidencia aquesta utilització. Quina imatge més diferent de la que en tenim actualment!

 

Bassa als feixons del torrent del Tro
Bassa als feixons del torrent del Tro
La Lleixa
Vista de la Lleixa a principis de segle XX (?). Fotografia de la família Cuyàs, propietat de l'ICC

 

Forn de la Rovira

Forn de la Rovira

Segons s’explica, es tracta d’una teuleria i no d’un forn de calç, que havia fet funcionar un tal Potes. Es troba al costat de la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines, un cop passat el pont que hi ha a tocar de l’entrada de la Rovira de Baix (41º 47′ 080 – 002º 12′ 817 – 576; just a la banda de ponent de la carretera, o sigui, a l’altre costat de la font del Forn de la Rovira). El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona la situa erròniament al costat de can General; també diu que es tracta de dos forn, però en realitat només s’hi observa una boca. Es estrany que s’inclogui en el mapa de l’editorial Alpina.

Es conserva l’estructura més o menys arrodonida i la boca del forn (d’1,10 m d’amplada). La boca està feta amb maons i ferro i presenta evidències d’haver tingut algun tipus de tancament (porta).

Aquesta infraestructura va donar lloc a la peça de terra on es troba (el Camp del Forn) i a la font del Forn de la Rovira, que hi ha una mica per sota i a l’altre costat de la carretera (actualment en un estat molt precari).

 

 

Creu de mossèn Ramon

Creu de mossèn Ramon
Creu de mossèn Ramon

Es troba en el punt 41º 43′ 252 – 002º 16′ 705 – 391, en un revolt de la pista que puja cap a can Valls des del Figaró, en el sot de les Pomeretes. Commemora l’assassinat de mossèn Ramon Pascual Casanoves, rector de la Garriga, el dia 2 d’agost de 1936, a mans del comitè revolucionari del poble. La creu es va aixecar després de la guerra.

Segons el catàleg de la Diputació, la base de la creu està situada a l’interior d’un encaix a la roca natural. Al costat sud-est de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l’interior de l’encaix hi ha molsa i material sedimentat.
La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d’una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d’ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l’inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible.

El plafó informatiu que s’ha col·locat en el lloc dels fets l’anomena “Creu de Sant Ramon”. No sabem, però, si mossèn Pascual va ser un dels sacerdots morts durant la guerra civil beatificats; en cap cas, però, no hauria estat canonitzat i, per tant, caldria parlar de la creu del beat i no de la creu del sant.

El Mojó de Roca Centella

El cim de Roca Centella
Cim de Roca Centella amb el vèrtex geodèsic

Al cim de Roca Centella (41º 43′ 187 – 002º 19 – 339 – 998) s’ajunten els termes municipals de Tagamanent, Figaró-Montmany i Cànoves-Samalús. Per un estrany joc, que Joan López Cortijo ha intentat resseguir en aquest article, sembla que aquest topònim és històricament recent i que aquest cim hauria de dur el nom del Mojó.

El diccionari Alcover-Moll defineix un molló com una “Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d’indicació de límit d’una propietat, d’un país, etc.” i en el mateix sentit es pronuncia el DIEC quan el fa sinònim de fita. De manera que si a algun dels cims de les carenes d’en Bosc li correspon aquest topònim, està clar que aquest seria el cas del que actualment coneixem com a Roca Centella.

En un altre lloc, ja hem parlat de la visita que als anys trenta va fer a aquest indret Antoni Gallardo. Gallardo va néixer a Barcelona al 1889 i va estudiar enginyeria industrial, carrera que li donaria feina durant tota la vida. De manera autodidacta, però, va dedicar-se a la història, la geografia, l’arqueologia, el folklore, etc. Els seus pares tenien una finca a Sant Antoni de Vilamajor i això va permetre que estudiés i conegués les terres vallesanes i les estribacions meridionals del pla de la Calma. Durant la guerra civil va publicar el seu llibre Del Mogent al pla de la Calma, una obra que ens interessa retenir perquè en ella va escriure:

El Mojó.—Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella al final de la serra que es desprèn de Tagamanent passant per les carenes d’en Bosch, trobem el curiós mojó que ha donat nom a la muntanya. Es de pedra blanca, d’una mica més d’un metre d’alt i porta esculpits un escut barrat i la llegenda MONTMANY, de la qual resten les darreres quatre lletres, pel qual motiu es presta a voler llegir la paraula Carlemany, tan temptadora en aquests indrets“.

El mojó de Roca Centella
El molló de Roca Centella

Aquest text ens va esperonar a intentar trobar aquesta fita de terme, però no teníem cap esperança de sortir-ne amb èxit. Però no sempre les pitjors previsions són les més encertades i, vét aquí, que gràcies al Joan Maria vàrem poder descobrir que el Joan López l’havia trobada i n’havia escrit l’article citat més amunt.

Cal fer notar que el fet que el molló dugués part del nom del municipi, concretament l’expressió many, gravada devia tenir relació amb la llegenda que explica que l’església de Sant Cristòfol de Monteugues havia estat construïda per l’emperador Carlemany. A més, el pla de la Batalla es troba a uns 750 metres al sud-oest del cim de Roca Centella. Recordem que en aquest indret hauria tingut lloc una batalla entre l’emperador i les forces sarraïnes i que el mateix Gallardo, encara al 1938, recollia que “en aquest pla, situat en amunt, encara es troben nombrosos ossos i alguna moneda, per poc que s’escarbi“.

El sot de les Hortes

 

Barraca gran del Sot de les Hortes
Barraca gran del Sot de les Hortes

Tal com diu el seu nom, el sot de les Hortes, que aboca les seves aigües a la Riereta (tributària del Congost que passa per Vallcàrquera) estava ocupat, en bona part, per antigues hortes que aprofitaven l’aigua dels torrents secundaris. El camí que remunta el sot, conservat en bona part malgrat el pas del temps, va passant per una sèrie d’estructures de tipus diferents. En aquest article només farem referència a aquells casos en què la seva identificació no presenti dubtes.
A uns 200 metres del sot de les Estelles es troba una primera estructura, segurament corresponent a una barraca de carboners, i dues places carboneres.

Cabana al sot de les Hortes
Cabana al sot de les Hortes

El camí va guanyant alçada suaument i passa pel costat d’una nova estructura i tres antigues carboneres abans d’arribar a les restes d’una barraca de carboners molt clares. El que es conserva és part de l’aparador, darrere del qual es veu una excavació al marge de sorra i pedra que actuava com a part del darrere de la barraca. Es troba en el punt 41º 44′ 473 – 002ª 18′ 496 – 735. L’estructura feia 3,50 m de llarg per 2,40 d’ample.
Poc després, el camí travessa el sot de les Queredes en el punt en què aquest aboca les seves aigües al sot de les Hortes. Entre els dos torrents apareix una part menys pendent, dins d’un bosc d’alzines molt clar. Aquí apareix una nova barraca i, a prop del torrent de les Queredes, el que segurament era un altre hort.
Aquesta barraca es troba en el punt 41º 44′ 539 – 002º 18′ 505 – 760. L’aparador es conserva en força bon estat i fa un metre d’alçada per uns 3 m de llargada. La particularitat d’aquesta estructura és que es conserva ben visible el túmul o talús que rodejava la barraca pels altres tres costats. Això ens permet mesurar la llargada de la cabana (4 metres). La cabana estava orientada al sud i segurament tenia l’obertura que li feia de porta a la banda oest.

Cabana al sot de les Hortes
Cabana al sot de les Hortes (observeu el talús)

Aquí el camí deixa el sot de les Queredes i continua remuntant cap al nord. De seguida es troba un petit torrent que baixa de la banda de ponent i, per sobre del camí, just a tocar del torrent, apareix un nou hort. El camí continua cap al nord, passa pel costat d’una carbonera i al cap de pocs metres es troben les restes d’una altra gran barraca (41º 44′ 602 -002º 18′ 483 – 780).
L’aparador d’aquesta barraca fa 1,70 m d’alçada per 3 m de llargada. El talús es veu força bé i a la banda nord s’aprecia clarament que era fet amb pedres i terra. La cabana feia 6 m de llarg, fet que li dóna unes dimensions molt grans i que ajuda a pensar que es tracta d’alguna cosa més que una barraca de carboner. Segurament la tipologia és la mateixa, però no sembla que sigui agosarat afirmar que es feia servir per a les feines dels horts. Al costat d’aquesta estructura, uns metres al sud, apareix un petit mur sense identificar.
Una mica més amunt apareix un altre hort i una altra barraca de característiques semblants a les anteriors.