Forn de la Rovira

Forn de la Rovira

Segons s’explica, es tracta d’una teuleria i no d’un forn de calç, que havia fet funcionar un tal Potes. Es troba al costat de la carretera que va de Centelles a Sant Feliu de Codines, un cop passat el pont que hi ha a tocar de l’entrada de la Rovira de Baix (41º 47′ 080 – 002º 12′ 817 – 576; just a la banda de ponent de la carretera, o sigui, a l’altre costat de la font del Forn de la Rovira). El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona la situa erròniament al costat de can General; també diu que es tracta de dos forn, però en realitat només s’hi observa una boca. Es estrany que s’inclogui en el mapa de l’editorial Alpina.

Es conserva l’estructura més o menys arrodonida i la boca del forn (d’1,10 m d’amplada). La boca està feta amb maons i ferro i presenta evidències d’haver tingut algun tipus de tancament (porta).

Aquesta infraestructura va donar lloc a la peça de terra on es troba (el Camp del Forn) i a la font del Forn de la Rovira, que hi ha una mica per sota i a l’altre costat de la carretera (actualment en un estat molt precari).

 

 

Creu de mossèn Ramon

Creu de mossèn Ramon
Creu de mossèn Ramon

Es troba en el punt 41º 43′ 252 – 002º 16′ 705 – 391, en un revolt de la pista que puja cap a can Valls des del Figaró, en el sot de les Pomeretes. Commemora l’assassinat de mossèn Ramon Pascual Casanoves, rector de la Garriga, el dia 2 d’agost de 1936, a mans del comitè revolucionari del poble. La creu es va aixecar després de la guerra.

Segons el catàleg de la Diputació, la base de la creu està situada a l’interior d’un encaix a la roca natural. Al costat sud-est de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l’interior de l’encaix hi ha molsa i material sedimentat.
La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d’una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d’ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l’inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible.

El plafó informatiu que s’ha col·locat en el lloc dels fets l’anomena “Creu de Sant Ramon”. No sabem, però, si mossèn Pascual va ser un dels sacerdots morts durant la guerra civil beatificats; en cap cas, però, no hauria estat canonitzat i, per tant, caldria parlar de la creu del beat i no de la creu del sant.

El Mojó de Roca Centella

El cim de Roca Centella
Cim de Roca Centella amb el vèrtex geodèsic

Al cim de Roca Centella (41º 43′ 187 – 002º 19 – 339 – 998) s’ajunten els termes municipals de Tagamanent, Figaró-Montmany i Cànoves-Samalús. Per un estrany joc, que Joan López Cortijo ha intentat resseguir en aquest article, sembla que aquest topònim és històricament recent i que aquest cim hauria de dur el nom del Mojó.

El diccionari Alcover-Moll defineix un molló com una “Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d’indicació de límit d’una propietat, d’un país, etc.” i en el mateix sentit es pronuncia el DIEC quan el fa sinònim de fita. De manera que si a algun dels cims de les carenes d’en Bosc li correspon aquest topònim, està clar que aquest seria el cas del que actualment coneixem com a Roca Centella.

En un altre lloc, ja hem parlat de la visita que als anys trenta va fer a aquest indret Antoni Gallardo. Gallardo va néixer a Barcelona al 1889 i va estudiar enginyeria industrial, carrera que li donaria feina durant tota la vida. De manera autodidacta, però, va dedicar-se a la història, la geografia, l’arqueologia, el folklore, etc. Els seus pares tenien una finca a Sant Antoni de Vilamajor i això va permetre que estudiés i conegués les terres vallesanes i les estribacions meridionals del pla de la Calma. Durant la guerra civil va publicar el seu llibre Del Mogent al pla de la Calma, una obra que ens interessa retenir perquè en ella va escriure:

El Mojó.—Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella al final de la serra que es desprèn de Tagamanent passant per les carenes d’en Bosch, trobem el curiós mojó que ha donat nom a la muntanya. Es de pedra blanca, d’una mica més d’un metre d’alt i porta esculpits un escut barrat i la llegenda MONTMANY, de la qual resten les darreres quatre lletres, pel qual motiu es presta a voler llegir la paraula Carlemany, tan temptadora en aquests indrets“.

El mojó de Roca Centella
El molló de Roca Centella

Aquest text ens va esperonar a intentar trobar aquesta fita de terme, però no teníem cap esperança de sortir-ne amb èxit. Però no sempre les pitjors previsions són les més encertades i, vét aquí, que gràcies al Joan Maria vàrem poder descobrir que el Joan López l’havia trobada i n’havia escrit l’article citat més amunt.

Cal fer notar que el fet que el molló dugués part del nom del municipi, concretament l’expressió many, gravada devia tenir relació amb la llegenda que explica que l’església de Sant Cristòfol de Monteugues havia estat construïda per l’emperador Carlemany. A més, el pla de la Batalla es troba a uns 750 metres al sud-oest del cim de Roca Centella. Recordem que en aquest indret hauria tingut lloc una batalla entre l’emperador i les forces sarraïnes i que el mateix Gallardo, encara al 1938, recollia que “en aquest pla, situat en amunt, encara es troben nombrosos ossos i alguna moneda, per poc que s’escarbi“.

El sot de les Hortes

 

Barraca gran del Sot de les Hortes
Barraca gran del Sot de les Hortes

Tal com diu el seu nom, el sot de les Hortes, que aboca les seves aigües a la Riereta (tributària del Congost que passa per Vallcàrquera) estava ocupat, en bona part, per antigues hortes que aprofitaven l’aigua dels torrents secundaris. El camí que remunta el sot, conservat en bona part malgrat el pas del temps, va passant per una sèrie d’estructures de tipus diferents. En aquest article només farem referència a aquells casos en què la seva identificació no presenti dubtes.
A uns 200 metres del sot de les Estelles es troba una primera estructura, segurament corresponent a una barraca de carboners, i dues places carboneres.

Cabana al sot de les Hortes
Cabana al sot de les Hortes

El camí va guanyant alçada suaument i passa pel costat d’una nova estructura i tres antigues carboneres abans d’arribar a les restes d’una barraca de carboners molt clares. El que es conserva és part de l’aparador, darrere del qual es veu una excavació al marge de sorra i pedra que actuava com a part del darrere de la barraca. Es troba en el punt 41º 44′ 473 – 002ª 18′ 496 – 735. L’estructura feia 3,50 m de llarg per 2,40 d’ample.
Poc després, el camí travessa el sot de les Queredes en el punt en què aquest aboca les seves aigües al sot de les Hortes. Entre els dos torrents apareix una part menys pendent, dins d’un bosc d’alzines molt clar. Aquí apareix una nova barraca i, a prop del torrent de les Queredes, el que segurament era un altre hort.
Aquesta barraca es troba en el punt 41º 44′ 539 – 002º 18′ 505 – 760. L’aparador es conserva en força bon estat i fa un metre d’alçada per uns 3 m de llargada. La particularitat d’aquesta estructura és que es conserva ben visible el túmul o talús que rodejava la barraca pels altres tres costats. Això ens permet mesurar la llargada de la cabana (4 metres). La cabana estava orientada al sud i segurament tenia l’obertura que li feia de porta a la banda oest.

Cabana al sot de les Hortes
Cabana al sot de les Hortes (observeu el talús)

Aquí el camí deixa el sot de les Queredes i continua remuntant cap al nord. De seguida es troba un petit torrent que baixa de la banda de ponent i, per sobre del camí, just a tocar del torrent, apareix un nou hort. El camí continua cap al nord, passa pel costat d’una carbonera i al cap de pocs metres es troben les restes d’una altra gran barraca (41º 44′ 602 -002º 18′ 483 – 780).
L’aparador d’aquesta barraca fa 1,70 m d’alçada per 3 m de llargada. El talús es veu força bé i a la banda nord s’aprecia clarament que era fet amb pedres i terra. La cabana feia 6 m de llarg, fet que li dóna unes dimensions molt grans i que ajuda a pensar que es tracta d’alguna cosa més que una barraca de carboner. Segurament la tipologia és la mateixa, però no sembla que sigui agosarat afirmar que es feia servir per a les feines dels horts. Al costat d’aquesta estructura, uns metres al sud, apareix un petit mur sense identificar.
Una mica més amunt apareix un altre hort i una altra barraca de característiques semblants a les anteriors.

Rovirals

Rovirals
Rovirals (antigament, Rubirals)

Les restes de Rovirals (en el mapa de l’editorial Alpina, Rubirals) es troben al vessant sud-oest del turó de Tagamanent (41º 44′ 464 – 002º 17′ 358 – 767). Tot i que hi ha un camí que hi passa molt a prop pujant des de la masia del Folló, la seva situació està tan emboscada que no és de fàcil localització ni amb el GPS.

Segons Anna Gómez, “Es conserven les restes d’un paredat, angle i mur interior de la casa, on s’aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa. A prop s’entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d’aquest mas.”.

La mateixa font ens indica que aquest mas ja apareix enrunat a finals del segle XIX i que era conegut com a mas Rubials. De fet, les minutes de 1924 ja indiquen que la masia de “Ruvirals” està en runes.

La tècnica constructiva de la casa fa pensar en una construcció d’època moderna. La documentació més antiga aporta una data de 1558. En aquest moment es fa referència a una hipoteca dels masos Vilardebò i Rubials, donada per Antiga Viladebò, viuda de Rafael Fontarelles i Pere Joan Vilardebò, el seu fill. En aquest document s’esmenten les diferents possessions del mas que té les seves terres de conreu limitant amb el mas Coll, les Planes i el Solà.

Encara no a una vintena de metres al sud-oest de la masia, en un petit torrent normalment sec, i tapada per la vegetació, es troba una petita bassa amb el seu rentador. Cal remarcar que apareixia a la minuta de 1924

La casa, envoltada d’antigues feixes de terra, té, per la part superior (cap al nord i a llevant) uns grans espais -avui emboscats en la seva major part- que semblen haver estat antigues pedreres de pedra rogenca.

 

Pedrera de Rovirals
Detalls de les marques fetes pels picapedrers a la pedrera de Rovirals

El Cafè dels Carlins

El Cafè
El Cafè

Actualment tothom en diu el Cafè, però el record històric ens porta a anomenar com el Cafè dels Carlins el mas que antigament es deia la Casa de les Lloses (41º 46′ 541 – 002º 19′ 736 – 1191). Avui dia és una de les raconades més bucòliques de la Calma, tot i els episodis històrics que s’hi varen desenvolupar.

De la natura hostalera de la masia ja en donava compte Artur Osona en la seva guia del Montseny, tot i que l’hostal no en sortís massa ben parat: “(…) la casa del Cafè (1.200 m d’alt aprox.), hont no s’hi troba ni vi ni ayguardent y poca aygua” (p. 146).

 

El Bassau

Teuleria del Bassau
Teuleria del Bassau

Actualment, del Bassau, amb prou feines en queden quatre rocs en el punt 41º 47′ 126 – 002º 19′ 773 – 1144. El primer esment de la masia l’hem trobat l’any 1724, però segurament ja existia d’abans. És possible que la casa prengués el nom d’un biot proper, perquè en una consueta de 1666 es diu que la rodalia de la Móra “(…) sen va desde Terrús per lo Camí Real enllà fins al Pla del Bassau y després sen va per dit Camí Real qui va a Sant Sagimon fins a camp de Bernat (…)”. El pla del Bassau era un lloc humit fins no fa massa dècades, fins al punt que aquí (41º 47′ 186 – 002º 19′ 186 – 1159) es va construir una teuleria, de la qual no en queda pràcticament res a part del topònim i algunes restes de teules.

Hem buscat alguna cosa que recordi una teuleria en dues o tres ocasions, però sense èxit. Només les restes de les teules i el mur que es poden veure en les fotografies.

De tota manera, l’existència de la teuleria i de la masia ha estat comprovada per memòria oral. Efectivament, en Ramon del Boscàs l’estiu de 2011 ens va confirmar la situació de la Teuleria i ens va explicar que no era una casa, sinó una explotació temporal. També digué que l’aigua la recollien d’un petit biot que hi ha allà mateix, que per poc que plogui s’omple d’aigua. Per tant, només podien fer les teules després de ploure. Calia coure-les. És possible que aquesta feina la desenvolupessin persones expertes en la seva realització.

Restes de teules de la teuleria del Bassau
Restes de teules de la teuleria del Bassau

 

Forat de la Codina

forat de la Taquilla
Forat de la Taquilla

En el punt 41º 46′ 551 – 002º 17′ 134 – 780 hi ha un petit turó que segons l’ICC es coneix com a turó de la Taquilla. En canvi, el mapa de l’editorial Alpina situa aquest topònim una mica més a ponent i més avall.

En tot cas, cal tenir en compte el que diu Enric Garcia-Pey de què “En eixamplar el camí de la Figuera, abans d’arribar a la Codina, quan la gent ja havia superat el tràngol més fort de pujada en aquest pas de muntanya, s’aturaven per reposar en aquest punt, que va desaparèixer en fer més ample el pas. Lloc tradicional on es deixava els bitllets del tren la gent quan tornava cap a les cases; camí que feien fins i tot els veïns de la Castanya, que utilitzaven aquesta via per anar a l’estació- D’aquí li ve el nom de la Taquilla, car sempre estava ple de bitllets“. Segons aquesta nota, el topònim  no correspondria al turó, sinó a un indret desaparegut.

Sigui com sigui, l’important és que dalt del turó hi ha un petit forat, orientat a Ponent, amb una forma rectangular lleugerament arrodonida al costat oest. Fa 45 cm de llarg per 29 d’ample i uns 10 de profunditat. Com en altres casos, som incapaços de trobar una explicació al seu origen i funcionalitat i encara menys a la seva cronologia. En tot cas, anotem que, com en altres casos, es troba dalt d’un serrat amb molt bones vistes sobre la rodalia.

 

forat de la Taquilla
Forat de la Taquilla

Bauma de les Creus

Balma de les Creus
Balma de les Creus (detall)

Petita balma situada en un cap de cingle al nord-oest del pla del Bassau. S’hi accedeix des de la pista que baixa cap a la Móra (41º 47′ 237 – 002º 19′ 562 – 1139). Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, fa una alçada exterior o profunditat màxima de 2’80 m i a l’interior 1’70 m, amb una amplada aproximadament de 5’10 m.
Està excavada en un aflorament de pedra rogenca i s’orienta al nord-oest, fet que la fa poc confortable de cara a una eventual ocupació. D’altra banda, tampoc no s’hi han observat restes de material arqueològic. Des del nostre punt de vista, el més interessant són les representacions gràfiques gravades sobre pedra de la part superior.
En el mapa de patrimoni es diu que hi ha quatre creus gravades, cubetes amb canalons i diversos orificis, de dimensions variables. La veritat és que, a simple vista, costa de veure les creus; però hi són. Un altre element interessant són les cubetes i els canalons, que ve podrien ser fets expressament i estar en relació amb els que s’han descrit prop del turó de la Torre.
Des del nostre punt de vista, tot i que no tenim cap dada prou sòlida per formular aquesta hipòtesi, es podria pensar que les creus corresponen a una antiga delimitació parroquial o municipal (entre Tagamanent-la Mora i el Brull). Vegeu sobre aquest punt el que ja tenim escrit en un altre lloc.
Ajudaria a mantenir aquesta hipòtesi la presència, al nord de la balma, de l’anomenat serrat del Pal, que podria correspondre perfectament a un element que delimités aquestes unitats administratives. Aquesta zona va ser una disputa constant durant l’edat moderna, i no seria estrany que aquesta hagués deixat petjada en la toponímia del lloc.
De tota manera, la presència de la roca dels Aubats podria invalidar aquesta explicació.

 

Balma de les Creus
Cubeta i canaló a la balma de les Creus

Les Pelunques

Pelunques
Les Pelunques

En una altra entrada d’aquest inventari, hem fet referència a un document de 1654 que parla del castell de Vallfornès i diu que aquest té una peça de terra al lloc dit la Calma, peça que afronta per sol ixent amb la sitja del Llop “(…) y despres tira dret a la espelunca anant serra avall (…) á mig jorn des de dita spelunca tira dret per lo mig de la fageda (…)”.

Està clar que el mot “espelunca” fa referència a una cavitat (cova, caverna o espluga), però el que no queda clar és quin tipus de cavitat hi podria haver en aquest lloc que es troba molt a prop de Roques Blanques, al bell mig del pla de la Calma (41º 45′ 437 – 002º 19′ 990 – 1253). El lloc està perfectament indicat en el mapa de l’Editorial Alpina.

Sobre el terreny es veuen les restes d’una estructura de forma cilíndrica, situades dalt d’un petit turonet. A l’interior, hi ha un bon conjunt de pedres i una fita que divideix dues propietats.

La primera hipòtesi porta a pensar en un pou de neu, però no està catalogat com a tal, ni té cap lògica que aquest es construís dalt d’un turó (tota la neu hauria de ser pujada fins al cim, a més estaria més exposat al sol) ni tampoc en un lloc on partien dues propietats.També sembla que el mur sobresortiria del nivell del sòl, i no estaria excavat.

Hores d’ara el misteri queda per resoldre. Del que no hi ha dubte és que es tracta d’una estructura d’origen antròpic.

El turó de les Pelunques
El "turó" de les Pelunques