Corrals a Alt Àneu

A l’extrem oriental dels plans d’Isavarre, a 2.250 m d’altura, just on els prats deixen pas a les pedres d’una gran tartera, apareix un conjunt de cinc o sis corrals o espais tancats, formant una pleta. Tenen una morfologia equivalent a la que es troba a Coma de Vaca, fet que porta a pensar en el seu ús per a l’estabulació de porcs.

Cort dels plans d’Isavarre

Aquesta construcció està aïllada de la resta que hi ha a les rodalies i morfològicament no correspon ni a una barraca, ni a un orri. No massa lluny hi ha una pleta de morfologia força diferent, però molt malmesa i difícil d’interpretar.

Anuncis

Molera de Bellver d’Ossó

A ponent de Bellver d’Ossó s’aixeca un petit altiplà amb uns petits marges de pedra que presenten pertot arreu mostres d’haver estat antigues pedreres.

En dos punts apareixen mostres de dues explotacions per treure’n moles de molí. En la primera, que es troba més al nord, sembla que hi ha alguns negatius, tot i que podrien haver-s’hi extret altres coses.

Pel que fa a la part sud, apareixen dos positius. El primer fa 1,30 m de diàmetre i té un gruix de 25 cm. Tot i que està trencada parcialment, té l’ull completament perforat i fa 14 cm de diàmetre.

Al seu costat apareix un altre negatiu, aquest cop sense ull, d’1,15 m de diàmetre i 32 cm de gruix.

A tocar de tots dos hi ha un negatiu en forma de semicercle que fa 2,10 m de diàmetre.

Corrals i cabana de Coma de Vaca

A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.

Restes de Coma de Vaca

Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.

A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.

Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.

Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».

Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.

Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Tina de la Vansa

En el camí de l’espluga de la Vansa (la Noguera) es troben les restes del que possiblement va ser una tina (31T x=340282 y=4649626).

Es troben als peus de les restes d’una paret de la que només es conserva una part d’uns dos metres d’altura. Semblaria que  hi hagués hagut una porta o obertura que donaria directament a sobre de la tina, però caldria comprovar-ho.

La tina està formada per un forat rodó, tallat a la roca, d’1,90 m de diàmetre i 80 cm de profunditat (actualment, perquè està ocupada per terra).

A noranta centímetres hi ha un altre forat quadrat, d’1,40 m de costat, pràcticament tapat de sediments, de manera que no se’n pot veure l’interior. Tampoc no es pot dir si els dos elements estan connectats o si hi havia alguna mena de boixa.

No es troba massa lluny de Montmagastre ni de Grialó, indrets on estan documentades algunes tines i trulls.

Conjunt productiu del Reguer

Es troba al sud de Viver, dalt d’un penya-segat que fa un petit espai pla abans que el relleu s’enfili cap al Vinyasses (31T x=401578 y=4644808).

El primer element que cal destacar és un trull (o també una tina d’aglans), situat a la part de dalt del cingle (31T x=401593 y=4644835). Es tracta d’una piscina excavada a la roca de 2,80 x 1,70 x 0,80 m, a la qual arriba un rec excavat a la mateixa roca. El conjunt presenta un rebaix a la zona oest, que podria haver estat fet posteriorment. De fet, podria ser que originàriament hagués estat una tina rodona, i que després s’eixamplés cap al sud.

Trull o tina d’aglans

A la banda est hi ha dos encaixos rodons de 15 i 18 cm de diàmetre. També marques del que podria ser una tapa o un brescat.

Una mica més al sud (a la primera coordenada indicada), a la codina del costat, es troba un rebaix rodó (1,20 m de diàmetre i uns 20 cm de profunditat), del qual surt un rec d’uns 90 cm de llarg, que acaba al peu de la roca. A l’interior hi ha un forat rodó de 12 cm de diàmetre. Tot plegat fa pensar en un trull per elaborar l’oli, tot i que no s’hauria conservat la pica on anava a parar aquest.

Trull d’oli

A llevant d’aquest trull, a escassos metres (31T x=401561 y=4644807), es veu una paret amb quatre encaixos que aguantaven un sostre. Es tracta de la part inferior d’una tina de vi.

Tina i encaixos del teulat

La part superior va ser parcialment tallada a la roca i tenia 2,30 m de diàmetre. En aquest cas, l’edifici que acollia la tina era de planta rodona (devia fer més de dos metres d’altura). Tot i que l’interior del dipòsit és ple d’enderrocs, es pot apreciar sense cap problema el brescat.

Ja he dit que a la part de baix hi havia un cobert que s’aguantava amb uns encaixos a la paret. Sota aquest cobert hi ha un petit capelló amb una primera boixa, i a sota d’aquesta, encara es veu una pica de decantació tallada a la pedra.

A la banda de llevant, apareixen les restes d’un altre edifici, tancat parcialment amb pedra seca mínimament treballada, i encaixat a la paret rocosa. També presenta una fornícula amb una boixa, aquesta més baixa que la primera.

 

Quatre-cents anys de la mort de la Payrona

Avui fa exactament quatre-cents anys de la mort de la Payrona, la bruixa de Centelles.

Tal dia com avui, de fa quatre segles, la varen trobar morta a la presó de la vila després de sis mesos de captiveri, perquè l’havien acusada de donar i prendre golls (una malaltia que es manifesta amb la inflamació del coll). La seva detenció es va produir en un clima d’histèria que es va manifestar en l’execució de diverses dones a Granollers dies abans.

Dibuix de Lluís Sardà

La Payrona era una dona gran, sola i vídua, d’origen francès: la candidata ideal per ser acusada de bruixeria.

Es diu que va morir de mort natural, però va morir just entre la lectura de la sentència i l’execució d’aquesta. Havia estat condemnada a rebre una sèrie d’assots i a ser desterrada, però no hi va ser a temps.

La seva mort va dur un gran maldecap a mossèn Bolló, perquè ell la coneixia i l’havia confessada mentre era a la presó. Com que també havia combregat, sabia amb certesa que era catòlica. I, com a catòlica, tenia dret a un enterrament al cementiri parroquial.

Ara bé, en el moment que la Payrona va ser morta, el “poble” de Centelles es va presentar al rector i li va dir que no la podia enterrar al cementiri, perquè on havien enterrat bruixes s’havien produït pedregades.

Mossèn Bolló, agafat entre el seu deure com a rector i l’opinió del poble, va decidir consultar-ho al bisbe de Vic. De seguida va rebre l’ordre del seu vicari, que li ordenava d’enterrar-la en terra sagrada, perquè era clar que era cristiana, però això sí, que ho fes amb cautela.

Dibuix de Lluís Sardà

I així va ser: la Payrona va ser enterrada al cementiri de Sant Antoni de les Codines. D’aquesta manera quedaven totes les parts més o menys contentes.

Copio a continuació la transcripció de les notes històriques que se’n conserven:

Die 20 de juny 1619 fonch soterrada en lo sementiri de la Iglesia de S. Antoni de las Codinas na Payrona del regna de França [molt vella], la qual apres que ague estat capturada en la presó de la vila mes de 6 mesos per bruxa y perque sols ague prova en lo proces de que avia donats y llevats golls la sententiaren a assots y desterro y apres de llegida la sententia un mati la trobaren morta en la preso, y aci no rebe sagraments, ni feu testament. Era molt vella – y perquè aquest any se han sentenciadas is sentencian a mort cada die moltas Bruxas en Catalunya y en particular en lo bisbat de Vich dita Peyrona stava en esta suspita y ahi la avem soterrada alli ab cauthelam. Anima eig requiescat in pace. Amen. Antes de la preso savia confessat y combregat en Valldeneu y stant assi tambe avia confessat.”

Aquest any sa aguda gran persecutio de bruxas en Cathalunya que ni san penjadas casi ininidad. En Granollers 9 ab una vegada.[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, Q/1.

 

En la presó de la vila se ha morta de mort natural una dona anomenada Payrona, la qual stava capturada per Bruxa, y vist lo proces lo Jutge la avia sententiada li donassen assots y desterro, y llegida la sentencia ses morta ab fama de ser bruxa, per lo qual lo Poble se inquieta y separa en que no sia soterrada en esta parroquia perque diu que alli hont ha[n] soterradas Bruxas cau pedra. Y aci yo sibe veie no hia sufficient causa peraque li sia negada la sepultura eclesiàstica totavia per satisfer al poble he tingut a be acudir a vm perquè al peu desta, o altrament, proveesca lo que tinch de fer en esta ocasió, del qual rebre merce. Guarde Crist a vm.” Centelles, 29 de juny de 1619 [segurament era el dia 19]. Damià Bolló rector de Centelles.

Al marge diu: “Dit die de 20 de juny 1619 fonch soterrada dita Peyrona en lo sementiri de S. Antoni de las Codinas de dita parª“.

A sota respon Antoni Vallespir, oficial i vicari general del bisbe de Vic: “Sr. Rector ja estic mirant lo procés de vm y (…) en lo dela bruixa pus no la havian sententiada a mort senyal es que no era lo cas provat y aixi no deixe de donarli terra sagrada que no ens apar seli pugua negar [totaixi per major satisfactio se informara del proces y si tenia rosari, creu y bulla y si rebuts los sagraments y si te tot aixo no se li pot negar] Ntro Sr. Vic, 20 de juny de 1619.[i]

[i] ABEV, Centelles, Santa Coloma, D/3.