L’aqüeducte de Passarell (Moià)

A la riera de Passerell, uns dos-cents metres aigües amunt del molí Vell (425528 – 4630981). Un gran pont de dos arcs lleugerament desiguals travessa perpendicularment el curs de la riera i, per sobre seu, unes peces de pedra tallades en forma de canal permetien el pas de l’aigua de la riba esquerra a la dreta. En un dels pilars, a la banda sud, hi ha una peça quadrada amb una inscripció on hi figura l’any 1750 i una creu.

Al mig del torrent, una pedra de mitjanes dimensions presenta diversos gravats amb formes ondulades.

Aqüeducte de Passerell

pedra_pesssa

Basses i captació del Bac

Gorg sota la captació

Gorg sota la captació del Bac

A l’oest de la masia del Bac es troben dues basses, una per sota de la pista (41º 43’ 613 – 002º 16’ 112 – 380)  i una altra, una mica més al sud, a sobre (41º 43’ 582 – 002º 16’ 143 – 393). Es tracta d’unes estructures de grans dimensions actualment pràcticament en desús.

La bassa superior, i segurament també la inferior, s’omplien amb l’aigua que els arribava mitjançant una canalització que, pràcticament sense guanyar alçada, va a buscar l’aigua al torrent del Bosc Negre, al punt 41º 43’ 609 – 002º 15’ 439 – 394, on hi ha una captació actualment en desús. La conducció, constituïda per un tub d’aparença recent, està actualment inutilitzable i el camí que la resseguia pràcticament desaparegut.

Val la pena destacar el salt d’aigua i el gorg que hi ha just a sota de la captació.

Mines de ca n'Oliveres

Mina de ca n'Oliveres

Mina de ca n'Oliveres

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona inclou una mina de ca n’Oliveres, amb una porta que duu la data de 1923.

El cert, però, és que aquesta mina, a la qual no s’ha accedit, podria no ser una veritable mina i, amb certesa, forma part d’un sistema de mines molt més complex. Aquesta mina es troba just a sota de tres grans basses rodones (visibles en les imatges per satèl·lit). Aquestes basses s’omplen amb l’aigua que arriba per un petit canal que, si el resseguim, ens durà fins al torrent de Maries, just al lloc que el mapa de l’editorial Alpina anomena els Sots Feréstecs (41º 42’ 813 – 002º 15’ 106 – 359). Abans d’arribar-hi es passa per una petita bassa i diferents estructures que protegeixen el canal dels còrrecs que baixen de la muntanya.

Aquí, a tocar del torrent, hi ha una petita presa que recull l’aigua del riu i també la que surt de dues boques de mina.

La primera mina té un recorregut d’uns quinze o vint metres. Comença avançant cap al nord, gira a l’oest en angle recte i de nou cap al nord fins arribar a la deu d’aigua. Just en el primer canvi de direcció hi ha un petit decantador i una mànega que en recull la poca aigua que en raja. La galeria està excavada a la roca rogenca i reforçada amb pedra, amb una volta de dues peces semitubulars de terra cuita. Té una alçada d’1,30 metres i 65 cm d’amplada.

La segona mina és molt més baixa  i els primers metres estan inundats d’aigua, motiu pel qual no s’ha accedit al seu interior. Des de l’entrada es veuen uns 8 o 10 m de recorregut en línia recta i en paral·lel al curs del torrent. La volta és igualment d’obra.

El Basí

Aquest interessant conjunt, construït a l’aixopluc d’una paret de pedra sorrenca, gira entorn d’un petit edifici de planta més o menys rectangular de 6 m de llarg per 4 m d’ample. Aquest edifici té una porta a la banda nord i una finestra a l’est. La presència de teules àrabs a la zona podria ser un indicador del tipus de coberta que tenia. Sembla que es limitava a una única planta baixa.

L’edifici està construït sobre una terrassa com les altres que ressegueixen el cingle i al costat d’un saltant d’aigua normalment eixut que forma un ampli gorg (val la pena visitar-ne la part que es troba just a sobre el cingle per poder-ne observar el resultat de l’erosió secular).

Aqüeducte del Basí

Aqüeducte del Basí

La zona actualment està coberta per tot tipus de vegetació i l’exploració esdevé molt penosa. A la banda de llevant, una sèrie de bancals presenten encara les restes d’algunes oliveres mig mortes. A sota d’un roc desenganxat del cingle, hi ha un petit refugi, tapat amb una planxa metal·lica, en les parets del qual s’evidencia el pas d’alguns escaladors i alguns grafits no massa reculats en el temps. Passat el gorg apareix l’edifici que hem comentat, i sota l’edifici, en el llit del torrent que baixa del gorg, es troba un arc rebaixat que correspon a un canal d’aigua que recorre la part inferior del mur on s’assenta l’edifici. Just a sota la part de ponent de l’edifici apareix una mena d’albelló de 50 cm d’alçada per 40 cm d’amplada i d’un recorregut indeterminat que sembla que recollia l’aigua que es filtrava del gorg i la conduïa al rec que s’ha comentat. Està format amb pedra seca treballada i la cobertura és feta amb lloses de pedra sorrenca.

Seguint el curs del canal, que segueix arranat al marge, apareix una nova boca (55 cm d’ample per 75 cm d’alçada) d’una mena de mina o albelló fet amb pedra seca treballada i coberta amb lloses de pedra sorrenca. Les mides permeten entrar uns tres metres dins del conducte, fins que s’arriba a la roca mare. Aquí apareixen dues petites galeries, a dreta i esquerra, no massa amples i de poc recorregut. Sembla que aquest conducte seria el desaigüe d’una bassa que es troba a la feixa superior (on hi ha l’edifici), on s’arribava mitjançant uns graons.

Aquesta primera bassa és de planta irregular, per adaptar-se a la morfologia del terreny, i té uns dos metres de profunditat. Recull l’aigua que regalima de la paret (biot) amb l’ajuda d’uns petits canalets. La boixa, una peça de ferro, sembla que es troba en el lloc on acaba l’albelló descrit anteirorment.

Una mica més a ponent es troba una segona bassa, una mica més gran, també adaptada al contorn de la muntanya, i sota seu un altre arc de l’aqüeducte, aquest força més ample que l’anterior. Se suposa, caldrà comprovar-ho, que aquest aqüeducte recollia l’aigua que baixava pel torrent de can Basí.

A nivell documental, val la pena dir que l’1 de gener de 1692, Petrus Bazi de Sant Pere de Vallcàrquera, reconeix Maria Bazi i Vinyas, casada amb el seu fill Josep (ABEV, Vallcàrquera, St. Pere, R/1, p. 60). Aquest fet indicaria que la casa ja existia en aquell moment, excepte que el cognom no fes referència a la casa que havitaven aquests dos personatges.

Font dels Ocells

A llevant de can Bosc, en el llit del torrent de can Basí, just quan aquest desemboca a la Riereta (41º 43’ 639 – 002º 16’ 879 – 346) hi ha una petita mina, actualment tapada amb una paret, una bassa obrada en el llit del torrent (que tant recull les aigües que baixen pel torrent com les que poguessin sortir de la mina) i, una mica més avall, un arc fet d’obra per on passa un petit aqüeducte.

Aquest canal comença uns metres més amunt, en la mateixa Riereta, pocs metres per sobre d’on s’inicia el rec dels Molins (41º 43’ 614 – 002º 16’ 894 – 346). En arribar al torrent del Basí el travessa mitjançant aquest pont d’un únic arc i s’endinsa a la masia de can Bosc.

La bassa que s’esmenta apareix en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués l’any 1924 (minuta).

 

Arc prop de la font dels Ocells

Arc de l'aqüeducte proc de la font dels Ocells

Aqüeducte de Dosrius

Aqüeducte de Dosrius

Sota can Dosrius (41º 43’ 560 – 002º 17’ 804 – 456) es troba un aqüeducte que transportava les aigües que es recollien en una bassa i les conduïa als camps que es troben a l’altre costat de la Riereta.

L’aqüeducte conserva 5 arcs rebaixats amb l’intradós de rajola, però falta l’arc que permetia salvar el torrent. Segons Anna Gómez, “Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l’alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l’estructura de l’aqüeducte”.

A la banda de llevant, a una cinquantena de metres d’on comença l’aqüeducte, hi ha una gran bassa

Aqüeducte del Figaró

 

Aqüeducte del Figaró
Aqüeducte del Figaró

A sobre del CEIP Montmany-Figaró, en direcció a la C-17, es veuen unes arcades que corresponen a un aqüeducte que conduïa les aigües cap a la zona sud del nucli de Figaró (com si volgués anar a Gallicant). Es tracta d’un petit canal, fet amb ciment i maons, que semblaria ser força recent.

La construcció de la C-17 va suposar la desaparició de part del seu traçat a la banda sud. Per la part nord, tampoc no s’ha pogut esbrinar de quin lloc provenia, tot i que segurament recollia aigua del torrent de la Font d’en Llanes o d’alguna mina propera (el mapa de patrimoni de la Diputació inclou una mina uns metres per sobre de la font d’en Llanes).