El Prat

El Prat
El Prat

L’estat actual de aquestes ruïnes ens obliga a repetir la informació que en dóna el mapa de patrimoni de la Diputació.

Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders que forma un conjunt d’edificacions de planta rectangular orientada d’est a oest. L’edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l’alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l’estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina servia també de menjador i al primer pis s’hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d’estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l’altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular (?) i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d’aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.

El pou de què parla el mapa es refereix a una estructura de planta quadrada d’1,10 m de costat, coberta amb una gran llosa plana provista d’un forat per agafar-hi la corriola. La boca del pou, que segurament caldria anomenar millor una cisterna, fa 1,60 m d’alçada. En el moment de fer la visita (març de 2012) hi havia 60 cm fins arribar al nivell de l’aigua i encara uns altres 60 cm més d’aigua. En total, una profunditat d’1,20 m, fet que ens fa pensar més en una cisterna o aljub que no en un autèntic pou.

L’aigua que s’extreia de la cisterna podria anar a parar a una bassa que hi ha just a l’altre costat de la pista, entre la masia i el pou. És possible que servís per recollir aigua de boca. A la dreta de la pista que va de la Cospinera al Prat s’ha documentat una altra bassa i un rec (41º 43’ 390 – 002º 15’ 359 – 580).

Aquest mas apareix esmentat als fogatges de 1497, de 1515 i de 1553. També apareix a la llista de masos de la parròquia de Montmany feta l’any 1859[1] i en el mapa de Slvador Brugués de 1924, on també apareix la bassa que hi ha entre la Cospinera i el Prat.


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927), sp.

Anuncis

Font de Santa Maria

Font de Santa Maria
Font de Santa Maria

Es troba al sud-oest de l’església de Sant Pau de Montmany, a prop del torrent i de la cervera de Santa Maria (indicada), en el punt 41º 42’  655 – 002º 14’ 605 – 556. Actualment encara en raja aigua

Al costat de la font hi ha dues basses, una de 6 m d’ample per un 10 m de llarg i uns dos metres de profunditat, que segurament recollia les aigües del torrent (actualment presenta evidències d’inundacions temporals) i una altra de més petita (un 4 metres de costat) proveïda d’un rentador. Sobre aquesta segona bassa, al davant de la font, hi ha una base que podria correspondre a una columna de planta quadra, que potser havia cobert part del rentador.

A la banda de llevant, sota una gran llosa, hi ha una petita mina d’on s’extreu aigua. A ponent hi ha el torrent, però l’aigua que sortia de la bassa petita era conduïda per un petit canal a l’altre costat per un petit arc. Segurament es feia servir per regar els camps que encara es conserven. Sota la bassa gran hi ha la boixa, a tocar del llit del torrent, i un contrafort per assegurar la paret de la bassa.

Actualment està molt abandonat i caldria, com a mínim una neteja i rehabilitació de l’indret.

La Rovira

Era de la Rovira (Montmany)
Era de la Rovira (Montmany)

Les runes d’aquesta masia es troben a l’oest de Sant Pau de Montmany (41º 42’ 638 – 002º 14’ 467 – 595). Avui dia, la zona està tan bruta que resulta pràcticament impossible fer-ne una mínima descripció.

Diguem només que, segons el mapa de patrimoni de la Diputació, mitja casa pertany al Figaró i l’altra mitja a Sant Quirze de Safaja. La primera referència documental a la masia és de l’any 1322.

Sota la masia, però per sobre de la pista que va a can Pere Mestre, hi ha una petita bassa de 3,20 m per 2,70 m i una profunditat d’1.30 m, amb un rentador a la banda sud. La bassa recollia l’aigua d’una font que rajava allà mateix (possiblement amb una petita mina), avui dia seca. Aquesta aigua servia per regar uns camps situat a sota o al costat de la bassa.

Una mica al sud de la masia, a tocar seu, hi ha l’antiga era, enrajolada en part i l’altra coberta amb lloses de pedra rogenca. Feia unes mides aproximades de 20 m (de nord a sud) x 15 m (d’est a oest). Segurament, les rajoles que formen l’era varen ser cuites a la rajoleria que hi ha una mica més amunt (vegeu *)

Bassa de la font Amargosa

Es tracta d’una bassa d’uns 15 m de llarg per 5 m d’ample i una profunditat aproximada d’1 m que es troba al costat de la font Amargosa (41º 45’ 672 – 002º 15’ 897 – 563).

Aquesta bassa recollia l’aigua de les mines de la font Amargosa (vegeu pàgina 152) mitjançant un rec i les conduïa cap al sud, mantenint més o menys l’alçada. Tot fa pensar que les seves aigües servien per regar els camps que hi ha per sota seu, en el lloc dit els Hortals.

Bassa de Castellar

A la part sud d’aquesta bassa (41º 44’ 271 – 002º 14’ 847 – 573), a l’interior, hi ha gravada la data 1965 sobre una línia horitzontal que podria correspondre o bé a una data de reforma d’aquesta estructura o bé al nivell a què va arribar l’aigua en aquell any.

inscripció a la bassa de Castellar
Inscripció a la bassa de Castellar (detall)

La part més interessant, però, es troba a la banda nord, just sota el mur que li fa de presa. Aquí hi ha una petita cabana encastada a la paret que fa uns tres metres de profunditat i una alçada màxima (a l’entrada) d’1,95 metres. El sostre va baixant progressivament fins arribar a 1,30 metres. També l’amplada va variant: a l’entrada fa 1’60 metres mentre que a la part interior només fa 1 metre. Aquesta disposició li dóna una aparença que recorda la boca d’un forn de calç o una teuleria.
A la paret de la dreta (nord) hi ha una fornícula  de 67 cm d’alt per 52 cm d’ample i 38 de profunditat. Al fons, hi ha una pica feta en pedra tallada, dividida en dos compartiments, on trobem dues aixetes. A la paret esquerra (sud) hi ha un forat rectangular (62 cm d’alt per 51 d’ample i 50 de recorregut) que comunica amb una petita sala per on surt a l’exterior l’aigua que raja de les aixetes.
Vista des de fora, aquesta cabana presenta un ràfec que sobresurt de la façana i al costat de la porta, una petita finestra. Al costat, una galeria quadrada que és per on surt l’aigua i comunica amb el forat que s’ha esmentat. La cabana és feta de pedra enganxada amb morter  i tanca amb una porta de fusta, amb una llinda plana d’una sola peça. La porta fa 1,60 m per 90 cm d’amplada.
Bassa de CastellarA la paret del fons, just a sobre la pica i les aixetes, hi ha una inscripció, difícil de llegir, que diu “Antonio Castellar a fet escurar la basa y comprat lo mascla de la axeta. Any 1838. Renuvat Any (…)”. La resta és il•legible.
A l’entrada, a la dreta, una petita placa ens informa que aquesta bassa (o la cabana) “Serrenuva el 22 de Sbe de 1915”.
La bassa recollia l’aigua que li arribava d’un còrrec temporal, que encara avui dia travessa la pista. Just a l’altre costat de la pista hi ha un forat que fa les funcions de bassa secundària i que suposem que servia com a decantador per retenir els sediments duts per l’aigua i evitar que arribessin a l’interior de la bassa. D’aquesta manera, com es veu en les dates, es podia arribar a passar períodes força més llarg sense haver-la d’escurar.
Al costat de la bassa (al sud-oest) hi ha la teuleria de Castellar.