Contrapès de les balmes de Balà

Es troba sota la gran paret que formen els cingles de les Balmes (41º 49′ 558 – 002º 23′ 910 , dades molt aproximades perquè no hi ha cobertura) , més o menys a sota de la casa de les Balmes, just enmig del camí.

Es tracta d’un bloc de pedra sorrenca d’aproximadament 100 cm x 80 cm i uns 30 cm de gruix (mides molt aproximades), amb els dos encaixos en els extrems i el rebaix de la zona plana enfondit per ser utilitzar com a pica (segurament recollia l’aigua d’algun degotall de la mateixa paret).

Cal destacar que a prop de la casa de les Balmes, just sobre la paret del cingle, hi apareix el topònim morro del Cim de la Vinya.

Contrapès de les balmes de Balà

Contrapès de les balmes de Balà

Segons Quirze Parés, en aquesta zona es trobava la casa de Balà. Segurament corresponia a unes restes de paret que s’aprecien sota un bloc planer que crida l’atenció (i que ha servit per protegir els murs de l’erosió), molt proper al contrapès. El que sí que és cert és que les balmes de la zona havien estat habitades des d’antic, com es demostra amb el cas de les coves de Balà, molt a prop del lloc on hi ha el contrapès.

Cal remarcat que es troba a un quilòmetre i mig de la masia del Noguer, on el mateix Quirze Parés va descriure unes roques enigmàtiques a la vora de la masia, amb forats i canaletes artificials, que gràcies a la tenacitat de l’Eloi sabem que corresponen a una antiga premsa de vi (vegeu això). I en el mateix sentit, a prop de Sant Corneli (tres quilòmetres) hi ha unes tines excavades a la roca que podrien correspondre a tines de vi (tot i que podria tractar-se de tines de glans).

Per tant, les evidències arqueològiques demostren la presència de la vinya en aquesta alçada, segurament a l’edat mitjana.

Colldemònecs

Colldemònecs, Montsant

Colldemònecs, Montsant

El Coll de Mónecs o colldemònecs es troba entre Ulldemolins i Margalet (localització). Es diu que des d’antic havia estat habitat per alguns monjos eremites, que feien vida en les seves balmes.

El lloc val una visita, tot i que els camins no són els més fresats de tot el Montsant.

Just a l’extrem de ponent de la balma on s’arreceren la major part dels antics eremitoris, sobre un clap de roca vermellosa, encara es poden veure les restes d’un antic forn d’oli de ginebre. El que en queda no són més que unes línies gravades al terra, que dibuixen dos cercles concèntrics i una línia recta que recull qualsevol líquid i el condueix fins a un petit marge, on se suposa que l’oli de ginebre era recollit.

Forn d'oli de ginebre de Colldemònecs

Forn d’oli de ginebre de Colldemònecs

Recollim d’internet un intent d’explicació de com funcionaven aquest tipus de forns d’oli de ginebre tal com ha estat interpretat per Gusi, Barrachina i Aguilella.

 

 

Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.

Balma dels Gitanos

© Galeria fotogràfica del Moianès

A l’extrem nord del municipi de Sant Quirze de Safaja, tocant la carretera de Moià, els mapes indiquen una balma dels Gitanos. Es tracta d’un espai ombrívol i humit, i la balma és pràcticament inapreciable.

D’altra banda, el mapa de Patrimoni de la Diputació de Barcelona indica una Balma dels Gitanos al costat del torrent de la Fàbrega i indica que es troba “al sud-oest de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. A prop del pont de la Fàbrega.” Creiem que la situació està equivocada, com a mínim si tenim en compte que els mapes de l’editorial Alpina la situen més al nord, a l’altra banda de la font de la Falzia (riera de Castellnou).  Sembla que les fotografies que la Diputació va posar a aquest espai corresponen a aquest darrer emplaçament. Actualment hi ha algunes vies d’escalada que semblen d’obertura força recent.

En tot cas, el que voldríem en aquest post és cridar l’atenció sobre el valor patrimonial de la balma. El terra és ocupat per grans blocs que segurament havien format part d’algun mur. També s’hi evidencien restes de parets, tot i que molt poc visibles. I, excavats a la paret de la balma, hi ha alguns encaixos de bigues que dibuixen, com a mínim una construcció de dos pisos o bé alguna construcció que no tocava al terra.

Valdria la pena fer-hi una prospecció arqueològica per valorar les possibilitats del lloc.

Balma dels emboscats de Montmany

Balma dels emboscats de Montmany

Balma dels emboscats de Montmany

Es troba en un lloc de difícil accés, penjada enmig d’un cingle sobre la carretera que porta a Montmany (41º 42’ 919 – 002º 15’ 277 – 540).

S’hi accedeix, amb moltes dificultats, per una lleixa penjada a mitja paret. A l’arribar a la balma, una gran roca despresa del cingle i repenjada a la paret principal  obliga a fer un pas estret. Després d’un petit tram de baixada, es troba la balma, encarada al sud i situada sota un curs hídric normalment sec. Si seguim per la lleixa caldrà fer un segon pas entre una roca despresa i la paret, aquest cop més estret.

La dificultat d’accedir a l’indret per altre lloc que no fos la lleixa, i la presència de les dues pedres, feien pràcticament inexpugnable aquesta balma. A més a més, des de la carretera resulta pràcticament invisible. La balma en si és petita (4 m de llarg per 1,50 m d’ample) i baixa (1,15 m d’altura màxima). Aprofita una esquerda natural formada per l’encreuament de dues diàclasis. Està tancada per un mur fet de pedra relligada amb una barreja de fang i fanals. Una obertura de 50 cm permet accedir a l’interior i hi ha una altra obertura que fa les funcions de finestra. A la banda de ponent, a l’interior, es troba un espai per fer foc sense que es pugui veure des de l’exterior; a llevant hi ha les restes d’un jaç.

Hem pogut saber de la seva existència gràcies a l’Antoni, del Figaró, amb qui ens va posar en contacte en Xavier. A tots dos, moltes gràcies.

Balma-mina de la Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Cavitat amb dues entrades clarament diferenciades, separades per un petit pas estret que es troba a sobre de l’anterior (41º 49’ 190  – 002º 26’ 612 – 1284).

A la banda nord, oberta sobre el penya-segat, es troba una gran boca triangular, d’uns dos m d’amplada a la part baixa i uns 4 m d’altura màxima. Aquesta cavitat fa 8 m de recorregut rectilini, fins que arriba a un petit pas estret que permet arribar a una sala més baixa i situada a un nivell també més baix.

La segona boca s’obre a l’est, sobre una gran tartera. Té la morfologia típica de les explotacions mineres d’aquesta zona (semicircumferència) i una alçada que obliga a anar ajupit. Fa 12 m de recorregut i abans d’arribar al final desemboca en una saleta d’uns 4 m de diàmetre (on va a parar la primera galeria). Al fons del tot, en el punt més allunyat de l’entrada, hi ha una petita galeria plena de blocs enderrocats que semblen connectar amb una esquerda que es troba per sobre de la cavitat (però no s’ha comprovat).

Balma murada de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Es troba al nord del turó de Collsaprunera (41º 49’ 220 – 002º 22’ 634 – 1226). Sembla que es tracta d’una balma natural formada en una diàclasi amb un bussament d’uns 45 graus, que podria haver estat eixamplada posteriorment. Té una planta triangular, de 7 m de profunditat i 4 m d’ample a la part més gran (entrada). L’altura màxima és de 2 m. La boca ha estat parcialment tancada amb dos murs de pedra seca construïts a diferent profunditat. A la banda de ponent hi ha una petita xemeneia el fum de la qual surt a l’exterior per un forat que queda entre la paret de pedra i el sostre de la cavitat.

En el moment de fer la visita (novembre de 2013) s’hi varen trobar diferents estris que indicaven una ocupació esporàdica recent.

Podria correspondre a una antiga explotació minera (d’ametistes?).