La Bauma de l’Espluga

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, el parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l’Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas.

Contrapès de les balmes de Balà

Es troba sota la gran paret que formen els cingles de les Balmes (41º 49′ 558 – 002º 23′ 910 , dades molt aproximades perquè no hi ha cobertura) , més o menys a sota de la casa de les Balmes, just enmig del camí.

Es tracta d’un bloc de pedra sorrenca d’aproximadament 100 cm x 80 cm i uns 30 cm de gruix (mides molt aproximades), amb els dos encaixos en els extrems i el rebaix de la zona plana enfondit per ser utilitzar com a pica (segurament recollia l’aigua d’algun degotall de la mateixa paret).

Cal destacar que a prop de la casa de les Balmes, just sobre la paret del cingle, hi apareix el topònim morro del Cim de la Vinya.

Contrapès de les balmes de Balà
Contrapès de les balmes de Balà

Segons Quirze Parés, en aquesta zona es trobava la casa de Balà. Segurament corresponia a unes restes de paret que s’aprecien sota un bloc planer que crida l’atenció (i que ha servit per protegir els murs de l’erosió), molt proper al contrapès. El que sí que és cert és que les balmes de la zona havien estat habitades des d’antic, com es demostra amb el cas de les coves de Balà, molt a prop del lloc on hi ha el contrapès.

Cal remarcat que es troba a un quilòmetre i mig de la masia del Noguer, on el mateix Quirze Parés va descriure unes roques enigmàtiques a la vora de la masia, amb forats i canaletes artificials, que gràcies a la tenacitat de l’Eloi sabem que corresponen a una antiga premsa de vi (vegeu això). I en el mateix sentit, a prop de Sant Corneli (tres quilòmetres) hi ha unes tines excavades a la roca que podrien correspondre a tines de vi (tot i que podria tractar-se de tines de glans).

Per tant, les evidències arqueològiques demostren la presència de la vinya en aquesta alçada, segurament a l’edat mitjana.

Colldemònecs

Colldemònecs, Montsant
Colldemònecs, Montsant

El Coll de Mónecs o colldemònecs es troba entre Ulldemolins i Margalet (localització). Es diu que des d’antic havia estat habitat per alguns monjos eremites, que feien vida en les seves balmes.

El lloc val una visita, tot i que els camins no són els més fresats de tot el Montsant.

Just a l’extrem de ponent de la balma on s’arreceren la major part dels antics eremitoris, sobre un clap de roca vermellosa, encara es poden veure les restes d’un antic forn d’oli de ginebre. El que en queda no són més que unes línies gravades al terra, que dibuixen dos cercles concèntrics i una línia recta que recull qualsevol líquid i el condueix fins a un petit marge, on se suposa que l’oli de ginebre era recollit.

Forn d'oli de ginebre de Colldemònecs
Forn d’oli de ginebre de Colldemònecs

Recollim d’internet un intent d’explicació de com funcionaven aquest tipus de forns d’oli de ginebre tal com ha estat interpretat per Gusi, Barrachina i Aguilella.

 

 

Balma de Puigsobirà

Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.