El molí d’en Camp, un molí guixer

En un manual notarial de la parròquia de Centelles hem trobat l’arrendament fet per Pau Camp, de Riells del Fai, al seu fill Miquel, el 18 de setembre de 1721, d’un molí fariner amb una mola  farinera i una altra de guixera i dues feixes de terra. En aquest arrendament es va pactar que el fill “puga traurer guix de qualsevol part de la heretat de dit arrendador y de alla ahont ell te facultat de arrencarlo sens contradiccio alguna de dit Pau Camp” ni dels seus. A més a més, també acordaven que podia agafar llenya de la propietat, sense poder tallar-ne cap alzina ni roure i sense poder-se  enfilar en aquests arbres per esporgar-los (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).

Mig any més tard, el 27 de juliol de 1722, a la capella del Remei de Caldes de Montbui, el mateix Pau Camp venia a Miquel Camp i a Vicenç Camp, fills seus, un molí fariner “et de guix“, amb les moles i altres aparells, basses, rescloses i recs i els emprius corresponents. Tot fa pensar que es tracta del mateix molí, ja que la venda no tindria efecte fins que acabés un arrendament que els havia fet de deu anys de durada, i que el pare el que estava fent era traspassar-ne la propietat als fills abans de perdre el molí per uns deutes que sembla que no podia satisfer.

Sabem que aquest molí limitava amb el riu Tenes a orient i per tant corresponia al que encara avui dia s’anomena molí de can Camp, a tocar de la Parada i de la masia de can Camp. Com en el cas anterior, també en aquesta venda es va pactar que els compradors i els seus hereus “pugan fer y arrencar guix en la mia heretat y pendrer llenya de aquella pera coure dit guix tractant los arbres a us y costum de bon pages” (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).

 

El molí d’en Camp (Riells dels Fai)

Una primera visita al lloc ha permès descobrir una primera guixera al sud de la casa, en un espai on hi ha les restes d’una antiga barraca que segons el mapa de l’IGCC es diu barraca de les Roques Blanques, segurament per l’aflorament del guix que s’observa a la fotografia. Del que de moment no tenim cap indici és de cap possible forn de guix a les rodalies.

Detall de la Guixera de Roques Blanques

Detall de la Guixera de Roques Blanques

Barraca a la Solella de l’Oller (Sant Martí de Centelles)

A la solella de l’Oller de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 151 – 002º 14’ 126 – 466), al costat d’una línia elèctrica. Restes d’una barraca de planta quadrangular, adossada a un gran bloc, ensorrada i en molt mal estat.

Una mica més a l’est, en un altre bloc, hi ha restes d’un petit mur de pedra seca.

Cabana a l'Oller (Sant Martí de Centelles)

Cabana a l’Oller (Sant Martí de Centelles)

Barraca de Colldarnau II (Tona)

Barraca de Colldarnau II

Barraca de Colldarnau II

Barraca adossada a un marge, situada una mica per sota de l’anterior, a tocar de la pista que porta a Sant Cugat de Gavadons (41º 50’ 819 – 002º 11’ 616 – 870)

Per fora té una forma lleugerament quadrangular, tot i que per dins té una planta molt irregular, lleugerament arrodonida i amb un diàmetre màxim d’1,80 m. L’entrada, molt baixa (70 cm) es troba a la banda sud-oest i és de llinda plana. L’altura interior és d’1,10 m.

A la banda nord presenta una oberta d’uns 30 cm d’amplada que podria ser causada per un corriment de terres, però no es pot assegurar que no servís de xemeneia. Està coberta pel sistema d’aproximació de filades.

Barraca de Colldarnau I (Tona)

Barraca adossada a un marge, prop de la masia d’aquest nom (41º 50’ 790 – 002º 11’ 714 – 895).

Barraca de Colldarnau I

Barraca de Colldarnau I

De planta rectangular (1,40 x 1,20 m), amb una porta a la façana est, desplaçada del centre de la paret (fet que dóna a la seva planta una forma lleugerament semblant a una pe). L’obertura d’entrada presenta una llinda plana i fa 1,05 m d’altura per 60 cm d’amplada. La coberta està feta per aproximació de filades, que acaben tancant amb unes grans lloses planes, i arriba a una altura màxima d’1,40 m (interior).

A la paret sud hi ha una fornícula de 2o cm x 25 cm, al fons de la qual hi ha gravada la data de 1936 i les inicials “B M” (la fitxa de Wikipedra llegeix la data com a 1930 i no parla de les lletres).

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar

Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Cabanes del Catllar (Ripollès)

El santuari del Catllar es troba en el terme municipal de Vilallonga de Ter, però molt a prop de Setcases. És just a sobre de la confluència entre la Ribera del Catllar i el riu Ter.

Si remunteu la pista que ressegueix la ribera per la seva banda nord, passareu per les cabanes del Ras i del Catllar. Passades aquestes darreres el riu gira en direcció nord i s’entra a la coma de Catllar. La pista mor al llit del torrent, però un antic camí permet continuar per l’altra riba, en direcció sud, cap al camp de la Vinya. Es tracta d’un gran prat força pendent, però no seria estrany que antigament hagués estat una vinya. En una carena al principi del camp (42º 22’ 140 – 002º 15’ 866 – 1549) hi ha les restes d’una cabana de planta força irregular, de la qual només queden els primers metres de les parets.

Seguint el camí cap al sud, s’arriba al camp de l’Arç, a l’extrem del qual apareixen les restes d’una altra barraca, també derruïda (42º 21’ 960 – 002º 15’ 834 – 1560). A ponent, i bastant per sobre, hi ha una estructura que sembla correspondre a una antiga cabana (42º 22’ 069 – 002º 15’ 491 – 1765).

A la Jaça del Roc hi ha també dues altres barraques. Una de planta rectangular enganxada a un marge, completament derruïda (42º 22’ 508 – 002º 15’ 431 – 1647) i una altra, situada més amunt, de planta rodona i amb el sostre ensorrat (42º 22’ 555 – 002º 15’ 345 – 1676). Just sobre aquesta cabana hi ha les restes d’una antiga pleta i una balma que sembla el lloc ideal per resguardar-se el bestiar (segurament era la que tancava la pleta per la banda de ponent).

A l’altra banda del Clot del Triader hi ha un corral que aprofita un balmat i una esquerda de despreniment en un terreny ferruginós (42º 22’ 644 – 002º 15’ 369 – 1748). El lloc és d’una gran bellesa i té una visió espectacular. De tota manera, el millor paisatge s’albira des d’un mirador que hi ha una mica més amunt, on el terreny deixa un tros força pla i apareixen les restes d’una altra barraca molt malmesa: la cabana de Tores (42º 22’ 763 – 002º 15’ 345 – 1858).

A sota, a la banda de llevant de la Ribera de Catllar, hi ha un lloc dit els Orris, on es troba una barraca de planta rodona que encara es troba sencera (42º 22’ 388 – 002º 15’ 667 – 1589). El camí que passa pel costat de la barraca és la continuació de la pista per on hem accedit i té una amplada considerable. La construcció és feta amb pedra seca i coberta de gleva. Fa 1,80 m d’altura i 1,80 m de diàmetre (a l’interior). La porta es troba al sud i la coberta és una falsa cúpula. A la banda sud-oest hi ha un respirador.

Finalment, al nord-oest de les barraques del Catllar (42º 22’ 146 – 002º 16’ 201 – 1615), hi ha una altra cabana de morfologia semblant. En aquest cas, però, l’altura interior és d’uns 2,30 m i el diàmetre uns 2,80 m. De planta rodona, també està coberta per una falsa cúpula. La porta és al sud i té dos respiradors al sud-est i sud-oest. La coberta ha perdut la gleva.

Baixant per la pista cap a les barraques, just en un revolt on hi ha un aflorament rocallós, apareixen les restes d’una altra possible barraca, en aquest cas de planta rectangular (42º 22’ 078 – 002º 16’ 105 – 1542).

Barraques del Racó de l’Orri

Cabana al Racó de l'Orri

Cabana al Racó de l’Orri

Es troben just a l’altre costat del Freser d’on es troba l’orri del Roc de l’Orri, entre el riu i la Ribera dels Emprius.

Es tracta d’un conjunt format per dues barraques exemptes (de formes arrodonides) una a tocar de l’altra (la més al nord es troba sencera, mentre la segona està ensorrada), més una balma murada a l’extrem nord, just al peu del penya-segat i una altra barraca de planta arrodonida adossada al cingle, una mica més al sud. A tocar del riu hi ha una cinquena barraca de planta quadrada i sense sostre, que fa la impressió de ser més recent (o haver estat excavada en els darrers temps). Excepte aquesta darrera barraca i la balma, la resta tenien un coberta de falsa cúpula.

Val la pena remarcar que el lloc on es troben és un con de dejecció dels materials que baixen dels Cingles del Racó i que les dues barraques exemptes són just al mig de la zona menys protegida, a tocar del torrent. Aquest fet demostra que no sempre l’arquitectura tradicional o popular va estar tan adaptada al medi com a vegades se suposa. En canvi, la balma i la barraca adossada al cingle estan en llocs perfectament protegits de les esllavissades.

Sembla que des que Gil Roquet les va visitar una s’hauria ensorrat i que aquesta seria la que tenia una planta doble.