Barraca de Colldarnau II (Tona)

Barraca de Colldarnau II
Barraca de Colldarnau II

Barraca adossada a un marge, situada una mica per sota de l’anterior, a tocar de la pista que porta a Sant Cugat de Gavadons (41º 50’ 819 – 002º 11’ 616 – 870)

Per fora té una forma lleugerament quadrangular, tot i que per dins té una planta molt irregular, lleugerament arrodonida i amb un diàmetre màxim d’1,80 m. L’entrada, molt baixa (70 cm) es troba a la banda sud-oest i és de llinda plana. L’altura interior és d’1,10 m.

A la banda nord presenta una oberta d’uns 30 cm d’amplada que podria ser causada per un corriment de terres, però no es pot assegurar que no servís de xemeneia. Està coberta pel sistema d’aproximació de filades.

Barraca de Colldarnau I (Tona)

Barraca adossada a un marge, prop de la masia d’aquest nom (41º 50’ 790 – 002º 11’ 714 – 895).

Barraca de Colldarnau I
Barraca de Colldarnau I

De planta rectangular (1,40 x 1,20 m), amb una porta a la façana est, desplaçada del centre de la paret (fet que dóna a la seva planta una forma lleugerament semblant a una pe). L’obertura d’entrada presenta una llinda plana i fa 1,05 m d’altura per 60 cm d’amplada. La coberta està feta per aproximació de filades, que acaben tancant amb unes grans lloses planes, i arriba a una altura màxima d’1,40 m (interior).

A la paret sud hi ha una fornícula de 2o cm x 25 cm, al fons de la qual hi ha gravada la data de 1936 i les inicials “B M” (la fitxa de Wikipedra llegeix la data com a 1930 i no parla de les lletres).

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar
Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà
Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Cabanes del Catllar (Ripollès)

El santuari del Catllar es troba en el terme municipal de Vilallonga de Ter, però molt a prop de Setcases. És just a sobre de la confluència entre la Ribera del Catllar i el riu Ter.

Si remunteu la pista que ressegueix la ribera per la seva banda nord, passareu per les cabanes del Ras i del Catllar. Passades aquestes darreres el riu gira en direcció nord i s’entra a la coma de Catllar. La pista mor al llit del torrent, però un antic camí permet continuar per l’altra riba, en direcció sud, cap al camp de la Vinya. Es tracta d’un gran prat força pendent, però no seria estrany que antigament hagués estat una vinya. En una carena al principi del camp (42º 22’ 140 – 002º 15’ 866 – 1549) hi ha les restes d’una cabana de planta força irregular, de la qual només queden els primers metres de les parets.

Seguint el camí cap al sud, s’arriba al camp de l’Arç, a l’extrem del qual apareixen les restes d’una altra barraca, també derruïda (42º 21’ 960 – 002º 15’ 834 – 1560). A ponent, i bastant per sobre, hi ha una estructura que sembla correspondre a una antiga cabana (42º 22’ 069 – 002º 15’ 491 – 1765).

A la Jaça del Roc hi ha també dues altres barraques. Una de planta rectangular enganxada a un marge, completament derruïda (42º 22’ 508 – 002º 15’ 431 – 1647) i una altra, situada més amunt, de planta rodona i amb el sostre ensorrat (42º 22’ 555 – 002º 15’ 345 – 1676). Just sobre aquesta cabana hi ha les restes d’una antiga pleta i una balma que sembla el lloc ideal per resguardar-se el bestiar (segurament era la que tancava la pleta per la banda de ponent).

A l’altra banda del Clot del Triader hi ha un corral que aprofita un balmat i una esquerda de despreniment en un terreny ferruginós (42º 22’ 644 – 002º 15’ 369 – 1748). El lloc és d’una gran bellesa i té una visió espectacular. De tota manera, el millor paisatge s’albira des d’un mirador que hi ha una mica més amunt, on el terreny deixa un tros força pla i apareixen les restes d’una altra barraca molt malmesa: la cabana de Tores (42º 22’ 763 – 002º 15’ 345 – 1858).

A sota, a la banda de llevant de la Ribera de Catllar, hi ha un lloc dit els Orris, on es troba una barraca de planta rodona que encara es troba sencera (42º 22’ 388 – 002º 15’ 667 – 1589). El camí que passa pel costat de la barraca és la continuació de la pista per on hem accedit i té una amplada considerable. La construcció és feta amb pedra seca i coberta de gleva. Fa 1,80 m d’altura i 1,80 m de diàmetre (a l’interior). La porta es troba al sud i la coberta és una falsa cúpula. A la banda sud-oest hi ha un respirador.

Finalment, al nord-oest de les barraques del Catllar (42º 22’ 146 – 002º 16’ 201 – 1615), hi ha una altra cabana de morfologia semblant. En aquest cas, però, l’altura interior és d’uns 2,30 m i el diàmetre uns 2,80 m. De planta rodona, també està coberta per una falsa cúpula. La porta és al sud i té dos respiradors al sud-est i sud-oest. La coberta ha perdut la gleva.

Baixant per la pista cap a les barraques, just en un revolt on hi ha un aflorament rocallós, apareixen les restes d’una altra possible barraca, en aquest cas de planta rectangular (42º 22’ 078 – 002º 16’ 105 – 1542).

Barraques del Racó de l’Orri

Cabana al Racó de l'Orri
Cabana al Racó de l’Orri

Es troben just a l’altre costat del Freser d’on es troba l’orri del Roc de l’Orri, entre el riu i la Ribera dels Emprius.

Es tracta d’un conjunt format per dues barraques exemptes (de formes arrodonides) una a tocar de l’altra (la més al nord es troba sencera, mentre la segona està ensorrada), més una balma murada a l’extrem nord, just al peu del penya-segat i una altra barraca de planta arrodonida adossada al cingle, una mica més al sud. A tocar del riu hi ha una cinquena barraca de planta quadrada i sense sostre, que fa la impressió de ser més recent (o haver estat excavada en els darrers temps). Excepte aquesta darrera barraca i la balma, la resta tenien un coberta de falsa cúpula.

Val la pena remarcar que el lloc on es troben és un con de dejecció dels materials que baixen dels Cingles del Racó i que les dues barraques exemptes són just al mig de la zona menys protegida, a tocar del torrent. Aquest fet demostra que no sempre l’arquitectura tradicional o popular va estar tan adaptada al medi com a vegades se suposa. En canvi, la balma i la barraca adossada al cingle estan en llocs perfectament protegits de les esllavissades.

Sembla que des que Gil Roquet les va visitar una s’hauria ensorrat i que aquesta seria la que tenia una planta doble.

La jaça del Roc de l’Orri

La jaça del Roc de l’Orri es troba una mica més amunt de la del Racó, en el curs del mateix Freser (42º 24’ 029 – 002º 13’ 803 – 2141).

Com es veu en la topografia que en va fer Gil Roquet, es tracta d’un autèntic orri, amb un corredor per on “feia cua” el bestiar en forma de pe, dues pletes a banda i banda del corredor principal, i una barraca a l’extrem occidental. Sembla que aquesta barraca seria d’època moderna (segle XVI aproximadament) tot i que caldrà esperar les publicacions del grup d’arqueologia que hi ha està treballant per tenir-ne conclusions més sòlides.

La topografia de Gil Roquet mostra que la cabana tenia el seu accés des de fora de les pletes i que aparentment estava formada per un espai quadrat annex a un altre de semicircular.

Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l'Orri
Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l’Orri

Construccions a la Jaça del Racó

 

Barraca a la Jaça del Racó
Barraca a la Jaça del Racó

La Jaça del Racó es troba aigües amunt del Freser, al nord del refugi de Coma de Vaca, en un espai de modelat glacial molt interessant (42º 23′ 614 – 002º 13′ 565 – 2040).

En aquesta jaça destaca una gran barraca de planta arrodonida d’uns 4,5 m de diàmetre exterior, amb una fornícula a l’interior. Al voltant de la barraca hi ha fins a cinc construccions més, totes derruïdes, que podrien correspondre a antic espais per guardar formatges (o potser fins i tot patates). També una pleta de forma quadrangular, que també podria haver estat un camp, a la banda nord de la qual es troba una pedra clavada al terra de forma vertical.

Esquema de la Jaça del Racó fet per Gil Roquet
Esquema de la Jaça del Racó fet per Gil Roquet

 

Pleta i barraca de Mantinell (Queralbs)

Barraca de Mantinell
Barraca de Mantinell

Es troba en el camí que va des del coll de Tres Pics al refugi de Coma de Vaca (42º 22′ 975 – 002º 13′ 879 – 2281).

La barraca és de planta més o menys rectangular (5,40 m x 2,50 x 1,70 m, aproximadament), amb una porta a la banda sud-oest (1,10 m x 0.60 m). Enganxat a la seva banda oest sembla que hi hauria hagut un petit tancat, avui dia molt malmès. La coberta presenta una estructura curiosa: la meitat està feta amb una falsa cúpula de pedra, mentre l’altra meitat és coberta amb 5 bigues que es recolzen en una de travessera. Curiosament, la part que conserva la gleva és la que té la coberta de bigues.

A l’interior hi ha 4 fornícules o armaris a la paret de la banda est, i dues finestres o respiradors a la sud.

Al costat nord i est hi ha una gran pleta, força pendent, i a tocar de l’angle sud-oest de la barraca una pedra amb un forat que podria correspondre a la polleguera d’algun tancat.

Construccions als emprius de les Agudes

Barraca a l'empriu de les Agudes (Montseny)
Barraca a l’empriu de les Agudes (Montseny)

L’any 2008, Josep Masnou i Carme Clopés varen publicar dos articles sobre un assentament d’emprivers al vessant occidental de les Agudes (Montseny). A aquests emprius es duien els animals de diferents masies i per dur a terme les seves tasques s’havien construït –totes plegades– un seguit de barraques i corrals. Segons varen recollir, els pastors pujaven des de Sant Joan fins al setembre per pasturar les fages de la fageda. El lloc es troba indicat al mapa de l’Alpina, al nord de la font de les Arrancades.

Les estructures es distribueixen en dos sectors separats pel sot dels Llorers. El sector que es troba més al nord està aproximadament a uns 1150 m d’altura (41º 47′ 581 – 002º 25′ 903 – 1128), mentre el sector sud està lleugerament més baix (sobre els 1030) (41º 47′ 533 – 002º 25′ 699 – 1032). A més a més, mentre el primer ocupa un espai enmig de la fageda, el sector sud presenta les construccions escalonades en un petit carener delimitat pel torrent i la Pedregera Gran (de fet, una de les cabanes és enmig de la tartera).

En el sector nord hem comptabilitatzat 16 estructures, entre cabanes i corrals. Unes tenen planta més o menys arrodonida, altres més aviat rectangular, però en general les parets són poc rectilínies i no s’observa cap morfologia dominant. Tot fa pensar que les barraques eren cobertes amb elements vegetals, perquè no s’evidencia cap mena de sostre. Les estructures acostumen a tenir un petit accés (porta) a la banda sud. Al sector sud n’hem comptades fins a un total de 9.

En ambdós casos estan construïts prop de fonts. El sector nord feia servir la font de les Arrancades (que es troba força més amunt d’on indica el mapa, just on comença el torrent), mentre el sector sud sembla que obtenia el preuat element d’una mena de pou obert a la tartera, per sota de les cabanes més baixes, però per sobre de la surgència que se suma a l’aigua que pot baixar pel sot dels Llorers.

Forn de pega
Forn de carbonet

La zona, a més d’aquestes construccions, és plena de carboneres i presenta algunes restes de barraques de carboner (paradors). En el marge d’una pista situada al nord-oest del primer assentament (41º 47’ 647 – 002º 25’ 806 – 1085), hi ha un forn excavat al terra. El seu interior fa 2,10 m x 1,50 m i presenta dues xemeneies tapades, una d’uns 20 cm de diàmetre (l’any 2019 aquesta xemeneia està destapada) i una altra de més petita. Aquesta mena de forns correspon a forns de carbonet.

Les dades que en coneixem suggereixen que el bestiar que s’hi tancava eren ovelles o cabres, però també podria ser que fossin porcs.

Barraques de pastors del vessant nord de la serra de Planès

Continuant el GR 11 cap a ponent i abandonant-lo a la font de l’Home Mort per continuar seguint el torrent de Tosa, unes marques grogues ens duen a les restes d’una barraca enderrocada a tocar del torrent (42º 21’ 745 – 002º 06’ 240 – 2044). Actualment encara s’evidencien els murs que delimitaven la pleta, de forma irregular. Mireu-la aquí.

Barraca d'en Feliu (Queralbs)
Barraca d’en Feliu (Queralbs)

Uns dos-cens metres al sud, bastant per sobre (42º 21’ 646 -002º 06’ 222 – 2099), hi ha la barraca dita d’en Feliu. Aquesta edificació de pedra seca té planta rodona i fa uns 3 m de diàmetre. S’hi accedeix per una porta d’1,30 m x 55 cm, de fusta, a la banda de llevant. La coberta és una falsa cúpula que arriba als 2,40 m d’altura a la part central. A l’interior hi ha tres armaris o fornícules i un petit forat que semblaria ser un respirador, donat que dóna a l’exterior, concretament a la cara nord.

Enganxada a la barraca hi ha una petita pleta de 3 o 4 metres, segurament per deixar els animals més joves, i a la rodalia es veu un mur que segurament formava part de la pleta més gran.

D’aquesta barraca, un camí marxa planejant cap al sud-oest . En canviar de direcció per anar cap al sud, podem veure a sota nostre la barraca de la Vaquerissa (42º 21′ 098 – 002º 06′ 755  – 1969), de morfologia igual que l’anterior (però sense respirador). En aquest cas no s’evidencia que hi hagués cap pleta al costat. El 6 d’agost de 1932, un tal Tòful va gravar el seu nom i la data a la llinda de la porta.

Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)
Llinda de la barraca de Vacarisses (Queralbs)

Al sud de la darrera barraca, just dalt de la carena (42º 20′ 803 – 002º 06′ 565 – 2047), hi ha les restes d’una estructura que sembla que corresponen al que el mapa de l’Alpina anomena Barraca del Teixidor i, més avall, també a la carena, les restes d’una altra barraca enderrocada de planta rodona (42º 20′ 607 – 002º 06′ 753 – 1989).

Si voleu més informació, consulteu http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf