Via Romana del Capsacosta


La ruta: aquí

 

Anuncis

Sot de la Maçana

Parador als peus del turó d’en Rec

Les aigües que baixen pel sot de la Maçana provenen de l’extrem sud del pla de la Calma, concretament del pla de la Llacuna. Es tracta d’una extensa zona, pendent i molt arbrada, solcada per diversos camins carboners. Les places carboneres són innombrables i hi hem evidenciat la presència de quatre grans paradors d’antigues barraques de carboners. L’espai està solcat per antics murs de pedra on discorrien els camins principals, de bast, i on s’assentaven tant les carboneres com les barraques dels seus estadants.

Font Grossa

Estructures a la Font Grossa

Estructures a la Font Grossa

Es troba a la riba esquerra de la riera de la Llavina, al nord del salt del Purgatori (41º 47’ 030 – 002º 13’ 634 – 485). S’hi arriba per un camí empedrat que se situa a l’entrada que permet accedir a can Pere de l’Ollic per la banda sud.

Es tracta d’una gran surgència que aboca les seves aigües a la riera de la Llavina i que assegurava l’aigua al molí que hi havia en aquesta masia i als que es troben més avall, ja en el llit del Congost (molí del Rossell i molí de les Canes). Tots aquests molins estaven units pel camí Draper, segons el mapa de Patrimoni de la Diputació.

L’any 2005 s’hi varen descobrir un empedrat, dos espais per fer foc i unes piques. Tot plegat servia per tractar la llana (rentar-la) abans de ser filada i teixida. L’any 1777 es va generar un conflicte entre els paraires i els hereus de la masia del Castellar de la Perera pel dret d’ús de l’aigua de la Font Grossa, on rentaven la llana abans d’iniciar-ne el procés de filat. Pretextant les extremades condicions que patien els treballadors, sobretot les nits d’hivern, es va decidir construir-hi un edifici per evitar-los haver d’estar a la intempèrie. Però l’oposició arribà de seguida pels perjudicis que aquest fet causaria als habitants de la masia.[1] No sabem com va acabar el conflicte i l’arqueologia no ha deixat constància de cap edifici per acollir els treballadors.


[1] AHCB, JC, 56, p.151 i seg.

Barraca de les Giragonses

Les Giragonses es troben en el curs mig del torrent del Purgatori, poc abans que aquest s’ajunti amb el sot del Bellit. El mapa de l’editorial Alpina indica el camí que resseguia el torrent per la riba dreta fins a ca la Tona, avui dia força brut però transitable.

Baixant cap a Aiguafreda, el camí passa pel costat de les restes de cal Tretxo (vegeu pàgina 361), que segurament només corresponen a una cabana. Després es passa per uns antics horts amb els murs que els protegien de les torrentades, fins que arriba al nord dels castanyers de Puig-agut. Aquí el camí s’eixampla clarament, perquè passa per sobre d’una carbonera de 8 m x 4 m (41º 45’ 858 – 002º 16’ 981 – 520). En aquest punt s’inicia un camí que fent ziga-zagues s’enfila a trobar la carena del Bellit (més o menys a la vinya del Bellit). Aquí també es troba un torrent que davalla en sentit nord-sud que presenta la peculiaritat d’haver estat conduït mitjançant uns murs que en delimiten el curs. Petites feixes indiquen la presència de vinyes dècades o segles enrere.

Una mica més avall, a la banda de muntanya del camí, trobem un espai per guardar eines (41º 45’ 869 – 002º 16’ 944 – 511) que fa 50 cm x 40 cm. Tot plegat indica una utilització agrària del lloc, idea que es reforça una mica més avall (41º 45’ 885 – 002º 16’ 871 – 499) on es troben les restes d’una cabana.

Aquesta cabana  fa 3,80 m de llarg per 1 m d’ample i està completament ensorrada. Estava encastada al marge i per sobre seu passava un camí molt ben traçat i empedrat. Podem afirmar que es tracta d’una cabana perquè a la banda nord-oest hi ha una fornícula de 40 cm d’ample per 30 cm d’altura i 85 cm de profunditat, que sens dubte servia per guardar eines de certa longitud, com aixades o magalls. Sembla que aquesta cabana hauria fet, com a mínim, 1,20 m d’altura.

La coberta era feta per aproximació de filades i les lloses granítiques (i algunes de roca sorrenca) que la cobrien encara es troben a l’interior de les restes de la barraca. Tenia l’entrada al sud, sobre el mateix camí, i la porta feia 90 cm.

Camí del Bellit a la Jaça del Bellit

Aquest camí respon a la mateixa tipologia que el que anava del Bellver a l’Agustí, però el seu recorregut és molt més llarg. Fa una amplada aproximada de dos metres i està pràcticament en tot el seu recorregut cobert per bardisses i farda. Tot i que està força ben conservat, en algun punt presenta parts de les parets que el delimiten enderrocades.

Les Peces del Cabo

Instal·lació artística

Instal·lació artística a les peces del Cabo

Es troben entre can Garriga del Solei i l’ermita de Sant Antoni de Centelles, al nord de la pedrera d’en Cavaler. Un camí que ve del castell d’Esparreguera hi passa pel mig. Just abans d’arribar-hi, al costat del camí, a la baga del Fitó, es troben les restes d’una barraca de planta quadrada (41º 47’ 898 – 002º 14’ 505 – 572). Les seves mides són de 2,40 m de llargada per 1,50 m d’amplada; la porta es trobava a l’oest i feia 70 cm. Els murs són fets de pedra seca i fan 60 cm de gruix; se’n conserven un parell de pams d’altura. Es troba enganxada al marge que limita el camí.

Una mica més al sud, a l’extrem oriental del camp (41º 47’ 836 – 002º 14’ 453 – 566) hi ha les restes d’una altra barraca una mica més petita però encara coberta. Les dimensions interiors són d’1,90 m de llarg per 90 cm d’ample. La porta també es troba a la banda oest. Actualment l’edifici fa 90 cm d’altura, fet que fa pensar en una reconstrucció posterior a un enderrocament. De fet, el masover del Castell ens diu que va ser ell qui la va cobrir amb una lona per poder-s’hi refugiar.

Més a l’oest es troben les restes d’una altra cabana (41º 47’ 850 – 002º 14’ 353 – 556) de 3,5 m d’ample per 4 m de llarg, i murs de 55 cm de gruix. Se suposa que la porta es trobava a la banda oest. Pràcticament només se’n conserven les primeres filades.

Una mica més a l’oest apareix una altra estructura difícil de classificar (41º 47’ 846 – 002º 14’ 310 – 551). Un petit corriol segueix cap a llevant fins arribar a la riera del Fitó mentre creua pendents terrassats.

Per sobre del camí s’ha trobat un altra estructura, possiblement corresponent a un fons de barraca (41º 47’ 852 – 002º 14’ 506 – 584) i les restes d’un camí delimitat per murs (41º 47’ 862 – 002º 14’ 558 – 590, just a sota d’una línia elèctrica). Aquest camí fa 2,10 m d’ample per 70 cm de gruix i es conserven uns 70 cm d’altura. Està construït en pedra seca.

Enmig d’aquest espai agrari, també s’hi ha construït un objecte no identificat que segurament correspon a una obra artística feta amb pedra seca i fusta (41º 47’ 860 – 002º 14’ 491 – 578).

Camí del Pou al Fabregar

Des del Pou, un camí carreter s’enfila suaument cap al sud-oest i després gira directament al nord per atènyer la carena al coll del Fabregar. El camí ha estat tallat parcialment a la roca i aprofita en part el peu d’un petit cingle. A banda dels talussos, unes pedres dretes, a manera de guarda rails, delimiten el camí. El darrer tram conserva encara un bon empedrat.

Camí del Fabregar

Camí del Fabregar