Els Casalets de la Parra

Gairebé al cim de la serra del Feu, a Santa Maria de Corcó, es troben les restes d’un corral que s’anomenava els Casalets de la Parra (42º 03′ 802 – 002º 22′ 522 – 914). La Parra és una masia que es troba una mica més d’un quilòmetre i mig al sud.

El corral es troba a escassos metres d’un camí ramader força conegut que resseguia la serra del Feu gairebé pel fil de la mateixa. En un mapa de l’any 1923 encara apareix dempeus i referenciat com a corral i és possible que s’utilitzés com a aturada en els processos de transhumància.

Els Casalets de la Parra

Els Casalets de la Parra

Just a tocar de la pista hi ha una petita bassa rectangular excavada a la roca, que segurament servia per abeurar el bestiar (avui dia és mig tapada per sediments). El corral queda lleugerament al nord, actualment amagat dins d’un bosc que sembla menjar-s’ho tot.

Deu fer un centenar de metres quadrats i tenia una part coberta amb un teulada de teula àrab. Segurament hi havia un empostissat per guardar herbei i per descansar els pastors, però el seu estat està actualment molt deteriorat. De fet, encara es conserva la porta de fusta amb un pany de ferro, fet que fa pensar en una estada també per a persones.

De tota manera, el més remarcable és la paret de tàpia amb què es va fer. Vegeu-ne més detalls, aquí. Per evitar els efectes de la humitat, la tàpia es va aixecar sobre un mur de potser un metre de pedra i fang.

detall tapiaLa construcció amb tàpia queda ben explicada en l’article esmentat de la Wikipèdia, del qual prenem l’esquema de la seva construcció.

Encofrat d’un mur de tàpia (Wikipèdia)

Anuncis

Orri de Cubil (Andorra)

Els orris són un conjunt de construccions senzilles que s’utilitzaven fins a principis del segle XX per a la ramaderia ovina. Concretament aquest es pensa que podria ser del segle XVIII.
Imatge Principal

Els criteris d’emplaçament dels orris havien de respondre a necessitats evidents: presència d’aigua, disponibilitat de pedres per a facilitar el transport fins a les construccions i existència de pastures de qualitat.

Durant la temporada d’estiu, els ramats d’ovelles peixien en les pastures d’alta muntanya, i la funció dels orris era la de poder acollir el pastor i el seu ramat durant aquest temps, tot responent a les necessitats bàsiques d’aquesta activitat; donar refugi al pastor i al bestiar més delicat (malalts, ferits, acabats de nèixer), permetre de munyir les ovelles, poder elaborar i emmagatzemar el formatge i permetre reagrupar i tancar el ramat.

Per aquesta raó, en un orri trobem diferents espais, cadascun amb la seva finalitat pròpia.

La cabana del pastor

Exclusivament per a l’ús del pastor, hi cuinava, hi dormia, i en el cas d’orris modestos, hi elaborava el formatge. Eren de forma entre quadrada i circular, les parets de pedra seca i el llosat era constituït per una volta de pedra que es cobria de terra i herba viva (gespet). A l’interior podien existir poselles i nínxols, i el foc es feia en un racó, sortint el fum per un forat en la paret que feia funció de xemeneia. En algunes cabanes, el jaç podia estar format per unes pedres que donaven una mica d’alçada al llit que es cobria amb palla, ginestes, abarsets…

La pleta

És un recinte envoltat de parets de pedra seca que ha de poder contenir el ramat. Solia ser el lloc on es tancava el bestiar durant la nit per tal de tenir els animals disponibles per a munyir-los o curar-los. És de forma generalment circular.

La munyidora

És l’element típic que fàcilment permet reconèixer un orri, encara que aquest estigui molt derruït. És un passadís estret, fet de pedres, d’amplada i llargada variable segons els caps de bestiar que podien acollir les pastures dels voltants. El bestiar bellugadís, atapeït dintre de la munyidora, permetia al pastor munyir-lo amb més facilitat.

L’orri sensu stricto

Indret on es conservava el formatge. Tenia una entrada baixa i un llarg passadís  que es recorria a quatre grapes, empenyent el formatge, per finalment arribar a una petita sala rodona on es dipositaven els formatges elaborats durant la temporada.

El corralet

Era com una pleta petita on s’acostumava a tancar les bèsties bacives, és a dir, no reproductores.

També podia existir un galliner, una cabaneta per al gos, la cabana per a la mula…

 

En aquest enllaç us podeu descarregar el díptic de l’Orri del Cubil, amb un plànol de situació.

[text extret de http://www.encamp.ad/que-fer/cultura/orris/orri-del-cubil ]

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar

Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Orri i pleta de Gombrèn (Núria)

orri_combren

Orri de Gombrèn

Aquest orri es troba un centenar de metres a ponent i per sobre de la cabana de Gombrèn. Per arribar-hi, des de Fontalba agafem el camí que condueix a Núria i al cap de tres quarts d’hora passem pel costat de la cabana. Podeu fer servir aquest itinerari.

El que es veu a la fotografia és una pleta d’uns cinquanta metres de llarg amb un corredor per munyir el bestiar i les restes d’una barraca de planta rodona enfonsada. A sota, a tocar del camí, hi ha la cabana de Gombrèn, de planta circular i sostre de falsa volta, cobert de gleva. Fa gairebé cinc metres de diàmetre i a l’interior hi ha tres fornícules. La porta, orientada a l’est, és força baixa, i els murs amples.

 

Plànol orri (autor Gil Roquet)

Plànol orri (autor Gil Roquet)

En podeu trobar més informació a http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf

Cabanes del Catllar (Ripollès)

El santuari del Catllar es troba en el terme municipal de Vilallonga de Ter, però molt a prop de Setcases. És just a sobre de la confluència entre la Ribera del Catllar i el riu Ter.

Si remunteu la pista que ressegueix la ribera per la seva banda nord, passareu per les cabanes del Ras i del Catllar. Passades aquestes darreres el riu gira en direcció nord i s’entra a la coma de Catllar. La pista mor al llit del torrent, però un antic camí permet continuar per l’altra riba, en direcció sud, cap al camp de la Vinya. Es tracta d’un gran prat força pendent, però no seria estrany que antigament hagués estat una vinya. En una carena al principi del camp (42º 22’ 140 – 002º 15’ 866 – 1549) hi ha les restes d’una cabana de planta força irregular, de la qual només queden els primers metres de les parets.

Seguint el camí cap al sud, s’arriba al camp de l’Arç, a l’extrem del qual apareixen les restes d’una altra barraca, també derruïda (42º 21’ 960 – 002º 15’ 834 – 1560). A ponent, i bastant per sobre, hi ha una estructura que sembla correspondre a una antiga cabana (42º 22’ 069 – 002º 15’ 491 – 1765).

A la Jaça del Roc hi ha també dues altres barraques. Una de planta rectangular enganxada a un marge, completament derruïda (42º 22’ 508 – 002º 15’ 431 – 1647) i una altra, situada més amunt, de planta rodona i amb el sostre ensorrat (42º 22’ 555 – 002º 15’ 345 – 1676). Just sobre aquesta cabana hi ha les restes d’una antiga pleta i una balma que sembla el lloc ideal per resguardar-se el bestiar (segurament era la que tancava la pleta per la banda de ponent).

A l’altra banda del Clot del Triader hi ha un corral que aprofita un balmat i una esquerda de despreniment en un terreny ferruginós (42º 22’ 644 – 002º 15’ 369 – 1748). El lloc és d’una gran bellesa i té una visió espectacular. De tota manera, el millor paisatge s’albira des d’un mirador que hi ha una mica més amunt, on el terreny deixa un tros força pla i apareixen les restes d’una altra barraca molt malmesa: la cabana de Tores (42º 22’ 763 – 002º 15’ 345 – 1858).

A sota, a la banda de llevant de la Ribera de Catllar, hi ha un lloc dit els Orris, on es troba una barraca de planta rodona que encara es troba sencera (42º 22’ 388 – 002º 15’ 667 – 1589). El camí que passa pel costat de la barraca és la continuació de la pista per on hem accedit i té una amplada considerable. La construcció és feta amb pedra seca i coberta de gleva. Fa 1,80 m d’altura i 1,80 m de diàmetre (a l’interior). La porta es troba al sud i la coberta és una falsa cúpula. A la banda sud-oest hi ha un respirador.

Finalment, al nord-oest de les barraques del Catllar (42º 22’ 146 – 002º 16’ 201 – 1615), hi ha una altra cabana de morfologia semblant. En aquest cas, però, l’altura interior és d’uns 2,30 m i el diàmetre uns 2,80 m. De planta rodona, també està coberta per una falsa cúpula. La porta és al sud i té dos respiradors al sud-est i sud-oest. La coberta ha perdut la gleva.

Baixant per la pista cap a les barraques, just en un revolt on hi ha un aflorament rocallós, apareixen les restes d’una altra possible barraca, en aquest cas de planta rectangular (42º 22’ 078 – 002º 16’ 105 – 1542).

Comptadors de bestiar

La transhumància ha estat un dels fenòmens més importants en la història econòmica del nostre país i un dels que més impacte va generar sobre el medi ambient. Sortosament, en els darrers anys s’han realitzat estudis de major o menor amplitud que complementen alguns treballs esdevinguts ja clàssics. Tenim, també, un mapa de camins ramaders publicat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El comptador de la Cot (Gombrèn, Ripollès)

El comptador de la Cot (Gombrèn, Ripollès)

Més enllà d’això, el passeig per alguns d’aquests camins esdevé un exercici interessant i saludable. Els camins que feia servir el bestiar acostumen a no tenir pendents massa accentuats i eren originàriament suficientment amplis com per permetre el pas de més d’un cap de bestiar en paral·lel. Bona part d’aquests camins eren empedrats, sobretot en les parts més pendents o abruptes.

Un element interessant que s’hi pot trobar són els comptadors. Normalment es diu que un comptador és una obertura de dimensions no massa grans, feta a la paret d’una pleta o corral que servia per facilitar el pas individualitzat del bestiar oví i cabrum i si convenia poder-lo comptar.

Al Ripollès, coneixem dos d’aquests comptadors. El primer una mica més al nord de la Cot (Gombrèn) i el segon just a mig Pujant del Taforc (o d’Altaforc). A diferència dels casos descrits anteriorment, en aquests exemples els comptadors eren passos estrets entre roques verticals, que en alguns casos semblen haver estat tallats a la roca i presenten murs que acaben de definir el circuït que han de seguir els animals. També sembla que tenien espais d’aturada per al bestiar que no podia travessar tot de cop el comptador.

La jaça del Roc de l’Orri

La jaça del Roc de l’Orri es troba una mica més amunt de la del Racó, en el curs del mateix Freser (42º 24’ 029 – 002º 13’ 803 – 2141).

Com es veu en la topografia que en va fer Gil Roquet, es tracta d’un autèntic orri, amb un corredor per on “feia cua” el bestiar en forma de pe, dues pletes a banda i banda del corredor principal, i una barraca a l’extrem occidental. Sembla que aquesta barraca seria d’època moderna (segle XVI aproximadament) tot i que caldrà esperar les publicacions del grup d’arqueologia que hi ha està treballant per tenir-ne conclusions més sòlides.

La topografia de Gil Roquet mostra que la cabana tenia el seu accés des de fora de les pletes i que aparentment estava formada per un espai quadrat annex a un altre de semicircular.

Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l'Orri

Esquema fet per Gil Roquet de la Jaça del Roc de l’Orri