Orri de l’estany del Rosari d’Àrreu

El parc natural de l’Alt Pirineu és una meravella patrimonial poc explotada. Avui us presento un orri que es troba una mica per sobre de l’estany del Rosari (apareix indicat en els mapes de l’ICC, que fins i tot en marca la cabana).

Teòricament els orris són llocs on s’elaborava el formatge. Consten d’una gran pleta (en aquest cas, segurament més de 800 metres quadrats), tancada per una barana, una barraca on elaborar el formatge i potser passar els dies de l’estiu, i una munyidora o llarg passadís, en aquest cas d’uns trenta metres de recorregut, on el bestiar oví esperava el seu torn per ser munyit. Aquesta munyidora es veu fins i tot en la fotografia aèria.

 

La munyidora de l’orri (la cabana a la dreta dle tot)
La cabana i la munyidora
Anuncis

Corrals a Alt Àneu

A l’extrem oriental dels plans d’Isavarre, a 2.250 m d’altura, just on els prats deixen pas a les pedres d’una gran tartera, apareix un conjunt de cinc o sis corrals o espais tancats, formant una pleta. Tenen una morfologia equivalent a la que es troba a Coma de Vaca, fet que porta a pensar en el seu ús per a l’estabulació de porcs.

Cort dels plans d’Isavarre

Aquesta construcció està aïllada de la resta que hi ha a les rodalies i morfològicament no correspon ni a una barraca, ni a un orri. No massa lluny hi ha una pleta de morfologia força diferent, però molt malmesa i difícil d’interpretar.

Corrals i cabana de Coma de Vaca

A Coma de Vaca (el Ripollès), a llevant del Torreneules, per sobre del riu de Coma de Vaca, a uns 2.100 m d’altura, es troba una agrupació de tancats de formes circulars i d’entre 15 i 25 metres quadrats, que s’ha dit que podrien haver servit per a l’estabulació de porcs.

Restes de Coma de Vaca

Les recerques arqueològiques dutes a terme en els darrers anys indiquen que es tracta d’una agrupació de tancats circulars de dimensions mitjanes (entre 15 i 25 m²) de cronologia indeterminada, adossats els uns amb els altres. Es creu que podien haver servit com a espais per a l’estabulació de porcs.

A pocs es troba una cabana construïda en pedra seca de forma rectangular amb una superfície d’uns 20 m² construïda amb grans blocs directament sobre el substrat morrènic.

Les excavacions arqueològiques varen permetre datar l’origen de l’ocupació d’aquest espai durant el neolític, però amb una important fase romana. Es creu que podria haver estat una petita granja d’estiu. En les properes entrades intentaré parlar d’altres evidències en sentits semblants, tot i que la morfologia del lloc no suggereix la cria de porcs.

Del que no hi ha cap dubte és que aquestes pastures ja eren explotades al segle X, quan varen ser donades al monestir de Sant Joan de les Abadesses (any 961), i que al segle XII passarien a mans de Santes Creu. Però, per al que a mi m’interessa, val la pena fer esment del fet que l’any 1715, en una venda de la muntanya de Coma de Vaca, encara es parlava de «los tossinos que vos dit comprador eo los vostres forsan fareu anar a pexer las herbas de dita montanya».

Per tant, és segur que en algun lloc de Coma de Vaca, al segle XVIII, es portaven els porcs per a engreixar amb les herbes d’aquesta muntanya.

Els Casalets de la Parra

Gairebé al cim de la serra del Feu, a Santa Maria de Corcó, es troben les restes d’un corral que s’anomenava els Casalets de la Parra (42º 03′ 802 – 002º 22′ 522 – 914). La Parra és una masia que es troba una mica més d’un quilòmetre i mig al sud.

El corral es troba a escassos metres d’un camí ramader força conegut que resseguia la serra del Feu gairebé pel fil de la mateixa. En un mapa de l’any 1923 encara apareix dempeus i referenciat com a corral i és possible que s’utilitzés com a aturada en els processos de transhumància.

Els Casalets de la Parra
Els Casalets de la Parra

Just a tocar de la pista hi ha una petita bassa rectangular excavada a la roca, que segurament servia per abeurar el bestiar (avui dia és mig tapada per sediments). El corral queda lleugerament al nord, actualment amagat dins d’un bosc que sembla menjar-s’ho tot.

Deu fer un centenar de metres quadrats i tenia una part coberta amb un teulada de teula àrab. Segurament hi havia un empostissat per guardar herbei i per descansar els pastors, però el seu estat està actualment molt deteriorat. De fet, encara es conserva la porta de fusta amb un pany de ferro, fet que fa pensar en una estada també per a persones.

De tota manera, el més remarcable és la paret de tàpia amb què es va fer. Vegeu-ne més detalls, aquí. Per evitar els efectes de la humitat, la tàpia es va aixecar sobre un mur de potser un metre de pedra i fang.

detall tapiaLa construcció amb tàpia queda ben explicada en l’article esmentat de la Wikipèdia, del qual prenem l’esquema de la seva construcció.

Encofrat d’un mur de tàpia (Wikipèdia)

Orri de Cubil (Andorra)

Els orris són un conjunt de construccions senzilles que s’utilitzaven fins a principis del segle XX per a la ramaderia ovina. Concretament aquest es pensa que podria ser del segle XVIII.
Imatge Principal

Els criteris d’emplaçament dels orris havien de respondre a necessitats evidents: presència d’aigua, disponibilitat de pedres per a facilitar el transport fins a les construccions i existència de pastures de qualitat.

Durant la temporada d’estiu, els ramats d’ovelles peixien en les pastures d’alta muntanya, i la funció dels orris era la de poder acollir el pastor i el seu ramat durant aquest temps, tot responent a les necessitats bàsiques d’aquesta activitat; donar refugi al pastor i al bestiar més delicat (malalts, ferits, acabats de nèixer), permetre de munyir les ovelles, poder elaborar i emmagatzemar el formatge i permetre reagrupar i tancar el ramat.

Per aquesta raó, en un orri trobem diferents espais, cadascun amb la seva finalitat pròpia.

La cabana del pastor

Exclusivament per a l’ús del pastor, hi cuinava, hi dormia, i en el cas d’orris modestos, hi elaborava el formatge. Eren de forma entre quadrada i circular, les parets de pedra seca i el llosat era constituït per una volta de pedra que es cobria de terra i herba viva (gespet). A l’interior podien existir poselles i nínxols, i el foc es feia en un racó, sortint el fum per un forat en la paret que feia funció de xemeneia. En algunes cabanes, el jaç podia estar format per unes pedres que donaven una mica d’alçada al llit que es cobria amb palla, ginestes, abarsets…

La pleta

És un recinte envoltat de parets de pedra seca que ha de poder contenir el ramat. Solia ser el lloc on es tancava el bestiar durant la nit per tal de tenir els animals disponibles per a munyir-los o curar-los. És de forma generalment circular.

La munyidora

És l’element típic que fàcilment permet reconèixer un orri, encara que aquest estigui molt derruït. És un passadís estret, fet de pedres, d’amplada i llargada variable segons els caps de bestiar que podien acollir les pastures dels voltants. El bestiar bellugadís, atapeït dintre de la munyidora, permetia al pastor munyir-lo amb més facilitat.

L’orri sensu stricto

Indret on es conservava el formatge. Tenia una entrada baixa i un llarg passadís  que es recorria a quatre grapes, empenyent el formatge, per finalment arribar a una petita sala rodona on es dipositaven els formatges elaborats durant la temporada.

El corralet

Era com una pleta petita on s’acostumava a tancar les bèsties bacives, és a dir, no reproductores.

També podia existir un galliner, una cabaneta per al gos, la cabana per a la mula…

 

En aquest enllaç us podeu descarregar el díptic de l’Orri del Cubil, amb un plànol de situació.

[text extret de http://www.encamp.ad/que-fer/cultura/orris/orri-del-cubil ]

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de Fontsavellar
Cabana de Fontsavellar

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m2. A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m2.

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Pedra amb inscripció a Fontsavellà
Pedra amb inscripció a Fontsavellà

Orri i pleta de Gombrèn (Núria)

orri_combren
Orri de Gombrèn

Aquest orri es troba un centenar de metres a ponent i per sobre de la cabana de Gombrèn. Per arribar-hi, des de Fontalba agafem el camí que condueix a Núria i al cap de tres quarts d’hora passem pel costat de la cabana. Podeu fer servir aquest itinerari.

El que es veu a la fotografia és una pleta d’uns cinquanta metres de llarg amb un corredor per munyir el bestiar i les restes d’una barraca de planta rodona enfonsada. A sota, a tocar del camí, hi ha la cabana de Gombrèn, de planta circular i sostre de falsa volta, cobert de gleva. Fa gairebé cinc metres de diàmetre i a l’interior hi ha tres fornícules. La porta, orientada a l’est, és força baixa, i els murs amples.

 

Plànol orri (autor Gil Roquet)
Plànol orri (autor Gil Roquet)

En podeu trobar més informació a http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf