Cova de Cruells

Cavitat d’origen antròpic situada en el camí que va d’Aiguafreda al Cruells, a l’inici de la carena del Soler (41º 45′ 314 – 002º 16′ 109 – 573). Es troba una mica per sobre del refugi de la Solella de Cruells.

Sembla evident que es tracta d’una cavitat excavada artificialment en un terreny format parcialment per sediments calcaris i roques molt rebregades. Al final del seu recorregut apareix la roca mare. Hi ha restes que evidencien un ús recent, possiblement com a espai de magatzem agrari.

La boca d’entrada fa 2,5 m d’ample per 1,60 m d’altura. El recorregut total és de 8 m i l’amplada màxima de 6,30. Es pot estar dret en la pràctica totalitat de la cavitat i l’altura màxima és d’uns 2,20 m. A l’extrem nord, hi ha una part d’un parell de metres que podria correspondre a un segon moment de perforació.

Presenta marques evidents d’haver-se fet foc al seu interior.

Cova-Cruells-1

Cova-Cuells-2

Conjunt de la cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Es tracta d’un conjunt de mitja dotzena de cavitats de petit recorregut i diferents formes i mides que es troben en el punt 41º 49′ 305 – 002º 21′ 424 – 1168 (a llevant i per sota del santuari de Sant Segimon).

Tot el conjunt semblaria correspondre a una explotació mineral, segurament una antiga mina d’ametistes, a excepció de l’anomenada cova de Sant Miquel dels Sants (la que té la reixa a la fotografia).

Tal com hem publicat en un altre lloc (pàgines 87-90), aquesta cova apareix en les obres del geòleg Jaume Almera (1884) i del topògraf militar Juli Serra (1890) com a indret on es va retirar el sant vigatà. La història, però, ens diu que Miquel Argemir no va venir mai en aquest indret. Va ser a partir de 1862 que un personatge anònim va publicar a la premsa vigatana que havia trobat la cova, després de diversos intents i de què tothom li digués que no existia i que el sant mai no havia estat per aquest lloc. Després de parlar de la dificultat del camí per arribar a l’indret, l’autor deia “la cueva es doble, una arriba y otra abajo sin comunicacion entre sí; la de arriba que parece una de tunel tiene siete metros de profundidad por uno de altura y de diámetro; la inferior es mas ancha y menos profunda… A esta traen los cerdos la temporada que pastan en la montaña“.

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

El dilluns 22 de setembre de 1879 es va anar en processó fins a la cova i s’hi varen instal·lar unes imatges de Sant Miquel i el seu company de fugida, agenollats davant la creu en el moment en què el seu pare els va trobar. Eren obra de l’escultor Pere Cuadras -ja estaven fetes al 1827, però no sabem perquè no s’hi varen instal·lar abans- i l’acte va coincidir amb el centenari de la beatificació del sant. Per arribar fins al lloc havia calgut obrir un nou camí, tallat a la roca, que encara es conserva parcialment. L’acte comptà amb la participació del pintor Llucià Bertrana.

Després de la missa, es dugué la relíquia del sant (suposem que la que tenia la ciutat de Vic) fins a la cova, en processó d’una sola fila. Posada la relíquia del sant a la boca de la cova, el penitencier va beneir el lloc amb un branquilló de faig. Jaume Collell –que havia fet el sermó- en va publicar la crònica a La Veu del Montserrat del 27 de setembre de 1879.

La cova de Sant Miquel fa 6,30 m de recorregut i té una bona d’1,15 m x 1,50 m. A la part final fa 1 m x 1,40 m. Just passar la reixa es troben les restes de ciment on se suposa que estava fixada alguna de les imatges. La boca està penjada en una paret vertical, fet que dificulta accedir-hi. En aquest pany de paret hi havia una inscripció pintada que no hem pogut llegir.

La cova inferior, on es duien els porcs segons el document de 1862, és molt més baixa i fa uns quatre metres de recorregut. Més a ponent hi ha dues boques, una de més gran i l’altra més petita, connectades entre elles, que donen accés a una galeria excavada seguint la beta d’algun mineral. Més a ponent, i per sobre, hi ha altres boques que se suposa que foren obertes per extreure’n algun mineral. Si es puja una mica més i s’avança cap a l’oest, arriba un moment en què un petit pas entre roques permet baixar fins a la feixa on es troba la cova de Sant Segimon, a l’extrem oriental del santuari. Suposem que aquest és el camí que es va seguir l’any 1862.

Cavitats de Roca Foradada

La Roca Foradada es troba al sud-est de Sant Segimon i al nord del turó de Collsaprunera (41º 49′ 174 – 002º 21′ 537 – 1291). Es tracta d’un penya-segat de pòrfirs obert a la cara nord-occidental de la muntanya en el qual es troben tres petites cavitats d’origen antròpic i funcionalitat desconeguda. Les dues primeres estan una a tocar de l’altra en el punt que s’ha indicat i la segona es troba una mica per sota, enfilant-se per un lleixa penjada.

Tenen aproximadament uns tres metres d’amplada i un parell d’altura, i un recorregut que no passa dels tres metres. No hi ha dubte que han estat excavades artificialment, però no semblen ser mines, perquè no hi ha presència de cap mena de minera en aquell lloc. Podrien tractar-se d’eremitoris vinculats al monestir de Sant Marçal, tal com reporta la llegenda de Sant Segimon, i en paral·lel a la cova d’aquest sant que es troba a tocar del santuari. De tota manera, també podria tractar-se d’explotacions mineres no reeixides (i fins i tot de refugis utilitzats en temps de guerra).

Cavitat a Roca Foradada

Cavitat a Roca Foradada

Cova d’en Pere

Cova d'en Pere

Cova d’en Pere

Es troba a llevant del Collsaprunera, a l’altra banda del torrent de la Font de Matagalls (41º 48’ 983  -002º 21’ 868 – 1317).

Petita cavitat de 6 m de recorregut, oberta a la cara sud d’una aresta rocosa de pòrfirs. La boca fa 4 m x 1,70. Als dos metres de l’entrada hi ha un petit pas estret (doble), que obliga a gatejar i que després s’obre a una petita sala ascendent feta enmig d’una tartera amb blocs de pòrfir. Un petit forat a la part superior permet veure l’exterior, tot i que no és accessible.

A la part del davant de la cova s’observen les restes d’un petit mur de pedra seca. Segurament va ser ampliada de manera antròpica.

Cova dels Ossos

Sala final de la cova dels Ossos

Sala final de la cova dels Ossos

Es troba en el vessant oriental del roc dels Esparvers, al cim del Querol, sobre la casa de la Collada (41º 49’ 231 – 002º 11’ 332 – 966).

Un petit mur vertical permet l’accés a una balma allargada força gran i no massa ampla (d’uns 10 m de llarg per un parell o tres d’ample) i pràcticament plana. A mida que la galeria s’endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides on acaba el recorregut (aproximadament un 10 m).

En aquesta sala es veuen unes marques de color vermell que indiquen el nivell de sediments que es varen excavar (segurament a inicis dels anys noranta del segle XX).

En les excavacions es varen trobar diferents elements, entre els quals un conjunt de 156 dents humanes, corresponents a no menys de 19 individus. Tot fa pensar que havia estat un lloc d’enterrament múltiple, d’entre el 2700 i el 1500 adC.

Sobre la cova podeu consultar aquest document.

Al sud i al nord-est de la cova, aproximadament a la cota 930 es troben una balma (41º 49′ 164 – 002º 11′ 308 – 933) i un petit refugi construït aprofitant una altra balma, incipientment tancada amb un petit mur de pedra seca (41º 49′ 282 – 002º 11′ 457 – 939).

Cova de Puig-antic

Cova de Puig-antic

Cova de Puig-antic

Es troba a l’est de la masia de Puig-antic, en un morro per on passa el límit entre Collsuspina i Moià, al peu del cingle (41º 48’ 279 – 002º 09’ 951 – 828).

Té uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d’entrada fa un 5 m d’altura per 2 m d’amplada.

Balmes de l’Aliguer o cova de l’Ocell

Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell

Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell

Gran cavitat situada al nord de ca l’Aliguer i a ponent del Racó de la Font, ben visible des de diferents punts (41º 44’ 742 – 002º 11’ 392 – 798). Segons l’Espeleoíndex, la boca fa 7 m x 3 m i està penjada a un 5 metres per damunt de la paret. De tota manera, la cova comença dins d’una balma força més gran. Consta d’una única galeria de 18 metres de longitud que es va reduint fins que finalment resta totalment ocupada per sediments. Podria tractar-se d’una antiga surgència fossilitzada establerta en uns estrats de gresos de l’eocè.[1]

La primera referència que en coneixem és de l’any 1967, quan es va topografiar la cavitat i s’hi varen fer unes prospeccions arqueològiques que s’estengueren a dues altres cavitats properes (les balmes de l’Aliguer i cova de la Figuera, que segurament són unes petites balmes que s’obren al mateix nivell i al costat de la principal). En el transcurs d’aquesta exploració s’hi varen trobar fragments de ceràmica neolítica i de sílex tallat. Els mateixos exploradors diuen que quan hi anaren l’any 1977, quan la cavitat no constava en cap inventari, hi varen trobar diversos signes d’haver estat explorada anteriorment.

Davant de la balma més gran hi ha un espai força pla que podria haver estat utilitzat com a refugi esporàdic. No hi hem trobat indicis d’una ocupació més estable, tot i que aquesta possibilitat no és descartable.