Dolmen del Gavatx

Dolmen del Gavatx

Dolmen del Gavatx

Per sobre (nord) de la confluència entre el torrent del Pererol i el del Solà (41º 44’ 559 – 002º 06’ 606 – 729), al nord de la pista, just sobre el revolt.

Gran caixa megalítica de 2,20 m de llarg per 1,30 m d’ample i una profunditat d’1,25 m, sense coberta (podria ser que fossin les lloses que es veuen esparses al costat del túmul). Els suports laterals són més grans que les lloses frontals, i aquestes no arribaven a tocar la coberta. Això permet suposar que s’accedia al seu interior per l’escletxa que quedava entre la coberta i alguna de les dues lloses frontals. De manera que els cadàvers que hi eren dipositats se suposa que haurien d’haver estat descarnat abans, a no ser que la coberta només es col·loqués un cop la caixa era plena de cadàvers. Aquesta darrera hipòtesi se suporta precisament en les tres capes d’inhumats, separades per enllosats, que es varen trobar en aquest dolmen (Tarrús, 2003).

La caixa estava coberta per un gran túmul circular de terra i pedres que encara s’observa sobre el terreny.

En el carener que puja des de la pista, sota una petita balma camuflada per la vegetació (41º 44’ 542 – 002º 06’ 619 – 721) hi ha un petit refugi d’un parell de metres de llarg per un d’ample, tancat a la banda sud per un mur de pedra seca que deixa una obertura al nord-est. Actualment es troba totalment abandonat.

Anuncis

Menhir de Perafita

Menhir de Perafita

Diu la llegenda que un dia que santa Madrona es dirigia a Seva amb el menhir al cap, per tal d´ajudar a erigir el nou campanar, es creuà amb un home que li va dir que les obres ja havien acabat. En sentir la notícia, santa Madrona llença el roc a terra i quedà clavat en la posició que avui dia el veiem.

El menhir es troba al costat del restaurant del mateix nom, a l’inici de la urbanització homònima, a tocar de l’ermita de Santa Madrona (41º 47’ 766 – 002º 15’ 126 – 646). Fa 2,55 m d’alçada en relació al terra (cal tenir en compte que està inclinat) i té una amplada de 90 cm a la seva base.

Dolmen de l’Ollic

Dolmen de l'Ollic

Dolmen de l'Ollic

Es troba a llevant de l’Ollic, sobre el molí de les Canes i arran de cingle (41º 46’ 953 – 002º 14’ 343 – 588).

Es tracta d’una cista coberta per una llosa d’1,50 m x 1,25 m aguantada per tres lloses verticals. La cambra interior fa 1 m x 0,80 m i està més o menys orientada a l’est. Actualment té una alçada d’1,10 m. El mapa de patrimoni de la Diputació diu que s’hi varen trobar un parell de fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoïdals, perforades, de pecten, un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm.

Caixa del Moro

Es troba al coll de Mirambell, a tocar d’una bassa rodona, sota una alzina (41º 48’ 186 – 002º 11’ 684 – 961).

A simple vista és molt difícil d’intuir que es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, d’uns 2 m de longitud, 1,40 m d’amplada i 1 m d’alçada màxima. El túmul pràcticament ha desaparegut (Mañé, 1996; 60-61).

Dolmen del Mirambell

Dolmen de Mirambell

Dolmen de Mirambell

En un pla al mig de la urbanització Serrat de la Bassa, justament a tocar de la bassa que li dóna nom (41º 48’ 711 – 002º 11’ 671 – 982).

Es tracta d’una cista megalítica de planta lleugerament trapezoïdal orientada als quatre punts cardinals., formada per tres lloses. La coberta apareix trencada. Fa 1,65 m x 1,10 m x 0,85 m. El túmul es conserva pràcticament en tota la seva alçada original i és fet de pedres i terra (Mañé, 1996; 59-60.

Cista de la Griutera

La Griutera

La Griutera

Sobre la cova del Falcó, uns 650 m al sud de les antenes de telecomunicacions (41º 48’ 804 – 002º 11’ 888 – 998).

Segons Antoni Mañé (1996; 59), es tracta d’una cista de planta trapezoïdal no gaire ben conservada, composta per tres lloses orientades als punts cardinals. Hi mancaria la lateral del costat est i la coberta es troba trencada  per sobre del túmul. Fa 2m55 m de llarg x 1,60 m d’ample i 1,30 d’altura. Mostra el túmul força ben conservat, amb una planta circular i aixecat amb molta pedra. Potser també s’hi endevinen restes del cromlec.

Dolmen del Duc

Dolmen del Duc

Dolmen del Duc

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Es tracta d’una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d’amplada i la llosa de coberta d’uns 2,40 metres d’amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s’ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D’aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d’adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta.Observacions: El megalit pren el nom de “El Duc” perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles.”