Forn de calç de Gallicant

Situat just al nord del torrent de Montmany, gairebé on enllaça amb el Congost, a tocar de la conducció de gas natural i al costat de l’antic camí.

De forma cilíndrica, fa uns cinc metres de diàmetre i una altura de 4 m. A la banda sud hi ha una boca d’1,60 m d’ample, feta amb un arc rebaixat construït amb totxos. La resta és feta amb pedra relligada amb ciment. En algun lloc de l’interior s’aprecien vidriacions fruit de les altes temperatures de cocció.

L’hem trobat gràcies a les indicacions d’en Josep i l’Antoni. Aquest darrer ens deia que al molí de Gallicant la gent li donava el nom de molí del Ciment, perquè se suposa que en aquest forn de calç s’hauria intentat fabricar ciment. Encara que sembla que no es tracta d’un forn de ciment, cal remarcar que als forns de l’Oller la intenció era la mateixa, tot i que mai no es va arribar a anar més enllà de la producció de calç.

Teuleria del Bosc dels Fornots

Al sud de les Clotes i al nord-est del turó del Pi Gros (41º 42’ 786 – 002º 09’ 982 – 648), en un marge situat al límit d’un camp (just al límit entre Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines). L’hem localitzada gràcies al topònim de l’espai forestal on es troba: bosc dels Fornots, segons l’ICC.

El seu estat de conservació és molt precari: només se’n conserva el forn i part de la paret frontal, però no es veuen les olles. El forn té planta rectangular (3,70 m x 4 m i uns dos metres d’alçada màxima).  Les parets fetes de terra cuita (sobretot la nord) i les restes de teules que hi ha escampades per la rodalia indiquen que aquesta estructura era una teuleria o forn d’obra.

Uns dos-cents metres a ponent hi ha les restes d’una estructura, segurament una barraca (41º 42’ 786 – 002º 09’ 847 – 687).

Forn de guix del camí de la Cuspinera

Aquest article actualitza l’anterior post.

Forn de guix del camí de la Cuspinera (Figaró)

Forn de guix del camí de la Cuspinera (Figaró)

Es troba en el punt 41º 42’ 936 – 002º 15’ 121 – 546, en una zona embardissada sobre la pista que duu a la Cuspinera (just on arrenca una pista de desembosc que s’enfila cap al nord.

En una visió frontal, el conjunt presenta tres boques amb arcs de mig punt situades sota un marge de pedra sorrenca d’1,15 m de gruix. Les dues boques més occidentals fan 1 m d’ample per 1,60 m d’altura i donen accés a una única cambra de planta cilíndrica (al voltant de 4,50 m de diàmetre i 2,80 m d’altura). Estan fetes amb maons. La boca més oriental fa 1,25 m d’altura per 1 m d’amplada i dóna accés a una cambra ovalada de 3,10 m x 2,10 i una altura de 3,50 m. A la banda nord, a la part de dalt del marge, hi ha una porta. La cantonada sud-oriental presenta una columna de maons. A la base d’aquest forn hi ha uns graons paral·lels a les parets oriental i occidental de 55 cm i 35 cm de gruix respectivament.

Forn del camí de la Cupinera, anys 80 (fotografia X. Vila)

A ponent del forn s’ha trobat una estructura quadrada, que podria correspondre a un dipòsit, i per la part sud, a sota, hi ha les estructures de càrrega i elaboració del material desenfornat.

S’ha descrit com un forn de calç, però creiem que es tracta d’un forn de guix que hauria explotat la pedrera de guixos que hi ha just a sobre del lloc on es troba el forn. El mapa del cartògraf Salvador Brugués, de l’any 1924, indica en aquest lloc una “cantera de yeso” amb un edifici. En el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina, de 1967, es manté la presència de l’edifici, però ja no es fa referència a la pedrera.

Aquesta estructura va ser redescoberta arran dels incendis de 1994.

Forn del Solà del Boix

Es troba en un revolt de la pista que puja al Solà del Boix, al marge exterior d’un xalet (41º 43’ 843 – 002º 08’ 702 – 623).

Es troba en un estat molt deteriorat, però, malgrat això, encara es conserva l’olla, amb forma d’u, i s’evidencien les fumeroles que connectaven amb el forn. El conjunt, que no arriba als dos metres de longitud, està actualment inserit en el marge d’una finca particular. L’olla estava dividida per un pilar central.

Forn del Solà del Boix

Forn del Solà del Boix

Forns del Flix

Forn de pega del Flix

Forn de pega del Flix

Es troben en terme de Bigues, però a tocar de Santa Eulàlia.

Ja fa temps que es coneix el forn de calç de Flix, un forn de 3,25 m de diàmetre i una altura màxima d’aproximadament 5 m. Presenta una boca d’1,30 m d’amplada (l’altura no es pot calcular perquè l’interior és ocupat per sediments) i podria ser que hagués tingut una segona boca situada a sobre, però no es pot assegurar perquè el forn està parcialment esbocat. Les parets són copiosament vidriades.

Cal remarcar que es troba en un terreny saulonós i, per tant, sense presència de materials calcaris, fet que permetria pensar que la seva utilitat fos una altra. Aquesta hipòtesi es reforça sabent que a escassos metres es troben dues altres estructures que sembla clar que són forns de pega.

El primer forn, el que està més ben conservat i més a llevant dels dos, fa 2,50 m de diàmetre a la part més baixa i se’n conserva una altura màxima d’1,80 (cal tenir en compte que el fons és ple de sediments). Les parets són de 10 cm de gruix i fetes amb terra cuita. Té forma acampanada, de manera que es pot calcular que l’obertura superior podria tenir entre mig metre i un metre de diàmetre.

Forn de pega del Flix

Forn de pega del Flix (vegeu el canal per recollir la pega)

El segon forn es troba a un parell o tres de metres del primer, a l’oest d’aquest i al mateix nivell. Fa 2,40 m de diàmetre i es conserva una altura màxima de dos metres, però cal tenir en compte que la part sud del forn està esfondrada, raó per la qual les mesures podrien ser molt aproximades. A la part nord-est d’aquest forn, al fons, hi ha un forat que podria correspondre al canal per on es recollia el quitrà o la pega. Fa més d’un metre i mig de recorregut i és de reduïdes dimensions. Si realment es tracta del canal per on es recollia la pega, tot fa pensar que en el primer forn n’hi hauria d’haver un d’equivalent que duria el resultat de les seves cuites a una mateixa olla.

Forn ibèric de Montclús

Forn ibèric de Montclús

Forn ibèric de Montclús

Al nord de can Giravent, a la pista que puja a can Jeroni (41º 43’ 171 – 002º 25’ 913 – 273), a Santa Maria de Palautordera.

El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) d’aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais d’aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura.

Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50).