Forn a Sant Cugat del Racó

A Sant Cugat del Racó vaig trobar aquesta estructura que ara us presento. Al principi vaig pensar que es tractava d’un fonyador per aixafar el raïm, però cada vegada em sembla més que es tracta d’un forn d’oli de ginebre, força gran, per cert.

Fa 2 m x 1,15, i la pileta on es recolliria l’oli (o es posaria alguna mena de recipient) arriba als 90 cm d’amplada.

Anuncis

Forn de cal Bord

De cal Bord (Viver) no en queda pràcticament res, però ens queda encara una tina de més de dos metres de diàmetre, i una premsa tallada en una roca. L’encaix on anava la biga fa 27×23 cm, mentre el plat fa 75 x 802 cm. En surt un rec de 80 cm de recorregut que recollia el most. Es troba al punt, 31T x=400084 y=4647260.

Encaix i plat de la premsa

A dos metres més al sud, hi ha dues estructura d’entre 40 i 50 cm d’amplada, amb uns encaixos que se suposa que devien ser els muntants de la premsa. Tot sembla indicar que el plat de premsa va “desaparèixer” en els darrers anys.

Aquesta premsa es troba a l’extrem sud d’un petit replà rocallós que acaba en un cim a tocar de la pista, on ha crescut un roure imponent (400110-4647289). A l’extrem est i gairebé dalt de tot, apareix un edifici de planta rectangular, fet amb grosses pedres perfectament escairades. Per dins té una planta rodona, fet que fa pensar en una tina, però la mena de coberta i el fet que a les rodalies es trobin diverses mostres de terrissa cuita, em fa pensar que es tractava d’un antic forn. Caldria una excavació per saber-ne alguna cosa més.

Forn de cal Bord

Forn de los Fornets

A l’est de Calaceit hi ha dos topònims que em cridaven l’atenció: un, el coll de les Moles, l’altre, los Fornets.

De les moles, no en vaig saber trobar ni rastre, però al barranc dels Fornets, sobre una llisera de pedra, vaig trobar una pila d’uns 50 cm de llarg, de forma força arrodonida, connectada a tres regates d’un metre de llarg que conduïen el producte resultant de la destil·lació en sec dels ginebres cap a la pileta, on era recollit l’oli de ginebre (després calia esperar que per diferència de densitats, l’aigua se separés de l’oli).

 

Forns de la plana Gallera

Es tracta de dos forns d’oli de ginebre que es troben en terme de Riba-roja d’Ebre. Són a tocar d’un antic corral, en el lloc conegut com plana Gallera. Estan tallats sobre una roca de 5 x 4 m, que s’aixeca una mica més de mig metre sobre el terra. Al costat hi ha diversos forats, cassoletes i regates tallades a la roca.

La seva estructura presenta una pila, a la qual van a parar diversos canals que recollien l’oli de ginebre barrejat amb aigua.

Forn occidental

El més occidental té una pila de 50 x 40 cm i una profunditat de 30 c. Hi arriben tres petits recs tallats a la roca, tots lleugerament corbats. Un fa 1,50 m, l’altre 1,10 i el tercer també 1,10 (amb un petit afluent de 70 cm al seu extrem superior). Evidentment, la pila es troba a la part més baixa.

L’oriental té una estructura semblant, tot i que en aquest cas la pia fa 46 x 44 cm i una profunditat de 35 cm, i només hi arriben dos recs, un de 80 cm i l’altre de 120.

Forn oriental

El conjunt està parcialment ocupat per vegetació i sediments i, per aquesta raó, no es descarta que pogués aparèixer algun element nou.

El vaig trobar gràcies a la informació facilitada per Antonio Castellví, que em va dir que li havia indicat una altra persona. Amb aquests forns, s’incrementa l’inventari de forns d’oli de ginebre de Riba-Roja (declarats recentment BCIL) i es posa sobre la taula una tipologia que segurament seria anterior als que fins ara es coneixien (tot i que això caldria poder-ho estudiar amb més deteniment).

Forn de cal Bernoi

A escassos metres al nord-est de cal Bernoi (Clariana de Cardener, 31T x=386194 y=4646009), just a tocar de la carretera, es troba un forn excavat al terra de dimensions espectaculars (uns 5 m de llargada per 2,5 m d’amplada, amb una alçada d’1,80 m). Les cantonades són força arrodonides i a la part final hi ha una xemeneia de 20 cm de diàmetre i com a mínim un metre de recorregut (està tapada).

Interior del forn
Interior del forn

Possiblement l’aspecte més interessant sigui el fet de tenir la data de 1714 gravada al seu interior, que podria correspondre a l’any de la seva construcció. No sembla que s’hagi fet funcionar, perquè no s’hi troben evidències d’haver-s’hi fet foc.

data

Tot i que en un principi vàrem pensar que es tractava de forns de pega, cada vegada m’inclino més a pensar que eren forns de fer carbonet.