La Bauma de l’Espluga

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, el parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l’Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas.

Les Queredes

Les Queredes
Les Queredes

Es tracta d’una casa, avui totalment enrunada, que es troba sota el cingle de les Queredes (per sobre del nivell de l’església de Sant Martí del Congost) (41º 47′ 274 – 002º 15′ 496 – 615).

Etimològicament, aquest topònim fa referència a una roca o penyal, segurament el caos que rodeja el lloc, provocat per la regressió del cingle.

Tot i la vegetació, que ha envaït el lloc, encara s’evidencien els límits de la construcció: es tractava d’un edifici no massa gran, que semblaria estar format per tres cambres. De tota manera, només una anàlisi arqueològica permetria tenir-ne més detalls. A la banda nord es conserven dos petits contraforts que es mantenen dempeus mentre els murs que aguantaven han acabat caient.

Uns vint metres al sud-est de la casa hi ha una petita mina, actualment molt abandonada tot i que encara se’n recull una mica d’aigua. La casa estava rodejada d’alguns camps i feixes que s’estenien cap al torrent de les Fontetes, de poca extensió i limitats per les grans roques que formen el lloc.

Al costat est de la casa, a un metre de la paret, apareix un petit refugi buidat sota d’un gran bloc. De tota manera, no sembla haver tingut cap ús especial, tant per la seva situació com per les seves característiques (és molt petit).

Les Queredes en una foto antiga
Les Queredes, a la dreta

El Canyar

Forn del Canyar
Forn del Canyar

Restes d’una masia situada al nord del castell de can Bori (Samalús) (41º 41′ 732 – 002º 18′ 851 – 521). El conjunt insinua una construcció de 10 m d’ample per 5 m de profunditat, orientada al sud, on segurament estava la porta principal, dividida en dos espais diferents. Podria ser que el conjunt hagués estat una mica més gran, però a simple vista no s’evidencia res en aquest sentit.

A l’extrem occidental hi ha el forn de pa, encara ben visible tot i tenir la boca desfeta.

El conjunt s’aixeca sobre un espai de feixes fetes amb pedra seca. Just al davant de la casa, una feixa força àmplia hauria fet les funcions d’era.

Tina del Roure (Susqueda)

El roure és una masia situada sota la cinglera del Far, a ponent del santuari. Localització.

En una de les estances de la casa es conserva una tina de fusta que porta gravada la data de 1737, un clar testimoni de l’explotació del vi en aquesta zona.

Tina del Roure (Susqueda)
Tina del Roure (Susqueda)

La casa val una passejada, sobretot si veniu des del cim de la cinglera i passeu per algun dels seus graus (el del Goleró és una molt bona opció). En un edifici annex hi ha les restes del que sembla que seria la base d’una premsa, i, al voltant de la casa, diversos estris tallats a la pedra.

Per sota, a tocar del llit del torrent de la riera de l’Om hi ha el molí del Roure, al qual podeu arribar remuntant el torrent.

A l’altre costat del torrent hi ha la masia de les Gleies, topònim que sembla que fa referència a l’antiga església de Sant Pere de Fornils, de la qual encara es pot veure l’absis enmig de la vegetació, al sud-est de la casa. Està documentada l’any 1269 i va ser abandonada cap al segle XIV-XV.

A llevant de l’església, per sota i a l’altra banda de la riera de l’Om, es troba el castell de Fornils. Aquest edifici està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la majestuosa torre que encara resisteix el pas del temps.

Castell de Fornils

 

Cal Cotis (Rellinars)

Masia del terme municipal de Rellinars. Localització.

Ens hi vàrem acostar buscant un suposat eremitori medieval, perquè l’Antoni Ferrando deia que “L’interés d’aquesta cavitat ve motivat pel fet que la planta de la cova principal té la forma d’un arc de ferradura i sembla obtingut picant a la pedra; per aquesta raó hom ha considerat la balma com un possible eremitori de l’època visigòtica.

Tina de cal Cotis
Tina de cal Cotis (Rellinars)

De fet, el mateix Ferrando ja es va mostrar tan escèptic com nosaltres sobre aquest punt, perquè tampoc no hi veia cap element datable ni que li permetés atribuir-li una funció específica (fora d’haver estat utilitzada com a cort). I el catàleg de patrimoni de Rellinars només en diu que sembla que havia estat habitada en èpoques protohistòriques i convertida en eremitori.

La cova es troba just a sota de la casa, en el penya-segat travertínic que forma la riera de Rellinars. S’hi accedeix des de l’era de la masia mateix. Just abans d’arribar-hi trobareu un petit edifici de planta quadrangular que, si les bardisses us hi deixen acostar, descobrireu que és una tina rectangular, amb la boixa que dóna directament al camí que duu a la cova.

Cal Cotis és una masia de les que s’anomenen de tipus basilical (té la teulada dividida en tres parts, la central de les quals està més elevada que les altres dues), amb una porta de llinda plana on es pot llegir la data de 1774 escrita molt matusserament. A la banda nord té un annex al qual s’accedia amb una escala de fusta avui desapareguda (de manera que la porta queda un metre elevada del terra): és una tina de construcció moderna. El brescat està fet d’obra i presenta un sòl inclinat cap al centre, de manera que en trepitjar el raïm el most caigués directament a la tina. A la banda de llevant de la tina hi ha un forat a la paret que permet veure una premsa de cargol gairebé sencera.

Premsa de cal Cotis
Premsa de cal Cotis

Per accedir a la premsa cal anar des de l’era i entrar en un cobert de la banda de llevant de la casa. La premsa conserva bona part de l’estructura, amb la base sencera. Porta gravada la data de 1906. Just a sobre de la premsa es veu el forat a la paret que comunica amb la part superior de la tina, de manera que sembla que servia per acostar la brisa fins a la premsa.

Sobre la cova, just davant de l’era de la casa, hi ha uns edificis que a la part inferior havien estat unes corts, mentre a la part superior eren espais que funcionaven com a magatzem. Curiosament, al pis de baix es conserva una peça feta en pedra sorrenca d’1,10 m de diàmetre i 90 cm d’altura. Sembla una olla de grans dimensions i no tenim clar si era una tina per elaborar el vi o el lloc on es guardava algun aliment en llard, oli o sal. En tot cas, cal tenir en compte que no passa per la porta, de manera que segurament seria anterior a la construcció d’aquests edificis.

El misteri de cal Cotis. Si sabeu què és…