Les Queredes

Les Queredes

Les Queredes

Es tracta d’una casa, avui totalment enrunada, que es troba sota el cingle de les Queredes (per sobre del nivell de l’església de Sant Martí del Congost) (41º 47′ 274 – 002º 15′ 496 – 615).

Etimològicament, aquest topònim fa referència a una roca o penyal, segurament el caos que rodeja el lloc, provocat per la regressió del cingle.

Tot i la vegetació, que ha envaït el lloc, encara s’evidencien els límits de la construcció: es tractava d’un edifici no massa gran, que semblaria estar format per tres cambres. De tota manera, només una anàlisi arqueològica permetria tenir-ne més detalls. A la banda nord es conserven dos petits contraforts que es mantenen dempeus mentre els murs que aguantaven han acabat caient.

Uns vint metres al sud-est de la casa hi ha una petita mina, actualment molt abandonada tot i que encara se’n recull una mica d’aigua. La casa estava rodejada d’alguns camps i feixes que s’estenien cap al torrent de les Fontetes, de poca extensió i limitats per les grans roques que formen el lloc.

Al costat est de la casa, a un metre de la paret, apareix un petit refugi buidat sota d’un gran bloc. De tota manera, no sembla haver tingut cap ús especial, tant per la seva situació com per les seves característiques (és molt petit).

Les Queredes en una foto antiga

Les Queredes, a la dreta

Anuncis

El Canyar

Forn del Canyar

Forn del Canyar

Restes d’una masia situada al nord del castell de can Bori (Samalús) (41º 41′ 732 – 002º 18′ 851 – 521). El conjunt insinua una construcció de 10 m d’ample per 5 m de profunditat, orientada al sud, on segurament estava la porta principal, dividida en dos espais diferents. Podria ser que el conjunt hagués estat una mica més gran, però a simple vista no s’evidencia res en aquest sentit.

A l’extrem occidental hi ha el forn de pa, encara ben visible tot i tenir la boca desfeta.

El conjunt s’aixeca sobre un espai de feixes fetes amb pedra seca. Just al davant de la casa, una feixa força àmplia hauria fet les funcions d’era.

Tina del Roure (Susqueda)

El roure és una masia situada sota la cinglera del Far, a ponent del santuari. Localització.

En una de les estances de la casa es conserva una tina de fusta que porta gravada la data de 1737, un clar testimoni de l’explotació del vi en aquesta zona.

Tina del Roure (Susqueda)

Tina del Roure (Susqueda)

La casa val una passejada, sobretot si veniu des del cim de la cinglera i passeu per algun dels seus graus (el del Goleró és una molt bona opció). En un edifici annex hi ha les restes del que sembla que seria la base d’una premsa, i, al voltant de la casa, diversos estris tallats a la pedra.

Per sota, a tocar del llit del torrent de la riera de l’Om hi ha el molí del Roure, al qual podeu arribar remuntant el torrent.

A l’altre costat del torrent hi ha la masia de les Gleies, topònim que sembla que fa referència a l’antiga església de Sant Pere de Fornils, de la qual encara es pot veure l’absis enmig de la vegetació, al sud-est de la casa. Està documentada l’any 1269 i va ser abandonada cap al segle XIV-XV.

A llevant de l’església, per sota i a l’altra banda de la riera de l’Om, es troba el castell de Fornils. Aquest edifici està documentat des del segle XI, època a la qual pertany la majestuosa torre que encara resisteix el pas del temps.

Castell de Fornils

 

Cal Cotis (Rellinars)

Masia del terme municipal de Rellinars. Localització.

Ens hi vàrem acostar buscant un suposat eremitori medieval, perquè l’Antoni Ferrando deia que “L’interés d’aquesta cavitat ve motivat pel fet que la planta de la cova principal té la forma d’un arc de ferradura i sembla obtingut picant a la pedra; per aquesta raó hom ha considerat la balma com un possible eremitori de l’època visigòtica.

Tina de cal Cotis

Tina de cal Cotis (Rellinars)

De fet, el mateix Ferrando ja es va mostrar tan escèptic com nosaltres sobre aquest punt, perquè tampoc no hi veia cap element datable ni que li permetés atribuir-li una funció específica (fora d’haver estat utilitzada com a cort). I el catàleg de patrimoni de Rellinars només en diu que sembla que havia estat habitada en èpoques protohistòriques i convertida en eremitori.

La cova es troba just a sota de la casa, en el penya-segat travertínic que forma la riera de Rellinars. S’hi accedeix des de l’era de la masia mateix. Just abans d’arribar-hi trobareu un petit edifici de planta quadrangular que, si les bardisses us hi deixen acostar, descobrireu que és una tina rectangular, amb la boixa que dóna directament al camí que duu a la cova.

Cal Cotis és una masia de les que s’anomenen de tipus basilical (té la teulada dividida en tres parts, la central de les quals està més elevada que les altres dues), amb una porta de llinda plana on es pot llegir la data de 1774 escrita molt matusserament. A la banda nord té un annex al qual s’accedia amb una escala de fusta avui desapareguda (de manera que la porta queda un metre elevada del terra): és una tina de construcció moderna. El brescat està fet d’obra i presenta un sòl inclinat cap al centre, de manera que en trepitjar el raïm el most caigués directament a la tina. A la banda de llevant de la tina hi ha un forat a la paret que permet veure una premsa de cargol gairebé sencera.

Premsa de cal Cotis

Premsa de cal Cotis

Per accedir a la premsa cal anar des de l’era i entrar en un cobert de la banda de llevant de la casa. La premsa conserva bona part de l’estructura, amb la base sencera. Porta gravada la data de 1906. Just a sobre de la premsa es veu el forat a la paret que comunica amb la part superior de la tina, de manera que sembla que servia per acostar la brisa fins a la premsa.

Sobre la cova, just davant de l’era de la casa, hi ha uns edificis que a la part inferior havien estat unes corts, mentre a la part superior eren espais que funcionaven com a magatzem. Curiosament, al pis de baix es conserva una peça feta en pedra sorrenca d’1,10 m de diàmetre i 90 cm d’altura. Sembla una olla de grans dimensions i no tenim clar si era una tina per elaborar el vi o el lloc on es guardava algun aliment en llard, oli o sal. En tot cas, cal tenir en compte que no passa per la porta, de manera que segurament seria anterior a la construcció d’aquests edificis.

El misteri de cal Cotis. Si sabeu què és…

Cal Ciuró

Cal Ciuró (Castellterçol)

Cal Ciuró (Castellterçol)

Entre ca la Rosa i cal Ventura, a Castellterçol (41º 45’ 710 – 002º 04’ 516 – 650).

Antiga construcció derruïda, que havia tingut dos pisos, amb la façana a la banda est. Les mides són aproximadament de 10 m x 10 m, tot i que sembla que un dels quatre espais no va arribar a ser mai construït i hauria estat tancat com si fos un petit barri. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la paret de la casa, feta amb rajols corbats i vidriats. L’accés a la tina es produïa per la banda nord, on faltarien alguns graons per poder pujar a la tina. No s’ha pogut localitzar la boixa de la tina, per la presència de runes a l’interior de la casa. Sembla que la coberta hauria estat a dues aigües, però segurament no estava coberta de teules. A la banda sud segurament hi havia hagut el forn.

Tina de Pujalt

Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir.  Localització.

Pujalt (Castelllcir)

Pujalt (Castelllcir)

La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.

Llinda de la tina de Pujalt

Llinda de la tina de Pujalt

La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).

Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.

Premsa encastada de Pujalt

Premsa encastada de Pujalt

 

 

Cal Sec

Es troba molt a prop de ca la Rosa, al seu oest (41º 45’ 814 – 002º 04’ 746 – 685), a Castellterçol.

Com en els dos casos anteriors, es tracta d’una casa de planta quadrada d’uns 10 m de costat. A la banda nord-oest hi ha una tina, de la que només s’ha pogut evidenciar la forma cilíndrica exterior i la boixa que donava a l’interior de la casa.