Inventari i estudi de les cavitats de Sant Segimon del Montseny

Al Ferran, al Jordi i a mi, ens fa molta il·lusió poder-vos presentar aquest article, que podeu trobar al darrer número de la revista Ausa.

Mina Gran de la Roca Foradada

Mina Gran de la Roca Foradada

L’article presenta un seguit de cavitats a la zona de Sant Segimon del Montseny. La majoria d’aquestes cavitats són d’origen antròpic, tot i que ni l’estudi geològic ni la documentació històrica no han permès establir amb claredat la seva cronologia ni la seva funcionalitat. Només s’ha pogut resseguir una part de la historia de l’anomenada cova de Sant Miquel, reutilitzada com a espai de devoció popular a finals del segle XIX. El conjunt que s’estudia ha estat fins a l’actualitat pràcticament desconegut i només dues cavitats apareixen indicades en el mapa de l’editorial Alpina.

Cova de Sant Miquel dels Sants (Viladrau)

Mina de la Llorença II

Fons de la Mina de la Llorença

Fons de la Mina de la Llorença

Es troba sobre el cementiri del Figaró (41º 43’ 032 – 002º 16’ 52 – 391).

La configuració general de la mina té una inclinació d’uns 45 graus. Al cap de poc, s’arriba a una gran sala, on hi ha una petita saleta a la dreta i un pas per sota d’un tronc que aguanta un munt de runes. A l’altre costat hi ha una petita galeria que, com la resta de la mina, es va produir mentre es seguia el filó de baritina que s’hi explotava.

Continuant baixant, després d’un pas estret per sota d’unes pedres enrunades, s’arriba al fons de la mina. A la banda esquerra es pot accedir a una galeria lateral.

Mines de can Plans

Mina de can Plans

Mina de can Plans

Darrerament s’ha especulat que l’anomenada Cova de Can Plans, o cova de l’Home Mort, en realitat fos una mina. Donades les característiques geològiques del terreny, sembla que podria ser una hipòtesi força plausible.

Del que no hi ha dubte és que no massa lluny d’aquesta cavitat, en direcció a llevant, hi ha una altra boca amb morfologia de mina i un recorregut aproximat d’uns sis metres, que correspon a una explotació de mineral o, més aviat, a una cata.

Així mateix, uns dos-cents metres al sud, sota un bloc caigut, es troba un refugi que aprofita una altra cata d’un parell de metres de recorregut, tancada amb un petit mur de pedra seca a la part del davant (foto).

Conjunt de la cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

Es tracta d’un conjunt de mitja dotzena de cavitats de petit recorregut i diferents formes i mides que es troben en el punt 41º 49′ 305 – 002º 21′ 424 – 1168 (a llevant i per sota del santuari de Sant Segimon).

Tot el conjunt semblaria correspondre a una explotació mineral, segurament una antiga mina d’ametistes, a excepció de l’anomenada cova de Sant Miquel dels Sants (la que té la reixa a la fotografia).

Tal com hem publicat en un altre lloc (pàgines 87-90), aquesta cova apareix en les obres del geòleg Jaume Almera (1884) i del topògraf militar Juli Serra (1890) com a indret on es va retirar el sant vigatà. La història, però, ens diu que Miquel Argemir no va venir mai en aquest indret. Va ser a partir de 1862 que un personatge anònim va publicar a la premsa vigatana que havia trobat la cova, després de diversos intents i de què tothom li digués que no existia i que el sant mai no havia estat per aquest lloc. Després de parlar de la dificultat del camí per arribar a l’indret, l’autor deia “la cueva es doble, una arriba y otra abajo sin comunicacion entre sí; la de arriba que parece una de tunel tiene siete metros de profundidad por uno de altura y de diámetro; la inferior es mas ancha y menos profunda… A esta traen los cerdos la temporada que pastan en la montaña“.

Cova de Sant Miquel dels Sants

Cova de Sant Miquel dels Sants

El dilluns 22 de setembre de 1879 es va anar en processó fins a la cova i s’hi varen instal·lar unes imatges de Sant Miquel i el seu company de fugida, agenollats davant la creu en el moment en què el seu pare els va trobar. Eren obra de l’escultor Pere Cuadras -ja estaven fetes al 1827, però no sabem perquè no s’hi varen instal·lar abans- i l’acte va coincidir amb el centenari de la beatificació del sant. Per arribar fins al lloc havia calgut obrir un nou camí, tallat a la roca, que encara es conserva parcialment. L’acte comptà amb la participació del pintor Llucià Bertrana.

Després de la missa, es dugué la relíquia del sant (suposem que la que tenia la ciutat de Vic) fins a la cova, en processó d’una sola fila. Posada la relíquia del sant a la boca de la cova, el penitencier va beneir el lloc amb un branquilló de faig. Jaume Collell –que havia fet el sermó- en va publicar la crònica a La Veu del Montserrat del 27 de setembre de 1879.

La cova de Sant Miquel fa 6,30 m de recorregut i té una bona d’1,15 m x 1,50 m. A la part final fa 1 m x 1,40 m. Just passar la reixa es troben les restes de ciment on se suposa que estava fixada alguna de les imatges. La boca està penjada en una paret vertical, fet que dificulta accedir-hi. En aquest pany de paret hi havia una inscripció pintada que no hem pogut llegir.

La cova inferior, on es duien els porcs segons el document de 1862, és molt més baixa i fa uns quatre metres de recorregut. Més a ponent hi ha dues boques, una de més gran i l’altra més petita, connectades entre elles, que donen accés a una galeria excavada seguint la beta d’algun mineral. Més a ponent, i per sobre, hi ha altres boques que se suposa que foren obertes per extreure’n algun mineral. Si es puja una mica més i s’avança cap a l’oest, arriba un moment en què un petit pas entre roques permet baixar fins a la feixa on es troba la cova de Sant Segimon, a l’extrem oriental del santuari. Suposem que aquest és el camí que es va seguir l’any 1862.

Balma-mina de la Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Balma-mina de Roca Foradada

Cavitat amb dues entrades clarament diferenciades, separades per un petit pas estret que es troba a sobre de l’anterior (41º 49’ 190  – 002º 26’ 612 – 1284).

A la banda nord, oberta sobre el penya-segat, es troba una gran boca triangular, d’uns dos m d’amplada a la part baixa i uns 4 m d’altura màxima. Aquesta cavitat fa 8 m de recorregut rectilini, fins que arriba a un petit pas estret que permet arribar a una sala més baixa i situada a un nivell també més baix.

La segona boca s’obre a l’est, sobre una gran tartera. Té la morfologia típica de les explotacions mineres d’aquesta zona (semicircumferència) i una alçada que obliga a anar ajupit. Fa 12 m de recorregut i abans d’arribar al final desemboca en una saleta d’uns 4 m de diàmetre (on va a parar la primera galeria). Al fons del tot, en el punt més allunyat de l’entrada, hi ha una petita galeria plena de blocs enderrocats que semblen connectar amb una esquerda que es troba per sobre de la cavitat (però no s’ha comprovat).

Balma murada de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Balma de Roca Foradada

Es troba al nord del turó de Collsaprunera (41º 49’ 220 – 002º 22’ 634 – 1226). Sembla que es tracta d’una balma natural formada en una diàclasi amb un bussament d’uns 45 graus, que podria haver estat eixamplada posteriorment. Té una planta triangular, de 7 m de profunditat i 4 m d’ample a la part més gran (entrada). L’altura màxima és de 2 m. La boca ha estat parcialment tancada amb dos murs de pedra seca construïts a diferent profunditat. A la banda de ponent hi ha una petita xemeneia el fum de la qual surt a l’exterior per un forat que queda entre la paret de pedra i el sostre de la cavitat.

En el moment de fer la visita (novembre de 2013) s’hi varen trobar diferents estris que indicaven una ocupació esporàdica recent.

Podria correspondre a una antiga explotació minera (d’ametistes?).

Mina Gran de la cova d’en Pere

Grafit a la mina de la cova d'en Pere

Grafit a la mina de la cova d’en Pere

A ponent i lleugerament per sota de la cova d’en Pere, oberta a la cara nord (41º 48’ -991 – 002º 21’ 835 – 1283).

Oberta en pòrfirs. Té una boca de 3 m d’ample per 2,30 m d’altura, i un recorregut de 7 metres d’orientació sud-nord. El sostre va reduint la seva altura fins que al final de la cavitat ens obliga a arrossegar-nos. A la boca hi ha un mur d’1 m d’amplada, fet amb pedra seca, que sembla que tancaria l’entrada a la cavitat, que té el sol pla i, aparentment, de sorra.

A l’entrada, en una paret de la banda nord, hi ha pintada una creu i set estrelles de color blau. A sota seu, amb prou feines es distingeix una cara o una calavera. Al costat hi ha una petita zona balmada que semblaria haver estat aplanada expressament.

Per sota, un centenar de metres al sud, en el llit del torrent, es troba una cavitat que semblaria ser el resultat de l’explotació d’alguna beta de mineral, però caldria confirmar-ho.

En cap dels dos casos no hem sabut evidenciar quin material s’hi podia explotar.