Mola del Planell de la Mola

Al nord de Bescaran, a la riba dreta del torrent del Port Negre (31T x=382843 y=4698972) hi ha un lloc anomenat el Planell de la Mola.
El nom deu fer la cosa, perquè hi ha una mola abandonada, que fa 90 cm de diàmetre. Sembla ser una mola sobirana, inacabada, però amb l’ull ja perforat.

No deixa de ser curiós el fet que es trobi a 2.100 m d’altura, en un lloc allunyat de cap espai d’habitació permanent, com a mínim que tinguem controlat.

De fet, però, sembla que no seria l’únic cas, perquè l’Atles de les moleres d’Europa en cita un altre exemplar al costat del refugi d’Airoto. La diferència és que aquesta no la vaig poder trobar.

Segurament hauríem de concloure que hi havia una explotació tradicional d’aquesta mena de pedres per abastir els molins pirinencs.

Molera de Bellver d’Ossó

A ponent de Bellver d’Ossó s’aixeca un petit altiplà amb uns petits marges de pedra que presenten pertot arreu mostres d’haver estat antigues pedreres.

En dos punts apareixen mostres de dues explotacions per treure’n moles de molí. En la primera, que es troba més al nord, sembla que hi ha alguns negatius, tot i que podrien haver-s’hi extret altres coses.

Pel que fa a la part sud, apareixen dos positius. El primer fa 1,30 m de diàmetre i té un gruix de 25 cm. Tot i que està trencada parcialment, té l’ull completament perforat i fa 14 cm de diàmetre.

Al seu costat apareix un altre negatiu, aquest cop sense ull, d’1,15 m de diàmetre i 32 cm de gruix.

A tocar de tots dos hi ha un negatiu en forma de semicercle que fa 2,10 m de diàmetre.

Molera a Valldans

A l’extrem nord de l’aqüeducte de Valldans, al sud-est de Sant Pere de Ponts, a frec de cingle, i a tocar d’una torre elèctrica, apareix una antiga pedrera d’on s’havien extret rodes de molí. Encara actualment se’n poden veure dues, una d’1,40 m de diàmetre i l’altra d’1,30 m. El gruix, en ambdós casos, es d’uns 30-35 cm. Es conserven també les tasconeres que havien de permetre extreure-les, tot i que les moles encara es troben in situ.

Molera subterrània a la Palma de Cervelló

No fa massa s’ha publicat un llibre sobre els picapedrers i molers de Cervelló, en una edició patrocinada per l’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat. Arran d’aquest fet, vaig decidir acostar-me fins a la Palma, a visitar una d’aquestes pedreres que té la peculiaritat que, en part, es va explotar sota terra.

El lloc és a tocar de la carretera (31T x=412180 y=4585405), però l’accés és complicat si no es fa directament des d’aquesta mateixa. Abans d’entrar a la pedrera pròpiament dita, trobem una barraca de pedra seca, amb volta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És només el primer plat, perquè de seguida arribem a la pedrera, que en el seu extrem nord presenta una cavitat subterrània, tallada en els gresos vermellosos.

Molera del Pla de les Moles (la Palma de Cervelló)

La galeria no deu tenir més de deu metres de profunditat i potser uns trenta d’amplada, però està dividida per la meitat per una gran columna que fa les funcions d’aguantar el sostre. A la banda de ponent és on millor es poden veure les marques dels picapedrers, que ens indiquen la funció a què havia estat destinada aquesta part del jaciment.

Detall de la molera de la Palma de Cervelló

Us proposem fer una lectura d’aquest document. Si, un cop feta la lectura, sabeu alguna cosa sobre aquestes “corones”, us estaré molt agraït.

Us deixo també un document que parla de l’ofici de picapedrer i moler: el trobareu aquí.

Molera de la Pallisa (Marçà, Priorat)

Al sud-est de Marçà (el Priorat), a tocar de la riera de Marçà, hi ha l’àrea recreativa de la Pallissa. Aquí, la riera es pot travessar per un pont, i just a la riba sud es veu tota una gran explanada de gresos vermellosos.

Mola a mig tallar a Marçà

El primer que en crida l’atenció és el fet que hi ha moltes evidències del seu ús com a pedrera. I, més concretament, com a molera d’on s’extreien pedres d’esmolar. Les seves mides varien, però no sembla que en cap cas se superin els 60 centímetres.

Es tracta d’una explotació força extensa i molt intensa, que podria ser que es remuntés a l’edat mitjana, tot i que no en tenim cap confirmació documental. Caldria un estudi històric i arqueològic documentat.

Moles a la molera de Marçà

Molera de los Colls Rojos (Bellmunt del Priorat)

Al cim de los Colls Rojos, a la banda sud-est, s’aixeca un petit penya-segat calcari. Un camí recorre aquesta aresta i dalt de tot es troba una mola de molí a mig desbastar. Fa aproximadament un metre i mig d’amplada.

No massa lluny, just al caire del penya-segat, i al sud de l’anterior, hi ha una altra mola, aquesta vegada de 80 cm de diàmetre, que només està començada a desbastar.

A part d’això, hi ha altres evidències que hi havia hagut una pedrera d’on s’haurien extret altres elements. I, baixant la carena en direcció nord, el camí passa pel costat d’una fita dreta, que té tot l’aspecte de ser un menhir.

El molar d’ausió (Sant Julià de Vilatorta)

A Sant Julià de Vilatorta, durant l’edat mitjana, hi havia hagut un conegut molar, o pedrera d’on s’extreien rodes de moli, el molar d’Ausió.

La primera notícia que en vaig tenir la vaig trobar a l’arxiu de Moià, on un document de l’any 1337 feia referència a com un moler del poble es comprometia a fer arribar una mola extreta del molar de Encio fins a la parròquia de Marfà. Com a detall curiós, vaig recollir que aquesta mola tenia la particularitat d‘estar formada per set peces diferents, un detall molt important, perquè no coneixem cap mola a peces en aquelles dates.

Posteriorment, el treball de Carles Puigferrat sobre les pedreres de Folgueroles i la seva rodalia, n’oferia unes dades molt interessants .

Per aquesta font sabem que la pedrera, que sembla que s’havia especialitzat en la producció de rodes de molí, tot i que també s’hi obressin altres materials de construcció, era propietat de dos senyors del terme del castell de Meda: els Centelles i els Alta-riba.

En aquest cas coneixem fins i tot els noms d’alguns dels picapedrers o molers que hi treballaven, un per cadascun dels dos senyors.

Si us interessa el tema, en trobareu informació en l’article de Carles Puigferrat, dins del llibre Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó, editat pels Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Gràcies a aquest article, vaig poder localitzar l’indret on es trobava aquesta molera: a la capçalera del torrent d’Ausió, gairebé a l’extrem nord dels cingles de Romegats.

El lloc està avui dia molt emboscat, però per sort un camí hi passa molt a prop.

No tinc la certesa absoluta que es tracti del molar d’Ausió, però la toponímia i el fet que sobre el terreny s’hagin trobat diverses moles pràcticament acabades (31T  x=445420 y=4640324), permet pensar que el lloc era aquest.

El front de pedrera s’allarga durant dos centenars i mig de metres, en forma de trinxera, amb un mur a la banda sud i les restes de les pedres treballades al nord.

Front de la pedrera

Diversos despreniments, possiblement provocats per la mateixa excavació a peu de paret, han permès l’aparició d’algunes cavitats, i és dins d’aquestes on es troben les restes més interessants. En diversos punts, la base de la paret apareix retallada amb cops d’escoda, ben visibles, donant lloc a motllos arrodonits. Cap a l’extrem occidental, hi ha la zona més visible, aquest cop a l’aire lliure. A la zona oriental o a la mitjana, apareixen altres casos que mostren el seu passat com a molera. Alguna resta de mola esparsa acaba de confirmar aquesta taxonomia.

Mola abandonada

Cal ressaltar una de les cavitats, la més àmplia de totes, que permet trobar al seu interior un parell de llocs on s’observa el front de pedrera i on encara es troba una mola al seu interior. No és gaire gran, amb prou feines un metre de diàmetre, fet que sembla confirmar la seva antiguitat.