Molí de Buida-sacs

A Clariana de Cardener, a tocar del pont de Buida-sacs (s’hi arriba des del quilòmetre 66 de la C-55), es conserven les restes del molí de Buida-sacs.

Molí de Buida-sacs
Molí de Buida-sacs

Segons diverses fonts, es tractaria d’una construcció del segle XII o XIII, i el Mapa de Patrimoni de Catalunya diu que “Hi ha una referència testamentària relativa a aquest molí: Engúncia llega “ipsos molinos que ibis unt subtus Cleriana”“.

detallcreus

Tot i que el seu estat és deplorable, encara es conserva la sala de les moles, coberta amb una volta lleugerament apuntada, i la porta de mig punt que permetia accedir-hi. Es conserva també un tram de l’escala de cargol que permetia pujar al primer pis, on hi havia l’habitatge dels moliners, del qual pràcticament no es conserva res.

Escala de caragol
Escala de caragol

El molí havia de tenir tres moles, tenint en compte que hi ha tres cups arrodonits. La part del carcabà és la que està en més mal estat, i la mina ni es veu.

És una llàstima el seu estat de degradació, perquè no fa massa anys encara era pràcticament sencer, com ho prova aquesta fotografia que extraiem de l’Enciclopèdia Catalana

Més informació

 

 

 

 

El molí d’en Camp, un molí guixer

En un manual notarial de la parròquia de Centelles hem trobat l’arrendament fet per Pau Camp, de Riells del Fai, al seu fill Miquel, el 18 de setembre de 1721, d’un molí fariner amb una mola  farinera i una altra de guixera i dues feixes de terra. En aquest arrendament es va pactar que el fill “puga traurer guix de qualsevol part de la heretat de dit arrendador y de alla ahont ell te facultat de arrencarlo sens contradiccio alguna de dit Pau Camp” ni dels seus. A més a més, també acordaven que podia agafar llenya de la propietat, sense poder tallar-ne cap alzina ni roure i sense poder-se  enfilar en aquests arbres per esporgar-los (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).

Mig any més tard, el 27 de juliol de 1722, a la capella del Remei de Caldes de Montbui, el mateix Pau Camp venia a Miquel Camp i a Vicenç Camp, fills seus, un molí fariner “et de guix“, amb les moles i altres aparells, basses, rescloses i recs i els emprius corresponents. Tot fa pensar que es tracta del mateix molí, ja que la venda no tindria efecte fins que acabés un arrendament que els havia fet de deu anys de durada, i que el pare el que estava fent era traspassar-ne la propietat als fills abans de perdre el molí per uns deutes que sembla que no podia satisfer.

Sabem que aquest molí limitava amb el riu Tenes a orient i per tant corresponia al que encara avui dia s’anomena molí de can Camp, a tocar de la Parada i de la masia de can Camp. Com en el cas anterior, també en aquesta venda es va pactar que els compradors i els seus hereus “pugan fer y arrencar guix en la mia heretat y pendrer llenya de aquella pera coure dit guix tractant los arbres a us y costum de bon pages” (Centelles, Sta. Coloma, Comunitat, U/5, sp).

 

El molí d’en Camp (Riells dels Fai)

Una primera visita al lloc ha permès descobrir una primera guixera al sud de la casa, en un espai on hi ha les restes d’una antiga barraca que segons el mapa de l’IGCC es diu barraca de les Roques Blanques, segurament per l’aflorament del guix que s’observa a la fotografia. Del que de moment no tenim cap indici és de cap possible forn de guix a les rodalies.

Detall de la Guixera de Roques Blanques
Detall de la Guixera de Roques Blanques

Molí Vell de la Crespiera (Moià)

Situat a la confluència del torrent de la Crespiera amb el torrent Mal de la Cabanya (426970 – 4631847).

És un molí molt espectacular, tot i que està tapat per la vegetació. El camí passa a tocar de la bassa, en la qual s’observa un gran pou cilíndric de prop de dos metres de diàmetre. Just a sobre del pou, aprofitant la paret de la bassa, es va construir part de l’edificació i semblaria haver-hi hagut una pica que desguassava directament a la bassa. Des d’aquí, unes escales de cargol fetes de peces de pedra tallades, que es conserva en molt bones condicions, permet baixar fins a peu de bassa, concretament al costat de l’obrador (on no hi queda res que indiqui el seu passat com a molí). Sembla que agafava l’aigua dels dos torrents esmentats (com a mínim en el de la Crespiera hi ha una gran resclosa i restes de canal, que actualment serveixen com a camí).

MolidelaCrispiera

escala_crespiera
Estat actual de l’escala de cargol…

L’aqüeducte de Passarell (Moià)

A la riera de Passerell, uns dos-cents metres aigües amunt del molí Vell (425528 – 4630981). Un gran pont de dos arcs lleugerament desiguals travessa perpendicularment el curs de la riera i, per sobre seu, unes peces de pedra tallades en forma de canal permetien el pas de l’aigua de la riba esquerra a la dreta. En un dels pilars, a la banda sud, hi ha una peça quadrada amb una inscripció on hi figura l’any 1750 i una creu.

Al mig del torrent, una pedra de mitjanes dimensions presenta diversos gravats amb formes ondulades.

Aqüeducte de Passerell

pedra_pesssa

El glaç i el molí d’Avencó a finals del segle XVII

El 2 de setembre de 1682, Eulàlia Font i Avancó, dona d’un notari de Manresa, com a hereva de mas Avencó, arrendava per un any a Benet Escat, moliner de Tagamanent, el molí fariner de l’Avencó, amb les seves basses. Ella li deixava els arreus que hi havia al molí, amb la promesa que l’arrendatari els tornaria en bon estat al final del contracte. Aquest contracte presenta un gran interès, perquè en ell s’estableix:

Item que si a cas la resclosa de dit molí se espatlla vos dit Banet Escat la tingau de adobar no haventhi de posar mes de sis jornals de manobra, y si mes jornals se hauran de menester tots los demes tinga de fer jo dicta Eulària Font y Avanco. Item que en cas que sia menester fer tota de nou la resclosa vos dit Escat no hajau de posar mes que dits sis jornals aixi com si fos espatllada ferse lo demes per compa (sic) mia dicta Eularia Font i Avanco. Item que tingau obligació vos dit Escat de tenir escurat el rech de dit moli y tenirli en condret dit temps durant y a la fi dell deixarlo ben escurat a us de bon moliner. Item que vos dit Escat tingau obligació de escurar la mitat de la bassa y durant dit temps haja de fer llosar los tallants de dit molí a vostros gastos y despesass. Item que al temps de empouar lo glas pugan los empouadors empoar de la bassa de dit moli sens contradictio alguna de vos dit Escat y pugan detenir la Aiga sera menester pera empoar ans de arribar a la de dit molí.”

dscn0784

L’arrendatària també es reserva el dret que li molin tot el que necessiti per al gasto de casa seva i de la seva família. Perquè l’arrendatari hi pugui viure, li deixa la Cambra Nova del mas Avencó, junt amb tota l’hospederia de casa. El preu d’aquest arrendament era de 40 lliures (20 per la mare de déu de setembre i les altres 20 per pasqua de resurrecció).

D’altra banda, el 7 de setembre de 1682 Pau Picanyol, pagès de Moià, va signar una àpoca (factura) al botiguer Ambrós Febrer de Centelles per valor de poc més de 29 lliures per la feina de “embollar in puteum glacieri dicti masi Avanco” i 27 lliures més per “depuar (sic) lo glas en dit pou” i cobrir de gleva el pou, tasques a les quals havia dedicat tres mesos i 22 dies.

 

El molí de Sors

El molí del Sors es troba a la sortida d’un curt engorjat molt atractiu, i a tocar del pont del molí del mateix nom, també dit d’en Gatús. Entre el pont, la raconada i el mateix molí, el lloc presenta un gran interès.

Pont de Gatús o del molí del Sors

Poc metres riu amunt del pont, es troba una antiga resclosa de pedra relligada amb morter, que recollia l’aigua del riu Gurri i la duia per un rec fins a la bassa del molí. A la riba dreta encara s’observa l’estallador que servia per tancar i obrir el pas de l’aigua. Uns metres més amunt hi havia hagut una altra resclosa, aquest cop feta amb materials més peribles de la qual només queden com a evidència alguns posts de fusta clavats al mig del torrent.

L’aigua recollida pel rec acabava anant a parar a una bassa mitjana, adossada al molí i a la resta de dependències de la masia. Aquí encara es conserva un cup impressionant, que acabava en una rampa. Malauradament no es conserva l’obrador, però sí que es pot accedir a l’interior del carcabà (amb un pas molt estret, però). A dintre trobem l’espai necessari i els canals que calien per fer anar dues moles, a més d’una entrada d’aigua que sembla que venia d’una presa que hi ha aigües avall del pont. L’edifici del molí i les dependències annexes estan tan coberts de vegetació que costa fins i tot de veure’ls.

Bassa i cup del molí del Sors
Bassa i cup del molí del Sors

Com ja s’ha dit, entre la sortida d’aigües del molí i el pont es troba una tercera reclosa feta amb posts de fusta clavats al llit del torrent que aguanten unes grans lloses de pedra travessades enmig del torrent. En principi, l’aigua sortia per la riba esquerra i suposem que, per un canal, anava a regar uns horts que hi havia hagut una mica més avall.

Resclosa situada davant del molí del Sors
Resclosa situada davant del molí del Sors

Un altre element prou interessant com per ressaltar-lo són un conjunt de deu forats, la majoria rodons però alguns de rectangulars, que es troben a la riba dreta, entre el pont i la resclosa de pedra. Pel que s’endevina, corresponien a un antic rec, segurament aguantat per posts de fusta que anaven clavats en aquests encaixos. Per la factura, sembla que seria la part més antiga de tot el conjunt. De tota manera, no sembla que fossin del segle X, i és una llàstima, perquè per aquella zona, en aquell moment hi havia d’haver hagut un molí.

Ho sabem perquè es conserva un document que diu que l’any 971 es va vendre un molí situat al riu Gurri en un lloc anomenat Terrades, en terme de Seva. Encara avui dia existeix un lloc anomenat pla de Terrades a la carena sud del molí. El preu d’aquella venda va ser de 40 sous. Era un molí que comptava amb cap-rec i rec i tot l’instrumental propi d’un molí que, com aquest, estava en funcionament. Segons el document, el molí tenia el riu a la seva banda d’orient, fet que desmunta la possibilitat que es tractés del molí del Sors, que té el riu a occident (a no ser que es referís al torrent de Gasala, que sí que li queda a llevant). De tota manera, encara que la resclosa i els forats que s’han comentat corresponguessin a un molí medieval (la resta no ho sembla) el casal del molí hauria de ser una mica més amunt d’on actualment es troba el molí de Sors.

El molí del Sors en una imatge antiga
El molí del Sors en una imatge antiga

Molí de Baix de Vallossera

L’any 953, algú que responia al nom de Sal·la va donar un alou que tenia en el lloc anomenat Vallossera de Seva a la basílica de Sant Pere de Vic. El lot consistia en unes cases amb corts, horts, terres, vinyes i tres molins. Un dels molins es trobava al riu Congost, però els altres dos no. El document indica que aquests molins tenien cap-rec, però no n’especifica cap altra element. Pel que sabem, seria molt improbable que tinguessin bassa i cup (aquests elements normalment no apareixen fins un parell de segles més tard).

Actualment, al torrent Vallossera només es coneix un molí, tot i que històricament se sap que n’hi havia arribat a haver fins a quatre de diferents. El molí que encara es veu, tot i que molt malmès, rep el nom de molí de Dalt i sembla que es va construir al segle XVIII. És probable que fos un dels molins esmentats al segle X, però tan reformat que no en quedi cap rastre.

Just a sota del molí hi ha les restes d’una resclosa que s’ha dit que seria del segle X, fet que tipològicament és impossible. Ho diem per la mida i les formes de les conyeres o ancoratges on es clavaven els pals que aguantaven la resclosa: n’hi ha 14 arrenglerats, de forma quadrada i d’uns 25 cm de costat (un de romboïdal és encara més gran). Aquesta presa recollia l’aigua que sortia del molí de Dalt i la duia, mitjançant un rec en part desaparegut, una cinquantena de metres aigües avall. Aquí hi devia haver hagut el molí de Baix.

Restes de la resclosa del molí de Baix
Restes de la resclosa del molí de Baix

Del molí de Baix de Vallossera se n’havia perdut la pista, tot i que alguns historiadors com Antoni Pladevall el situaven encertadament en aquest indret. El cert és que avui dia podem dir, no només on es trobava, sinó fins i tot fer-nos una idea de com havia estat.

Com en gairebé tots els molins, en aquest cas també s’aprecia que hi va haver modificacions i reformes que en varen canviar l’aparença fins al seu abandonament. En concret, sembla que es podria parlar d’unes restes que ben probablement correspondrien al molí del segle X i d’unes altres que segurament serien del segle XVIII o posteriors. Per fer-nos més entenedors, els descriurem com si fossin dos molins diferents i començant per les restes del segle XVIII.

La resclosa que hem comentat i el rec que en derivava duien l’aigua fins a sobre del petit salt que fa el torrent de Vallossera, a la seva riba esquerra. A la part de dalt del penya-segat es veu un mur de pedra relligada amb argamassa que fa uns 8 m de llarg i uns 50 cm d’amplada: és el que queda del tram final del rec. Enmig del rec, tapat per la vegetació, apareix el pou o cup, un forat de tall irregular, excavat a la roca que fa un diàmetre aproximat d’1,5 m i que té 4-5 m d’altura. No sembla que hagi estat obert a barrinades, però sí que es veu que la banda que dóna a la part de la paret es va obrar, de manera que no està totalment tallat a la roca. El rec continua un parell de metres més un cop passat el cup, suposem que per actuar com a sobreeixidor en cas que portés més aigua que la que calia per fer anar el molí.

Els encaixos de la teulada del molí de Baix antic. A sobre, el mur del rec del segle XVIII
Els encaixos de la teulada del molí de Baix antic. A sobre, el mur del rec del segle XVIII

A la part de sota, enmig de les bardisses, i tallat a la paret, encara s’evidencien les restes d’un edifici que tenia una teulada a dues aigües, perpendicular al rec. Per sota, hi ha diverses evidències de l’existència de dos pisos, un que correspondria al carcabà i l’altre a l’obrador. És possible que una excavació acurada donés més informació sobre aquest molí o sobre el seu predecessor (en superífice es veu una gran pedra treballada que podria correspondre a la porta d’entrada al molí).

El molí de Baix de Vallossera
El molí de Baix de Vallossera

Com ja hem dit, confós amb l’estructura d’aquest molí de factura moderna es troben les restes d’un molí molt més antic, qui sap si el que tenim documentat al segle X.

La primera evidència podria ser un forat rodó que hi ha al lloc on se situa la resclosa, confós i barrejat amb els que es varen tallar en un segon moment. Malauradament no tenim cap més element que permeti seguir el traçat d’aquest rec (que fins i tot podria haver començat una mica més avall).

Quan el rec arribava al lloc on es troba el penya-segat, trobem quatre forats de forma arrodonida tallats just a la part superior del marge, d’una mida aproximada de 10 cm, que ja fa més per a un molí medieval. Creiem que aquests quatre forats servien per aguantar una canal de fusta per on circulava l’aigua que cauria sobre una roda possiblement situada en posició vertical (ni la morfologia del lloc ni el document que s’ha comentat no parlen de bassa ni de cup). Aquests forats desapareixen quan comença la part que correspondria al molí del segle XVIII.

La resta del molí medieval sembla que es trobaria una mica al sud d’on es va obrir el cup, concretament en un lloc on es troben tres forats quadrangulars tallats a la paret que sembla que servien per aguantar una primitiva teulada a dues vessants. Els forats són prou petits per pensar en una cronologia antiga (8×8, 10×11 i 13×15 cm i de poca profunditat). Just a sota d’un d’aquests forats hi ha un rebaix a la paret de forma rectangular (1 m x 28 cm) que no es pot assegurar a quina de les dues etapes correspon, però que en tot cas es va utilitzar al segle XVIII per empostissar-hi una columna feta amb maons de terra cuita.

En definitiva, el molí de Baix de Vallossera és un molí que es mereix un estudi més aprofundit i una excavació, perquè segurament ens podria aportar moltes pistes sobre com eren els molins de l’edat mitjana.

Esmoladors a la ruta dels molins

La Ruta dels Molins es troba entre els municipis de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorna, seguint el curs de la riera de Sant Martí.

El recorregut pràcticament no presenta cap mena de dificultat i és planer i fresc. A més a més, a mig recorregut podeu visitar el molí de la Calvaria, que ha estat museïtzat (obren els festius i sota demanda, cal pagar per la visita).

És justament en aquest molí que s’ha reconstruït l’esmolador de ganivets que podeu veure en la següent imatge:

Tornall de la Calvaria
Tornall de la Calvaria

Aquesta eina aprofita el desguàs del carcabà del molí per fer girar una roda vertical (actualment metàl·lica) que, subjectada a un eix horitzontal, transmet el moviment de rotació a una pedra sorrenca vermella d’una trentena de centímetres de diàmetre.

Una mica més amunt, trobem el molí d’Altarriba, que encara està prou ben conservat. A l’interior es veu un joc de moles molt recent i les restes d’un sistema d’embarrats que servien per moure un altre esmolador, que actualment està completament trencat, però del qual es conserva una imatge de no fa massa anys.

Segons un cartell que hi ha en al mateix lloc, a l’interior de l’obrador hi havia un escairador, que no hem estat capaços de veure. Com que no es parla de l’esmolador, creiem que va ser una confusió i que en realitat es feia referència a aquest estri i no a un escairador.

Eina per esmolar. Molí d’Altarriba

Fitxa de l’Inventari de Patrimoni de la Generalitat.

Són aquests dos exemples d’una activitat sovint vinculada a la molineria, però també massa sovint oblidada.

Tornalls de Baumadestral

El torrent de Baumadestral (Tavertet-Santa Maria de Corcó) presenta diversos “molins” dedicats a l’esmolat d’eines de tall, instruments que Quirze Pares anomenava tornalls.

El que aquí presentem es troba al salt de Roques Codines, d’uns 4 metres de caiguda. Just a sobre del salt, una línia d’ancoratges marxa per la riba esquerra (en total s’observen 4 forats dins de llit del torrent i 9 en el rec, distribuïts en una sola línia). Aquesta línia d’ancoratges acaba en un petit pany de pedra (1,5 m) que segurament era part del canal i després desapareix. Aquí hi ha 4 parells d’ancoratges més petits que dibuixen el recorregut, ja pendent, de l’aigua. En aquest lloc hi havia d’haver hagut un canalització de fusta per salvar el torrent de Baumadestral, perquè a l’altre costat, en una gran pedra, trobem excavat el canal per on queia l’aigua. Té una amplada de 65 cm i fa com un tobogan de 2,5 m de llargada. La llargada de tot aquest canal és de 20 metres.

A sota del salt, a la riba de l’aigua, encara s’observen dos o tres forats excavats al terra, possiblement ancoratges per a la maquinària.

Uns cent metres més avall del riu hi ha les restes dels ancoratges d’una altra presa i, encara cent metres més avall, unes altres restes. En principi, d’aquestes estructures no en queda res a part dels ancoratges tallats a la roca, però és gairebé segur que eren rescloses, i no passeres.

Esquema del tornall de Roques Codines, al torrent de Baumadestal
Esquema del tornall de Roques Codines, al torrent de Baumadestal

Curiosament, l’Enciclopèdia Catalana defineix un tornall com una “Barrina i torn per a foradar els canons de les armes de foc, que, a les antigues manufactures, eren moguts per la força d’un salt d’aigua.”

El molí del Mir

Es troba situat a la riba esquerra del torrent de la Foradada (aquí).

En realitat es tracta d’un conjunt format per tres molins diferents, situats consecutivament un sota l’altre i que aprofiten l’aigua que es recollia en una única bassa. La resclosa es troba aigües amunt del torrent, on actualment hi ha el pont que permet creuar-lo. Encara es conserva en força bon estat.

Resclosa del molí del Mir
Resclosa del molí del Mir

 

L’aigua era duta fins a la bassa, que no és massa gran, d’on sortia per un pou tallat a la roca mare. D’aquí queia al carcabà del primer molí, que estava format per dues moles.

Bassa i pou del molí del Mir
Interior de la bassa i pou del molí del Mir

 

Pou del molí del Mir
Pou del molí del Mir

El primer molí tenia, a part de l’obrador, diferents estances i possiblement també un forn de pa, fet que indicaria que era també un lloc de residència. Encara es conserven dues de les moles sotanes, una de les quals té gravat el nom de Raimon Mir i la data 1871. Per la seva posició és evident que no es pot tractar d’un gravat original, perquè la mola hauria estat sense funcionar durant gairebé un segle i mig. Segurament es tracta de la data de construcció, donat que el molí no figura en el nomenclàtor de 1860 (com a mínim no amb el nom que el coneixem avui dia), que hauria estat gravada després del seu abandonament.

Salt del Mir
Salt del Mir

L’aigua del primer molí sortia i anava a parar al carcabà del segon molí, d’on sortia fins a un tercer molí, molt més petit, que es troba pràcticament al llit del torrent.

Val la pena visitar el salt del Mir, de 35 m d’altura, just a sota de tot.

Just al costat de la bassa, en el camí que baixa al primer molí, hi ha les restes d’una antiga construcció.

Postal de Ramon Vinyeta