El pla de les Moles (Castellcir)

A Castellcir (el Moianès) hi ha dos topònims que fan referència a l’extracció de moles: d’una banda, el sot de les Moles, i de l’altra, el pla de les Moles. Segons va recollir Enric Garcia-Pey (2005, p. 90), tots dos fan referència a una esplanada “(…) on s’aprofitava la roca per a picar-hi i extreure les moles dels molins, una de les quals se’ls trencà i encara ha quedat de testimoni, mig picada”. Aquesta pedrera es troba al sud del poble (429441, 4623009), però només la tradició oral i la forma d’un tros de pedra tallada permeten afirmar el seu ús com a molera. El que sí que és cert és que no massa lluny d’allà, a l’altra banda del riu Tenes, hi vàrem trobar una part d’una mola de molí manual.

Mola a mig extreure al pla de les Moles
Anuncis

Molera de Salou

Als peus de la presa de l’antiga colònia industrial de Salou (Masies de Roda), just a la cua del pantà de Sau, tallat al llit del riu es veuen una quarantena de motllos de mola d’entre 90 i 100 cm de diàmetre.

Un document de l’any 1371 parla de la “via de las Molas”, tot i que sovint s’ha localitzat el lloc a prop de Manlleu (fet que no treu que aquest camí dugués precisament a aquesta molera).

Molera de Salou (Masies de Roda) from Francesc Roma i Casanovas on Vimeo.

 

Vilamolera (Pallars)

A l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars) havia existit un nucli rural format per una església (avui Sant Salvador de la Serra) i diverses cases, de les quals encara se n’endevina una mitja dotzena, algunes reconvertides en corrals. Escampades per les rodalies hi ha diverses tombes antropomorfes tallades a la roca.

Tot i que actualment forma part d’un despoblat, l’any 1075 el senyor d’Estorm deixava en herència al seu fill el lloc de Vilamolera. L’església també correspondria al segle XII.

Però el que a mi me n’interessa més és el centre d’extracció de moles que segurament va donar lloc al nom de l’indret (vegeu-lo). Ja fa anys que Marta Sancho va escriure que s’hi veien desenes de negatius de rodes de molí d’un metre de diàmetre. Podria tractar-se de moles de molins hidràulics, suposava Sancho.

El cas és que a nosaltres les moles que hem trobat en aquell lloc ens han resultat més petites, d’uns 45 cm de diàmetre. Correspondrien, segurament, a molins rotatoris manuals.

A més a més, hi hauria dos o tres llocs en què se n’haurien extret, situats no massa lluny del ja conegut centre de Vilamolera.

 

 

 

Molera de Vilamolera (Pallars) from Francesc Roma i Casanovas on Vimeo.

 

Guixeres de Tona

Refugi de la pedrera de Güells
Refugi de la pedrera de Güells

Les muntanyes de l’oest de Tona amaguen sota el seu subsòl un mineral sedimentari de gran utilitat per la construcció: el guix. El cas de la Guixera del Garet indica que aquest material es va explotar, com a mínim des del segle XVIII. Ara bé, durant el segle XX va ser objecte una important explotació industrial.

El centre d’aquesta explotació es trobava en uns forns que es troben al sud de Vall-llobera, a sobre el torrent de Sant Cugat (41º 51’ 308 – 002º 11’ 879 – 694), avui dia abandonats. Tot el pany de paret que es troba al nord de Güells i fins arribar al Torrent de Güells és ple d’explotacions de pedreres de guix.

La pista d’explotació arrencava del quilòmetre 40,1 de la N-141C i al cap de poc es dividia en dos ramals. El de la dreta conduïa a les mines       que es troben al nord de Güells. Aquí hi ha una petita cabana, segurament per allotjar algun tipus de maquinària, amb la data de 1958 gravada a la façana. Més endavant, hi ha un espai que devia servir de magatzem, de 12 m x 8 m i sostre pla, amb una data de 1963. Aquesta pista anava seguint la beta del guix, de manera que l’únic lloc on en podem veure l’aflorament natural és al final del tot (41º 50’ 739 – 002º 11’ 924 – 847).

La pista de l’esquerra condueix a una altra pedrera situada a ponent del pont de Güells. Aquí cal destacar la presència d’un monòlit de guix que fa equilibris per no caure a la vall i d’una cavitat amb una entrada de 8 m d’ample per 3,5 m d’altura, i un recorregut de 13 metres. El fet que estigui oberta a la mateixa paret de la pedrera fa pensar que es tractava d’un refugi per als treballadors (de fet a l’interior encara hi ha alguns objectes com una nevera vella). En un racó de la banda esquerra (oest) es troba l’entrada a una galeria més estreta i baixa d’uns 10 o 15 m de recorregut, que semblaria ser natural.