Can Castellví i can Ximet (Olèrdola)

Al voltant de can Ximet i can Castellví, a les cingleres que els arreceren, apareixen tot un seguit de vestigis d’ocupació propis dels segles X-XV, amb zones d’habitació, de transformació de productes agraris i d’emmagatzematge d’aquesta producció.

Alguns edificis presenten murs fets amb opus spicatum i alguns encaixos a les parets, escales excavades a la roca, ancoratges de pilars de fusta o forats per encastar les bigues dels sostres (amb les seves regates per evitar els regalims). També s’hi troben diverses sitges i cisternes excavades a la roca.

Pel que fa als aspectes productius, cal esmentar la presència de dos antics molins de sang sobredimensionats pel que seria la producció de farina o oli per al consum d’una única casa. Algunes sitges servien per emmagatzemar alguns productes, segurament cereals.

Per saber-ne molt més.

Anuncis

Piques de Sant Martí

A Maçanet de Cabrenys, a prop del coll de Sant Martí, hi ha les Piques de Sant Martí, on segons la llegenda el cavall del sant havia begut aigua sense poder-se-la acabar. Enric Moreu-Rey deia que en temps de sequera la gent hi pujava en processó per eixugar-la amb draps nets, perquè sabien que si feien això plovia abans de tornar de la processó. En canvi, si un profà la netejava, es produïen tempestes i calamitats.

Segons la llegenda, un estiu sec dos segadors passaren per allí, mig morts de cansament i assedegats. Es varen aturar el peu d’aquest roc pensant trobar-hi aigua, però la font era eixuta. Per això varen demanar l’ajut del més enllà.

En resposta, se’ls va presentar sant Martí muntant dalt del seu cavall blanc. Amb la seva espasa va colpejar la roca viva i dels forats en va brollar una aigua clara i fresca. Després s’hi va abeurar el cavall, que hauria deixat les ferradures marcades a la roca (font).

Pica del Sot de la Noguereta

Al nord de Vallfornès, sota la pista que puja al pla de la Calma i al costat d’un antic camí (41º 44’ 494 – 002º 19’ 886 – 715).

Sembla que es tracta d’una estructura força recent, feta amb rajoles cuites aprofitant un angle d’una gran roca de granit. Té una planta triangular amb tres costats d’1,05 m (el de la pedra granítica) i d’1 m els altres dos (fets amb rajoles). El fons està format per la mateixa roca granítica, lleugerament inclinada. En el punt més baix hi ha un petit forat a mode de boixa. La paret nord és feta amb quatre filades de rajoles mentre la sud en presenta cinc. L’alçada màxima que es conserva és de 70 cm.

Podria correspondre a un dipòsit d’aigua, però està molt a prop de diverses surgències naturals. A més a més, el fet que estigui elevada fa molt difícil utilitzar-la per a qualsevol tipus de treball. Potser podria servir de pista per endevinar el seu ús saber que es troba prop d’un camí força important (per l’amplada que tenia) i just a sobre d’un corral de bestiar. Al voltant hi ha diverses feixes que sembla que corresponien a camps de la propera masia de Vallfornès.