Pou dels Cinc Sous

Es troba al sud del pla de Cinc Sous, enmig de l’amorriador del Bac (41º 48’ 739 – 002º 21’ 025 – 1311).

Es tracta d’una congesta excavada en el talús, enmig d’un clap de fageda. Fa uns 10 m de diàmetre.

Segurament es tracta del Pou d’en Sous que apareix referenciat entre 1641 i 1643.[1]


[1] AMV, Neu 1643.

Anuncis

Pous de cal Carabrut

El conjunt de pous i basses de can Carabrut es troba a banda i banda de la carretera B-59, al costat de la cruïlla que duu al nucli de Sant Quirze Safaja. Les basses, avui dia poc visibles, es troben en el llit del torrent, just a sota de cal Carabrut. En canvi, els pous es troben a ponent de la carretera, just a sobre del talús d’aquesta, a tocar de la primera casa de la urbanització.

En el punt 41º 43’ 750 – 002º 08’ 719 – 592 encara es conserva una resclosa que recollia l’aigua que era gelada. Segons Garcia-Pey (2009; 60) era el “Lloc on es recollia l’aigua per a deixar-la gelar, després de tallar-la a peces es conservava a la poua; feien un quadrat amb un tallant de barra i llavors anaven tallant els altres. Aquest glaç el tallaven amb serres, feina que calia començar al mes de gener.”

El primer pou està molt malmès pel fet que es va aprofitar per fer-hi un dipòsit d’aigua al seu interior. Es troba en el punt 41º 43’ 745 – 002º 08’ 574 – 629. Era de planta cilíndrica i estava cobert amb una cúpula actualment desapareguda.

El segon pou es troba una mica més al nord i per sota del primer (41º 43’ 766 – 002º 08’ 573 – 621). És d’unes dimensions molt grans i es va construir adossat a un marge natural, de manera que se’ns presenta com un gran cilindre exempt en la seva major part (excepte a la banda de ponent). Una peculiaritat d’aquest pou és que presenta dues entrades a diferents nivells, la més alta al sud i la més baixa a l’est. De tota manera, no es podia accedir al fons del pou sense fer servir una escala. Segons Garcia-Pey (2009; 60) tenia una coberta feta de fusta i teules.

Pou de la Noguera

Pou de la Noguera
Pou de la Noguera

Es troba sobre el riu Tenes, entre aquest i la carretera C-59 (41º 44’ 045 – 002º 08’ 238 – 645)  . S’hi accedeix per un camí que comença al davant d’on s’agafa la pista que duu a la Teuleria de la Noguera.

Pou de planta rodona, cobert amb una cúpula sostinguda per quatre arcs adossats, amb dues lluernes a la part superior. A la banda de ponent encara es conserva el torn que facilitava l’entrada i sortida del glaç, tot i que actualment el forat està tapat. Els muntants són fets amb maons cuits i encara es conserven, molt malmeses, les bigues on es penjava la corriola.

A la banda est presenta tres contraforts que sembla que delimitaven uns espais quadrangulars que devien servir per guardar alguna cosa o per protegir els empouadors. Tot el pou és construït sobre un marge reforçat amb una paret de pedra seca.

Pou de Roca Roja

Es troba a sobre del sot de la Pomereta, a llevant de Roca Roja (41º 45’ 287 – 002º 20’ 572 – 1244).

Es tracta d’un pou excavat a la roca, d’una profunditat de 4 m i un diàmetre aproximat de 10 m. Tot i que la seva planta és força irregular, es podria considerar que té forma rectangular amb unes mides en direcció N-S de 6 m. En aquest cas no s’evidencien restes de cap mur de pedra seca i la banda nord-est, la part més baixa del pou, està feta mitjançant l’acumulació de les pedres i la terra extretes en el moment de construir el pou.

Pous del sot dels Avets

Segon pou del sot dels Avets
Segon pou del sot dels Avets

Es troben al sud-oest i l’oest de la Casanova de Vallfornès respectivament, en els punts 41º 45’ 088 – 002º 19’ 823 – 1191 i 41º 45’ 179 – 002º 19’ 830 – 1186.

El primer, que es troba just a sota de la pista que baixa a Vallfornès, té una profunditat de 7 m i un diàmetre de 10 m. Està excavat a la pedra i presenta una petita zona de mur a l’est (a la part més baixa). Cal remarcar que dos grans faig han crescut a la banda sud i oest.

El segon fa 7 m de profunditat i 12 m d’ample. Tota la paret de la banda sud-oest, la més baixa, està feta amb pedra seca, fet que li dóna una gran espectacularitat. Al seu interior hi ha crescut dos grèvols.

 

 

Pous de la Casanova del Bellit

Pou a l'est de la Casanova del Bellit
Pou a l'est de la Casanova del Bellit

Al voltant de la Casanova del Bellit hi ha tres pous de neu o congestes.

El primer d’ells es troba a 150 m a l’oest de la casa. Tot i tenir una forma arrodonida, en realitat és força irregular i té uns 8 m de diàmetre. Està excavat a la pedra i té 3 o 4 metres de profunditat (actualment està completament embardissat). Al seu interior hi ha un grèvol, fet que ha donat lloc a què algunes persones el coneguin amb aquest nom. Es troba en el punt 41º 45’ 318 – 002º 19’ 520 – 1194.

Els altres dos es troben sobre el cingle emboscat que s’aboca al torrent dels Avellaners (al sud o sud-est de la Casanova).

El primer es troba al punt 41º 45’ 308 – 002º 19’ 715 – 1184. Fa uns 9 m de diàmetre i té una profunditat de 7 m. A la banda nord s’hi va construir un mur de pedra per aixecar el pou. Al costat est també hi ha una paret de pedra i un tros de mur, mentre a la banda oest el mur ha estat excavat a la roca mare.

El segon es troba al costat mateix de l’anterior, una mica més avall, cap al nord-est (41º 45’ 322 – 002º 19 766 – 1158). La seva planta, tot i ser irregular, tendeix a ser quadrangular, amb 8 m de llargada per 6 m d’amplada i una profunditat de 5 m. A la banda oest hi ha un mur de pedra per elevar el llavi inferior de la cavitat excavada a la roca natural.

Pous del pla dels Pous

El pla dels Pous es troba poc abans d’arribar a Pedres Blanques a l’inici d’una pista que baixa cap a l’artiga de Fondrats (41º 45’ 640 – 002º 19’ 737 – 1222 i 41º 45’ 685 – 002º 19’ 687 – 1210).

Tots dos tenen formes arrodonides però força irregulars i en direcció nord-sud, el primer fa 14 m mentre el segon en fa 11.

Actualment es troben pràcticament coberts per la vegetació, fet que en fa difícil una descripció més acurada. Val la pena indicar que, en ambdós casos, es veu clarament el procés de construcció d’aquestes estructures: aprofitant un desnivell natural, s’excavava un forat en la roca mare i, amb les pedres que en sortien, s’aixecava a la part més baixa un mur que acabava de tancar el conjunt.

Les fonts consultades diuen que el segon pou té una “(…) escletxa natural de la roca que surt a uns 3 o 4 metres avall del talús de contenció, a manera de sortida” (Pere Bascones) o que “Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d’aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s’utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu” (mapa DiBa). Nosaltres no ho hem aconseguit veure per la gran quantitat de vegetació que hi ha.