Contrapès de les balmes de Balà

Es troba sota la gran paret que formen els cingles de les Balmes (41º 49′ 558 – 002º 23′ 910 , dades molt aproximades perquè no hi ha cobertura) , més o menys a sota de la casa de les Balmes, just enmig del camí.

Es tracta d’un bloc de pedra sorrenca d’aproximadament 100 cm x 80 cm i uns 30 cm de gruix (mides molt aproximades), amb els dos encaixos en els extrems i el rebaix de la zona plana enfondit per ser utilitzar com a pica (segurament recollia l’aigua d’algun degotall de la mateixa paret).

Cal destacar que a prop de la casa de les Balmes, just sobre la paret del cingle, hi apareix el topònim morro del Cim de la Vinya.

Contrapès de les balmes de Balà

Contrapès de les balmes de Balà

Segons Quirze Parés, en aquesta zona es trobava la casa de Balà. Segurament corresponia a unes restes de paret que s’aprecien sota un bloc planer que crida l’atenció (i que ha servit per protegir els murs de l’erosió), molt proper al contrapès. El que sí que és cert és que les balmes de la zona havien estat habitades des d’antic, com es demostra amb el cas de les coves de Balà, molt a prop del lloc on hi ha el contrapès.

Cal remarcat que es troba a un quilòmetre i mig de la masia del Noguer, on el mateix Quirze Parés va descriure unes roques enigmàtiques a la vora de la masia, amb forats i canaletes artificials, que gràcies a la tenacitat de l’Eloi sabem que corresponen a una antiga premsa de vi (vegeu això). I en el mateix sentit, a prop de Sant Corneli (tres quilòmetres) hi ha unes tines excavades a la roca que podrien correspondre a tines de vi (tot i que podria tractar-se de tines de glans).

Per tant, les evidències arqueològiques demostren la presència de la vinya en aquesta alçada, segurament a l’edat mitjana.

Contrapès del Clot

En algun lloc de l’Alt Congost es troba el magnífic (i enigmàtic) contrapès de premsa procedent del Clot de la Móra. La peça fa 90 cm x 90 cm x 55 cm de gruix, i està tallada en pedra sorrenca vermellosa (arenisca). Al centre té un forat rodó de 20 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat, i en dos dels costats uns encaixos d’uns 10 cm de fons, més amples a la part inferior (20 cm) que no a la superior (8 cm).

El contrapès del Clot

El contrapès del Clot

Sabem que es va trobar en un camp al costat d’aquesta masia i que es va traslladar a un altre lloc. En el moment de la seva descoberta estava semi enterrat i, al principi, es varen pensar que es tractava d’una roda de molí del relativament proper molinot del Clot. La morfologia, però, no deixa cap dubte que es tracta d’un contrapès de premsa, segurament d’època medieval.

El problema que es planteja ara és saber si al Clot hi havia hagut una premsa (de grans dimensions, per cert) o bé si simplement aquesta peça havia estat tallada en les roques sorrenques del pla de la Calma i es va quedar esperant arribar a la seva destinació.

A favor de la primera hipòtesi tenim el fet que, per sota de la masia, en un lloc avui dia anomenat els Castanyers del Rector, fins al segle XVI hi havia hagut vinyes, però que en aquell moment varen resultar improductives (segurament a causa del canvi climàtic) i es varen substituir pels castanyers que encara hi podem veure. També al 1886, Artur Osona escrivia que des de Picamena «per entre terreno de vinya y bosch y per forat pujada» en una hora s’arribava a la Móra.

A favor de la segona hipòtesi tenim evidències prou clares de l’explotació de la pedra sorrenca per a la construcció o per a obtenir-ne rodes d’esmolar. De fet, hi ha qui diu que el nom de la masia del Molar vindria d’aquesta primitiva dedicació.

Vista superior del contrapès

Vista superior del contrapès

contrapes_clot

 

Base de premsa de la Riera de la Golarda

Premsa de la Golarda

Premsa de la Golarda

Es troba al sud-est de la Coma, sobre la riera de la Golarda, en terme de Monistrol de Calders (41º 46’ 642 – 002º 02’ 352 – 522). Ens la va ensenyar en Gustau Erill en una excursió molt interessant per la zona.

La premsa es va tallar sobre un bloc de pedra (gresos) de 4,40 m de llarg per 1,60 m d’ample i una altura aproximada d’un metre. El plat fa 1,30 m x 1,50 i està orientada a l’oest, just en direcció contrària a l’eix del bloc. A l’extrem occidental es conserven dues entalladures d’uns 15 cm d’ample que travessen tot el bloc. És en aquest punt on el plat adquireix la seva màxima profunditat (20 cm). A la part oriental hi ha la canal (petit pas estret per on s’escolava el most acabat de premsar) i un forat rodó de 10 cm de diàmetre (sembla que n’hi havia hagut un altre a la banda sud-est, però hauria desaparegut o correspondria a un altre forat molt desplaçat).

A l’extrem sud-oriental del bloc es conserva un canaló d’escassa profunditat i un metre aproximadament de recorregut, que no sembla ser natural, i que podria haver servit per recollir el most que es pogués escapar del plat (?).

Cal remarcar que, a diferència de la premsa anterior, en aquest cas la canal i la biga (braç de palanca) estaven orientats en el mateix sentit. També esmentem que pocs metres per sota de la premsa hi ha una barraca de vinya (número 7 del Soleis de la Coma, codi 6665 de la Wikipedra), tot i que semblen correspondre a èpoques històriques molt diferents.

Premsa del torrent de la Fàbrega

Es troba al terme municipal de Moià, un quilòmetre al sud-est de la Saleta.

La base de la premsa, rebaixada en la codina, fa 1,60 m d’ample x 1,20 m de llarg i està inclinada cap a llevant. Una petita regata conduïa el most cap a un punt on saltava per un petit graó. A la banda nord hi ha quatre forats, pràcticament arrodonits, els més propers a la premsa fan 22 cm i 20 cm de diàmetre (no es pot saber la profunditat perquè estan reomplerts de sediments), mentre els dos darrers fan un diàmetre d’uns 20 cm. A la banda sud els forats són lleugerament més grans (30 cm i 25 cm de diàmetre, també plens de sediments).

Premsa del torrent de la Fàbrega (Moià)

Premsa del torrent de la Fàbrega (Moià)

Segons diuen Ramon i Jaume Corominas (1998),

Als forats rodons d’una banda, hi anaven encastats els muntants del bastiment de recolzament de la biga, i en els de l’altre cantó anava fixat l’altre bastiment, el que treballa a tracció i serveix per a retenir l’extrem de la biga -d’aquí la forma peculiar dels forats, dissenyats perquè els muntants no s’hi puguin escórrer-. Entremig d’aquests bastiments a sobre mateix del plat hi posaven la brisa prèviament acordonada i a punt d’ésser premuda. (…) Suposem que la força a l’extrem de la biga o palanca s’efectuava apalancant, és a dir, repenjant-s’hi, ajudant-se potser també amb algun contrapès (…)”.

 Agafem d’un article de l’amic Albert Fàbrega (2011) la reproducció d’una d’aquestes premses del Beatus Emilianense (segle X):

Creiem que podria tractar-se d’una premsa d’època medieval, si no anterior, associada a la masia de la Saleta, actualment derruïda, datada com a mínim al segle XIV i que es troba a un quilòmetre al nord-oest. O també vinculada a la Coma de Sant Jaume, datada al segle X.

Trull de can Valls

Al nord de can Valls de Mosqueroles, sobre la carena.

Les restes d’aquest molí d’oli es conserven en força bon estat. S’hi distingeix el trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. La mola fa 1 m de diàmetre per 40 cm de gruix i té un forat quadrat al centre d’uns 28 cm de costat. La sotamola fa 2,25 m de diàmetre i té una altura màxima de 45 cm. Sota un cobert es conserven dues basses de pedra de secció circular recobertes de rajoles, dues basses i la foganya.

Trull de can Valls

Jub, teuleria i premsa de Serra-Rica

Cava d’Aglans de Serra-Rica

Al costat de Serra-Rica (Muntanyola) hi ha una estructura rectangular (d’aproximadament 5 m x 6 m) excavada parcialment al sòl del lloc i coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. Això li dóna un aspecte d’estar dividida en dos sectors: l’inferior, d’1,5 m d’alçada aproximadament, format per grans blocs rectangulars ben treballats i disposats en tres fileres; i el superior, que és l’espai que ha generat la volta del sostre. L’obertura d’entrada, en l’estat que es troba actualment, no es pot saber si corresponia a una porta o a algun altre tipus d’obertura. De qualsevol manera, val la pena remarcar que no s’evidencia l’existència de cap tipus d’escala que permeti accedir al fons de la construcció (que sembla cobert de rajols). D’aquesta manera es dificulta l’accés continuat al lloc, ja que cal superar una alçada aproximada d’un metre i mig.

L’estructura està coberta de terra i vegetació a la part superior. A la banda esquerra de l’entrada hi ha un conducte que semblaria haver correspost a una entrada d’aigua.
El mapa de patrimoni de patrimoni de la Diputació de Barcelona diu que aquest element presenta les característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d’aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta de volta i una porta d’accés de petites dimensions. Ens sembla, però, que hi faltaria una escala per poder-hi entrar i sortir-ne amb comoditat.

Teuleria de Serra-Rica

El mapa de patrimoni també diu que en el mateix pla hi ha una altra construcció en runes: un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tàpia. És clar que es tracta d’una teuleria o rajoleria, a la part inferior de la qual es poden veure les dues boques que condueixen a les olles i, per sobre seu, un arc de mig punt una mica sobresortit que aguanta l’estança on es feia la cuita de les rajoles. Té unes mides aproximades de 3 m i planta quadrada.

Aquesta teuleria es va excavar parcialment al sòl aprofitant el desnivell. Només un metre de la part superior sobresortia del nivell del terra i era fet amb un mur de pedra relligada amb morter. Per sota es veu un metre de paret excavada a la sorra del lloc.

Creiem que el fet de trobar-se juntes ambdues estructures es podria interpretar com que ens trobem davant d’una rajoleria o teuleria que feia servir l’aigua que es recollia en un dipòsit subterrani. Això invalidaria la teoria de la tina d’aglans, tot i que no necessàriament. Pensem que aquestes tines a vegades reben el nom de jubs o aljubs d’aglans; però un jub també és un dipòsit d’aigües. Podria ben ser que algú, sense ser-ne conscient, hagués interpretat un aljub d’aigua com un aljub de guardar aglans. El fet de trobar-se enmig d’una roureda força extensa podria haver ajudat a aquest canvi de significat.

No deixa de ser simptomàtic el fet que la disposició del mur que forma el dipòsit sigui idèntica a la d’una bassa que es troba al costat de la casa de Serra-Rica: grans carreus de forma rectangular formen, en ambdós casos, les parets d’aquestes estructures. Segurament, doncs, es tractaria del dipòsit on es recollia l’aigua per pastar l’argila que s’utilitzava a la teuleria. Perquè, si no és així, d’on es treia l’aigua per a aquesta activitat?

Contrapès de Serra-Rica

Just al davant de l’entrada del jub es troben dues pedres que interpretem com un contrapès i una base de premsa (segurament de vi) partida per la meitat.

El contrapès fa unes mides de 60 cm x 50 cm, amb un gruix de 15 cm. Al centre presenta la típica cassoleta de 17 cm de diàmetre, i en cadascun dels extrems unes entalladures de 14 cm i 10 cm d’amplada. És una peça poc pesada i poc gruixuda, que segurament va ser partida per la meitat per donar-li una nova funció.

El que creiem que podria ser la base de la premsa correspon a un bloc d’1,20 m de llarg per 50 cm d’amplada, amb 23 cm de gruix a la part més ampla. La part interior va ser rebaixada (aquí només fa 11 cm de gruix) i fa 1 m de llarg per 28 cm d’ample. De tota manera, la peça sembla haver estat tallada pel mig, de manera longitudinal. En el lloc on es va fer el tall hi ha gravada la data de 1768, la lectura de la qual no presenta cap dubte (està posada de cap per avall, fet que sembla que indica que la premsa va ser reutilitzada posteriorment, precisament en aquell any). Aquesta data té un gran interès, perquè si el fons del jub està fet amb els mateixos materials i la mateixa tècnica que la bassa que hi ha al costat de Serra-Rica, s’ha de dir que la boixa de la bassa té gravada, també, la data de 1768. No creiem que es tracti d’una coincidència, sinó que la reutilització de la premsa hauria estat coetània de la construcció del jub i de la bassa.

Base de premsa de Serra-Rica