Forns de can Jeroni

Forn d'obra de can Jeroni (Bigues i Riells)

Forn d’obra de can Jeroni (Bigues i Riells)

Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275).

El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular.

Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació.

La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)

Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)

Anuncis

Forn d’en Moix

Forn d'en Moix

Forn d’en Moix

Antiga teuleria que es troba al sud del molí de les Cadires, a l’altra banda del torrent (41º 42’ 908 – 002º 26’ 011), a Sant Esteve de Palautordera.

El forn fa aproximadament uns 3 m de costat i es conserva complet. Les dues boques, orientades al sud, fan 2 m d’altura per 1,30 m d’amplada. Es conserva força bé el reixat que separava les olles del forn.

Jub, teuleria i premsa de Serra-Rica

Cava d’Aglans de Serra-Rica

Al costat de Serra-Rica (Muntanyola) hi ha una estructura rectangular (d’aproximadament 5 m x 6 m) excavada parcialment al sòl del lloc i coberta amb una volta de mig punt obrada a plec de llibre. Això li dóna un aspecte d’estar dividida en dos sectors: l’inferior, d’1,5 m d’alçada aproximadament, format per grans blocs rectangulars ben treballats i disposats en tres fileres; i el superior, que és l’espai que ha generat la volta del sostre. L’obertura d’entrada, en l’estat que es troba actualment, no es pot saber si corresponia a una porta o a algun altre tipus d’obertura. De qualsevol manera, val la pena remarcar que no s’evidencia l’existència de cap tipus d’escala que permeti accedir al fons de la construcció (que sembla cobert de rajols). D’aquesta manera es dificulta l’accés continuat al lloc, ja que cal superar una alçada aproximada d’un metre i mig.

L’estructura està coberta de terra i vegetació a la part superior. A la banda esquerra de l’entrada hi ha un conducte que semblaria haver correspost a una entrada d’aigua.
El mapa de patrimoni de patrimoni de la Diputació de Barcelona diu que aquest element presenta les característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d’aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta de volta i una porta d’accés de petites dimensions. Ens sembla, però, que hi faltaria una escala per poder-hi entrar i sortir-ne amb comoditat.

Teuleria de Serra-Rica

El mapa de patrimoni també diu que en el mateix pla hi ha una altra construcció en runes: un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tàpia. És clar que es tracta d’una teuleria o rajoleria, a la part inferior de la qual es poden veure les dues boques que condueixen a les olles i, per sobre seu, un arc de mig punt una mica sobresortit que aguanta l’estança on es feia la cuita de les rajoles. Té unes mides aproximades de 3 m i planta quadrada.

Aquesta teuleria es va excavar parcialment al sòl aprofitant el desnivell. Només un metre de la part superior sobresortia del nivell del terra i era fet amb un mur de pedra relligada amb morter. Per sota es veu un metre de paret excavada a la sorra del lloc.

Creiem que el fet de trobar-se juntes ambdues estructures es podria interpretar com que ens trobem davant d’una rajoleria o teuleria que feia servir l’aigua que es recollia en un dipòsit subterrani. Això invalidaria la teoria de la tina d’aglans, tot i que no necessàriament. Pensem que aquestes tines a vegades reben el nom de jubs o aljubs d’aglans; però un jub també és un dipòsit d’aigües. Podria ben ser que algú, sense ser-ne conscient, hagués interpretat un aljub d’aigua com un aljub de guardar aglans. El fet de trobar-se enmig d’una roureda força extensa podria haver ajudat a aquest canvi de significat.

No deixa de ser simptomàtic el fet que la disposició del mur que forma el dipòsit sigui idèntica a la d’una bassa que es troba al costat de la casa de Serra-Rica: grans carreus de forma rectangular formen, en ambdós casos, les parets d’aquestes estructures. Segurament, doncs, es tractaria del dipòsit on es recollia l’aigua per pastar l’argila que s’utilitzava a la teuleria. Perquè, si no és així, d’on es treia l’aigua per a aquesta activitat?

Contrapès de Serra-Rica

Just al davant de l’entrada del jub es troben dues pedres que interpretem com un contrapès i una base de premsa (segurament de vi) partida per la meitat.

El contrapès fa unes mides de 60 cm x 50 cm, amb un gruix de 15 cm. Al centre presenta la típica cassoleta de 17 cm de diàmetre, i en cadascun dels extrems unes entalladures de 14 cm i 10 cm d’amplada. És una peça poc pesada i poc gruixuda, que segurament va ser partida per la meitat per donar-li una nova funció.

El que creiem que podria ser la base de la premsa correspon a un bloc d’1,20 m de llarg per 50 cm d’amplada, amb 23 cm de gruix a la part més ampla. La part interior va ser rebaixada (aquí només fa 11 cm de gruix) i fa 1 m de llarg per 28 cm d’ample. De tota manera, la peça sembla haver estat tallada pel mig, de manera longitudinal. En el lloc on es va fer el tall hi ha gravada la data de 1768, la lectura de la qual no presenta cap dubte (està posada de cap per avall, fet que sembla que indica que la premsa va ser reutilitzada posteriorment, precisament en aquell any). Aquesta data té un gran interès, perquè si el fons del jub està fet amb els mateixos materials i la mateixa tècnica que la bassa que hi ha al costat de Serra-Rica, s’ha de dir que la boixa de la bassa té gravada, també, la data de 1768. No creiem que es tracti d’una coincidència, sinó que la reutilització de la premsa hauria estat coetània de la construcció del jub i de la bassa.

Base de premsa de Serra-Rica

Forn de ca l’Oliveró

Forn de ca l’Oliveró

Es troba a llevant de la casa i està indicat.

Estructura de planta quadrada de 3 m de costat i 3,40 m d’altura. Es distingeix perfectament el forn i les olles, a les quals s’accedeix per uns arcs de mig punt. Les boques de les olles estan protegides per un gran arc rebaixat que fa 2,80 m d’ample per 1,50 m d’altura. En aquesta façana es veuen els encaixos d’unes bigues que segurament cobrien alguna mena de porxo.

Es diu que podria ser del segle XVIII i que a prop s’han trobat restes de ceràmica romana i ibèrica i d’un forn ibèric.

El forn ibèric es troba al sud de la teuleria, a escassos metres. Té la mateixa morfologia i mides que els altres que han aparegut a la zona.

Forn ibèric dels Tremolencs

Forn ibèric dels Tremolencs

Al nord-est del turó de les Planes i a ponent de la font dels Tremolencs (41º 41’ 884 – 002º 15’ 701 – 485).
Estructura de terra cuita d’aproximadament 3 m x 2 m. Es conserven tres línies de forats rodons que comunicaven la cambra de cocció amb l’olla. Aquesta darrera és una sola cambra de perfil irregular (a partir d’un espai central se segueixen les filesres de forats). Està en força mal estat de conservació.

Fornot de cal Fantasia

Fornot de cal Fantasia

Fornot de cal Fantasia

A ponent de cal Fantasia, per sota de la pista que condueix a cal Torroella (41º 44’ 585 – 002º 08’ 312 – 711).

Es tracta d’un conjunt de dos forns, oberts en el mateix marge i un a tocar de l’altre. La boca del més occidental s’obre a l’exterior per un arc rebaixat fet amb pedra calcària disposada a plec de llibre, de 2,70 m d’amplada. El forn feia 3,80 m per 3,50 m i es conserven les parets fins a uns dos metres d’alçada.

El forn oriental està en molt més mal estat. La boca, d’1,70 m d’ample, està feta a maons disposats a plec de llibre. Sembla que posteriorment se li va afegir una nova boca, aquest cop plana i aguantada amb una biga de fusta. Està en pitjors condicions que l’anterior (el forn pròpiament dit no es conserva). Tot i així, no s’ha pogut entrar a l’olla de cap dels dos.

Teuleria de Pregona

Situada al nord-oest de les saleres, just a sobre del camí a la riba esquerra del torrent (41º 43’ 707 – 002º 08’ 358 – 633).

Actualment es veuen les dues boques fetes amb maons cuits, de dos mestres d’alçada i 1,5 metres d’amplada. La més occidental de les dues està dividida en dues olles superposades. Hi ha evidències que les boques havien estat resguardades per algun tipus de cobert encaixat a la paret del mateix forn. La part del forn pròpiament dita es va malmetre en obrir la pista que passa per sobre de la teuleria, però encara es pot identificar com a tal.

Segons Garcia-Pey (2009; 158), malgrat el nom amb què es coneix, era propietat de la Noguera, i servia les necessitats d’aquesta casa. “Era un forn d’obra petit, que més endavant varen engrandir, encara que acabà quedant-los petita; llavors es va fer la bòbila del costat de la carretera, que anomenaren de Poses.