Cal Cotis (Rellinars)

Masia del terme municipal de Rellinars. Localització.

Ens hi vàrem acostar buscant un suposat eremitori medieval, perquè l’Antoni Ferrando deia que “L’interés d’aquesta cavitat ve motivat pel fet que la planta de la cova principal té la forma d’un arc de ferradura i sembla obtingut picant a la pedra; per aquesta raó hom ha considerat la balma com un possible eremitori de l’època visigòtica.

Tina de cal Cotis

Tina de cal Cotis (Rellinars)

De fet, el mateix Ferrando ja es va mostrar tan escèptic com nosaltres sobre aquest punt, perquè tampoc no hi veia cap element datable ni que li permetés atribuir-li una funció específica (fora d’haver estat utilitzada com a cort). I el catàleg de patrimoni de Rellinars només en diu que sembla que havia estat habitada en èpoques protohistòriques i convertida en eremitori.

La cova es troba just a sota de la casa, en el penya-segat travertínic que forma la riera de Rellinars. S’hi accedeix des de l’era de la masia mateix. Just abans d’arribar-hi trobareu un petit edifici de planta quadrangular que, si les bardisses us hi deixen acostar, descobrireu que és una tina rectangular, amb la boixa que dóna directament al camí que duu a la cova.

Cal Cotis és una masia de les que s’anomenen de tipus basilical (té la teulada dividida en tres parts, la central de les quals està més elevada que les altres dues), amb una porta de llinda plana on es pot llegir la data de 1774 escrita molt matusserament. A la banda nord té un annex al qual s’accedia amb una escala de fusta avui desapareguda (de manera que la porta queda un metre elevada del terra): és una tina de construcció moderna. El brescat està fet d’obra i presenta un sòl inclinat cap al centre, de manera que en trepitjar el raïm el most caigués directament a la tina. A la banda de llevant de la tina hi ha un forat a la paret que permet veure una premsa de cargol gairebé sencera.

Premsa de cal Cotis

Premsa de cal Cotis

Per accedir a la premsa cal anar des de l’era i entrar en un cobert de la banda de llevant de la casa. La premsa conserva bona part de l’estructura, amb la base sencera. Porta gravada la data de 1906. Just a sobre de la premsa es veu el forat a la paret que comunica amb la part superior de la tina, de manera que sembla que servia per acostar la brisa fins a la premsa.

Sobre la cova, just davant de l’era de la casa, hi ha uns edificis que a la part inferior havien estat unes corts, mentre a la part superior eren espais que funcionaven com a magatzem. Curiosament, al pis de baix es conserva una peça feta en pedra sorrenca d’1,10 m de diàmetre i 90 cm d’altura. Sembla una olla de grans dimensions i no tenim clar si era una tina per elaborar el vi o el lloc on es guardava algun aliment en llard, oli o sal. En tot cas, cal tenir en compte que no passa per la porta, de manera que segurament seria anterior a la construcció d’aquests edificis.

El misteri de cal Cotis. Si sabeu què és…

Cal Ciuró

Cal Ciuró (Castellterçol)

Cal Ciuró (Castellterçol)

Entre ca la Rosa i cal Ventura, a Castellterçol (41º 45’ 710 – 002º 04’ 516 – 650).

Antiga construcció derruïda, que havia tingut dos pisos, amb la façana a la banda est. Les mides són aproximadament de 10 m x 10 m, tot i que sembla que un dels quatre espais no va arribar a ser mai construït i hauria estat tancat com si fos un petit barri. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la paret de la casa, feta amb rajols corbats i vidriats. L’accés a la tina es produïa per la banda nord, on faltarien alguns graons per poder pujar a la tina. No s’ha pogut localitzar la boixa de la tina, per la presència de runes a l’interior de la casa. Sembla que la coberta hauria estat a dues aigües, però segurament no estava coberta de teules. A la banda sud segurament hi havia hagut el forn.

L’Olleret

Tina de l'Olleret

Tina de l’Olleret

Antiga masia situada a la serra del mateix nom, on es troba la frontera entre Castellterçol i Granera (41º 44’ 953 – 002º 03’086 – 669). Localització.

L’estructura semblaria correspondre a una casa nova, amb alguns afegitons a la banda nord (per eixamplar la casa, cosa que va fer que el forn quedés dins del nou edifici) i al sud. És justament en aquesta part sud on es va construir una tina, a la qual s’abocava el raïm des de fora, per una rampa. Se suposa que la boixa quedaria dins de l’espai afegit.

En aquest cas, com en algun altre de la zona, la pregunta que ens ve al cap és quina relació hi havia entre la masia i algunes barraques que són molt a prop de la casa?

Tina de Pujalt

Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir.  Localització.

Pujalt (Castelllcir)

Pujalt (Castelllcir)

La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.

Llinda de la tina de Pujalt

Llinda de la tina de Pujalt

La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).

Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.

Premsa encastada de Pujalt

Premsa encastada de Pujalt

 

 

Cal Sec

Es troba molt a prop de ca la Rosa, al seu oest (41º 45’ 814 – 002º 04’ 746 – 685), a Castellterçol.

Com en els dos casos anteriors, es tracta d’una casa de planta quadrada d’uns 10 m de costat. A la banda nord-oest hi ha una tina, de la que només s’ha pogut evidenciar la forma cilíndrica exterior i la boixa que donava a l’interior de la casa.

Ca la Rosa

Ca la Rosa, Castellterçol

Ca la Rosa, Castellterçol

Sota el serrat de Pujalt, al nord de Vilanova (41º 45’ 859 – 002º 04’ 655 – 693), a Castellterçol.
Correspon a la mateixa tipologia que la casa anterior i té una planta quadrada d’uns 10 m de costat, amb una gran porta a la part de baix (i una petita finestra) i dues finestres més grans al pis superior. S’entra a la casa per una gran porta amb una llinda d’arc rebaixat (1,60 m x 2,30 m). La primera sala està coberta per una volta rebaixada feta amb peces tallades en pedra tosca. A la banda esquerra (oest) hi ha el forn, però sembla que la cuina i el menjador havien estat al primer pis.
A la banda oest hi ha un pou negre i al nord, independent de la casa, una cisterna per recolllir aigua.
A la banda nord-est hi ha una tina de forma cilíndrica, a la que s’accedia per l’escala principal, que arrenca al final de l’entrada. Just a la porta de la tina hi ha una finestra que dóna a l’exterior. La boixa es troba a la planta de baix, a l’espai de la zona oriental.

Casa amb tina al nord de Vilanova (Castellterçol)

Entrada a la tina

Es troba a la mateixa alçada que la masia de Vilanova, a l’altra banda del torrent del mateix nom (41º 45’ 662 – 002º 04’ 386 – 636), al municipi de Castellterçol. Localització

Es tracta d’una casa nova, que s’adscriu a la tipologia de petites masies construïdes sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, té una planta quadrada de 9,50 m de costat i l’espai útil es distribueix en dos pisos. Al pis inferior hi ha l’entrada, que era comuna per a les persones i el bestiar, i, a la dreta, la cuina amb el forn de coure el pa, una pica i un armari encastat a la paret. També s’evidencia el conducte del que fou la xemeneia. A l’entrada queden les restes de l’arrencada de l’escala que duia al primer pis

A l’estança del fons, que ocupa la meitat nord de la casa, hi ha la boixa de la tina de vi que tot seguit es comentarà. La coberta era feta amb un arc rebaixat.

La façana s’obre al sud-est per una gran porta d’uns dos metres d’amplada per 1,80 m d’altura. També hi ha tres finestres, dues al pis superior (una a cada habitació) i una altra de més petita a la cuina. Aquesta façana és paral·lela a l’eix de la teulada, a dues aigües i coberta amb lloses planes. Les llindes de les portes i les finestres són planes i sense cap inscripció. Les parets fan uns 60 cm de gruix i són fetes amb pedres i fang.

A la banda est hi ha les restes del que se suposa que va ser una antiga barraca, amb coberta de lloses, però ensorrada.

A la banda nord oriental hi ha una tina per a la fabricació de vi de forma cilíndrica i uns 2 m de diàmetre. Es troba dins d’un edifici de 3,30 m x 3,50 m, al qual s’accedia per la banda nord, pujant dos o tres graons que conduïen a una porta d’1,50 m d’amplada. La tina pròpiament dita està recoberta de cairons i presenta una petita rebava per permetre fixar-hi un brescat. Com s’ha dit, la boixa dóna a l‘interior de la casa.

S’evidencia que la casa ha estat construïda en moments històrics diferents, que s’han materialitzat en diferents ampliacions.
Aquesta casa no apareix en el mapa de 1914 que va fer el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.