Les tines de Caselles

Es troben a Viver i Serrateix, i apareixen documentades en el treball del germans Corominas. La número 1 es troba més enlairada (31T x=400359 y=4647284), fa 2,20 m de diàmetre i 1,60 de profunditat a la part més fonda. Els germans Coromines consideren que a llevant hi ha l’accés terraplenat a la boixa, però no es pot assegurar.

El que no recullen els germans Corominas són les restes d’un petit edifici que es trobava a escassos metres al nord de la tina: aprofitant l’espai que deixaven els blocs (3 x 2,20 m), i tallant quatre encaixos de bigues a la roca nord es va aconseguir cobrir una petita estança, orientada a ponent. Dues regates tallades a la pedra permetien allunyar l’aigua de l’interior de la tina. A la zona apareixen algunes escasses restes de teules.

Uns 10 m al sud-oest hi ha un petit forn d’oli de ginebre, amb un cercle de 24 cm de diàmetre, on es produïa la combustió, i una regata de 95 cm de llarg que, en baixada, duia l’oli de ginebre cap a una pileta de 20 cm. El desnivell es poc, però ja era suficient per recollir el preuat oli de ginebre, tot i que segurament la seva producció devia ser molt esporàdica.

No massa lluny (31T x=400348 y=4647255), hi ha un altre forn de ginebre. En aquest cas, la superfície de combustió feia 24 cm de diàmetre i el rec aproximadament un metre. El rec acaba just en un petit marge, on es recollia la producció.

La tina de Caselles número 2 està formada per tres grans dipòsits cilíndrics, connectats entre ells. La tina pròpiament dita fa 2,10 m de diàmetre i 1,40 de profunditat. Està connectada per un forat a 20 cm del fons que travessa un espai de 15 cm fins arribar al follador (1,10 x 0,50 m).

Connectat amb aquest per un parell de forats, es troba un altre fonyador o un segon dipòsit per rebre el most que fa 65 cm de diàmetre per 50 cm d’altura.

La boixa es troba a la banda nord, i s’hi arriba per una mena de trinxera tallada a la roca que fa 2,20 m de llargada per 80 cm d’amplada. Al final d’aquesta, hi ha una pica de decantació de 95 cm de diàmetre i 80 d’altura.

En aquest cas no sembla que hi hagués cap tipus d’edificació annexa.

Anuncis

Trull del castell d’Almudèfer

El castell d’Almudèfer es troba en terme de Caseres, al límit de la Terra Alta, just a sobre del riu Algars. La documentació el situa al segle XIII. Si us interessa el tema, en trobareu informació a la Catalunya Romànica i a la Wikipèdia.

Dalt del turó apareixen les restes del castell, complementades amb les d’una torre de planta més o menys quadrada que es troben al seu llevant. Just als peus de la torre, tallada en una roca, trobem el que la bibliografia descriu com una cisterna.

El trull del castell d’Almudèfer

Sense poder-hi posar la mà al foc, tot sembla, però, que es tracta d’un trull per fermentar el vi. L’estructura fa 3,20 m de llargada per 2,10 d’amplada, i té una profunditat d’1,80 m. L’existència a la part inferior d’un forat per buidar-ne el contingut fa pensar en una boixa com les que es feien en els trulls o tines de vi. D’altra banda, la presència a la part superior de sis encaixos situats en parelles, que semblarien haver aguantat una estructura de fusta, sembla indicar que es tractava d’un brescat (superfície sobre la qual es trepitjava el raïm, de manera que el most queia directament a l’interior del trull).

Mas Barrat (Baronia de Rialb)

A la Baronia de Rialb, sobre un turó rodejat per una paret natural, s’aixequen les runes de mas Barrat, un gran casal de tres pisos d’altura, amb un barri que el tanca i l’aïlla de la resta.

Sant Salvador de mas Barrat

A la part de fora, a ponent, hi ha l’ermita dedicada a Sant Salvador, d’una austeritat corprenedora i datada el segle XI. Just al costat de la porta es troba un petit edifici que resulta ser una tina de vi, de planta rectangular, recoberta de cairons. Tot fa pensar que dataria de l’edat moderna.

La tina

A l’interior de la casa encara es conserven un parell de botes de fusta. Però el més interessant es troba en el camí que porta a la masia, on, reutilitzat com a pedra per delimitar el camí, hi ha un contrapès de premsa de forma pràcticament rodona (90 cm de diàmetre). Al centre té el típic encaix per enganxar-ho al conjunt de la premsa.

El contrapès

Grialó (Artesa de Segre)

Grialó és un castell documentat al segle XI, com també se suposa que seria de la mateixa data l’ermita dedicada a Sant Miquel, tots dos actualment en un estat deplorable i en ruïnes. Podria ser que el castell tingués precedents andalusins.

Ja fa temps que sabem que a les rodalies del castell hi havia hagut alguns trulls per produir vi. Concretament, entre l’església i els castell apareix una estructura de gairebé tres metres i mig de llarg i més de tres d’amplada que podria considerar-se dedicada a la producció de vi, donat que posseeix una boixa a la banda de ponent (aquesta part no s’ajusta a una cisterna). De fet, documentalment sabem que l’any 1068 es feia donació d’una vinya al capellà de Sant Miquel.

Trull o tina a Grialó

Per sota d’aquesta tina en trobem una altra de més petita, també quadrangular, però aquest cop sense boixa. En aquest sentit se sembla força als trulls del castell de Bensa, que no queden massa lluny.

Així mateix, al vessant sud, apareix una estructura tallada parcialment a la roca, però tancada amb parets de carreus regulars (actualment trencada per la meitat), que podria correspondre a una cisterna, tot i que no es descarta que fos un altre trull.

Fins aquí el que sabíem. Ara bé, en una visita recent han aparegut fins a set possibles trulls més.

A llevant del castell, a mitja costa, es troba un antic camí que passa per sobre d’un penya-segat que amb prou feines fa dos metres de desnivell. A caire de cingle apareix un primer trull esventrat, amb una llargada de 2,20 m. Deu metres més a llevant, a la part inferior del cingle, hi ha una pica quadrangular, tallada en una roca, que queda just a sota d’una boixa tapada. Del que seria la tina o el trull, no n’hi ha cap evidència, senyal que està colmatat de sediments. Set metres més a llevant hi ha una altra tina tapada, com a mínim així ho indica la boixa que es troba a mitja paret. A uns vuit metres hi trobem un trull que es troba sencer i pràcticament net, tot i que alguns elements vegetals han crescut al seu interior. Fa 3,20 m x 1,60 m, amb una profunditat de 80 cm. A la part inferior, penjat a mitja paret, però accessible des del peu del cingle, es troba un capelló on va a parar la boixa. Aquest capelló té una altra boixa, de manera que el vi, un cop fermentat, queia dins d’una primera cavitat, i després era recollit en bots o algun tipus de portadora.

Capelló i boixa

Quatre metres més a llevant d’aquest cup, se’n troba un altre de cúbic (2 m de llarg x 1,25 m d’amplada, tot i que era més ample, perquè està trencat per la banda sud). Les restes que falten al cup es troben a peu de cingle. Dos metres més a llevant encara hi ha una boixa dins d’un capelló, tot i que sembla que la tina està totalment tapada per sediments.

Finalment, 40 m més a llevant es troba un bloc que fa 70 cm d’altura, tallat fins a donar-li forma de gran cavitat arrodonida, amb un diàmetre exterior d’1,60 m i d’1,10 a l’interior. L’altura interior és de 45 cm. A la banda sud-est, aquest element presenta un rebaix que deixa passar els líquids que s’hi poguessin contenir.

Interpreto aquesta element com un funyador o piador, on era trepitjar el raïm abans de posar-lo dins dels trulls o tines que no estan massa lluny. Un cop fermentat el most, aquest passava poc a poc a la pica tallada en pedra que hem vist o bé al decantador-capelló excavat a la paret, d’on era recollit i dut a la seva destinació.

Cup de pedra

En total, sembla que hi havia 7 tines o trulls diferents, tot i que alguns estan tapats, i que en podrien aparèixer de nous si algun dia s’excavés l’indret. Si els sumem als tres que ja eren coneguts, fan una desena d’elements que ens haurien de fer pensar en el motiu perquè es trobaven tots tan a prop els uns dels altres, i tan a prop del castell.

Pica de decantació de pedra

Valdria la pena protegir l’indret, i fer-hi una excavació, perquè és dels pocs llocs on s’han conservat els elements mobles d’aquesta mena d’estructures (cup de pedra i pica de decantació). També caldria documentar algunes pedres treballades que es troben a la part superior del cingle, que suggereixen la presència d’algun tipus d’edificació o cobert. El fet que algunes de les tines estiguin plenes de sediments, podria aportar alguna informació sobre la seva cronologia.

Sellens (la Noguera)

El jaciment de Sellens, a tocar de Preixens (31T x=338581 y=4628641), té una cronologia tan dilatada que va des de l’edat del bronze fins al període modern, tot i que la fitxa que apareix a l’inventari de Patrimoni de la Generalitat no aclareix realment res.

Pràcticament a dalt de tot d’un turó, en una zona rocosa, apareixen un seguit de retalls i forats excavats a la roca que converteixen l’indret en un trencaclosques interessant.

Hi podríem diferenciar dues zones elevades, a la primera, que fa 8 m de llargada per 4,60 d’amplada, apareix una gran piscina de 2,20 m de llargada per 0,95 d’amplada. Sembla que hauria de correspondre a un cup per elaborar el vi, tot i que podria ser una cisterna per a l’aigua. Val la pena remarcar que aquesta zona presenta tot al voltant de la roca un encaix com si hagués aguantat una paret de pedra que l’aïllés de l’exterior.

A llevant d’aquest monticle, i separat per un parell de metres, apareix un altre indret elevat, que també sembla haver estat tancat amb un mur. Aquí apareixen dues sitges campaniformes, amb boques arrodonides (1 m i 1,30 m). Es troben a la part superior, perquè en l’espai vertical que queda al sud hi ha una altra sitja, aquest cop tallada a la paret, de manera que la boca està pràcticament perpendicular al terra. Està plena de sediments i no es pot assegurar com és, tot i que sembla que té forma acampanada.

A ponent hi ha un gran espai rebaixat, d’uns 25 metres quadrats, que correspon a un aljub, però al darrere d’aquest apareix una nova sitja amb una boca d’un metre per 80 cm.

Al sud hi ha una sitja quadrada d’un metre de costat, a la boca (com totes les altres té forma acampanada) i un possible trull o dipòsit d’aigua d’1,80 m de costat.

A la zona nord, una piscina rebaixada de 6 m x 2,50 sembla que corresponia a un aljub d’aigua, però al seu costat apareix una superfície de trepig de raïm (1,50 x 1,10 m), que està directament connectada per un petit conducte amb un trull de forma quadrada, tot i que una mica deformat, d’uns 2,20 m de costat.

Torrents (la Noguera)

Torrents és un tros de bosc que creix enmig d’uns camps del terme d’Oliola (la Noguera). Es troba al punt 31T x=343529 y=4631415.

El que més en crida l’atenció són els trulls que es varen tallar a la pedra. Un fa 2,80 x 2,05 m i l’altre 3,20 x 1,95 m. El primer cas es troba pràcticament ple de sediments, mentre el segon ens mostra una profunditat d’aproximadament un metre. Aparentment no tenen ni boixa ni superfície de trepig, de manera que tot fa pensar que el raïm es posava directament a l’interior de la cavitat, on seria trepitjat.

Trull de Torrents

El conjunt es completa amb les retes d’una possible muralla, que es veuen força clares, tot i que estan molt arranades, i els possibles basaments d’una torre construïda damunt de la prominència rocosa. Als seus peus hi ha un conjunt d’encaixos, que segurament havien correspost a una teulada i, per sobre d’ells, un rec tallat a la roca que sembla que recollia l’aigua de la pluja i la duia cap a un possible aljub que actualment estaria tapat.

La “muralla” de Torrents

Com en altres casos, els cups es trobaven fora del recinte tancat, però a tocar de la construcció.

Els Castellots (Tàrrega)

Al nord del quilòmetre 83 de la C-14, en terme encara de Tàrrega, es troba un tossal de 363 m d’altura, que dibuixa una cresta d’est a oest. Tot i la seva modesta altura, sobresurt per damunt de la plana urgellenca.

El cim dels Castellots, des del vessant sud-est

Al cim del turó s’endevinen encara alguns murs d’una construcció, fet que potser ajuda a interpretar el topònim. Al seu vessant sud, a mig pendent, trobem un trull tallat a la pedra, amb quatre costats rectes, però de mides desiguals: si a la banda nord fa 2,35 m, al sud només en fa 2:30, mentre el costat oriental fa 2,23 i l’occidental, 1,60 m.

Trull dels Castellots

A prop del cim apareix una pedra amb uns talls que bé podria correspondre a un contrapès d’una premsa de vi. A banda d’això, hi ha altres pedres que mostren talls fets per picapedrers.

Tot plegat, sembla que correspondria a una antiga masia o torre, amb una explotació vitícola força evident.